Tres revelacions desacrediten la teoria exculpatòria dels policies del cas Ester Quintana

La direcció dels Mossos va encarregar al sotsinspector imputat l’elaboració d’una nota informativa que ha esdevingut el principal pilar argumental de la seva defensa

Ester Quintana esperant el moment de declarar el dimarts 12 d’abril / Robert Bonet

Jesús Rodríguez – 21/04/2016 – LA DIRECTA

La sessió d’aquest dijous del judici per la greu lesió ocular causada a Ester Quintana ha destapat tres aspectes clau, fins ara desconeguts, de com es va construir la teoria exculpatòria que pregonen les advocades dels antidisturbis acusats. Les lletrades Olga Tubau i Lídia Lajara pretenen demostrar que el projectil que va provocar la ferida no hauria estat disparat des de la furgoneta E-40 (on viatjaven els acusats), sinó des de la E-414, que es va situar a cinc metres de la primera, en paral·lel. Si triomfés aquesta tesi, el judici acabaria en absolució perquè no es podria determinar quin dels agents va prémer el gallet.

Un intendent de la Comissaria General de Recursos Operatius ha reconegut que l’informe que va posar sobre la taula l’hipotètic origen alternatiu del tret va ser encarregat a un dels dos policies imputats

El testimoni d’un intendent de la Comissaria General de Recursos Operatius ha dinamitat la credibilitat d’aquesta versió, quan ha reconegut que l’informe que va posar sobre la taula aquest hipotètic origen alternatiu del tret va ser encarregat al sotsinspector Eduardo Casas, un dels dos policies imputats. “M’està dient que, tot i saber que el sotsinspector estava imputat, li van encarregar a ell l’elaboració de la nota informativa?”, ha preguntat amb estupefacció la fiscal Marta Marquina. “Sí, no vam valorar-ho; li vam encarregar a Eduardo Casas i Marc Caparrós (cap de la Brigada Mòbil)”, ha confirmat el testimoni. Tot seguit, ha revelat un detall valuós. L’intendent ha assegurat que es van fer “diverses” reunions entre comandaments i agents després que transcendís la notícia de les lesions a Ester Quintana a través dels mitjans de comunicació. “Jo no vaig estar a les reunions, tot això ho portava el comissari Sergi Pla”, ha reblat l’intendent. Cal recordar que Pla va ser destituït després que es comprovés que els informes que va proporcionar a Felip Puig i Manel Prat contenien afirmacions que es van demostrar falses.

La teoria exculpatòria, a més, incorpora un indici aportat per un testimoni presumptament independent. La troballa d’un projectil de foam a la calçada del passeig de Gràcia –entre la ronda de Sant Pere i el carrer Casp– reforçaria la possibilitat de l’existència d’un tret disparat des del furgó E-414. Però qui va recollir el projectil per aportar-lo, setmanes després dels fets, a la causa investigada? L’agent 22.929 de la Guàrdia Urbana de Barcelona. La nit dels fets, ocupava la posició Delta 0 de l’escala jeràrquica del dispositiu. “Vostè, aquell dia, només va recollir aquell projectil o anava recollint projectils a altres punts de la ciutat?”, li ha preguntat l’advocada Laia Serra. “És l’únic que vaig veure, el vaig recollir i, quan vaig saber de l’incident, el vaig facilitar a la Jefatura de la Guàrdia Urbana”, ha refermat. Un agent que viatjava en el mateix cotxe patrulla, però, no va poder veure el projectil. “Vaig veure que recollia alguna cosa, però en aquell moment no em va comentar res, va ser uns dies més tard que em va explicar que havia recollit un projectil”, ha matisat el company de Delta 0. Quan ha entrat a la sala, el jutge no ha preguntat a Delta 0 si tenia relació d’amistat o coneixença amb els acusats, a diferència del que havia fet amb els testimonis anteriors.

L’intendent Juan José Vilanova Juanola, màxim responsable del dispositiu especial de la policia municipal de Barcelona la nit del 14 de novembre, habitualment coordina els dispositius conjunts amb els Mossos

Però, qui s’amaga rere el número de placa 22.929 de la Guàrdia Urbana? L’intendent Juan José Vilanova Juanola, màxim responsable del dispositiu especial de la policia municipal de Barcelona la nit del 14 de novembre. Vilanova Juanola no és un agent qualsevol, ostenta una llarga trajectòria com a antidisturbis. A finals de la dècada dels 90, va dirigir les UPAS de la Guàrdia Urbana i va ser protagonista de contundents càrregues policials. Les víctimes ho van denunciar al jutjat de guàrdia i als mitjans de comunicació. Veïns i veïnes de Sant Andreu de Palomar recorden els tres desallotjaments consecutius d’una acampada reivindicativa a la plaça Orfila, comandats per Vilanova Juanola i que van sumar un balanç de trenta persones ferides. Anys més tard, Vilanova Juanola va ser ascendit –tot i la polèmica pel seu examen d’ascens– i, des d’aleshores com a intendent, ha ocupat un càrrec que assumeix la seguretat dels grans esdeveniments a la ciutat de Barcelona. Habitualment, despatxa amb comandaments de la Brigada Mòbil per coordinar els dispositius conjunts de la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra.

La teoria exculpatòria també ha quedat desacreditada pel testimoni dels agents del furgó E-414. L’escopeter ha negat la major i ha assegurat que va baixar del vehicle sense l’escopeta. “Vaig utilitzar l’escopeta durant la primera mitja hora de servei, després, em feia mal l’esquena, ho vaig comunicar i no la vaig tornar a carregar”, ha confirmat l’agent. El policia encarregat de la llançadora de projectils de foam ha afegit: “Vam posar el peu a terra, vam donar dues passes i vam encotxar de nou, no vaig disparar cap tret”. Posteriorment, ha detallat que, durant la jornada de vaga general, va disparar un total de vuit trets i que van quedar documentats; cap d’ells a la confluència del passeig de Gràcia amb la Gran Via i en direcció al mar. “Fa tres anys que tinc un expedient de mesures cautelars i, des d’aleshores, no tinc accés a informació ni a la Brigada Mòbil i no entenc per què”, s’ha queixat. L’escopeter, el llançador i la resta d’agents de la furgoneta E-414 van ser apartats de la unitat antidisturbis el 16 de juliol de 2013, quan Ramon Espadaler va comparèixer per revelar que alguns agents havien ocultat informació i havien tancat “un pacte de silenci” sobre els fets. Les paraules d’Espadaler van obrir la porta a la teoria d’un origen alternatiu del projectil que va lesionar Quintana; una teoria desacreditada, però que ha esdevingut l’argument cabdal de la defensa dels dos antidisturbis que són a la banqueta dels acusats.

 

Notícies relacionades:

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s