Islàndia – Les converses d’Albert Om

Ester Quintana, “Semblava que no havia de tornar a passar i quatre persones més ja han perdut un ull”

 Islàndia – Rac1 – Dimarts, 22/10/2019

Ester Quintana conversant amb Albert Om. // Eva Catalán
Ester Quintana conversant amb Albert Om. // Eva Catalán

[AUDIO SENCER]

“No hem perdut la visió d’un ull, no senyors, hem perdut l’ull!”

Després d’una setmana en què les bales de goma o de foam dels antiavalots han provocat la pèrdua d’un ull a quatre manifestants a Catalunya, Albert Om conversa amb Ester Quintana. Ella va perdre un ull a la vaga general del 14 de novembre del 2012, per un projectil de goma disparat pels Mossos d’Esquadra. En aquell moment tenia 42 anys i ara en té 49.

 

Ni jo m’hi veig com abans, ni els altres em veuen igual….Jo estava molt contenta amb els meus ulls, i ara en tinc un de blau i un altre de pintat…

Encara ara, quan sento un so fort, em venen records d’aquell dia…Espero que algun dia arribi el 14 de novembre i no recordi que va ser el dia que vaig perdre l’ull….

He intentat no personalitzar i sempre he preferit pensar que no va ser intencionat, però estic segura que el mosso que em va ferir ho sap.

El 2014, arran del seu cas, es van prohibir les bales de goma a Catalunya, però l’1 d’octubre del 2017 Roger Español va perdre un ull, precisament, per una bala de goma. I ara, nou dies després de la sentència, hi ha hagut quatre persones a qui també els ha passat el mateix a conseqüència de l’actuació policial. Els metges encara no poden determinar si ha estat per culpa d’una bala de goma o de foam, però el que sí que diuen és que es tracta d’una lesió compatible amb l’impacte d’un objecte esfèric.

 

No he pogut veure les imatges de les persones que han perdut l’ull…Aquesta setmana estic revivint molt el que em va passar a mi. No sé com se’ls acut disparar dins un pàrquing…

A les persones que han perdut l’ull els diria que tinguin molts ànims, que es deixin cuidar i que han d’estar forts.

A Roger Español el vaig anar a veure quan encara era a l’hospital. Vaig pensar que el podia reconfortar, perquè a mi em va anar bé parlar amb persones a qui els havia passat.

No hem perdut la visió d’un ull, no, senyors, hem perdut l’ull!