Tag Archive | Ester quintana

Jané: «El cas Ester Quintana no està tancat»

El conseller d’Interior assegura que Afers Interns portarà la investigació a la fiscalia

NACIODIGITAL.CAT

El conseller d’Interior, Jordi Jané, ha anunciat aquest diumenge que la divisió d’Afers Interns dels Mossos d’Esquadra portarà a la fiscalia les conclusions de la investigació del cas Ester Quintana per “depurar responsabilitats”. En una entrevista al 3/24 Jané ha explicat que la investigació interna que Mossos va posar en marxa per esbrinar qui va disparar el projectil que li va fer perdre un ull “no s’ha tancat” encara que hi hagués un judici i una indemnització, i ha recordat que “aquesta reparació encara està pendent”.

D’altra banda, el conseller també ha donat a conèixer que els Mossos estaven investigant el presumpte terrorista jihadista detingut aquest dissabte a Rosa de Ter (Osona) perquè havien detectat el “perfil perillós”. Mossos va posar-ho en coneixement de l’Audiència Nacional, que va deixar el desenllaç de l’operació en mans de la policia estatal.

Anuncios

Los Mossos llevarán a la Fiscalía su tesis sobre qué agente disparó a Ester Quintana

“Esto no puede quedar como que no ha pasado nada”, asegura el conseller de Interior, Jordi Jané

Análisis: ¿Qué mosso d’esquadra disparó a Ester Quintana?

Ester Quintana; Violencia policial; bales de goma

Ester Quintana la semana pasada en Barcelona © SANDRA LÁZARO

“El caso Ester Quintana no está cerrado”. Así se ha expresado este domingo el conseller de Interior de la Generalitat, Jordi Jané. El máximo responsable de la policía catalana ha anunciado que la División de Asuntos Internos (DAI) de los Mossos d’Esquadra trasladará en los próximos días a la Fiscalía la investigación interna sobre qué agente antidisturbios disparó a la vecina de Barcelona la jornada de huelga general del 14 de noviembre de 2012.

Jané ha explicado en una entrevista en el canal público 3/24 que la investigación interna de los Mossos siempre ha sostenido la tesis de que  los dos agentes que se sentaron en el banquillo y fueron absueltos por falta de pruebas no eran los autores de los disparos. “Había otra línea de investigación que no está cerrada”, ha afirmado el conseller. Esta discrepancia entre el magistrado que instruyó el caso y la DAI sorprendió hasta al propio presidente del tribunal que juzgó el caso.

En julio de 2013, ocho meses después de la agresión, la Generalitat  apartó de los antidisturbios a los agentes de la furgoneta Drago 414 –una de las tres que estaban en el lugar de los hechos– por haberle ocultado información sobre los hechos. A la espera de conocer los detalles de la investigación interna, hasta el momento todos los agentes sospechosos han negado ser los autores del disparo, y se han dedicado a apuntar veladamente a otros compañeros.

Durante el juicio, los dos acusados (de la Drago 40) insinuaron sin pruebas que sus compañeros de la 414 podrían ser los autores de los hechos. No obstante, en la vista los agentes de la 414 negaron haber disparado en el cruce donde los Mossos mutilaron a Quintana: aseguraron que el lanzador de balas de goma no bajó de la furgoneta porque le dolía la espalda, y que el resto de agentes hizo “un sube y baja” de apenas 15 segundos. También señalaron a los acusados como los únicos que podrían haber tenido a tiro a Quintana.

En una entrevista con este diario la semana pasada, coincidiendo con el cuarto aniversario de los hechos, Ester Quintana dudó sobre si Interior quería encontrar al agente que la hirió, y añadió que veinte mossos estaban en el lugar de los hechos “y alguno sabe la verdad y no la ha dicho”.

“Esto no puede quedar como que no ha pasado nada. Hay una lesión gravísima a la señora Quintana, que ha sufrido mucho”, ha afirmado el conseller. Asimismo, ha resaltado que la indemnización que abonó la Generalitat a Quintana “no lo tapa todo” y que “la reparación todavía está pendiente”.

más INFO

“Creo que la conselleria de Interior no quiere encontrar al mosso que me hirió” – Entrevista | Ester Quintana

  • Entrevista a Ester Quintana, que el 14 de noviembre de 2012 perdió un ojo por un proyectil policial
  • “Una veintena de agentes estaban allí y alguno sabe la verdad y no la ha dicho”, asegura Quintana
  – 12/11/2016 – 19:36h

Ester Quintana; Violencia policial; bales de goma

Ester Quintana cree que hay algún Mosso d’Esquadra que sabe la verdad y no lo dice. – SANDRA LÁZARO

 

Ester Quintana perdió un ojo por culpa de un proyectil policial el 14 de noviembre de 2012. Regresaba a su casa tras la manifestación de la jornada de huelga general cuando, pese a que no había disturbios, en la confluencia entre el Passeig de Gràcia y la Gran Via aparecieron tres furgonetas policiales. De una de ellas bajó algún antidisturbios que, incumpliendo todos los protocolos, mutiló a esta vecina de Barcelona.

Cuatro años después de los hechos, Quintana todavía no sabe qué agente de los Mossos d’Esquadra le disparó. El recorrido judicial del caso terminó con una  sentencia que absolvió a los dos policías acusados y puso en duda la bala de goma como arma de la agresión. Quintana se muestra convencida de que sí fue una bala de goma y asegura que Felip Puig, el conseller de Interior en el momento de los hechos, no ha hablado con ella.

Este lunes se cumplen cuatro años de los hechos. ¿Qué valoración hace de todo lo que ha pasado en este tiempo?

La valoración es negativa. Primero por la lesión, y después por la impunidad que ha habido en las instituciones y en los Mossos. De bueno hemos tenido poca cosa: el ánimo y el apoyo que me ha dado la gente, y el interés general de la población hacia mi caso. Pero hago una valoración bastante más negativa que positiva porque estos cuatro años han sido muy difíciles.

¿Felip Puig, el conseller de Interior el día de los hechos, la ha llamado alguna vez durante estos cuatro años?

No, no ha hablado conmigo. Creo que ni siquiera ha tenido intención de llamarme.

¿Con qué responsables políticos de la Generalitat ha mantenido algún contacto?

Mantuve una conversación telefónica con el siguiente conseller de Interior, Ramon Espadaler. Después he hablado con el actual responsable del departamento, Jordi Jané, con quien me vi personalmente en la sede de la conselleria de Interior y estuvimos hablando de todo lo que pasó.

¿Cómo salió de esa reunión?

Nunca puedes salir satisfecha de una reunión de donde no sacas nada. Jordi Jané no era el conseller de Interior en el momento de los hechos. Además, la valoración que yo pueda tener de esta reunión es muy subjetiva porque yo soy la persona herida. Valoro que el conseller hablara conmigo y me pidiera disculpas, pero las disculpas no arreglan nada, no restablecen nada, ni reparan ni justifican nada. Ya le he dicho al conseller más de una vez que en vez de disculparse, Interior debería encontrar a los mossos que me hirieron.

Cuatro años después Interior no ha logrado identificar al agente o a los agentes que la dispararon.

¿No quieren o no pueden? Esta es mi pregunta. Yo creo que Interior no quiere encontrar al mosso que me hirió. Es lo que se está demostrando después de que  hayan dado no sé cuántas versiones y después de un juicio donde se dice que no se puede establecer si el arma fue una bala de goma o un proyectil de ‘foam’. Pero una vez el resultado del juicio es este, se deberían buscar a los responsables de alguna otra forma.

Además, siempre es la víctima quien tiene que ir a buscar la justicia. No sólo en mi caso, sino en todos los anteriores de balas de goma y otros tipos de lesiones por parte de la policía. Siempre son las víctimas las que deben buscar la justicia, y casi nunca la encuentran porque hay una institución muy grande detrás.

Ester Quintana; Violencia policial; bales de goma

Quintana acudió a todas las sesiones del juicio tras el que los Mossos acusados salieron absueltos. – SANDRA LÁZARO

 

¿Tiene la esperanza de que Interior logre identificar a los agentes responsables mediante la investigación interna que mantiene abierta?

Creo que no pasará nada a no ser que salga una prueba nueva que ponga en duda lo que ya se ha dicho hasta ahora, como ocurrió al principio con las imágenes que desmintieron la versión de Felip Puig.

¿Por ejemplo, una confesión del agente que la disparó?

Por ejemplo. Una confesión de alguno de los mossos de las tres furgonetas que estaban en el lugar de los hechos. Una veintena de agentes estaban allí y alguno sabe la verdad y no la ha dicho.

La abogada de uno de los mossos acusados y absueltos posteriormente dijo que algunos agentes habían mentido durante el juicio.

La abogada estaba teorizando. Yo no puedo acreditar lo que dice la abogada y los otros testigos del juicio. Lo que sí sé es lo que me pasó y que la sentencia da credibilidad a mi versión de los hechos. Es la que el tribunal corrobora. Si mi versión es la creíble, ¿qué ha hecho la conselleria de Interior para arreglar todo esto? No ha hecho nada.

La sentencia, aunque absolutoria para los agentes, critica la investigación de los hechos que hizo la Generalitat.

La conselleria podría hacer algo más y no lo está haciendo. La sentencia dice que las furgonetas antidisturbios llevaban GPS que no funcionaban bien. Además, durante el juicio se evidenció que la División de Asuntos Internos (DAI) de los Mossos estaba investigando una línea y el juez de instrucción estaba investigando otra.

¿Por qué no se investigaron las dos? ¿Por qué no se investigaron más estas contradicciones? Los medios para investigar los tienen ellos, a ti te dejan una posibilidad muy pequeña y muy difícil para acusar. Si la palabra de los policías es ley, si vale más que la mía, ¿qué puedo hacer? No te dejan más recorrido. Yo no puedo hacer nada con lo que dijo la DAI, quien podía hacerlo era el juez.

¿Cree que en su caso Interior ha ocultado información?

Interior se excusa en que el tribunal ha dicho que no se puede probar que los agentes acusados fueran los culpables. Como había más mossos con armas en el lugar de los hechos y diferentes tipos de proyectiles, el tribunal considera que no está probado que fuera una bala de goma. Y al haber una duda razonable no se puede decir que fueran los dos acusados.

Lo que sí podrían haber hecho, tanto el tribunal, la fiscalía o la conselleria es ver si había otro camino después del juicio. El camino que a mí me dejaban tras la sentencia absolutoria era recurrir. Pero esto no tenía demasiado futuro porque con las mismas pruebas se volvería a sentenciar lo que dijo la Audiencia.

Ester Quintana; Violencia policial; bales de goma

Quintana en un momento de la entrevista. – SANDRA LÁZARO

 

¿Considera que su caso ha quedado impune?

De momento mi caso está impune porque no se han asumido responsabilidades por lo que me pasó. Un policía me disparó, perdí un ojo y me rompió media cara. Estas consecuencias no han sido reparadas. Me han pagado una indemnización pero el dinero no lo arregla todo. Lo que yo quiero es que estas personas no vuelvan a hacer esto a otra persona. Pero si se les deja trabajar lo pueden seguir haciendo. Pedíamos penas de prisión por delito doloso y una inhabilitación que no se ha producido.

Tras la sentencia, la conselleria debería haber hecho su investigación y volver a preguntar a todo el mundo. Todo fue muy incongruente: los informes los había hecho el subinspector imputado, el arma estuvo tres meses sin custodia y hasta febrero de 2013 no fue llevada a la Guardia Civil para que le hicieran la valoración. Hay tantas cosas que no conectan entre ellas…

Su agresión promovió que se prohibieran las balas de goma en Catalunya.

Es de las pocas cosas positivas que el conjunto de la población hemos sacado de mi caso. Las balas de goma son muy lesivas e incluso mortales. Y todavía hay otros problemas en materia de armamento policial, como el ‘foam’ o las pistolas Taser. Pero al menos las pistolas de balas de goma no se utilizarán más.

¿El juicio fue una ceremonia de confusión de los Mossos d’Esquadra para salir absueltos?

Había momentos que me parecía todo un ‘paripé’, otros en que me parecía que iba todo muy bien y otros fatal. Nosotros pusimos toda la voluntad y esfuerzo posible para llegar al juicio. Soy la primera persona que pudo llevar a juicio a unos mossos por balas de goma. El resto de casos no tuvieron ni esta opción.

Pero al final, el juicio no solo terminó sin condena, sino con más dudas sobre si el arma de la agresión fue una bala de goma o un proyectil de ‘foam’.

No se logró la justicia que se debía conseguir en el juicio y creo que mucha gente, no sólo yo, se quedó con esa sensación. La Generalitat dio por resuelto el asunto con la indemnización y el juicio. Pero siguen sin demostrar quién fue. Dicen que no fueron los dos acusados. ¿Entonces qué mosso fue?

¿Usted tiene dudas sobre el arma o está convencida que fue una bala de goma?

Sigo pensando que fue una bala de goma por el tipo de lesión y por el rebote del proyectil. Pero el tribunal no consdieró probado que fuera una bala de goma porque decían que no se había aportado ninguna prueba que demostrara que no era una bala de ‘foam’. Todo esto aunque una forense dijo que no pudo ser ‘foam’.

Si de verdad no me dispararon con una bala de goma significa que algún mosso me disparó directamente a la cara con una bala de ‘foam’ a una distancia de 30 metros. El protocolo policial dice que en todos los casos se debe avisar, lanzar salvas, disparar a 50 metros y por debajo de la cintura… ¿Por qué no se respetaron todos estos protocolos? Yo lo he estado denunciando desde el primer momento y al final la Generalitat tuvo que reconocer que habían sido los Mossos. Ellos siguen diciendo que no pero yo creo que sí fue una bala de goma.

más INFO

“Crec que la conselleria d’Interior no vol trobar el mosso que em va ferir” – Entrevista | Ester Quintana

  • Entrevista a Ester Quintana, que el 14 novembre 2012 va perdre un ull per un projectil policial
  • “Una vintena d’agents hi eren i algun sap la veritat i no l’ha dit”, assegura Quintana
 – 13/11/2016 – 06:00h –

Ester Quintana; Violencia policial; bales de goma

Ester Quintana creu que hi ha algun mossos d’esquadra que sap la veritat i no la diu. SANDRA LÁZARO

Ester Quintana va perdre un ull per culpa d’un projectil policial el 14 de novembre del 2012. Tornava a casa després de la manifestació de la jornada de vaga general quan, malgrat que no hi havia disturbis, a la confluència entre el Passeig de Gràcia i la Gran Via van aparèixer tres furgonetes policials. D’una d’elles va baixar-ne algun antiavalots que, incomplint tots els protocols, va mutilar aquesta veïna de Barcelona.

Quatre anys després dels fets, Quintana encara no sap quin agent dels Mossos d’Esquadra la va disparar. El recorregut judicial del cas va acabar amb una sentència que va absoldre els dos policies acusats i va posar en dubte la bala de goma com a arma de l’agressió. Quintana es mostra convençuda que sí que va ser una bala de goma i assegura que Felip Puig, el conseller d’Interior en el moment dels fets, no ha parlat amb ella.

Aquest dilluns es compleixen quatre anys dels fets. Quina valoració fa de tot el que ha passat en aquest temps?

La valoració és negativa. Primer per la lesió, i després per la impunitat que hi ha hagut a les institucions i als Mossos. De bo n’hem tingut poca cosa: l’ànim i el suport que m’ha donat la gent, i l’interès general de la població cap al meu cas. Però faig una valoració força més negativa que positiva perquè aquests quatre anys han estat molt difícils.

Felip Puig, el conseller d’Interior el dia dels fets, l’ha trucat alguna vegada durant aquests quatre anys?

No, no ha parlat amb mi. Crec que ni tan sols ha tingut intenció de trucar-me.

Amb quins responsables polítics de la Generalitat ha mantingut algun contacte?

Vaig mantenir una conversa telefònica amb el següent conseller d’Interior, Ramon Espadaler. Després he parlat amb l’actual responsable del departament, Jordi Jané, amb qui em vaig veure personalment a la seu de la conselleria d’Interior i vam estar parlant de tot el que va passar.

Com va sortir d’aquesta reunió?

Mai pots sortir satisfeta d’una reunió d’on no en treus res. Jordi Jané no era el conseller d’Interior en el moment dels fets. A més, la valoració que jo pugui tenir d’aquesta reunió és molt subjectiva perquè jo sóc la persona ferida. Valoro que el conseller parlés amb mi i em demanés disculpes, però les disculpes no arreglen res, no restableixen res, ni reparen ni justifiquen res. Ja li he dit al conseller més d’una vegada que en comptes de disculpar-se, Interior hauria de trobar als mossos que em van ferir.

Quatre anys després Interior no ha aconseguit identificar l’agent o els agents que la va disparar.

¿No volen o no poden? Aquesta és la meva pregunta. Jo crec que Interior no vol trobar el mosso que em va ferir. És el que s’està demostrant després que hagin donat  no sé quantes versions i després d’un judici on es diu que no es pot establir si l’arma va ser una bala de goma o un projectil de ‘foam’. Però un cop el resultat del judici és aquest, s’haurien de buscar els responsables d’alguna altra forma.

A més, sempre és la víctima qui ha d’anar a buscar la justícia. No només en el meu cas, sinó en tots els anteriors de bales de goma i altres tipus de lesions per part de la policia. Sempre són les víctimes les que han de buscar la justícia, i gairebé mai la troben perquè hi ha una institució molt gran al darrere.

Ester Quintana; Violencia policial; bales de goma

Quintana va anar a totes les sessions del judici que va absoldre els dos agents acusats. – SANDRA LÁZARO

 

Té l’esperança que Interior aconsegueixi identificar els agents responsables mitjançant la investigació interna que manté oberta?

Crec que no passarà res si no és que surti una prova nova que posi en dubte el que ja s’ha dit fins ara, com va passar al principi amb les imatges que van desmentir la versió de Felip Puig.

Per exemple, una confessió de l’agent que la va disparar?

Per exemple. Una confessió d’algun dels mossos de les tres furgonetes que eren al lloc dels fets. Una vintena d’agents hi eren i algun sap la veritat i no l’ha dit.

L’advocada d’un dels mossos acusats i absolts posteriorment va dir que alguns agents havien mentit durant el judici.

L’advocada estava teoritzant. Jo no puc acreditar el que diu l’advocada i els altres testimonis del judici. El que sí que sé és el que em va passar i que la sentència dóna credibilitat a la meva versió dels fets. És la que el tribunal corrobora. Si la meva versió és la creïble, què ha fet la conselleria d’Interior per arreglar tot això? No ha fet res.

La sentència, tot i que absolutòria pels agents, critica la investigació dels fets que va fer la Generalitat.

La conselleria podria fer alguna cosa més i no ho està fent. La sentència diu que les furgonetes antiavalots portaven GPS que no funcionaven bé. A més, durant el judici es va evidenciar que la Divisió d’Afers Interns (DAI) dels Mossos estava investigant una línia i el jutge d’instrucció estava investigant altra.

Per què no es van investigar les dues? Per què no es van investigar més aquestes contradiccions? Els mitjans per investigar els tenen ells, a tu et deixen una possibilitat molt petita i molt difícil per acusar. Si la paraula dels policies és llei, si val més que la meva, què puc fer? No et deixen més recorregut. Jo no puc fer res amb el que va dir la DAI, qui podia fer-ho era el jutge.

Creu que en el seu cas Interior ha amagat informació?

Interior s’excusa en que el tribunal ha dit que no es pot provar que els agents acusats fossin els culpables. Com que hi havia més mossos amb armes al lloc dels fets i diferents tipus de projectils, el tribunal considera que no està provat que fos una bala de goma. I en haver-hi un dubte raonable no es pot dir que fossin els dos acusats.

El que sí que podrien haver fet, tant el tribunal, la fiscalia o la conselleria és veure si hi havia un altre camí després del judici. El camí que a mi em deixaven després de la sentència absolutòria era recórrer. Però això no tenia massa futur perquè amb les mateixes proves es tornaria a sentenciar el que va dir l’Audiència.

Ester Quintana; Violencia policial; bales de goma

Quintana en un moment de l’entrevista. – SANDRA LÁZARO

 

Considera que el seu cas ha quedat impune?

De moment el meu cas està impune perquè no s’han assumit responsabilitats pel que em va passar. Un policia em va disparar, vaig perdre un ull i em va trencar mitja cara. Aquestes conseqüències no han estat reparades. M’han pagat una indemnització però els diners no ho arreglen tot. El que jo vull és que aquestes persones no tornin a fer això a una altra persona. Però si se’ls deixa treballar ho poden continuar fent. Demanàvem penes de presó per delicte dolós i una inhabilitació que no s’ha produït.

Després de la sentència, la conselleria hauria d’haver fet la seva investigació i tornar a preguntar a tothom. Tot va ser molt incongruent: els informes els havia fet el sotsinspector imputat, l’arma va estar tres mesos sense custòdia i fins el febrer de 2013 no va ser portada a la Guàrdia Civil perquè li fessin la valoració. Hi ha tantes coses que no connecten entre elles…

La seva agressió va promoure que es prohibissin les bales de goma a Catalunya.

És de les poques coses positives que el conjunt de la població hem tret del meu cas. Les bales de goma són molt lesives i fins i tot mortals. I encara hi ha altres problemes en matèria d’armament policial, com el ‘foam’ o les pistoles Taser. Però almenys les pistoles de bales de goma no s’utilitzaran més.

El judici va ser una cerimònia de confusió dels Mossos d’Esquadra per sortir absolts?

Hi havia moments que em semblava tot un ‘paripé’, altres en què em semblava que anava tot molt bé i altres fatal. Nosaltres vam posar tota la voluntat i esforç possible per arribar al judici. Sóc la primera persona que va poder portar a judici uns mossos per bales de goma. La resta de casos no van tenir ni aquesta opció.

Però al final, el judici no només va acabar sense condemna, sinó amb més dubtes sobre si l’arma de l’agressió va ser una bala de goma o un projectil de ‘foam’.

No es va aconseguir la justícia que s’havia d’aconseguir en el judici i crec que molta gent, no només jo, es va quedar amb aquesta sensació. La Generalitat va donar per resolt l’assumpte amb la indemnització i el judici. Però segueixen sense demostrar qui va ser. Diuen que no van ser els dos acusats. Llavors quin mosso va ser?

Vostè té dubtes sobre l’arma o està convençuda que va ser una bala de goma?

Segueixo pensant que va ser una bala de goma pel tipus de lesió i pel rebot del projectil. Però el tribunal no va considerar provat que fos una bala de goma perquè deien que no s’havia aportat cap prova que demostrés que no era una bala de ‘foam’. Tot això encara que una forense va dir que no va poder ser ‘foam’.

Si de veritat no em van disparar amb una bala de goma vol dir que algun mosso em va disparar directament a la cara amb una bala de ‘foam’ a una distància de 30 metres. El protocol policial diu que en tots els casos s’ha d’avisar, llançar salves, disparar a 50 metres i per sota de la cintura… Per què no es van respectar tots aquests protocols? Jo ho he estat denunciant des del primer moment i al final la Generalitat va haver de reconèixer que havien estat els Mossos. Ells segueixen dient que no però jo crec que sí que va ser una bala de goma.

más INFO

¿Qué mosso d’esquadra disparó a Ester Quintana?

  • La Generalidad mantiene abierta una investigación para tratar de identificar al antidisturbios que dejó sin ojo a esta vecina de Barcelona
  • La sentencia que absolvió a los dos agentes acusados censuró la investigación inicial de los hechos de la Conselleria de Interior
13/11/2016 – 19:26h

Ester Quintana llega al tribunal a declarar

Ester Quintana, en la Audiencia de Barcelona el día que declaró en el juicio ROBERT BONET / ARCHIVO

Un agente de los Mossos d’Esquadra mutiló a Ester Quintana, pero no se sabe cuál fue. El antidisturbios que dejó sin ojo a esta vecina de la Verneda sigue sin confesar los hechos. La Generalitat todavía no lo ha identificado. Este lunes se cumplen cuatro años de la jornada de huelga general en que se produjo la agresión policial a Quintana.

Desde aquel 14 de noviembre de 2012 hasta hoy, la Conselleria de Interior ha cambiado su versión de los hechos media docena de veces, un juez meticuloso instruyó el caso hasta sentar a dos antidisturbios en el banquillo y la Audiencia de Barcelona acabó absolviendo a los agentes por falta de pruebas directas. Una pregunta sigue sin respuesta: ¿qué mosso d’esquadra disparó a Ester Quintana?

Sobre el caso hay más indicios que certezas. La sección tercera de la Audiencia de Barcelona dio credibilidad a la versión de los hechos de Quintana. No obstante, absolvió a los dos acusados ante la duda de si las lesiones fueron provocadas por una bala de goma o un proyectil de ‘foam. Los dos policías que se sentaron en el banquillo siempre negaron ser los autores de los hechos, y apuntaron veladamente a otro antidisturbios como responsable del disparo.

Lo que a día de hoy sí está claro es que el 14 de noviembre de 2012 tres furgonetas de antidisturbios se pararon en la confluencia entre la Gran Vía y el Passeig de Gràcia de Barcelona. Pese a que no había altercados, se produjeron dos disparos y un proyectil policial dejó sin ojo a Quintana.

Hasta aquí las certezas, que dan paso a preguntas sin resolver sobre qué agente y con qué tipo de arma lesionó a Quintana. En este mar de dudas, bajo el punto de vista del tribunal jugó un papel fundamental la deficiente investigación inicial de la Conselleria de Interior, por aquel entonces bajo el mando de Felip Puig. Los jueces reprocharon al departamento no haber dado por buena, aunque fuera de forma provisional, la versión de la víctima. “Se habría obtenido así una mayor información sobre lo realmente acontecido”, señalaron los togados.

Los jueces reprocharon al departamento no haber dado por buena, aunque fuera de forma provisional, la versión de la víctima. “Se habría obtenido así una mayor información sobre lo realmente acontecido”, señalaron los togados.

A diferencia de Quintana, que siempre ha mantenido la misma versión, la primera explicación de los hechos de la Generalitat aseguraba no sólo que la policía no disparó, sino que Quintana se había situado “en la línea de tiro de los alborotadores”. Es decir, que podría haber sido herida por manifestantes. La realidad desmintió a Interior, pues los vídeos demostraron que en el momento de los hechos la situación era de calma y no había disturbios.

De la nula credibilidad que dio la Conselleria de Felip Puig a Quintana derivan otros aspectos de difícil explicación del caso, que también recoge la sentencia absolutoria. Por ejemplo, que los Mossos no entregaran al juez la pistola de balas de gomas del agente imputado hasta febrero de 2013 –tres meses después de los hechos. O que la policía encargara investigar lo sucedido al subinspector imputado.

Tras desmontarse cada una de las cinco versiones que dio Interior, la conselleria admitió la autoría policial de las lesiones de Quintana y la indemnizó. El departamento no ha concretado en estos años qué agente y qué tipo de arma lesionó a Quintana. Todo ello pese a que los Mossos no han cerrado filas y destacados mandos han advertido que el agente culpable “se está escondiendo”.

La sentencia judicial también reprocha a Interior que los GPS con los que van equipados todas las furgonetas antidisturbios no pudieran determinar “de una forma concluyente e inequívoca” el lugar exacto donde se detuvieron las lecheras. Este punto resulta fundamental, ya que impide validar la hipótesis alternativa insinuada por los agentes absueltos: si la furgoneta Drago 414 adelantó o llegó a estar en paralelo a la de los acusados (la Drago 40), situándose así a tiro de Ester Quintana. “Cuando de una furgoneta nadie se acuerda de nada, pues hombre…”, dijo durante el juicio el subinspector absuelto, en referencia a la 414.

¿’Foam’ o bala de goma?

Las versiones de los agentes de las furgonetas sobre su posición son distintas, pero sí coinciden en una cosa: que no dispararon a Ester Quintana. Interior, que mantiene abierta una investigación abierta sobre el caso, tiene apartados de los antidisturbios a los agentes de la Drago 414 por ocultar información.

Los acusados de la Drago 40 dijeron que sólo dispararon salvas. En el juicio, el cabo de la Drago 414 aseguró que no dispararon en ningún momento en la zona donde estaba Quintana y que, además, el escopetero de balas de goma no llegó a bajar de la furgoneta ya que le dolía la espalda. Por contra, la última tesis de Interior apuntaba a que algún agentes de la 414 realizó una salva (disparo sin proyectil).

El tribunal consideró que “lo más probable” era que una bala de goma hubiera golpeado a Quintana, pero no descartó del todo la hipótesis del ‘foam’. Si fue este último proyectil, la conclusión a la que llegaron tanto el tribunal como los peritos resulta preocupante. A diferencia de la bala de goma, el proyectil de ‘foam’ no rebota contra el suelo, por lo que solo puede producir el tipo de lesiones que sufrió Quintana cuando el disparo se realiza apuntando directamente a la cara de la víctima.

Aunque no pudo acreditar quién fue el culpable, el tribunal sí dejó claro que el caso de Quintana es un ejemplo de mala praxis policial. En concreto, la sentencia señala que no se respetaron los protocolos que prohíben disparar hacia las partes superiores del cuello, hacerlo a una distancia menor de 50 metros –el disparo a Quintana se produjo a 30 metros de ella– y con una perceptiva autorización previa.

“Los agentes sabían que estaban incumpliendo los protocolos y no podían desconocer que las instrucciones tienen por objetivo evitar sucesos tan lamentables como el que ha provocado en Ester Quintana unas lesiones y secuelas que sin duda le van a seguir afectando de forma permanente a lo largo de su vida, impidiéndole o dificultándole la realización de múltiples actividades a las que los demás tenemos un fácil acceso”, concluyeron los magistrados. Cuatro años después, el policía que disparó a Quintana sigue sin confesar y sin ser identificado.

Espadaler va condecorar el sotsinspector acusat per les lesions a Ester Quintana

La medalla de bronze al mèrit policial fou entregada a Eduardo Casas durant la cerimònia del Dia de les Esquadres de l’any 2014, en presència d’Artur Mas i quan feia dotze mesos que havia estat imputat pel jutge instructor

El sotsinspector Eduardo Casas a la porta del Palau de la Generalitat com a responsable de la unitat ARRO Barcelona / Albert Khun

Jesús Rodríguez28/04/2016 – LA DIRECTA

“Demano disculpes i perdó a qui els Mossos hagin pogut causar algun perjudici. També als seus familiars i amics, des d’un profund dolor solidari”, va manifestar Josep Lluís Trapero, comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, durant la cerimònia del Dia de les Esquadres celebrada a l’Auditori de Barcelona el 27 d’abril de 2014. Va ser el missatge oficial d’una diada marcada per les recents morts de Juan Andrés Benítez i Alfons Bayard en mans d’agents del cos. En paral·lel a això, però, i de manera molt discreta, es va actuar en sentit contrari.

En el decret de concessió signat el 22 d’abril de 2014 s’afirmava que la feina de Casas “contribueix a mantenir davant la ciutadania el prestigi i la bona imatge” dels Mossos d’Esquadra

Segons documentació del Departament d’Interior a la qual la Directa ha tingut accés, el sotsinspector de la Brigada Mòbil Eduardo Casas Pascual, imputat per les greus lesions a Ester Quintana, va ser condecorat per Ramon Espadaler en el marc d’aquella mateixa cerimònia. Li van concedir la medalla de bronze al mèrit policial amb distintiu blau per “la destacada trajectòria professional” i per haver demostrat “una gran professionalitat, dedicació i compromís en l’exercici de les seves funcions”.

Li van concedir la medalla de bronze al mèrit policial amb distintiu blau per “la destacada trajectòria professional” i per haver demostrat “una gran professionalitat, dedicació i compromís en l’exercici de les seves funcions”.

Segons Espadaler, la trajectòria del sotsinspector era creditora “d’una reconeixença especial” i en el decret de concessió signat el 22 d’abril de 2014 s’afirmava que la feina de Casas “contribueix a mantenir davant la ciutadania el prestigi i la bona imatge” dels Mossos d’Esquadra. L’acte va ser presidit per Artur Mas, dotze mesos després que el jutge d’instrucció hagués imputat el sotsinspector i un escopeter com a principals sospitosos de provocar les ferides que van mutilar a Ester Quintana.

La Fiscalia demana dos anys de presó i quatre d’inhabilitació per Eduardo Casas com a presumpte autor d’un delicte de lesions per imprudència greu, l’acusació particular incrementa aquesta petició fins als nou anys de presó i la inhabilitació especial per a l’exercici de la professió de policia per un delicte de lesions doloses amb pèrdua de membre principal. El judici s’ha celebrat al llarg de les tres últimes setmanes i la sentència es podria conèixer en el termini d’un mes.

Bales, mentides i cintes de vídeo

Vist per sentència el judici per les greus lesions a Ester Quintana a causa de munició policial

L’advocada Lydia Lajara, en representació de l’escopeter Llorenç Benjumea, va argumentar que un projectil de foam podia arribar a un diàmetre de 50 mm durant l’impacte. Un experiment a la redacció de la Directa ho desmenteix. / Victor Serri

David Fernàndez28/04/2016 – LADIRECTA
Estranya unanimitat, la viscuda ahir a l’Audiència de Barcelona, durant les conclusions del judici pel cas Ester Quintana. Fiscalia, defensa i acusació particular van coincidir categòricament en relat i fets provats. Tots tres van venir a dir el mateix: que el vespre del 14 de novembre de 2012, a les acaballes de la vaga general, tres furgonetes policials es van situar en la confluència del Passeig de Gràcia amb Gran Via, en una zona sense cap incident. Que els agents van desencotxar i, almenys, van disparar trets des de les unitats E-40 i E-414, sense complir ni protocols establerts ni ordres prèvies. Un microsegon després, Ester Quintana quedava greument ferida com a conseqüència de l’impacte d’un projectil policial. Necessitaria 592 dies, i múltiples intervencions quirúrgiques, per a recuperar-se d’unes ferides ja irreparables i d’unes seqüeles irreversibles. Insistim-hi: ahir, fiscalia, acusació particular i la defensa del sotsinspector i l’escopeter imputats deien el mateix i tiraven per terra totes les versions oficials, de Puig a Espadaler, hagudes i per haver.

Què resta per saber, doncs? El qui i el què. Escatir qui va fer-ho –des de quina de les dues furgonetes policials un escopeter va prémer el gallet– i exactament amb quina escopeta i projectil –bala de goma o foam. Per la fiscalia i l’acusació particular, resta provat que hauria estat l’escopeter de la unitat E-40 amb una bala de goma, atenent la lectura forense, mèdica i oftalmològica del tipus de lesions provocades. Les defenses, en canvi, van carregar duríssimament contra els agents de l’E-414 i ho atribueixen a un projectil de foam, a la recerca del dubte i d’una sentència absolutòria. Eloqüent final del cas Quintana, doncs: els agents de la Brimo discutint-se entre ells. I l’Ester mirant-s’ho en directe a la sala de vistes, amb una fermesa tan desbordant com l’astorada impotència col·lectiva de la resta.

Entremig, paradoxes de poder, el discurs oficial va dir sempre que no era una bala de goma, però va ser la mateixa oficialitat qui les va acabar prohibint

I malgrat tot, mai ningú ha arribat tan lluny com Ester Quintana i mai ha estat tan a prop de restablir la veritat, que equival sempre a rescabalar la justícia. El preu car, gairebé quatre anys. Entremig, paradoxes de poder, el discurs oficial va dir sempre que no era una bala de goma, però va ser la mateixa oficialitat qui les va acabar prohibint. La victòria d’Ester, de la solidaritat i la tenacitat, és indiscutible. Perquè dialècticament, només aquest sol fet –que fiscalia, defenses i acusació sostinguin ja el mateix– desmunta tota l’estratègia desinformativa d’Interior, despulla les nou versions oficials –consecutivament falses– que es van arribar a donar i ens recorda el viacrucis polític i judicial afegit, que ha hagut de viure Ester Quintana. Mentrestant, la veritat nòmada també deixarà per escrit, autèntic fet provat ahir, que la Generalitat de Catalunya és incapaç d’esbrinar qui i què i de depurar responsabilitats. Insistim-hi també: Interior no pot aclarir qui va disparar.

El procés és el càstig, suggeria Kafka, i tot procediment judicial força les contradiccions. Ahir, un cop més, com de propina vergonyant, van quedar acreditats els nombrosos nyaps que acumula del cas. Trets ocultats, versions impossibles, vídeos tallats, afers interns, informes mèdics, errors monumentals en l’àmbit polític i la «enorme torpeza» –segons l’advocada defensora, Olga Tubau– d’encarregar el segon informe sobre el cas… al sotsinspector imputat. De traca. «Una enorme torpeza», segons l’advocada defensora del mateix sotsinspector. Va planar també la lesivitat de les bales de goma, amb arguments peregrins de física quàntica i tot: la defensa va adduir que podia ser un projectil de foam perquè, en impactar, es deforma i canvia el seu diàmetre i perímetre fins assolir el d’una bala de goma. A ranvespre, a la redacció de la Directa, en laboratori improvisat vam fer la prova: i no, el projectil de foam no assoleix la dimensió de la bala de goma. Més encara, en l’ombra de la mala praxi també: a la Directa, fa anys, va arribar la dada, bala perduda, que era pràctica habitual que els escopeters de la Brimo carreguessin dins el furgó la següent bala de goma. El judici deixa de tot i més, fins i tot la reaparició sobtada, com a testimoni, d’un alt comandament de la Guàrdia Urbana que, vés per on, setmanes després dels fets va recordar haver guardat un projectil de foam que va trobar a una cruïlla de distància del lloc dels fets.

Un funcionari públic en l’exercici de les seves funcions que, o bé està disposat a acusar un altre company de la mateixa unitat per lliurar-se, o bé es disposa a acceptar que un company sigui condemnat pel que no va cometre

 

Qui va ser, què va ser. I, sobretot, qui menteix. Perquè algú menteix, és clar. Hemeroteca dura, en l’aporia de la impunitat, el desembre de 1995 la treballadora sexual Rita Margaret va ser violada sexualment, a la comissaria d’Indautxu a Bilbao, per un agent de la policia espanyola. Cap dels 20 agents que estava de servei aquella nit va voler dir res: ningú recordava, ningú en sabia res. La sentència, demolidora i duríssima, reblava el clau contra uns agents instal·lats «en obsoletes idees corporatives i falsa companyonia davant un gravíssim delicte». A col·lació aquella sentència, retrospectiva i mirall, perquè el cas Quintana acredita brutalment que avui, en el sí de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra, algú menteix obertament.

Perquè resta acreditat que menteix un agent en actiu, és a dir, un funcionari públic en l’exercici de les seves funcions que, o bé està disposat a acusar un altre company de la mateixa unitat per lliurar-se, o bé es disposa a acceptar que un company sigui condemnat pel que no va cometre. Ningú vol ser l’escopeter que va ferir Ester Quintana. O tal vegada, angles cecs i dubte permanent, tot plegat revesteix una estratègia de defensa –dilació, confusió, ocultació, obstrucció– cap a la impunitat i d’assumir que es condemnarà l’exèrcit però no es perdrà cap soldat. Sigui quina sigui de les tres, molt mala peça al teler de la impunitat.

A l’espera de la sentència definitiva, queda una altra que ja no cal que sigui escrita. Ja està redactada. I és inapel·lable. Avui, ara, aquí, l’arquitectura institucional, els sistemes de control intern o l’estructura policial de la Generalitat són incapaces d’aclarir qui i què va ferir Ester Quintana. Tampoc poden resoldre qui, en nòmina, menteix. I aquí seguim, sense resposta encara. Un altre dels trets definitoris de la impunitat: quedar-se sense resposta.

Notícies relacionades:

El Festcarrer es presenta en públic a Santa Maria de Palautordera

Primera edició del Festcarrer: hi hauria un sopar amb concurs de cant de glosa, un cabaret de circ al carrer, una mostra d’entitats, concerts, una passejada històrica i la projecció del documental A tu què et sembla?

Iniciativa cultural nascuda a Santa Maria de Palautordera i amb projecció a tot el Baix Montseny

 

Sopar de presentació del Festcarrer. | Lluís Morales

El passat Sant Jordi, a Palau, es va presentar en públic el Festcarrer. Aquesta iniciativa cultural nascuda a Santa Maria de Palautordera i amb projecció a tot el Baix Montseny, es va presentar amb un sopar popular i un concert del grup NINI.

Durant tot el dia es va informar als i les veïnes sobre què és el Festcarrer, amb una paradeta al mercat de Sant Jordi. Al vespre, van organitzar un sopar popular i un concert, que la pluja va obligar a realitzar a l’Envelat. Durant l’acte, que va aplegar una vuitantena de persones, la comissió del Festcarrer va explicar que el festival es celebrarà durant el cap de setmana del 20, 21 i 22 de maig a Palau, i que a hores d’ara compta amb el suport d’una trentena d’entitats de la zona:

La comissió del Festcarrer va explicar que es celebrarà durant el cap de setmana del 20, 21 i 22 de maig a Palau

Foto de portada

Compta amb el suport d’una trentena d’entitats de la zona:

PAH Baix Montseny, la Clau, les Fresques, Cooperativa de consum la Cortera, l’ANC, Escudella Molotov, Massais Montseny, Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny, les MamiFeres, Bastoners del Quico Sabaté, Arran Baix Montseny, la Traüna, AEiG Bernat Perpunter, la Frederica Montseny, Centre Excursionista de Palau, Baix Montseny Acull, Palau Solidari, Som del Montseny, Ateneu Cultural, Som Energia, Joves de Sant Esteve, Mares del Baix Montseny.

Els organitzadors van avançar que durant aquesta primera edició del Festcarrer hi hauria un sopar amb concurs de cant de glosa, un cabaret de circ al carrer, una mostra d’entitats, concerts, una passejada històrica i la projecció del documental A tu què et sembla? amb la presència de l’Ester Quintana. També van fer una crida a les entitats i persones del poble a participar d’aquesta iniciativa autogestionada que pretén agitar culturalment la vila i fer-la més participativa.

Foto de portada

Som-hi! Anirem concretant hores i llocs, però frisem i no ens podem estar de compartir el que ja tenim. Ho fem rodar?

El sotsinspector del cas Ester Quintana reconeix que es va disparar en direcció a on era la víctima

Ambdós policies acusats es neguen a respondre a les preguntes de l’acusació particular. L’advocada Laia Serra considera que l’actitud dels agents té “el seu significat i també les seves conseqüències”

Després de nou jornades de judici era el moment d’escoltar el testimoni dels principals sospitosos, el sotsinspector i l’escopeter que la nit dels fets viatjaven a la furgoneta E-40 / Gorka Leiza

Jesús Rodríguez / 26/04/2016 – LADIRECTA

“Només respondré les preguntes de la fiscalia, del tribunal i de les meves advocades”, ha manifestat el sotsinspector Eduard Casas emprant el micròfon d’una de les dependències del Palau de Justícia de Barcelona, ubicat al passeig de Lluís Companys. L’escopeter Llorenç Benjumea també s’ha acollit al seu dret a no contestar les preguntes de les advocades d’Ester Quintana. La lletrada Laia Serra, en sortir de la sala de vistes, ha entregat al registre del jutjat la llista amb la setantena de preguntes no respostes. “No contestar és un dret dels acusats, té les seves raons de ser, el seu significat i també les seves conseqüències”, ha valorat Serra un cop finalitzada la sessió d’avui.

A preguntes de la fiscal, ambdós acusats han emprat l’expressió “trets” quan feien referència a la detonació de salves sense projectil

 

Després de nou jornades de judici era el moment d’escoltar el testimoni dels principals sospitosos, el sotsinspector i l’escopeter que la nit dels fets viatjaven a la furgoneta E-40 de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra. Tots dos han negat les acusacions i han assegurat que a la confluència de la Gran Via amb el Passeig de Gràcia només es van detonar salves (contundent soroll sense projectil), i no es va disparar cap pilota de goma. Malgrat això, els gestos i les paraules exactes eren transcendentals. A preguntes de la fiscal, ambdós acusats han emprat l’expressió “trets” quan feien referència a la detonació de salves sense projectil. El sotsinspector ha reconstruït gestualment l’instant de l’actuació de l’escopeter. “Va desencotxar, va agafar l’arma així, amb un angle”, ha explicat Casas mentre amb els braços feia el gest d’agafar una escopeta en posició horitzontal –les salves es poden disparar en posició vertical–, amb una petita inclinació cap a terra. El sotsinspector ha situat l’escopeter amb l’arma en direcció al lloc on es trobava Quintana just en el moment en què va prémer el gallet. Hi havia pilota de goma a la bocatxa? Casas ha assegurat que no, que no havia donat l’ordre de disparar bales de cautxú.

Un cop completada l’explicació sobre les seves actuacions aquella nit, els agents han destinat la resta de la declaració a sembrar l’ombra del dubte en relació a un grup d’antiavalots que viatjaven al furgó E-414, de la mateixa unitat. “No és normal que el furgó que viatja a la cua dispari vuit projectils de llançadora, i només dos projectils des del nostre furgó que viatja a la capçalera”, ha assenyalat Benjumea quan li han preguntat quin nombre de trets van sortir de cadascun dels dos furgons al llarg de totes les hores d’intervenció durant la vaga general de 14-N de l’any 2012. Casas ha revelat que va ser el sotsinspector Marc Pla qui li va fer veure que el furgó E-414 s’havia avançat i es trobava en una posició poc habitual. “Has vist aquestes imatges?Em va dir. La furgoneta s’avança i es posa al vostre costat”, ha recordat Casas. No és un detall menor si tenim en compte que Marc Pla és germà de Sergi Pla, el comissari destituït per Felip Puig arran de la cadena de versions contradictòries d’aquest cas.

En primer pla el sotsinpector Eduard Casas durant la vista oral del judici a l’Audiència de Barcelona / Gorka Leiza

Després que Pla alertés Casas, va ser aquest –malgrat estar imputat– qui va interrogar el caporal del furgó E-414 en relació a la seva posició i la seva actuació la nit dels fets. “Calibra bé les teves paraules, li vaig dir al caporal, perquè tingués en compte com podien ser interpretades”, ha revelat Casas. Com a resultat de tot plegat es va fer un informe que consta a les actuacions i que va anunciar en roda de premsa el conseller Ramon Espadaler l’estiu de l’any 2013. És a dir, el sotsinspector imputat va redactar un informe –que ha esdevingut el principal argument de la seva defensa– on es fa constar frases textuals que hauria dit un caporal, però que aquest últim va negar la setmana passada durant la testifical davant del tribunal. La principal conseqüència d’aquesta maniobra és haver generat un major grau de confusió entre els tres jutges que hauran de resoldre si absolen o condemnen els acusats.

És a dir, el sotsinspector imputat va redactar un informe –que ha esdevingut el principal argument de la seva defensa– on es fa constar frases textuals que hauria dit un caporal, però que aquest últim va negar la setmana passada durant la testifical davant del tribunal.

Es va poder disparar un doble tret

Aquest matí també han declarat quatre pèrits de la Guàrdia Civil i un mosso d’esquadra especialitzats en balística. Tots ells han confirmat que l’escopeta Benelli d’on podria haver sortit el tret té capacitat per detonar de manera consecutiva fins a vuit salves, i que el temps màxim per a carregar i disparar una pilota de goma seria d’uns quinze segons. Un dels pèrits de la Guàrdia Civil, però, ha matisat que a les proves que es van fer a una sala de tir es va comprovar que el segon projectil –a vegades– quedava obturat i s’havia de reposicionar manualment. Dos especialistes en trastorn posttraumàtic han certificat que Quintana ha hagut de rebre tractament ininterromput durant quatre anys, malgrat constatar una evolució molt favorable.

 

Notícies relacionades:

 

 

Cas Ester Quintana: l’actuació més polèmica de la història dels Mossos, a judici 10/04/2016 – La incessant concatenació de versions oficials –contradictòries entre si– en relació amb el cas Ester Quintana ha convertit els fets…

Els dos policies acusats de ferir Ester Quintana tramen una estratègia “d’autor no conegut”

Segons la tesi defensada per la seva advocada, Olga Tubau, un tercer policia, des del furgó E-414, seria l’autor material del tret fatídic. Els agents d’aquest furgó declararan la setmana vinent com a testimonis, amb obligació legal de dir la veritat

Ester Quintana aquest matí, esperant el moment de declarar / Robert Bonet

Jesús Rodríguez / 12/04/2016 – LA DIRECTA

Ester Quintana ha declarat en primer lloc. El jutge que presideix la secció tercera de l’Audiència de Barcelona ha advertit a les parts que “no estan permeses les preguntes que atemptin a la intimitat personal”. La víctima ha assegurat que li van disparar des d’una distància de trenta metres, i que pocs segons abans del tret va poder veure un agent “amb una escopeta gran” baixant del furgó E-40, el primer que va arribar a tota velocitat a la confluència de la Gran Via i el passeig de Gràcia.

L’advocada Olga Tubau, que defensa al sotsinspector Eduardo Casas, ha volgut sembrar l’ombra del dubte recuperant la tesi que Espadaler havia anunciat en roda de premsa ara fa tres anys. “Vostè ha dit que va veure un policia amb una escopeta llarga i amb la font al darrere”, li ha dit Tubau a Lluis Cabot –company d’Ester Quintana– durant la seva declaració. La representant legal del policia, amb aquesta maniobra, pretén generar dubtes sobre l’autoria del tret, apuntant a la possibilitat que l’escopeter que va disparar baixés de la furgoneta E-414 –la més propera a la font– i no de la E-40, tal com van concloure el jutge d’instrucció i la fiscalia. Aquesta trama argumental permetria a les defenses afirmar que van ser dues les escopetes que van disparar i, per tant, que no hi hauria certesa de l’autoria de la lesió.

La víctima (al centre, amb les seves advocades) ha assegurat que li van disparar des d’una distància de trenta metres, i que pocs segons abans del tret va poder veure un agent “amb una escopeta gran” / Robert Bonet

Entre dilluns 18 i dimecres 20 d’abril declararan tots els agents que viatjaven als furgons E-40, E-403 i E-414, presents al lloc dels fets. Conductor, caporal, escuders i escopeter de cadascuna de les furgonetes parlaran davant del tribunal en qualitat de testimonis i, per tant, amb l’obligació legal de dir la veritat. Si la versió defensada per Tubau fos certa, els testimonis haurien de mentir per no reconèixer l’autoria del tret. És a dir, la tesi que permetria l’absolució dels actuals imputats, Eduardo Casas i Llorenç Benjumea, obligaria a cometre els delictes de fals testimoni i encobriment a alguns agents policials cridats a declarar.

Fonts d’Interior van assegurar el juliol de 2013 que els set agents de la furgoneta E-414 “havien segellat un pacte de silenci”, argument ara emprat com a principal tesi exculpatòria de les advocades dels imputats

Fonts del departament d’Interior van assegurar el 16 de juliol de 2013 que els set agents de la furgoneta E-414 “havien segellat un pacte de silenci”. Aquell pacte de silenci ara és emprat com la principal tesi exculpatòria de les advocades dels imputats. L’objectiu no dissimulat de tot plegat és que cap policia sigui condemnat per aquells fets.

Els policies han arribat avui al Palau de Justícia escortats per quatre agents de paisà. Els han protegit en tot moment de les càmeres de televisió, accedint a l’edifici per una porta lateral i permetent-los una còmoda espera en una habitació abans d’entrar a la sala de vistes. Sis antiavalots vestits de paisà s’han assegut per segon dia consecutiu a la sala de vistes. Un d’ells ahir va entrar al judici a empentes, sense que cap comandament li recriminés l’actitud. Jordi Arasa, policia imputat per agredir a l’exdiputat David Fernàndez, de nou s’ha situat a la porta de l’edifici, esperant l’arribada d’Ester Quintana. Els acusats han rebut un tracte tan privilegiat que un observador extern els podria haver confós amb les víctimes.

Els acusats han rebut un tracte tan privilegiat que un observador extern els podria haver confós amb les víctimes.

Notícies relacionades:

 

 

 

Set agents de la Brigada Mòbil van ocultar a Interior que eren al lloc on va ser ferida Ester Quintana – 16/07/2013

A %d blogueros les gusta esto: