Archivo | Vídeos RSS for this section

Afers Interns dels Mossos portarà a la fiscalia la investigació del cas Quintana perquè es depurin responsabilitats

Jané, sobre el cas Quintana:  “Això no pot quedar com si no hagués passat res.”

324.cat – 20 Nov 2016 – 12.42

El conseller d’Interior, Jordi Jané, ha anunciat al 3/24 que la divisió d’Afers Interns dels Mossos portarà a la fiscalia els conclusions de la investigació del cas Ester Quintana perquè es depurin responsabilitats i es pugui saber qui va disparar la pilota de goma que li va buidar l’ull a la veïna de Barcelona.

En l’entrevista del diumenge al 3/24, Jané ha assegurat que aquest cas no està tancat, malgrat que una sentència judicial va exculpar els agents dels Mossos que van ser portats a judici.

“Això no vol dir que no hi hagi uns autors i que no s’hagi d’exigir responsabilitats si és que hi ha uns autors. Això no pot quedar com que no ha passat res. Aquí hi ha una lesió gravíssima a una persona que ha patit molt, que és la senyora Quintana.”

El conseller creu que la víctima necessita una reparació moral i judicial, a banda de la indemnització econòmica.

“Cobrar uns diners no ho tapa tot. Hi ha la reparació de la justícia. Aquesta és una reparació que per molts encara està pendent. Quan tanquem aquesta investigació interna, evidentment, es posarà en mans de la fiscalia.”

ester-quintana-575x323

Ester Quintana, durant els dies del judici a l’Audiència de Barcelona.

Jané assegura que hi ha una altra línia d’investigació que no està tancada, on fins i tot es podrien haver identificats uns presumptes autors. Afirma que ben aviat puguin portar el cas a la justícia.


NOTICIES RELACIONADES:

Devenir documento

Devenir documento

Performance · Juan Pablo Caicedo

60dB / 16kHz. BCN. Sents la violència?  · Arts Santa Mònica

Poques vegades una exposició amb menys mitjans econòmics pot arribar a dir tant, tot és al voltant de la violència, la que es veu i la que no veus ni sents.

Mostra que s’ha de veure amb molta calma, el passa volant que s’abstingui, son una dotzena d’apartats, cadascú mereix els seus moments d’atenció i sobre tot reflexió.

Dotze projectes de dotze artistes compromesos amb el seu pensament filosòfic, magníficament coordinats amb una factura nítida i elegant per l’equip Pijoan-Delgado-Guijarro als qui dedico el meu sincer aplaudiment.

 

Projectes participants:

  • Sang i merda al barri del Raval. Miquel Fernández, Andrés Antebi, Pablo González
  • Devenir documento. Juan Pablo Caicedo
  • Neoromàntica clàssica. Barcelona. Marta Rosell Chust
  • Reservat. Arantxa Vallés Cardona, Georgina Sedano Garcia, Marta Rosell Chust
  • La violència és innumerable. Estadístiques de l’Ajuntament de Barcelona
  • Diccionari incomplet: Guia per al reconeixement de comportaments violents. Amparo Huertas Bailén, InCom-UAB (Institut de la Comunicació – Universitat Autònoma de Barcelona) Col·laboradores: Maria Luna i Montserrat Santamarina
  • Carmen. Btihaj Ajana, Beth Anderson, Francesca Romana Degl’Innocenti, John English, Tom Garner, Roisín Gorman, Leanne Hayman, James Moorby, Adam Reid Palmer, Holly Sexton, Roger Vinós, Samantha Wallace, Asya Zuyeva. Producció: OTOXO Productions
  • #ICSI In Vitro. Associació Ombra (art, pensament i gènere)
  • Revelades. Amparo Huertas Bailén, Maria Luna i Montserrat Santamarina, Grup Internacional d’Estudis sobre Comunicació i Cultura, InCom-UAB (Institut de la Comunicació – Universitat Autònoma de Barcelona)
  • La ciutat horitzontal. Stefano Portelli, Sandra Capdevila Sardaña
  • La violència de ser activista. Gerardo Ariza, Mariana Huidobro, Ester Quintana
  • Barcelona™. Barcelona Mata
  • Ciutat d’excepció. Novact
  • Cartografia carnal de la resistència. Lívia Motterle
  • TRANSgressió entre reixes. Alan, David Urra
  • Arxiu il·lustrat de l’odi. Toni Arnau. RUIDO Photo
  • Uve invertida. Esmeralda G. Morales

Inauguració

Tecnologies de la violència + BCN. Sents la violència?

Arts Santa Mònica

 

 

Tecnologies de la violència


Exposició
18.10.2016 – 08.01.2017
Nivell 2, nivell 3 i escala

TECNOLOGIES DE LA VIOLÈNCIA aborda les relacions crítiques de l’art amb la producció contemporània de violència i les tecnologies digitals, així com les tècniques utilitzades pel poder per exercir la seva imposició a través de la violència.

La tecnologia, com a sistema d’organització, serveis i control del poder, té a les màquines, internet i els sistemes electrònics instruments de domini global que, després de la Segona Guerra Mundial i durant la Guerra Freda, suposen l’obertura a una «nova època de seguretat política», com subratlla Ralf Fücks, director de Heinrich-Böll-Stiftung, en una publicació titulada High-Tech-Kriege (Guerres High-Tech).

El control de l’aire i del ciberespai i el «control del terror», assenyalat per teòrics com Peter Sloterdijk, Marc Augé, Jutta Weber, Herfried Münkler, Constanze Kurz i Paul Virilio, és l’objectiu de les grans potències tant com de governs, empreses i grups terroristes, que despleguen les seves zones de guerra, caos i domini global i local mitjançant sofisticats programes tecnològics: mort anònima a distància executada per operacions electròniques, perfeccionament de càmeres, drons i sensors, sistemes de lluita computeritzada i autònoma, atacs ciberespacials, vigilància per satèl·lits i polítiques de seguretat preventiva, control policial, aniquilació i èxode de les poblacions.

TECNOLOGIES DE LA VIOLÈNCIA planteja la configuració de la violència a l’imaginari col·lectiu, la iconografia i la simbologia de la indústria mediàtica i de l’espectacle, així com les diverses formes en què les imatges són produïdes, consumides o utilitzades per la indústria bèl·lica (dibuixos d’animació, videojocs, programes). Així mateix, seguint els pressupostos de Foucault, Achille Mbembe i Subhabrata Banerjee sobre biopolítica, «necropolítica» i «necrocapitalisme» com a sistema de producció global de mort, l’exposició proposa una mirada a les formes d’insubordinació amb què treballen els artistes des de l’any 2000 i l’anomenada GWOT (Global War on Terrorism) en el que suposa, caiguts els grans sistemes de «redempció» ideològica, la implosió del sistema neocapitalista.

 

60dB / 16kHz. BCN. Sents la violència?


Exposició
18.10.2016 – 08.01.2017
Nivell 1

60 dB / 16 kHz. BCN. Sents la violència? és una exposició col·lectiva de caràcter documental que vol reflexionar sobre algunes formes de violència no explícita que s’esdevenen en una ciutat com Barcelona. Els materials que componen la mostra són el resultat de diferents recerques artístiques i antropològiques, així com de l’experiència de diverses organitzacions activistes.

Els elements de l’exposició tenen en comú que assenyalen formes d’imposició per la força que solen passar desapercebudes com a violència perquè apareixen diluïdes en la vida quotidiana de tots nosaltres i s’acaben confonent amb allò que anomenem «normalitat».

El fil conductor que enllaça les diverses unitats de la mostra és acústic: un brunzit constant, gairebé inaudible, que acompanya els visitants al llarg de l’exposició. Durant el recorregut, aquests són convidats a parar l’orella per escoltar sons que els arriben d’una manera assídua un dia qualsevol, i se’ls fa notar fins a quin punt aquests sons indiquen formes de violència. Al final de la mostra, aquest so ambient es torna un estrèpit: el d’una societat en què la normalitat és la violència.

60 dB / 16 kHz. 60 decibels és una unitat de so que correspon a l’aglomeració ordinària de gent al carrer, al soroll de la ciutat. 16 quilohertzs correspon a un to agut de freqüència, inaudible. El subtítol de l’exposició —Sents la violència?— juga amb el doble sentit del verb «sentir» i les seves accepcions d’«escoltar» i, també, de «notar» o «percebre».

S’expressa, així, la idea central de l’exposició: la violència no és una excepció ni un accident; al contrari, és una mena d’atmosfera sonora contínua, que no sentim perquè hi som dins.

En paral·lel a l’exposició es portarà a cap un cicle de conferències i documentals que tindrà lloc a la sala d’actes de l’Arts Santa Mònica els dimecres 19 i 26 d’octubre, els dijous 3, 10 i 24 de novembre, i el dijous 22 de desembre.

Hi ha moltes formes de violència, però no les sents. Que no les sentis no vol dir que no existeixin. Benvinguts a 60 dB / 16 kHz de violències a la ciutat de Barcelona!

XII Festival de Cine y Derechos Humanos de Barcelona

Entrevista a Pau Poch y Ester Quintana

XII Festival de Cine y Derechos Humanos de Barcelona en la presentación del documental sobre la problemática que representan las Balas de Goma, titulado: “A tu que et sembla?”

Ojocontuojo 2012-2016

Recull audiovisual de l’activitat social que s’ha generat al voltant d’Ojocontuojo des del 14N 2012 fins al 2016

 

Video entrevista: Ester Quintana

ANA I. BERNAL TRIVIÑO    @anaisbernal

17 noviembre, 2015

Video entrevista: Ester Quintana

Ester Quintana

Ester Quintana perdió el ojo izquierdo durante la huelga general del 14N en 2012, por el impacto de una bala de goma disparada por Mossos d’Esquadra. Ahora, tres años después y a la espera de juicio, vive con una discapacidad del 69% y una incapacidad permanente. En este reportaje en publico.es podéis leer la entrevista completa con Quintana. Aquí, la propia afectada comenta algunas de sus impresiones frente al próximo juicio y sus impresiones de futuro.

“Aún estoy esperando que los Mossos aporten sus pruebas y que demuestren que esa policía no lo hizo. De momento no lo han hecho”

 ¿Su caso puede intimidar a la población?

¿Cómo afronta el juicio?

¿Tiene miedo al juicio?

Tengo miedo de que alguna cosa no suceda como pueda imaginar, pero con el miedo no se vive, ni te da de comer, ni te arregla nada. Así que hay que ser valiente y afrontar las cosas con dignidad y la cabeza bien alta. Pero sí, sí tengo miedo.

¿Y ha tenido en algún momento sentimientos de venganza o resentimiento?

¿Qué ha cambiado en este tiempo?

“Hemos conseguido la prohibición de las balas de goma, que ninguna otra persona y familia sufra lo que he sufrido yo. Que unos padres no tengan que volver a ver a su hijo tuerto por una bala de goma. Eso me hace estar tranquila. Ese ha sido nuestro logro.”

Cada día debe vivir con limitaciones… 

Esas pequeñas cosas…

Sí, cosas básicas como llenar un vaso del agua. No lo puedo hacer porque no calculo la distancia entre el agua y el borde del vaso. Bajar escaleras, las puertas de cristal… Cosas que piensas… no son importantes, pero en el día a día sí, porque las usamos mucho.

En ese camino por recorrer, ¿le quedan sueños por cumplir a Ester Quintana?

¿Cómo afronta el futuro?

NOTICIA ORIGINAL

Estrena @atqes

ESTRENA I COMUNICAT. “A tu què et sembla?” Documental cas Ester Quintana

Vídeo realitzat amb imatges de l’estrena el 3 de setembre als Cinemes Girona de Barcelona del documental “A tu què et sembla?”.

Aquest octubre tornem als Cinemes Girona, sempre a les 20h:

  • divendres 16, dissabte 17, diumenge 18,
  • dimecres 21 (amb presentació d’Ester Quintana) i dijous 22.

Entrades www.cinemesgirona.cat + taquilla
Twitter: @atqes
www.facebook.com/atuqueetsembla
atqes.documental@gmail.com

Imatges de l’estrena: Nico Cook

Ester Quintana: “No estic contenta… 8TV

Ester Quintana: “No estic contenta perquè posar un preu al meu ull és una mica estrany”

VIDEO: http://bcove.me/lxeqdiiq

Ester Quintana va perdre un ull durant una manifestació. Avui el Departament d’Interior ha acordat la indemnització de 261.000 euros per aquesta mutilació. Quintana s’ha referit a la situació dient que creu que “la conselleria assumeix la responsabilitat perquè si no no pagaria l’asseguradora.” Sobre l’actuació policial, ha dit que “tenen eines més repressives perquè la gent s’ho pensi abans de protestar”.

La Generalitat indemnitza …. 324

La Generalitat indemnitza amb 261.000 euros Ester Quintana

Ester Quintana va perdre un ull en un operatiu dels Mossos d’Esquadra el 14 de novembre del 2012, durant una jornada de vaga general

Novetats en el cas d’Ester Quintana, la dona que va perdre un ull per un impacte d’una pilota de goma en la manifestació de la vaga del 14 de novembre del 2012 a Barcelona. El Departament d’Interior l’ha indemnitzat amb 260.931 euros, en virtut d’un acord que implica que ella retiraria la demanda civil.

El conseller d’Interior, Jordi Jané, va anunciar fa unes setmanes que es consignaria aquest import en concepte de responsabilitat civil subsidiària, perquè Interior reconeix que Ester Quintana va perdre l’ull en el marc d’una actuació policial. Això no implica, segons Interior, un reconeixement de culpa, sinó de bona voluntat. La via penal segueix i es jutjarà els dos mossos implicats en el cas per determinar-ne el grau de responsabilitat.

Ester Quintana rebrà la indemnització de 260.931 euros en concepte de seqüeles, lesions, perjudicis estètics, despeses mèdiques, costos judicials i peritatges. L’afectada qualifica la decisió de “victòria agredolça”. Està contenta per aquest reconeixement tàcit dels fets per part de la Generalitat, però creu que caldria estendre’l a la resta de persones que des del 2009 han estat víctimes de les pilotes de goma: “Hi ha molts altres casos abans del meu que no estan obtenint aquestes respostes.”

En declaracions a “Els matins” de TV3, Quintana ha explicat què en pensa de l’actitud del govern: “Paguen a aquesta persona, que sóc jo, l’Ester Quintana, en el context que es va fer una maniobra en una manifestació en la que participava la policia com a cos de seguretat i no la van fer bé. Crec que saben que han estat ells, però que no ho volen reconèixer, no sabem per quin motiu”. Afirma que “la Generalitat, amb la indemnització, vol restituir la seva imatge.”

 

NOTICIES RELACIONADES: