La fiscalia demana dos anys de presó pel sotsinspector Eduardo Casas i per l’escopeter Llorenç Benjumea, mentre que l’acusació particular eleva la petició a nou anys. La vista oral comença aquest dilluns 11 d’abril i s’allargarà durant tres setmanes
La incessant concatenació de versions oficials –contradictòries entre si– en relació amb el cas Ester Quintana ha convertit els fets en l’actuació més controvertida de la història dels Mossos d’Esquadra, si més no si ens atenim a les destitucions, les dimissions i els relleus a la cadena de comandament policial que se n’han derivat. Tres anys i mig després que una bala de goma impactés al seu ull esquerre –segons mantenen la fiscalia i l’acusació particular–, els dos policies presumptament involucrats en l’agressió s’asseuen a la banqueta dels acusats. La secció tercera de l’Audiència de Barcelona és l’escenari pel qual veurem passar, durant tres setmanes, els principals testimonis de l’acusació, el conjunt d’antidisturbis que van intervenir en aquell operatiu i tota la cadena de comandament, incloent-hi l’exdirector general Manel Prat, que ho farà el 18 d’abril si es manté el calendari previst. Marta Marquina, fiscal del cas, considera que es va produir una imprudència greu, però no voluntària; és per això que demana dos anys de presó pels acusats. Les advocades Laia Serra i Carla Vall, en representació d’Ester Quintana, argumenten que l’autor del tret i el seu superior jeràrquic eren coneixedors de les greus conseqüències que implicava disparar i, per això, sol·liciten nou anys de presó. El judici servirà per dirimir les responsabilitats penals, no les civils, ja que l’asseguradora de la Generalitat de Catalunya va optar per indemnitzar Quintana amb 260.000 euros com a mostra de «bona voluntat» abans de la vista oral. El rescabalament econòmic de les víctimes és una obligació executiva del govern aprovada pel Parlament de Catalunya fa dos anys, però, ara per ara, només s’ha materialitzat en els casos Quintana i Nicola Tanno.
Tot i que no hi ha una assumpció de responsabilitats explícita, els comandaments Manel Hermida i Sergi Pla van ser destituïts pel cas Quintana. Manel Prat va plegar voluntàriament i Felip Puig ha estat apartat recentment
L’estratègia de defensa d’Olga Tubau i Lídia Lajara –advocades dels policies– implica reconèixer que Quintana va ser lesionada per un projectil disparat per la policia, però que els autors materials del tret no són el sotsinspector Eduardo Casas Pascual ni l’escopeter Llorenç Benjumea Blanco, sinó que es tractaria d’un tercer agent que va disparar un tret amb una escopeta de projectils de foam i no pas amb una escopeta de bales de goma. Aquesta tesi és precisament la que va descartar el conseller Felip Puig durant la seva tercera i última compareixença parlamentària en relació amb els fets, el 13 de desembre de 2012. «Els projectils de foam en cap cas, ni per l’hora ni pel lloc, poden haver causat una lesió a una persona que es trobava abans de les 20:52 h –que és quan entra al registre del 112 una trucada notificant aquesta situació d’emergència– entre la Gran Via i el carrer Casp, a la calçada central del passeig de Gràcia», va assegurar Puig. L’aleshores conseller d’Interior va entregar un informe detallat de tots els projectils de foam disparats pels Mossos d’Esquadra la nit del 14 de novembre de 2012 als grups parlamentaris perquè, segons ell, aquests projectils –a diferència de les bales de goma– anaven «numerats i precintats» i no era possible que es disparessin sense que en quedés constància.
L’estratègia per exculpar els antidisturbis implica assumir que es va disparar un projectil no comptabilitzat aleshores, un extrem que quedaria desmentit –per enèsima vegada– amb les paraules que Felip Puig va pronunciar en seu parlamentària. El cas Quintana va posar contra les cordes els comandaments policials i polítics del Departament d’Interior, fins al punt que es van produir destitucions i dimissions. Sergi Pla va ser fulminat de la seva plaça com a comissari general de Recursos Operatius i traslladat a la Regió Policial Central, amb seu a Manresa. Manel Hermida, llegendari inspector de la Brigada Mòbil que va destacar per la seva contundència en el marc de les manifestacions contràries al pla Bolonya i durant el desallotjament de l’acampada indignada de la plaça Catalunya, va ser reemplaçat pel sotsinspector Marc Caparrós, qui va rebre l’encàrrec de reorganitzar la Brigada Mòbil de dalt a baix. Manel Prat, director general de la policia, va presentar la dimissió l’endemà que s’iniciés l’operació fallida de desallotjament de Can Vies. Felip Puig, malgrat tot, no va ser destituït, però sí apartat del Departament d’Interior a la legislatura passada i del conjunt del govern en l’actual. Recentment, Josep Lluís Trapero, comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, ha reconegut de manera explícita l’autoria policial de la mutilació d’Ester Quintana, però no ha pogut concretar amb quina arma ni el policia que va disparar.
Aquest dilluns 11 d’abril, es resoldran les qüestions prèvies del judici i es visionaran els arxius que conformen el principal material probatori audiovisual del cas. Ester Quintana prestarà declaració el dimarts 12 d’abril i, l’endemà, ho faran els testimonis. Entre el 18 i el 20 d’abril, testificaran –amb l’obligació legal de dir la veritat– una vintena de policies que, la nit dels fets, viatjaven a les furgonetes E-40, E-403 i E-414 de la unitat 4 de la Brigada Mòbil. Tots ells van estar a la confluència del passeig de Gràcia i la Gran Via de les Corts Catalanes entre les 20:48 h i les 20:50 h, el moment exacte de l’impacte a l’ull de la veïna de la Verneda. El 25 i el 26 d’abril, es presentaran els informes pericials, un d’ells elaborat pels Mossos d’Esquadra i un de complementari elaborat per la Guàrdia Civil. Si es manté el calendari previst, el judici quedaria vist per a sentència el 27 d’abril.
Ojocontuojo 