La solidaritat com a eina de lluita social

La solidaritat com a eina de lluita social

Fa temps, algú una vegada em va explicar que entre dues persones que no es coneixen de res hi ha una connexió. Vaig investigar, i és ben bé així. Es coneix amb el nom de «Teoria dels sis graus de separació», i assegura que és possible accedir a qualsevol persona del planeta amb només sis “salts” –o intermediaris–, com una mena de nodes de les xarxes de comunicació.

Us preguntareu per què us explico això. Doncs té molta rellevància, perquè mitjançant una d’aquestes connexions, vam rebre la invitació del personal que genera l’EspaiFàbrica per escriure l’epíleg del Perspectives d’enguany, i explicar les nostres impressions sobre el moviment solidari generat al voltant d’OjoConTuOjo i la feina portada a terme per aconseguir la prohibició de les bales de goma. Aquest fet ens ha sorprès gratament, i havíem d’acceptar la invitació molt agraïts per l’oportunitat de poder explicar la nostra petita victòria.

Ningú no està mai preparat per afrontar totes les dificultats que pot presentar la vida, aquells problemes que arriben sense voler-ho, aquells que afecten les coses bàsiques i primordials de la nostra existència: la salut, l’habitatge, la llibertat, la feina, l’educació, el dret a la vida i a la seguretat… En definitiva, el benestar i el confort personal i de la teva família, que és l’element natural i fonamental de la societat.

Et passes tota la vida pensant que gaudeixes d’uns drets bàsics ben guanyats, i en un tres i no res tot se’n va en orris. De cop –i mai més ben dit–, no ets ningú, ni tan sols un individu, només un número. Però i els nostres drets? Quan en falta algun, l’existència queda malmesa. A qui acudim quan passa això? Als nostres amics i familiars, al nostre entorn, a la xarxa vital que cadascú es va construint a mesura que transita per la vida, als espais d’estudi, a les feines, a la vida de barri, al temps d’oci i a les diverses activitats que desenvolupem quan ens agrupem en afinitats i formes de pensar, que, encara que no són homogènies, sí que són prou per entendre’ns i conviure.

No podia ser d’una altra manera en el meu cas. Els amics van ser una taula de salvament per a mi, que no podia ni caminar sense ajut. Ells van ser-hi quan els vaig necessitar, presents, aplegats, motivant-me, confortant-me perquè no decaigués en el desànim natural després d’un trauma de les característiques del meu.

Podem dir que el moviment OjoConTuOjo va sorgir del no-res, però alhora es va anar definint a partir de les idees i les experiències de les persones que s’hi van implicar des d’un començament. Els components de la plataforma formen part d’altres col·lectius i entitats del món associatiu o formatiu, o treballen en els àmbits de la creació i el desenvolupament d’activitats artístiques, d’oci i temps lliure, del món del disseny gràfic i de la comunicació. La plataforma es va obrir des de la primera trobada, i va començar a organitzar les mobilitzacions, els materials, les reunions, les xerrades i tot el que calgués. Molts amics van deixar de banda els seus projectes personals i vitals per abocar-s’hi de ple.

Com podeu imaginar-vos, el recorregut implica anades i tornades de personal i ànims diversos, però en la diversitat i la varietat hi ha la riquesa. L’esperit d’equip ens fa anar sempre endavant amb objectius clars i accions específiques per portar a terme. Un dels avantatges ha estat saber on teníem les nostres limitacions i no sobrepassar-les, i un altre fer servir les eines i els mecanismes que teníem al nostre abast: el món tecnològic, les comunicacions i la xarxa digital, juntament amb l’esperit creatiu.

Ojo Con Tu Ojo va comprendre de seguida que és de la xarxa vital de la qual parlava abans d’on sorgeix la força per superar qualsevol adversitat –per gran que sigui–, on et pots sostenir cada cop que caus per tornar a aixecar-te i recuperar l’equilibri, i estar preparat per a l’embat següent.

La nostra adversitat és la violència policial. És escabrós, oi? Doncs encara ho és més dir a una mare que el seu fill malferit no tornarà a casa, o explicar a un pare que la seva filla està ingressada amb pronòstic greu a l’hospital, després d’una càrrega dels encarregats de la seguretat ciutadana.

La violència, la impunitat palpable i la repressió que patim a les nostres llibertats són als mitjans de comunicació diàriament, sovint amagades sota canvis en la legislació o en un nou judici que acaba sense culpables o amb indults. Veient aquesta realitat amb un únic ull, la vam convertir en la base de la nostra lluita, sempre d’una manera creativa. La nostra visió i acció en aquest camí ha estat denunciar-la i eliminar-la de les nostres vides i treballar per aconseguir un canvi de l’actual model policial, un model que no funciona.

Per arribar a qualsevol destinació pots trobar més d’un camí, i ningú no t’assegura que sigui fàcil arribar al final, però ho has d’intentar. En això consisteix la victòria, a intentar-ho fins a aconseguir-ho. Per això vam creure convenient ampliar el cercle de persones que calia conscienciar sobre el que havia succeït, per aconseguir canviar-ho. Vam rebre l’ajut indispensable de moltes persones sensibilitzades amb el tema, i advocats i entitats que feia anys que lluitaven per allò que era nou per a nosaltres: sense els seus coneixements i l’àmplia experiència en casos de violència, no hauríem aconseguit denunciar-ho de manera adient.

El que us diré ara sembla molt tòpic, però és igual de cert: si vols canviar res, has de començar per tu mateix. La feina i la lluita han de ser locals per canviar l’entorn pròxim i que això s’estengui a una transformació global. I així ho vam fer: vam començar per nosaltres mateixos, amb mobilitzacions, posant-nos un pegat a l’ull com a símbol de solidaritat i denúncia. Després, ens vam fer fotos amb el pegat, i vam estendre-ho a amics i famílies.

Amb les noves tecnologies a favor nostre, vam aprofitar per denunciar de forma gràfica i creativa amb campanyes de suport a les xarxes digitals. El vessant creatiu dóna molt de joc per la interacció espontània d’una aportació artística que assoleix diverses funcions: dóna ànim a qui ho rep, i, alhora, és el reflex de l’esperit de l’autor, que s’ha manifestat amb expressió creativa.

Hem rebut dibuixos, quadres i pintures, autoretrats, dissenys digitals, cançons i moltes manifestacions artístiques de suport. L’ànim van arribar d’arreu. Milers de persones, famílies senceres, entitats i grups fotografiant-se amb el pegat per a la campanya d’Ojo Con Tu Ojo. Pensar que tota aquesta gent s’ha posat al meu lloc per uns moments i ha comprovat què significa viure només amb un ull… Trobo molta complicitat, solidaritat, encoratjament i empatia en totes aquestes persones que ens van fer arribar la seva foto o els missatges d’ànim.

Aquest gruix de població va tenir molt de pes en la consecució del nostre objectiu immediat, la Prohibició de les Bales de Goma. Tot aquest rebombori afegit al crit dels mitjans va ser clau per aconseguir discutir el model policial al Parlament, cosa que va portar molta feina als professionals que van intervenir en la Comissió, als quals estem molt agraïts per les aportacions fetes. Una cosa que em va sorprendre molt és el fet que els diputats encarregats de discutir el tema a la Comissió gairebé no tenen coneixements dels protocols i la jerarquia policial, no els arriba la informació o, quan els arriba, és escassa i amb mancances. Són coses de les quals penso que haurien d’estar ben informats.

A nosaltres també ens va comportar molta feina i esforç el fet de poder comparèixer a la Comissió per donar el nostre punt de vista, parlar en públic… Donar la cara com a víctimes d’una agressió mai no és fàcil, però el resultat va valdre molt la pena: al final van prohibir les bales de goma.

Estem satisfets per la feina desenvolupada entre tots, i molt contents d’haver obtingut una victòria per a tot Catalunya –encara que sigui parcial, perquè la resta de temes plantejats encara s’han de resoldre. Això ens anima a seguir en el camí, però no podem dormir a la palla. La batalla simbòlica s’ha convertit en una confrontació contra la impunitat i la repressió (amagada sota criteris de seguretat ciutadana), coses que no semblen fàcils de combatre, però tampoc ho és viure amb un sol ull, us ho asseguro.

Els responsables del que em va succeir intenten amagar la veritat sota un munt de versions diferents sense cap explicació raonable. O en casos de persones ferides anteriorment limiten l’accés a la identificació dels autors o a qualsevol informació per controlar les accions, cosa que manté aquesta impunitat i fa que no s’obtingui justícia.

El camí  que hem fet ha estat impressionant i sorprenent: hem estat envoltats per persones meravelloses, entitats, associacions i molts artistes i creadors, que ens han ajudat a travessar aquesta ruta com si es tractés d’una caravana, amb aturades als oasis per abeurar les nostres necessitats.

Reflexionant sobre el passat, tot el que ha aportat la Plataforma OjoConTuOjo i el moviment social generat ha estat extraordinari. El valor, la creativitat, el sentiment de justícia, la solidaritat rebuda, totes aquestes qualitats que no podem deixar caure en l’oblit, de les quals hem de farcir les nostres vides perquè ens donen la qualitat de guanyadors.

De manera que, davant d’una adversitat, mai no la vulgueu resoldre sols: expliqueu-la als vostres companys. Segur que us ajudaran.


EspaiFàbrica és un espai comú per aturar-nos i analitzar la realitat que ens envolta. Per reflexionar sobre les causes de l’explotació laboral, de la destrucció del territori, de l’ocupació i esquarterament dels Països Catalans, de la repressió política,de la persecució i discriminació dels nouvinguts, de les desigualtats de gènere, de l’especulació urbanística, de la minorització de la llengua catalana, de l’exclusió social. I per donar veu a propostes alternatives, rupturistes, que transformin una realitat construïda sobre la injustícia.

Anuncios