Laia Serra, advocada de Quintana: “Durant la investigació ja hi havia eines per saber qui va ser”

Laia Serra, advocada de Quintana: “Durant la investigació ja hi havia eines per saber qui va ser”

Parlem amb Laia Serra, l’advocada d’Ester Quintana, després que ahir el conseller d’Interior no donés per tancat el cas. Els Mossos d’Esquadra estan fent una investigació interna per aclarir qui va disparar el projectil que va fer perdre un ull a Ester Quintana durant la vaga general del 14 de novembre del 2012. Les conclusions es faran arribar a la Fiscalia.

AUDIO ENTREVISTA

PODCAST

CATALUNYA RADIO

Afers Interns dels Mossos portarà a la fiscalia la investigació del cas Quintana perquè es depurin responsabilitats

Jané, sobre el cas Quintana:  “Això no pot quedar com si no hagués passat res.”

324.cat – 20 Nov 2016 – 12.42

El conseller d’Interior, Jordi Jané, ha anunciat al 3/24 que la divisió d’Afers Interns dels Mossos portarà a la fiscalia els conclusions de la investigació del cas Ester Quintana perquè es depurin responsabilitats i es pugui saber qui va disparar la pilota de goma que li va buidar l’ull a la veïna de Barcelona.

En l’entrevista del diumenge al 3/24, Jané ha assegurat que aquest cas no està tancat, malgrat que una sentència judicial va exculpar els agents dels Mossos que van ser portats a judici.

“Això no vol dir que no hi hagi uns autors i que no s’hagi d’exigir responsabilitats si és que hi ha uns autors. Això no pot quedar com que no ha passat res. Aquí hi ha una lesió gravíssima a una persona que ha patit molt, que és la senyora Quintana.”

El conseller creu que la víctima necessita una reparació moral i judicial, a banda de la indemnització econòmica.

“Cobrar uns diners no ho tapa tot. Hi ha la reparació de la justícia. Aquesta és una reparació que per molts encara està pendent. Quan tanquem aquesta investigació interna, evidentment, es posarà en mans de la fiscalia.”

ester-quintana-575x323

Ester Quintana, durant els dies del judici a l’Audiència de Barcelona.

Jané assegura que hi ha una altra línia d’investigació que no està tancada, on fins i tot es podrien haver identificats uns presumptes autors. Afirma que ben aviat puguin portar el cas a la justícia.


NOTICIES RELACIONADES:

Perds un ull!

PERDS UN ULL!

LA VIOLÈNCIA DE SER ACTIVISTA

ESTER QUINTANA

Si d’alguna cosa estava contenta, era dels meus ulls,

orgullosa de ser l’hereva d’aquest tret característic de la meva família,

els ulls amb què vaig néixer,

els ulls agraïts dels viatges en veure un bonic paisatge o el mar darrere una serralada,

en poder mirar els estels o l’horitzó i perdre’m en ells.

Ja no puc veure-hi com vosaltres…

Perds un ull,

perds la percepció del món en tres dimensions.

Perds la facultat de veure com les altres persones,

perds la teva mirada,

la brillantor dels teus ulls…

Impotència, res tornarà a ser com abans,

plorar i adormir-se amb l’esperança d’una cirurgia ocular que encara no existeix…

Despertar-se a cada intervenció i tornar a vessar llàgrimes…

Lliurar-te a infinitat de mans mèdiques,

unes sargint el cos i altres la ment.

Dolor, desesperació, debilitat,

desemparament…

Patir per com seràs d’aquí endavant,

mai més la mateixa cara.

Una pròtesi artificial sense moviment natural.

Un xoc traumàtic, violència, repressió…

Mesos i mesos de dubtes,

consultes, incerteses, preguntes…

abatiment per aclarir un futur incert,

veure’s al mirall i sospirar perquè no sigui així.

Animar-nos per no caure en depressió,

enfortir-te per seguir vivint la teva única vida.

Lluitar per sobreviure.

Ésser prou forta ….

per poder superar-ho.

Els ànims i suport reconforta,

estripar l’ànima per seguir endavant,

vull una vida plena…

com la que gaudia abans.

Vull riure i viure.


Text que forma part de la peça col·lectiva de Gerardo Ariza ( #justiciajuanandres ), Mariana Huidobro ( #CiutatMorta – #4F ) i Ester Quintana, “La violència de ser Activista” dins de l’Exposició “60Db/16Khz. BCN. Sents la Violència” al Centre Cultural Arts Santa Mónica.



PIERDES UN OJO

LA VIOLENCIA DE SER ACTIVISTA

ESTER QUINTANA

Si de algo estaba contenta, era de mis ojos,

orgullosa de ser la heredera de este rasgo característico de mi familia,

los ojos con qué nací,

los ojos agradecidos de los viajes al ver un bonito paisaje o el mar detrás de una colina,

poder mirar las estrellas o el horizonte y perderme en ellos.

Ya no puedo ver cómo vosotros…

Pierdes un ojo,

pierdes la percepción del mundo en tres dimensiones.

Pierdes la facultad de ver como las otras personas,

pierdes tu mirada,

el brillo de tus ojos…

Impotencia, nada volverá a ser como antes,

llorar y dormirse con la esperanza de una cirugía ocular que todavía no existe…

Despertarse a cada intervención y volver a verter lágrimas…

Entregarte a infinidad de manos médicas,

unas zurciendo el cuerpo y otras la mente.

Dolor, desesperación, debilidad,

desamparo…

Sufrir por cómo serás de aquí adelante,

nunca más la misma cara.

Una prótesis artificial sin movimiento natural.

Un choque traumático, violencia, represión…

Meses y meses de dudas,

consultas, incertidumbres, preguntas…

abatimiento por aclarar un futuro incierto,

mirarse al espejo y suspirar porque no sea así.

Animarnos para no caer en depresión,

fortalecerte para seguir viviendo tu única vida.

Luchar para sobrevivir,

Ser bastante fuerte…

para poder superarlo.

El ánimo y apoyo reconforta,

Desgarrar el alma para seguir adelante,

quiero una vida plena…

como la que disfrutaba antes.

Quiero reír y vivir.


Texto que forma parte de la pieza colectiva de Gerardo Ariza ( #justiciajuanandres ), Mariana Huidobro ( #CiutatMorta – #4F ) y Ester Quintana, “La violencia de ser Activista” dentro de la Exposición “60Db/16Khz. BCN. Sientes la Violencia” en el Centro Cultural Artes Santa Mónica.

“Creo que la conselleria de Interior no quiere encontrar al mosso que me hirió” – Entrevista | Ester Quintana

  • Entrevista a Ester Quintana, que el 14 de noviembre de 2012 perdió un ojo por un proyectil policial
  • “Una veintena de agentes estaban allí y alguno sabe la verdad y no la ha dicho”, asegura Quintana
  – 12/11/2016 – 19:36h
Ester Quintana; Violencia policial; bales de goma

Ester Quintana cree que hay algún Mosso d’Esquadra que sabe la verdad y no lo dice. – SANDRA LÁZARO

 

Ester Quintana perdió un ojo por culpa de un proyectil policial el 14 de noviembre de 2012. Regresaba a su casa tras la manifestación de la jornada de huelga general cuando, pese a que no había disturbios, en la confluencia entre el Passeig de Gràcia y la Gran Via aparecieron tres furgonetas policiales. De una de ellas bajó algún antidisturbios que, incumpliendo todos los protocolos, mutiló a esta vecina de Barcelona.

Cuatro años después de los hechos, Quintana todavía no sabe qué agente de los Mossos d’Esquadra le disparó. El recorrido judicial del caso terminó con una  sentencia que absolvió a los dos policías acusados y puso en duda la bala de goma como arma de la agresión. Quintana se muestra convencida de que sí fue una bala de goma y asegura que Felip Puig, el conseller de Interior en el momento de los hechos, no ha hablado con ella.

Este lunes se cumplen cuatro años de los hechos. ¿Qué valoración hace de todo lo que ha pasado en este tiempo?

La valoración es negativa. Primero por la lesión, y después por la impunidad que ha habido en las instituciones y en los Mossos. De bueno hemos tenido poca cosa: el ánimo y el apoyo que me ha dado la gente, y el interés general de la población hacia mi caso. Pero hago una valoración bastante más negativa que positiva porque estos cuatro años han sido muy difíciles.

¿Felip Puig, el conseller de Interior el día de los hechos, la ha llamado alguna vez durante estos cuatro años?

No, no ha hablado conmigo. Creo que ni siquiera ha tenido intención de llamarme.

¿Con qué responsables políticos de la Generalitat ha mantenido algún contacto?

Mantuve una conversación telefónica con el siguiente conseller de Interior, Ramon Espadaler. Después he hablado con el actual responsable del departamento, Jordi Jané, con quien me vi personalmente en la sede de la conselleria de Interior y estuvimos hablando de todo lo que pasó.

¿Cómo salió de esa reunión?

Nunca puedes salir satisfecha de una reunión de donde no sacas nada. Jordi Jané no era el conseller de Interior en el momento de los hechos. Además, la valoración que yo pueda tener de esta reunión es muy subjetiva porque yo soy la persona herida. Valoro que el conseller hablara conmigo y me pidiera disculpas, pero las disculpas no arreglan nada, no restablecen nada, ni reparan ni justifican nada. Ya le he dicho al conseller más de una vez que en vez de disculparse, Interior debería encontrar a los mossos que me hirieron.

Cuatro años después Interior no ha logrado identificar al agente o a los agentes que la dispararon.

¿No quieren o no pueden? Esta es mi pregunta. Yo creo que Interior no quiere encontrar al mosso que me hirió. Es lo que se está demostrando después de que  hayan dado no sé cuántas versiones y después de un juicio donde se dice que no se puede establecer si el arma fue una bala de goma o un proyectil de ‘foam’. Pero una vez el resultado del juicio es este, se deberían buscar a los responsables de alguna otra forma.

Además, siempre es la víctima quien tiene que ir a buscar la justicia. No sólo en mi caso, sino en todos los anteriores de balas de goma y otros tipos de lesiones por parte de la policía. Siempre son las víctimas las que deben buscar la justicia, y casi nunca la encuentran porque hay una institución muy grande detrás.

Ester Quintana; Violencia policial; bales de goma

Quintana acudió a todas las sesiones del juicio tras el que los Mossos acusados salieron absueltos. – SANDRA LÁZARO

 

¿Tiene la esperanza de que Interior logre identificar a los agentes responsables mediante la investigación interna que mantiene abierta?

Creo que no pasará nada a no ser que salga una prueba nueva que ponga en duda lo que ya se ha dicho hasta ahora, como ocurrió al principio con las imágenes que desmintieron la versión de Felip Puig.

¿Por ejemplo, una confesión del agente que la disparó?

Por ejemplo. Una confesión de alguno de los mossos de las tres furgonetas que estaban en el lugar de los hechos. Una veintena de agentes estaban allí y alguno sabe la verdad y no la ha dicho.

La abogada de uno de los mossos acusados y absueltos posteriormente dijo que algunos agentes habían mentido durante el juicio.

La abogada estaba teorizando. Yo no puedo acreditar lo que dice la abogada y los otros testigos del juicio. Lo que sí sé es lo que me pasó y que la sentencia da credibilidad a mi versión de los hechos. Es la que el tribunal corrobora. Si mi versión es la creíble, ¿qué ha hecho la conselleria de Interior para arreglar todo esto? No ha hecho nada.

La sentencia, aunque absolutoria para los agentes, critica la investigación de los hechos que hizo la Generalitat.

La conselleria podría hacer algo más y no lo está haciendo. La sentencia dice que las furgonetas antidisturbios llevaban GPS que no funcionaban bien. Además, durante el juicio se evidenció que la División de Asuntos Internos (DAI) de los Mossos estaba investigando una línea y el juez de instrucción estaba investigando otra.

¿Por qué no se investigaron las dos? ¿Por qué no se investigaron más estas contradicciones? Los medios para investigar los tienen ellos, a ti te dejan una posibilidad muy pequeña y muy difícil para acusar. Si la palabra de los policías es ley, si vale más que la mía, ¿qué puedo hacer? No te dejan más recorrido. Yo no puedo hacer nada con lo que dijo la DAI, quien podía hacerlo era el juez.

¿Cree que en su caso Interior ha ocultado información?

Interior se excusa en que el tribunal ha dicho que no se puede probar que los agentes acusados fueran los culpables. Como había más mossos con armas en el lugar de los hechos y diferentes tipos de proyectiles, el tribunal considera que no está probado que fuera una bala de goma. Y al haber una duda razonable no se puede decir que fueran los dos acusados.

Lo que sí podrían haber hecho, tanto el tribunal, la fiscalía o la conselleria es ver si había otro camino después del juicio. El camino que a mí me dejaban tras la sentencia absolutoria era recurrir. Pero esto no tenía demasiado futuro porque con las mismas pruebas se volvería a sentenciar lo que dijo la Audiencia.

Ester Quintana; Violencia policial; bales de goma

Quintana en un momento de la entrevista. – SANDRA LÁZARO

 

¿Considera que su caso ha quedado impune?

De momento mi caso está impune porque no se han asumido responsabilidades por lo que me pasó. Un policía me disparó, perdí un ojo y me rompió media cara. Estas consecuencias no han sido reparadas. Me han pagado una indemnización pero el dinero no lo arregla todo. Lo que yo quiero es que estas personas no vuelvan a hacer esto a otra persona. Pero si se les deja trabajar lo pueden seguir haciendo. Pedíamos penas de prisión por delito doloso y una inhabilitación que no se ha producido.

Tras la sentencia, la conselleria debería haber hecho su investigación y volver a preguntar a todo el mundo. Todo fue muy incongruente: los informes los había hecho el subinspector imputado, el arma estuvo tres meses sin custodia y hasta febrero de 2013 no fue llevada a la Guardia Civil para que le hicieran la valoración. Hay tantas cosas que no conectan entre ellas…

Su agresión promovió que se prohibieran las balas de goma en Catalunya.

Es de las pocas cosas positivas que el conjunto de la población hemos sacado de mi caso. Las balas de goma son muy lesivas e incluso mortales. Y todavía hay otros problemas en materia de armamento policial, como el ‘foam’ o las pistolas Taser. Pero al menos las pistolas de balas de goma no se utilizarán más.

¿El juicio fue una ceremonia de confusión de los Mossos d’Esquadra para salir absueltos?

Había momentos que me parecía todo un ‘paripé’, otros en que me parecía que iba todo muy bien y otros fatal. Nosotros pusimos toda la voluntad y esfuerzo posible para llegar al juicio. Soy la primera persona que pudo llevar a juicio a unos mossos por balas de goma. El resto de casos no tuvieron ni esta opción.

Pero al final, el juicio no solo terminó sin condena, sino con más dudas sobre si el arma de la agresión fue una bala de goma o un proyectil de ‘foam’.

No se logró la justicia que se debía conseguir en el juicio y creo que mucha gente, no sólo yo, se quedó con esa sensación. La Generalitat dio por resuelto el asunto con la indemnización y el juicio. Pero siguen sin demostrar quién fue. Dicen que no fueron los dos acusados. ¿Entonces qué mosso fue?

¿Usted tiene dudas sobre el arma o está convencida que fue una bala de goma?

Sigo pensando que fue una bala de goma por el tipo de lesión y por el rebote del proyectil. Pero el tribunal no consdieró probado que fuera una bala de goma porque decían que no se había aportado ninguna prueba que demostrara que no era una bala de ‘foam’. Todo esto aunque una forense dijo que no pudo ser ‘foam’.

Si de verdad no me dispararon con una bala de goma significa que algún mosso me disparó directamente a la cara con una bala de ‘foam’ a una distancia de 30 metros. El protocolo policial dice que en todos los casos se debe avisar, lanzar salvas, disparar a 50 metros y por debajo de la cintura… ¿Por qué no se respetaron todos estos protocolos? Yo lo he estado denunciando desde el primer momento y al final la Generalitat tuvo que reconocer que habían sido los Mossos. Ellos siguen diciendo que no pero yo creo que sí fue una bala de goma.

más INFO

“Crec que la conselleria d’Interior no vol trobar el mosso que em va ferir” – Entrevista | Ester Quintana

  • Entrevista a Ester Quintana, que el 14 novembre 2012 va perdre un ull per un projectil policial
  • “Una vintena d’agents hi eren i algun sap la veritat i no l’ha dit”, assegura Quintana
 – 13/11/2016 – 06:00h –
Ester Quintana; Violencia policial; bales de goma

Ester Quintana creu que hi ha algun mossos d’esquadra que sap la veritat i no la diu. SANDRA LÁZARO

Ester Quintana va perdre un ull per culpa d’un projectil policial el 14 de novembre del 2012. Tornava a casa després de la manifestació de la jornada de vaga general quan, malgrat que no hi havia disturbis, a la confluència entre el Passeig de Gràcia i la Gran Via van aparèixer tres furgonetes policials. D’una d’elles va baixar-ne algun antiavalots que, incomplint tots els protocols, va mutilar aquesta veïna de Barcelona.

Quatre anys després dels fets, Quintana encara no sap quin agent dels Mossos d’Esquadra la va disparar. El recorregut judicial del cas va acabar amb una sentència que va absoldre els dos policies acusats i va posar en dubte la bala de goma com a arma de l’agressió. Quintana es mostra convençuda que sí que va ser una bala de goma i assegura que Felip Puig, el conseller d’Interior en el moment dels fets, no ha parlat amb ella.

Aquest dilluns es compleixen quatre anys dels fets. Quina valoració fa de tot el que ha passat en aquest temps?

La valoració és negativa. Primer per la lesió, i després per la impunitat que hi ha hagut a les institucions i als Mossos. De bo n’hem tingut poca cosa: l’ànim i el suport que m’ha donat la gent, i l’interès general de la població cap al meu cas. Però faig una valoració força més negativa que positiva perquè aquests quatre anys han estat molt difícils.

Felip Puig, el conseller d’Interior el dia dels fets, l’ha trucat alguna vegada durant aquests quatre anys?

No, no ha parlat amb mi. Crec que ni tan sols ha tingut intenció de trucar-me.

Amb quins responsables polítics de la Generalitat ha mantingut algun contacte?

Vaig mantenir una conversa telefònica amb el següent conseller d’Interior, Ramon Espadaler. Després he parlat amb l’actual responsable del departament, Jordi Jané, amb qui em vaig veure personalment a la seu de la conselleria d’Interior i vam estar parlant de tot el que va passar.

Com va sortir d’aquesta reunió?

Mai pots sortir satisfeta d’una reunió d’on no en treus res. Jordi Jané no era el conseller d’Interior en el moment dels fets. A més, la valoració que jo pugui tenir d’aquesta reunió és molt subjectiva perquè jo sóc la persona ferida. Valoro que el conseller parlés amb mi i em demanés disculpes, però les disculpes no arreglen res, no restableixen res, ni reparen ni justifiquen res. Ja li he dit al conseller més d’una vegada que en comptes de disculpar-se, Interior hauria de trobar als mossos que em van ferir.

Quatre anys després Interior no ha aconseguit identificar l’agent o els agents que la va disparar.

¿No volen o no poden? Aquesta és la meva pregunta. Jo crec que Interior no vol trobar el mosso que em va ferir. És el que s’està demostrant després que hagin donat  no sé quantes versions i després d’un judici on es diu que no es pot establir si l’arma va ser una bala de goma o un projectil de ‘foam’. Però un cop el resultat del judici és aquest, s’haurien de buscar els responsables d’alguna altra forma.

A més, sempre és la víctima qui ha d’anar a buscar la justícia. No només en el meu cas, sinó en tots els anteriors de bales de goma i altres tipus de lesions per part de la policia. Sempre són les víctimes les que han de buscar la justícia, i gairebé mai la troben perquè hi ha una institució molt gran al darrere.

Ester Quintana; Violencia policial; bales de goma

Quintana va anar a totes les sessions del judici que va absoldre els dos agents acusats. – SANDRA LÁZARO

 

Té l’esperança que Interior aconsegueixi identificar els agents responsables mitjançant la investigació interna que manté oberta?

Crec que no passarà res si no és que surti una prova nova que posi en dubte el que ja s’ha dit fins ara, com va passar al principi amb les imatges que van desmentir la versió de Felip Puig.

Per exemple, una confessió de l’agent que la va disparar?

Per exemple. Una confessió d’algun dels mossos de les tres furgonetes que eren al lloc dels fets. Una vintena d’agents hi eren i algun sap la veritat i no l’ha dit.

L’advocada d’un dels mossos acusats i absolts posteriorment va dir que alguns agents havien mentit durant el judici.

L’advocada estava teoritzant. Jo no puc acreditar el que diu l’advocada i els altres testimonis del judici. El que sí que sé és el que em va passar i que la sentència dóna credibilitat a la meva versió dels fets. És la que el tribunal corrobora. Si la meva versió és la creïble, què ha fet la conselleria d’Interior per arreglar tot això? No ha fet res.

La sentència, tot i que absolutòria pels agents, critica la investigació dels fets que va fer la Generalitat.

La conselleria podria fer alguna cosa més i no ho està fent. La sentència diu que les furgonetes antiavalots portaven GPS que no funcionaven bé. A més, durant el judici es va evidenciar que la Divisió d’Afers Interns (DAI) dels Mossos estava investigant una línia i el jutge d’instrucció estava investigant altra.

Per què no es van investigar les dues? Per què no es van investigar més aquestes contradiccions? Els mitjans per investigar els tenen ells, a tu et deixen una possibilitat molt petita i molt difícil per acusar. Si la paraula dels policies és llei, si val més que la meva, què puc fer? No et deixen més recorregut. Jo no puc fer res amb el que va dir la DAI, qui podia fer-ho era el jutge.

Creu que en el seu cas Interior ha amagat informació?

Interior s’excusa en que el tribunal ha dit que no es pot provar que els agents acusats fossin els culpables. Com que hi havia més mossos amb armes al lloc dels fets i diferents tipus de projectils, el tribunal considera que no està provat que fos una bala de goma. I en haver-hi un dubte raonable no es pot dir que fossin els dos acusats.

El que sí que podrien haver fet, tant el tribunal, la fiscalia o la conselleria és veure si hi havia un altre camí després del judici. El camí que a mi em deixaven després de la sentència absolutòria era recórrer. Però això no tenia massa futur perquè amb les mateixes proves es tornaria a sentenciar el que va dir l’Audiència.

Ester Quintana; Violencia policial; bales de goma

Quintana en un moment de l’entrevista. – SANDRA LÁZARO

 

Considera que el seu cas ha quedat impune?

De moment el meu cas està impune perquè no s’han assumit responsabilitats pel que em va passar. Un policia em va disparar, vaig perdre un ull i em va trencar mitja cara. Aquestes conseqüències no han estat reparades. M’han pagat una indemnització però els diners no ho arreglen tot. El que jo vull és que aquestes persones no tornin a fer això a una altra persona. Però si se’ls deixa treballar ho poden continuar fent. Demanàvem penes de presó per delicte dolós i una inhabilitació que no s’ha produït.

Després de la sentència, la conselleria hauria d’haver fet la seva investigació i tornar a preguntar a tothom. Tot va ser molt incongruent: els informes els havia fet el sotsinspector imputat, l’arma va estar tres mesos sense custòdia i fins el febrer de 2013 no va ser portada a la Guàrdia Civil perquè li fessin la valoració. Hi ha tantes coses que no connecten entre elles…

La seva agressió va promoure que es prohibissin les bales de goma a Catalunya.

És de les poques coses positives que el conjunt de la població hem tret del meu cas. Les bales de goma són molt lesives i fins i tot mortals. I encara hi ha altres problemes en matèria d’armament policial, com el ‘foam’ o les pistoles Taser. Però almenys les pistoles de bales de goma no s’utilitzaran més.

El judici va ser una cerimònia de confusió dels Mossos d’Esquadra per sortir absolts?

Hi havia moments que em semblava tot un ‘paripé’, altres en què em semblava que anava tot molt bé i altres fatal. Nosaltres vam posar tota la voluntat i esforç possible per arribar al judici. Sóc la primera persona que va poder portar a judici uns mossos per bales de goma. La resta de casos no van tenir ni aquesta opció.

Però al final, el judici no només va acabar sense condemna, sinó amb més dubtes sobre si l’arma de l’agressió va ser una bala de goma o un projectil de ‘foam’.

No es va aconseguir la justícia que s’havia d’aconseguir en el judici i crec que molta gent, no només jo, es va quedar amb aquesta sensació. La Generalitat va donar per resolt l’assumpte amb la indemnització i el judici. Però segueixen sense demostrar qui va ser. Diuen que no van ser els dos acusats. Llavors quin mosso va ser?

Vostè té dubtes sobre l’arma o està convençuda que va ser una bala de goma?

Segueixo pensant que va ser una bala de goma pel tipus de lesió i pel rebot del projectil. Però el tribunal no va considerar provat que fos una bala de goma perquè deien que no s’havia aportat cap prova que demostrés que no era una bala de ‘foam’. Tot això encara que una forense va dir que no va poder ser ‘foam’.

Si de veritat no em van disparar amb una bala de goma vol dir que algun mosso em va disparar directament a la cara amb una bala de ‘foam’ a una distància de 30 metres. El protocol policial diu que en tots els casos s’ha d’avisar, llançar salves, disparar a 50 metres i per sota de la cintura… Per què no es van respectar tots aquests protocols? Jo ho he estat denunciant des del primer moment i al final la Generalitat va haver de reconèixer que havien estat els Mossos. Ells segueixen dient que no però jo crec que sí que va ser una bala de goma.

más INFO

Quin mosso d’esquadra va disparar a Ester Quintana?

  • La Generalitat manté oberta una investigació per intentar identificar l’antiavalots que va deixar sense ull a aquesta veïna de Barcelona
  • La sentència que va absoldre els dos agents acusats va censurar la investigació inicial dels fets de la conselleria d’Interior
  –  14/11/2016 – 06:00h
Ester Quintana llega al tribunal a declarar

Ester Quintana el dia que va acudir al tribunal a declarar ROBERT BONET / ARXIU

 

Un agent dels Mossos d’Esquadra va mutilar Ester Quintana, però no se sap quin va ser. L’antiavalots que va deixar sense ull a aquesta veïna de la Verneda segueix sense confessar els fets. La Generalitat encara no l’ha identificat. Aquest dilluns es compleixen quatre anys de la jornada de vaga general en que es va produir l’agressió policial a Quintana. Des d’aquell 14 novembre 2012 fins avui, la conselleria d’Interior ha canviat la seva versió dels fets mitja dotzena de vegades, un jutge meticulós  va instruir el cas fins que va asseure dos antiavalots al banc dels acusats i l’Audiència de Barcelona va acabar absolent als agents per falta de proves directes. Una pregunta segueix sense resposta: quin mosso d’esquadra va disparar a Ester Quintana?

Sobre el cas hi ha més indicis que certeses. La secció tercera de l’Audiència de Barcelona va donar credibilitat a la versió dels fets de Quintana. No obstant això, va absoldre els dos acusats pel dubte de si les lesions van ser provocades per una bala de goma o un projectil de ‘foam’. Els dos policies que van seure al banc dels acusats sempre van negar ser els autors dels fets, i van apuntar veladament a un altre antiavalots com a responsable del tret.

El que a dia d’avui sí està clar és que el 14 novembre del 2012 tres furgonetes d’antiavalots es van aturar a la confluència entre la Gran Via i el Passeig de Gràcia de Barcelona. Malgrat que no hi havia aldarulls, es van produir dos trets i un projectil policial va deixar sense ull a Quintana.

Fins aquí les certeses, que donen pas a preguntes sense resoldre sobre quin agent i amb quin tipus d’arma va lesionar a Quintana. En aquest mar de dubtes, des del punt de vista del tribunal va jugar un paper fonamental la deficient investigació inicial de la conselleria d’Interior, aleshores sota el comandament de Felip Puig. Els jutges van retreure al departament no haver donat per bona, encara que fos de manera provisional, la versió de la víctima. “S’hauria obtingut així una major informació sobre el realment esdevingut”, van assenyalar els togats.

Els jutges van retreure al departament no haver donat per bona, encara que fos de manera provisional, la versió de la víctima. “S’hauria obtingut així una major informació sobre el realment esdevingut”, van assenyalar els togats.

A diferència de Quintana, que sempre ha mantingut la mateixa versió, la primera explicació dels fets de la Generalitat assegurava no només que la policia no va disparar, sinó que Quintana s’havia situat “en la línia de tir dels esvalotadors”. És a dir, que podria haver estat ferida per manifestants. La realitat va desmentir a Interior, ja que els vídeos van demostrar que en el moment dels fets la situació era de calma i no hi havia disturbis.

De la nul·la credibilitat que va donar la conselleria de Felip Puig a Quintana deriven altres aspectes de difícil explicació del cas, que també recull la sentència absolutòria. Per exemple, que els Mossos no lliuressin al jutge la pistola de bales de gomes de l’agent imputat fins el febrer del 2013 –tres mesos després dels fets. O que la policia encarregués investigar els fets al sotsinspector imputat.

Després de desmuntar-se cadascuna de les cinc versions que va donar Interior, la conselleria va admetre l’autoria policial de les lesions de Quintana i la va indemnitzar. El departament no ha concretat en aquests anys quin agent i quin tipus d’arma va lesionar a Quintana. Tot això malgrat que els Mossos no han tancat files i destacats comandaments han advertit que l’agent culpable “s’està amagant”.

La sentència judicial també retreu a Interior que els GPS amb els que van equipats totes les furgonetes antiavalots no poguessin determinar “d’una forma concloent i inequívoca” el lloc exacte on es van aturar les furgones. Aquest punt resulta fonamental, ja que impedeix validar la hipòtesi alternativa insinuada pels agents absolts: si la furgoneta Drago 414 va avançar o arribar a estar en paral·lel a la dels acusats (la Drago 40), situant-se així a l’abast d’Ester Quintana. “Quan d’una furgoneta ningú es recorda de res, doncs home…”, va dir durant el judici el sotsinspector absolt, en referència a la 414.

‘Foam’ o bala de goma?

Les versions dels agents de les furgonetes sobre la seva posició són diferents, però sí que coincideixen en una cosa: que no van disparar a Ester Quintana. Interior, que manté oberta una investigació oberta sobre el cas, té apartats dels antiavalots els agents de la Drago 414 per ocultar informació.

Els acusats de la Drago 40 van dir que només van disparar salves. Al judici, el caporal de la  Drago 414 va assegurar que no van disparar en cap moment a la zona on estava Quintana i que, a més, l’escopeter de bales de goma no va arribar a baixar de la furgoneta ja que li feia mal l’esquena. Per contra, l’última tesi d’Interior apuntava que algun agents de la 414 va realitzar una salva (tret sense projectil).

El tribunal va considerar que “el més probable” era que Quintana una bala de goma hagués tocat a Quintana, però no va descartar del tot la hipòtesi del ‘foam’. Si va ser aquest últim projectil, la conclusió a que van arribar tant el tribunal com els perits resulta preocupant. A diferència de la bala de goma, el projectil de ‘foam’ no rebota contra el terra, de manera que només pot produir el tipus de lesions que va patir Quintana quan el tret es realitza apuntant directament a la cara de la víctima.

Tot i que no va poder acreditar qui va ser el culpable, el tribunal sí que va deixar clar que el cas de Quintana és un exemple de mala praxi policial. En concret, la sentència assenyala que no es van respectar els protocols que prohibeixen disparar cap a les parts superiors del coll, fer-ho a una distància menor de 50 metres –el tret a Quintana es va produir a 30 metres d’ella– i amb una perceptiva autorització prèvia.

“Els agents sabien que estaven incomplint els protocols i no podien desconèixer que les instruccions tenen per objectiu evitar successos tan lamentables com el que ha provocat a Ester Quintana unes lesions i seqüeles que sens dubte la seguiran afectant de forma permanent al llarg de la seva vida, impedint-li o dificultant-li la realització de múltiples activitats a les que els altres tenim un fàcil accés”, van concloure els magistrats. Quatre anys després, el policia que va disparar a Quintana segueix sense confessar i sense ser identificat.

más INFO

Projeccions Atqes?

Aquí trobareu les dates de Projecció i les xerrades sobre el documental ‘A tú que et sembla?’, que un grup d’exalumnes de l’Institut de Mitjans Audiovisuals de Barcelona (EMAV) han realitzat sobre el cas d’Ester Quintana, víctima de bala de goma a la manifestació per la vaga general del 14 de novembre de 2012 a Barcelona.

Vols proposar una projecció atqes.documental@gmail.com

12036907_525088690983371_3565291925899797890_n

 

GENER 2016

  • Dia:       Divendres 8 Gener 2016
  • Hora:    20:00 hs
  • Lloc:      Centre Cultural Euskal Etxea C/ de l’Arc de St. Vicenç, s/n – Barcelona
  • +info:    Amb debat posterior amb membres del col·lectiu Iñigo Gogoan i l’Ester Quintana

  • Dia:       Dimecres 13 Gener 2016
  • Hora:    20:00 hs
  • Lloc:      La Virgen Despacho Cultural – C/ de la Verge, 10 – Raval – Barcelona
  • +info:    Cancel·lat

  • Dia:       Divendres 15 Gener 2016
  • Hora:    20:00 hs
  • Lloc:      La Sisqueta – Avda. Sta. Coloma, 104 – Sta. Coloma de Gramanet
  • +info:

  • Dia:       Diumenge 17 Gener 2016
  • Hora:    19:00 hs
  • Lloc:     Casal El Renadiu – C/ Alfons Carles Comín, 6 – Sentmenat
  • +info:

  • Dia:       Divendres 22 Gener 2016
  • Hora:    19:00 hs
  • Lloc:      Auditori del Casal de Joves de les Corts – C/ Dolors Masferrer, 33 -35 – Barcelona
  • +info:   Organitza Plataforma Infantil i Juvenil de les Corts /  Event al Facebook

casal les corts


  • Dia:       Dissabte 23 Gener 2016
  • Hora:    18:30 hs
  • Lloc:      Grup Caliu  – C/ Pàdua, 30 – Barcelona
  • +info:    DISSABTES TEMÀTICS al @grupcaliu /www.grupcaliu.cat /  Cine Fòrum – A TU QUÈ ET SEMBLA ?

IMPRESCINDIBLE CONFIRMAR ASSISTÈNCIA A:

  • grupcaliu@yahoo.es
  • 93 237 27 16  /

grup caliu DISSABTES_TEMaTICS_gener_2016


  • Dia:       Dijous 28 Gener 2016
  • Hora:    13:00 hs
  • Lloc:      Universitat Pompeu Fabra  – Campus Ciutadella – Ramon Trias Fargas, 25-27 – 08005 Barcelona
  • +info:

la sèquia


 

 

11220879_505163696309204_1824260205805582833_n

FEBRER

 


  • Dia:       Dijous 25 Febrer 2016
  • Hora:    hs
  • Lloc:      Facultat d’Economia i Empresa – Universitat de Barcelona – Barcelona
  • +info:

Seguim actualitzant noves dades.

En breu el podreu veure en castellà i/o anglès

11925997_519240988234808_7140979302994057048_n

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


Memòria de Projeccions 2015


 

 

NOTICIES RELACIONADES

Ester Quintana: “Ninguna cifra puede pagar lo que los Mossos nos El Periódico15 sept. 2015

El ojo que nadie olvida El Periódico3 sept. 2015

El estreno de ‘A tu què et sembla?’ rezuma la indignación por el eldiario.es3 sept. 2015

A tu què et sembla?’, el documental del caso Ester Quintanaeldiario.es13 may. 2015

Video entrevista: Ester Quintana

ANA I. BERNAL TRIVIÑO    @anaisbernal

17 noviembre, 2015

Video entrevista: Ester Quintana

Ester Quintana

Ester Quintana perdió el ojo izquierdo durante la huelga general del 14N en 2012, por el impacto de una bala de goma disparada por Mossos d’Esquadra. Ahora, tres años después y a la espera de juicio, vive con una discapacidad del 69% y una incapacidad permanente. En este reportaje en publico.es podéis leer la entrevista completa con Quintana. Aquí, la propia afectada comenta algunas de sus impresiones frente al próximo juicio y sus impresiones de futuro.

“Aún estoy esperando que los Mossos aporten sus pruebas y que demuestren que esa policía no lo hizo. De momento no lo han hecho”

 ¿Su caso puede intimidar a la población?

¿Cómo afronta el juicio?

¿Tiene miedo al juicio?

Tengo miedo de que alguna cosa no suceda como pueda imaginar, pero con el miedo no se vive, ni te da de comer, ni te arregla nada. Así que hay que ser valiente y afrontar las cosas con dignidad y la cabeza bien alta. Pero sí, sí tengo miedo.

¿Y ha tenido en algún momento sentimientos de venganza o resentimiento?

¿Qué ha cambiado en este tiempo?

“Hemos conseguido la prohibición de las balas de goma, que ninguna otra persona y familia sufra lo que he sufrido yo. Que unos padres no tengan que volver a ver a su hijo tuerto por una bala de goma. Eso me hace estar tranquila. Ese ha sido nuestro logro.”

Cada día debe vivir con limitaciones… 

Esas pequeñas cosas…

Sí, cosas básicas como llenar un vaso del agua. No lo puedo hacer porque no calculo la distancia entre el agua y el borde del vaso. Bajar escaleras, las puertas de cristal… Cosas que piensas… no son importantes, pero en el día a día sí, porque las usamos mucho.

En ese camino por recorrer, ¿le quedan sueños por cumplir a Ester Quintana?

¿Cómo afronta el futuro?

NOTICIA ORIGINAL

Felip Puig i Jordi Jané: dos consellers d’Interior que demanen perdó a Ester Quintana

L’exconseller d’Interior diu a Catalunya Ràdio, tres anys després dels fets, que lamenta “profundament” l’incident “des del punt de vista personal”. L’actual titular del departament també es disculpa, en nom de la institució, en una entrevista al 3/24

ARA.CAT 

 

Quan ja ho havia fet el cap dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero –en un acte en què va demanar perdó per diversos casos d’actuacions polèmiques de la policia–, dos consellers es disculpen ara per l’actuació en què va perdre un ull Ester Quintana, ara fa tres anys. Avui ha estat l’actual conseller d’Interior, Jordi Jané, que en el moment dels fets era diputat de CiU al Congrés i per tant no hi va tenir cap vinculació, el que s’ha disculpat en nom del departament. 

“Jo també demano disculpes, perquè si en el marc d’aquesta situació policial es va causar aquest mal, com sembla que les investigacions conclouen, no podem fer altra cosa que demanar disculpes i intentar que actuacions com aquestes no tornin a passar, ha dit Jané en una entrevista al Canal 3/24.

Jané ha estat interpel·lat sobre el tema perquè ahir, dia del tercer aniversari dels fets, l’exconseller d’Interior Felip Puig va demanar perdó “des d’un punt de vista personal” a Ester Quintana. Puig va assegurar a  Catalunya Ràdio que lamenta “profundament” la situació que es va generar i, per això, demana disculpes a Quintana, tot i argumentar que no ho pot fer des del punt de vista “institucional” fins que no es demostri al judici que la pèrdua de l’ull es va produir per l’impacte d’un projectil llançat per un agent dels Mossos d’Esquadra: “No puc prejutjar perquè sempre se’m va manifestar que no havia sigut un mosso”, va adduir.

Malgrat aquestes declaracions, l’advocada del sotsinspector dels Mossos d’Esquadra, un dels dos acusats en el judici que s’ha de celebrar, ja va dir al juliol que les lesions “van ser produïdes per l’impacte d’un objecte que va sortir d’una arma policial”. Va fer-ho en una vista sobre unes proves que reclamava la defensa dels agents, i ja en aquell moment Puig va assegurar que es tractava d’una “estratègia” judicial. “Em reafirmo en el que vam sostenir el director general dels Mossos [aleshores Manel Prat] i jo”, va dir llavors Puig.

Aquell moment va ser la primera vegada que, per part de la defensa dels agents, s’admet que un projectil policial va fer que Quintana es quedés sense l’ull esquerre. L’advocada de l’altre mosso acusat, l’escopeter, no va dir res ni va desmentir que l’origen de les ferides fos policial, com tampoc no ho va fer l’advocat de la Generalitat, que no va demanar la paraula per contradir-ho, segons va confirmar l’advocada d’Ester Quintana, Laia Serra.

Tot i que  les bales de goma van quedar prohibides arran de l’escàndol d’ Ester Quintana i d’altres casos semblants, i el jutge d’instrucció ja va concloure que la ferida l’havia causat una pilota de goma, la defensa dels agents implicats insistirà, presumiblement, a posar en dubte l’arma que va causar les ferides a Quintana i, per tant, la identitat dels agents que les haurien causades. És l’última estratègia de la defensa, després que els mossos canviessin d’advocats, per intentar sortir-se’n. De fet, l’asseguradora de la Generalitat  ja va admetre al setembre el pagament d’una indemnització a Quintana que, sense evitar el judici, pretén ser una mostra de bona voluntat per part de l’administració.

El cas Quintana va causar la dimissió del llavors director general dels Mossos, Manel Prat, que havia defensat que les ferides les havia causat un objecte que no tenia res a veure amb el dispositiu policial. L’exconseller d’Interior Felip Puig va mantenir la mateixa versió, i el seu successor, Ramon Espadaler, va insistir que no s’havien disparat bales de goma el 14 de novembre del 2012. Ara bé, segons ha explicat Quintana aquest dissabte també a Catalunya Ràdio, en una entrevista amb motiu del tercer aniversari del cas, tant Espadaler com Jordi Jané –l’actual conseller– sí que li han trucat per demanar-li perdó, una cosa que Puig no ha fet. “Si no són responsables dels seus actes, per què cobren?”, s’ha preguntat Quintana, que ha lamentat que Puig no hagi assumit les responsabilitats que considera que li pertocarien.

4 gats

Tres anys després, Ester Quintana al “4 gats”

09/11/2015

Entrevista que emetran dissabte 14N al Suplement de Catalunya Radio, coincidint amb 3er Aniversari de l’agressió.

De 12 a 13 hs.

Durant la manifestació per la vaga general del 14 de novembre de 2012, Ester Quintana va rebre l’impacte d’una pilota de goma que li va fer perdre un ull. Ella va mantenir des del primer moment que l’impacte havia estat d’una pilota de goma dels antiavalots. Tres anys després, Quintana passeja amb Ricard Ustrell pel barri del Fòrum de Barcelona repassant la seva vida abans i després d’aquell moment, la reacció de les autoritats i la lluita per la prohibició de les pilotes de goma.

VÍDEO: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/titol-video/video/5563105/

“Un tastet de Solidaritat”

Exposició Itinerant Ojocontuojo

Al llarg d’aquests quasi tres anys de lluita contra la impunitat i les bales de goma heu enviat a Ojocontuojo i a l’Ester Quintana molt material gràfic, dibuixos, pintures, fotos… aquestes aportacions tan creatives han servit per diferents proposits, el primer donar ànims i força a l’Ester, per altre banda per denunciar i acabar amb la impunitat i violencia dels cossos policials i el poder polític, cosa en la qual hem de seguir treballant.

Per això ara, totes aquestes aportacions donaran forma a una Exposició, on podreu veure un tastet de la solidaritat dels milers de persones… grups, families, col·lectius, entitats, famosos i professionals que van lliurar la seva imatge amb un pegat a l’ull per l’Ester i la lluita generada per Ojocontuojo.

En aquesta ocasió presentem l’Exposició d’Ojocontuojo amb un Aperitiu juntament amb el documental “A tu què et sembla?, el dia 8 d’octubre al Casal de Barri Pou de la figuera.

Us esperem

 

expo ojo

Dijous 8

19:00 hs – Projecció documental “A tu què et sembla?”

20:30 hs – Presentació Exposició “Ojocontuojo” + Aperitiu.

Casal de Barri Pou de la Figuera – C/ Sant Pere Més Baix, 70 – Barcelona

2n aniversari de Gestió Comunitària del Casal.

Casal-de-Barri-Pou-de-la-Figuera

@CasalPou

 

La Audiencia avala que una bola policial dejó tuerta a Quintana

El tribunal de Barcelona rechaza la tesis de los Mossos de que fue otro proyectil

Los magistrados niegan la petición de la defensa de que se hagan más pruebas

J. G. ALBALAT / BARCELONA

 

La Audiencia avala que una bola policial dejó tuerta a Quintana

FERRAN SENDRA Ester Quintana, en abril del 2014, en el lugar donde resultó herida.

PROCESO JUDICIAL POR LA MUTILACIÓN DE UNA CIUDADANA

La Audiencia de Barcelona ha avalado la conclusión a la que llegó el juez instructor: Ester Quintana resultó mutilada de un ojo por una pelota de goma disparada por un mosso tras una manifestación de la huelga general del 14 de noviembre del 2012. Y rechaza que la herida fuera ocasionada por un proyectil viscolástico como han planteado últimamente las abogadas de los dos agentes imputados, un subinspector y un escopetero. El tribunal ha desestimado la práctica de las diligencias solicitadas por las defensas, al considerar que son innecesarias, reiterativas y «carecen de relevancia».

El tribunal ha desestimado la práctica de las diligencias solicitadas por las defensas, al considerar que son innecesarias, reiterativas y «carecen de relevancia».

El proceso judicial abierto por las lesiones sufridas por Quintana entra en su recta final, aunque, como es habitual en la Administración de Justicia, los últimos trámites pueden durar meses y no es posible saber cuando se celebrará el juicio. La desestimación de las pruebas reclamadas por las defensas confirma que la investigación ya está concluida. La fiscalía y la acusación particular, que representa a Quintana, deberán presentar sus escritos de calificación. Después, le tocará el turno a las defensas. Y, por último, se fijará la fecha del juicio.

La Audiencia de Barcelona ha allanado ahora el camino. El tribunal ha rechazado “de plano” la hipótesis de que la investigación se haya realizado de una forma “unidireccional” como sostiene la defensa. Esta afirma que el juez solo planteó la posibilidad de que la herida fuera causada por una pelota de goma.

Los magistrados aclaran que sí que se investigó la hipótesis de que el proyectil que impactó en el ojo de Quintana fuera viscolástico, con la consiguiente implicación de otros agentes no imputados. Y esta posibilidad se descartó, recuerdan. Califican de “abundante, extensa, minuciosa y plural” las investigación practicada por el juez instructor del caso. Y finalmente recuerda que “sólo quedará fijada la verdad material tras la celebración del juicio y la práctica de las pruebas en ese acto”, como resulta obvio.

DIFERENTES DICTÁMENES

“La tesis del proyectil foam [viscolástico] fue analizada en el primer momento, fue valorada y, precisamente, fue descartada, entre otras, por las propias declaraciones” de los mossos que componían las dotaciones que intervinieron ese día en el paseo de Gràcia, señala la Audiencia en su auto. El tribunal resalta que la teoría de que fue una la pelota de goma la que hirió a Quintana está refrendada por los “múltiples” informes periciales de tipo médico y también balísticos. El escopetero imputado, en cambio, solo admitió en su declaración que disparó salvas y no pelotas.

Los magistrados detallan que de las declaraciones practicadas, no solo de los funcionarios policiales, sino también de testigos, se desprende que no hay “ningún indicio” para afirmar que ese día un miembro de las tres furgonetas que componía el convoy policial “disparó un proyectil de foam desde una lanzadora, pues solo consta que se diera la orden de disparar salvas o pelotas, [aunque] fuera al suelo”. Es decir, únicamente se utilizó una escopeta de pelotas de goma (también lanzan salvas) y no una de proyectiles foam, que es otro modelo.

El tribunal insiste que los informes médicos aportados en la causa señalan la compatibilidad de las lesiones sufridas por Quintana con el impacto de una pelota de goma disparada a distancia y no por un proyectil foam. Las heridas hubieran sido entonces muy diferentes.

http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/audiencia-barcelona-avala-bola-policial-dejo-tuerta-quintana-4384580

Dimite el director de los Mossos, acorralado por el ‘caso Quintana’

ERC fuerza la caída de Manel Prat un día antes de que el Parlament debata su cese

El cargo de CDC alega que ya no tenía “más recorrido profesional”

 

Manel Prat, en el momento de anunciar su dimisión

El director de los Mossos, Manel Prat, no pudo aguantar ni un envite más. Solo, en la sala de prensa de la comisaría de Les Corts de Barcelona, anunció ayer su dimisión. “Lo hago por motivos estrictamente personales”, leyó Prat, en una comparecencia en la que no admitió preguntas. El ya ex jefe político de la policía alegó que “no ve más recorrido profesional en el puesto”. E insistió en que su renuncia no tiene nada que ver con el caso de Ester Quintana, la mujer que perdió un ojo en la huelga general del 14-N en Barcelona. “Aquel día, y hoy, me reafirmo con más contundencia si hace falta, no se tiraron pelotas de goma”, repitió, a pesar de que todas las pruebas en la fase de instrucción apuntan a eso, según el juez.

Aquel día, y hoy, me reafirmo con más contundencia si hace falta, no se tiraron pelotas de goma”, repitió, a pesar de que todas las pruebas en la fase de instrucción apuntan a eso, según el juez.

Prat decidió irse un día antes de que el Parlament debatiese de nuevo y votase su dimisión. Una prueba que en esta ocasión todo apuntaba que no iba a superar. ERC ya había anunciado veladamente que en esta ocasión le dejaría caer. Y por si quedaba alguna duda, el diputado Oriol Amorós insistió ayer en que Prat debía dimitir en cumplimiento de su palabra por el caso Quintana.

Después de que la mujer resultase mutilada, Prat afirmó en una entrevista que si había alguna prueba de que la hirió una pelota de goma, dimitiría de inmediato. De eso —15 de diciembre de 2012— hace ya cerca de un año y medio. A día de hoy, repitió ayer el ya ex director de los Mossos, no existen pruebas “fehacientes” de que fuese así, repitió, en referencia a imágenes claras de una bola golpeando a Quintana. E incluso fue más allá y aventuró que los dos mossos que están imputados “acabarán absueltos”.

A día de hoy, repitió ayer el ya ex director de los Mossos, no existen pruebas “fehacientes” de que fuese así, repitió, en referencia a imágenes claras de una bola golpeando a Quintana. E incluso fue más allá y aventuró que los dos mossos que están imputados “acabarán absueltos”.

Prat había aguantado el vendaval y había superado otra petición de dimisión parlamentaria, de la que le salvó ERC y el propio presidente Artur Mas. Pero desde el pasado 8 de mayo, estaba de nuevo en la cuerda floja. Un auto del Juzgado de Instrucción número 11 de Barcelona concluyó que teniendo en cuenta todas las pruebas hasta ahora reunidas, a Quintana la hirió una pelota de goma, que lanzó un escopetero de la Dragó 40, por orden de un subinspector, ambos imputados. Prat defendió de nuevo su inocencia, y alegó que se acabará sabiendo lo que pasó.

Ester Quintana

Un auto del Juzgado de Instrucción número 11 de Barcelona concluyó que teniendo en cuenta todas las pruebas hasta ahora reunidas, a Quintana la hirió una pelota de goma, que lanzó un escopetero de la Dragó 40, por orden de un subinspector, ambos imputados.

Interior ha dado cinco versiones distintas de lo que sucedido el 14-N de 2012. En la inicial, el entonces consejero Felip Puig aseguró que no había habido actividad policial en la zona. Pero la aparición de vídeos colgados en la Red pusieron al descubierto un descontrol total en Interior sobre lo que ocurrió en aquella jornada. Cabe tener en cuenta que las pelotas de goma solo pueden dispararse con la autorización del director de los Mossos, que no la dio.

“Quiero aprovechar esta ocasión para pedir disculpas a todas las personas que se hayan sentido perjudicadas por alguna decisión que haya podido tomar”, pidió ayer Prat. Pero de nuevo se cerró en banda en su versión de lo sucedido: “Creo sinceramente que no he faltado nunca a mi palabra ni a mi compromiso”. Para el ex director de los Mossos, en el caso Quintana se ha “buscado más la venganza por intereses diversos que el esclarecimiento de la verdad”. A su entender, el juez no ha “tenido en cuenta todas las aportaciones que se han hecho por parte de Interior”. “Estoy absolutamente convencido que al final se podrá esclarecer quién fue el responsable de la desfortunada y triste lesión”, dijo Prat.

Fuentes de Interior han apuntado en alguna ocasión que la herida de la mujer pudo deberse a una pelota de precisión, viscoelásticas, las únicas que ahora usa la policía catalana desde que el 30 de abril se prohibiesen las de goma.

Manel Prat dimiteix de cap dels mossos defensant la seva feina

Prat compareció ayer solo, un día antes de que al Parlament llegase por segunda ocasión su petición de dimisión. A las 12.30 está prevista una interpelación del diputado de ICV Jaume Bosch al consejero de Interior, Ramon Espadaler, sobre Prat, algo que se mantiene a pesar de la dimisión. En 15 días, se debía votar en la Cámara la petición de cese. Pero Iniciativa presentó una enmienda a dos mociones de justicia, para que se tratase de nuevo el tema. Ese fue el inicio del fin del director de la policía, que se quedó solo ante la debilidad parlamentaria de CiU. Ante ese panorama, por la mañana presentó su dimisión “irrevocable” al presidente Mas —que le había sostenido en ocasiones anteriores— y a Espadaler.

VÍDEO de la Compareixença íntegra de Manel Prat anunciant la seva dimissió com a director general de la Policia. Prat ha argumentat raons “estrictament personals” i ho ha desvinculat del “cas Quintana”.

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/324/manel-prat-dimiteix-de-cap-dels-mossos-defensant-la-seva-feina/video/5100671/


Juan Andrés Benítez

Los Mossos d’Esquadra se han visto envueltos en la polémica varias veces en los últimos años, en los que han sido criticados por un uso excesivo de la fuerza y por las contradictorias versiones ofrecidas de los hechos. Además de por el caso Quintana, Prat ha visto muy debilitada su posición por la muerte del empresario Juan Andrés Benítez en el barrio barcelonés del Raval después de ser brutalmente reducido. En el caso hay 10 agentes imputados por el homicidio del empresario. Pero las primeras peticiones de dimisión arrancaron mucho antes.

El director acumula peticiones de dimisión desde el desalojo de plaza Catalunya

Prat llegó a la policía catalana hace más de tres años, en diciembre de 2010, de la mano del ex consejero de Interior Felip Puig, de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Una joven promesa de CDC —tiene 42 años— con ninguna formación específica en seguridad, se hizo cargo de uno de los puestos más complejos en el Gobierno, la dirección de la policía. Antes había tenido diversos cargos en la Administración, y ejerció como jefe del gabinete del Departamento de Política Territorial, con Puig. A los pocos meses de estar en su cargo, estalló el 15-M, un movimiento que pilló a la policía completamente por sorpresa. El 27 de mayo, los agentes procedieron a un brutal desalojo de la plaza de Catalunya, donde permanecían acampados. Ayer se cumplieron tres años de las polémicas imágenes, que recorrieron el mundo, de los Mossos barriendo a porrazos a los indignados. Prat incluso acabó imputado en el caso, que el juez acabó archivando.

Entonces empezaron las peticiones de dimisión del ya ex director de la policía, que definió ayer su tarea al frente de los Mossos como “difícil y compleja responsabilidad”. Para el diputado Bosch, su dimisión llega tarde. “Se tendría que haber producido hace mucho tiempo”, dijo. A su entender, el hecho de que deje sus responsabilidades en Interior “beneficia a la policía y a la sociedad”.

Ahora se abre un nuevo periodo complicado para encontrarle un sustituto en una departamento que dirige el democristiano Ramon Espadaler. Entre él y Prat nunca ha habido una gran sintonía, que ayer se hizo palmaria de nuevo, ante la soledad de Prat. Lo más probable es que ahora CDC lidie para poner a alguien de su partido en el puesto, según fuentes de Interior, debido a la importancia de tener controlada un área tan delicada como es la policía.


Tres años de polémicas actuaciones policiales

La carga de la plaza de Catalunya

Ayer se cumplían tres años de la brutal carga de los Mossos contra jóvenes del 15-M que, sentados en el suelo, impedían la limpieza del campamento de los indignados.

Ester Quintana pierde un ojo

Un juez investiga si un proyectil de los Mossos hirió a la mujer en la huelga general del 14-N de 2012. Dos agentes están imputados por el caso. El Departamento de Interior ha dado hasta cinco versiones distintas de lo ocurrido.

Muerte en comisaría

Yassir El Younossi, de 27 años, falleció en los calabozos de los Mossos en El Vendrell el pasado 31 de julio tras ser inmovilizado en su celda. Ocho agentes están imputados por homicidio imprudente. La autopsia reveló que la muerte se debió consumo de cocaína combinado con una situación de estrés.

El fallecimiento de Benítez

El empresario Juan Andrés Benítez murió el 6 de octubre de 2013 tras ser reducido por los Mossos en el barrio del Raval. Diez agentes están imputados por lo que la Audiencia de Barcelona considera un “desproporcionado y excesivo” uso de la fuerza.

Alfonso Bayard pierde la vida

El actor, que sufría brotes psicóticos, murió el pasado 2 de abril tras ser detenido por los Mossos en la plaza Molina. Los agentes no aplicaron el protocolo para actuar ante personas con trastornos psiquiátricos pese a haber sido avisados de que Bayard deliraba.


NOTICIAS RELACIONADAS:

El Gobierno se queda solo en la defensa del director de los Mossos

ERC vuelve a impedir que el Parlament pida el cese de Prat

«Si aparece una prueba de que se dispararon pelotas de goma, dimito»

Manel Prat: «Las pelotas de goma tienen poco futuro»

ESPECIAL Todo sobre el ‘caso Quintana’

ESPECIAL Todo sobre el ‘caso Raval’

Felip Puig, els informes i els vídeos

Felip Puig, els informes i els vídeos

Els vídeos mostren les declaracions de Felip Puig al Parlament i als mitjans i les imatges gravades que les desmenteixen 13 de desembre de 2012

Un vídeo de Russian Today (RT) mostra un agent de la BRIMO disparant un projectil amb una llançadora GL-06 a les 20:45 a la zona on es trobava Ester Quintana. Les imatges desmenteixen les últimes explicacions facilitades pel Conseller d’Interior en seu parlamentària el dia 13 de desembre sobre els fets que van envoltar la pèrdua de l’ull d’Ester Quintana el 14N.

Felip Puig, manté que els Mossos d’Esquadra no van llançar cap pilota de goma el 14-N 23 de maig de 2013

El conseller d’Interior, Felip Puig, manté que els Mossos d’Esquadra no van llançar cap pilota de goma el 14-N i que, encara que es van disparar projectils, cap d’ells “ni per hora ni per per lloc” coincideix amb l’impacte que va causar la pèrdua d’un ull a Ester Quintana. Puig ha posat xifres a aquestes afirmacions. Ha dit que del recompte de la munició que va sortir de la central dels Mossos el dia de la vaga general i el que va tornar es desprèn que es van disparar 640 trets sense càrrega, coneguts com a salves, i 62 projectils. En canvi, Felip Puig ha indicat que els Mossos no van disparar cap pilota de cautxú.

“No es van disparar pilotes de goma el 14-N”

Puig ha comparegut davant dels mitjans de comunicació després de la segona trobada que ha mantingut per aclarir l’actuació dels Mossos d’Esquadra el 14-N.

Deu dies després de comparèixer davant de la Diputació Permanent, el conseller d’Interior s’ha reunit -aquest cop a porta tancada- davant dels grups parlamentaris. A diferència d’aquella ocasió, Puig ha reconegut ara que hi va haver trets de projectils, però ha negat taxativament trets de pilotes de goma. “No es van disparar pilotes de goma el 14-N”, ha afirmat, després de dir que totes les 4.526 pilotes que van sortir de la central d’Egara en van tornar, i que només es van disparar 44 projectils de 44 mil·límetres, 18 projectils de 40 mil·límetres i salves, és a dir, trets d’advertència sense càrrega.

Felip Puig ha indicat que de les informacions recollides no es podia desprendre que els Mossos haguessin ferit Ester Quintana i, acte seguit, de forma contundent ha afirmat: “La lesió de la senyora Quintana no va ser causada per cap pilota de goma dels Mossos d’Esquadra”.

Testimonis del #14N. #ÀnimsEster  16 de novembre de 2012

Fragment de la Tesi de Màster del cap d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra, David Piqué.

“A més de l’estratègia prèvia, en quant algun grup descontrolat comença les accions violentes, les unitats de policia ni es belluguen i quan la violència comença a ser generalitzada, l’actuació policial es retarda deliberadament fins que els danys produïts són socialment inacceptables. És aleshores quan es produeixen les càrregues policials que en cap moment volen ser dissuassòries, no es dissimula.
És va directament contra els manifestants, que ja són considerats vàndals, i se’ls ataca amb prou velocitat perquè no doni temps a la fugida i es provoqui l’enfrontament físic. En aquest estadi, els manifestants ataquen a la policia amb tot el que tenen i que se’ls ha deixat tenir, realment s’estan defensant, però no ho sembla. Han estat acorralats. La violència entre agents i manifestants es desferma, es personalitza i es descontrola. És el que es vol. Comencen a aparèixer víctimes innocents — danys col·laterals es diu ara- Els que han defugit l’enfrontament, es troben amb la resta d’unitats policials que els barren el pas i que no fan detinguts — presoners -, la dispersió no és voluntària, és a cop de defensa (porra) i qualsevol indici de resistència és contestada amb contundència exagerada i detencions massives . En les batalles de l’antiguitat, era quan s’envia a la cavalleria a perseguir als que fugien mentre la infanteria extermina als que s’han rendit en el camp de batalla.”



Jané depurará “responsabilidades” en los Mossos en el caso de Ester Quintana

SENTENCIA JUDICIAL EXCULPATORIA

El ‘conseller’ mantiene una investigación interna para conocer a los “presuntos responsables” de la mutilación

 

Jané depurará "responsabilidades" en los Mossos en el caso de Ester Quintana

EFE / MARTA PÉREZ Ester Quintana y su abogada, Laia Serra (derecha), saliendo de la Audiencia de Barcelona con la sentencia, el pasado 1 de junio.

EL PERIÓDICO / BARCELONA

El ‘conseller’ de Interior, Jordi Jané, ha anunciado que los Mossos mantienen una investigación interna para depurar responsabilidades sobre la actuación de la policía catalana el día que Ester Quintana perdió un ojo. La finalidad, según el dirigente, es poder saber quién disparó la pelota de goma que mutiló a la víctima y llevar las conclusiones a la fiscalía.

En declaraciones al canal 3/24, Jané ha negado que el caso esté cerrado, por más que una sentencia judicial exculpó a los mossos que estaban encausados.

REPARACIÓN

“No quiere decir que no haya unos autores y que no se haya de exigir responsabilidades si es que hay autores. No puede quedar como si no hubiera pasado nada; hay una lesión gravísima a una persona que ha sufrido mucho”, ha destacado. El dirigente sostiene que continúa abierta hay otra línea de investigación que coordina Asuntos Internos y que podría permitir identificsr a los “presuntos responsables”.

El ‘conseller’ considera que más allá de una compensación, la víctima precisa de una “reparación moral“. “Cobrar dinero no lo tapa todo. Hay también una reparación de la justicia, que para muchos todavía está pendiente. Las conclusiones de esta negociación interna se pondrán a disposición de la fiscalía”, ha aseverado.

Noticias relacionadas

Los Mossos llevarán a la Fiscalía la investigación del caso Quintana

Sigue la polémica

El conseller d’Interior Jordi Jané espera que se descubra el culpable de que la mujer perdiera un ojo

Los Mossos llevarán a la Fiscalía la investigación del caso Quintana

Ester Quintana atiende a los medios tras abandonar la Ciutat de la Justicia (David Airob)

Barcelona

La conselleria de Interior no da por cerrado el caso Quintana, pese a que el juicio exoneró a los Mossos d’Esquadra que fueron acusados, y mantiene abierta “otra línea de investigación” sobre las lesiones que sufrió en el ojo Ester Quintana, y las pesquisas podrían llegar de nuevo a la Fiscalía.

La división de Asuntos Internos de los Mossos d’Esquadra llevará a la Fiscalía las conclusiones de la investigación del caso para que se depuren responsabilidades y se descubra quién disparó la pelota de goma que impactó contra el ojo de la mujer.

Así lo ha anunciado este domingo el conseller d’Interior, Jordi Jané, en una entrevista en el canal 3/24. “Esto no puede quedar como que no ha pasado nada. La reparación de la justicia todavía está pendiente. El caso no está cerrado”, ha subrayado el conseller de Interior, en referencia a la sentencia de la Audiencia de Barcelona que absolvió a los dos mossos acusados de reventar el ojo de Ester Quintana con una pelota de goma durante la huelga general del 14 de noviembre de 2012.

Jané ha explicado que está en marcha una investigación interna sobre los sucesos de aquel día y que, cuando se dé por cerrada, se llevarán las conclusiones ante la Fiscalía, para que actúe. En esta línea, ha destacado que “el caso tendrá recorrido en el futuro”, porque hay sospechas de que los autores de las lesiones que sufrió Quintana podrían ser personas diferentes a las que fueron juzgadas.

La Audiencia de Barcelona absolvió el pasado 27 de mayo a los dos mossos, tras asumir que la mujer podría haber sido herida tanto por un proyectil de precisión como por una pelota de goma y al entender que existían dudas sobre qué agente disparó el arma lesiva.

Jané: «El cas Ester Quintana no està tancat»

El conseller d’Interior assegura que Afers Interns portarà la investigació a la fiscalia

NACIODIGITAL.CAT

El conseller d’Interior, Jordi Jané, ha anunciat aquest diumenge que la divisió d’Afers Interns dels Mossos d’Esquadra portarà a la fiscalia les conclusions de la investigació del cas Ester Quintana per “depurar responsabilitats”. En una entrevista al 3/24 Jané ha explicat que la investigació interna que Mossos va posar en marxa per esbrinar qui va disparar el projectil que li va fer perdre un ull “no s’ha tancat” encara que hi hagués un judici i una indemnització, i ha recordat que “aquesta reparació encara està pendent”.

D’altra banda, el conseller també ha donat a conèixer que els Mossos estaven investigant el presumpte terrorista jihadista detingut aquest dissabte a Rosa de Ter (Osona) perquè havien detectat el “perfil perillós”. Mossos va posar-ho en coneixement de l’Audiència Nacional, que va deixar el desenllaç de l’operació en mans de la policia estatal.

Interior no dóna per tancat el cas d’Ester Quintana i manté una altra línia investigació

Jordi Jané assegura en una entrevista al 3/24 que portaran les conclusions a Fiscalia

EFE Barcelona 

Ester Quintana, abraçada amb les seves advocades, Laia Serra i Carla Vall, marxant de l'Audiència / CÈLIA ATSET

Ester Quintana, abraçada amb les seves advocades, Laia Serra i Carla Vall, marxant de l’Audiència / CÈLIA ATSET

La conselleria d’Interior no dóna per tancat el cas Quintana. Tot i que el jutge va absoldre els Mossos d’Esquadra que van ser acusats, Interior manté oberta “una altra línia d’investigació” sobre les lesions que va patir a l’ull Ester Quintana. Això vol dir que quan la investigació acabi, la conselleria portarà les conclusions a Fiscalia.

“Això no pot quedar com que si hagués passat res. La reparació de la justícia encara està pendent. El cas no està tancat”, ha subratllat el conseller d’Interior, Jordi Jané, en una entrevista al 3/24, en què ha afegit que “el cas tindrà recorregut en el futur”. En aquest sentit, ha assegurat que “hi ha sospites que els autors de les lesions que va patir Quintana podrien ser persones diferents a les que van ser jutjades”.

“Això no pot quedar com que si hagués passat res. La reparació de la justícia encara està pendent. El cas no està tancat”

“el cas tindrà recorregut en el futur”.

 “hi ha sospites que els autors de les lesions que va patir Quintana podrien ser persones diferents a les que van ser jutjades”.

Conseller d’Interior, Jordi Jané

L’Audiència de Barcelona va absoldre el passat 27 de maig als dos mossos, després d’assumir que la dona podria haver estat ferida tant per un projectil de precisió com per una pilota de goma i en entendre que existien dubtes sobre quin agent va disparar l’arma.

Los Mossos llevarán a la Fiscalía su tesis sobre qué agente disparó a Ester Quintana

“Esto no puede quedar como que no ha pasado nada”, asegura el conseller de Interior, Jordi Jané

Análisis: ¿Qué mosso d’esquadra disparó a Ester Quintana?

Ester Quintana; Violencia policial; bales de goma

Ester Quintana la semana pasada en Barcelona © SANDRA LÁZARO

“El caso Ester Quintana no está cerrado”. Así se ha expresado este domingo el conseller de Interior de la Generalitat, Jordi Jané. El máximo responsable de la policía catalana ha anunciado que la División de Asuntos Internos (DAI) de los Mossos d’Esquadra trasladará en los próximos días a la Fiscalía la investigación interna sobre qué agente antidisturbios disparó a la vecina de Barcelona la jornada de huelga general del 14 de noviembre de 2012.

Jané ha explicado en una entrevista en el canal público 3/24 que la investigación interna de los Mossos siempre ha sostenido la tesis de que  los dos agentes que se sentaron en el banquillo y fueron absueltos por falta de pruebas no eran los autores de los disparos. “Había otra línea de investigación que no está cerrada”, ha afirmado el conseller. Esta discrepancia entre el magistrado que instruyó el caso y la DAI sorprendió hasta al propio presidente del tribunal que juzgó el caso.

En julio de 2013, ocho meses después de la agresión, la Generalitat  apartó de los antidisturbios a los agentes de la furgoneta Drago 414 –una de las tres que estaban en el lugar de los hechos– por haberle ocultado información sobre los hechos. A la espera de conocer los detalles de la investigación interna, hasta el momento todos los agentes sospechosos han negado ser los autores del disparo, y se han dedicado a apuntar veladamente a otros compañeros.

Durante el juicio, los dos acusados (de la Drago 40) insinuaron sin pruebas que sus compañeros de la 414 podrían ser los autores de los hechos. No obstante, en la vista los agentes de la 414 negaron haber disparado en el cruce donde los Mossos mutilaron a Quintana: aseguraron que el lanzador de balas de goma no bajó de la furgoneta porque le dolía la espalda, y que el resto de agentes hizo “un sube y baja” de apenas 15 segundos. También señalaron a los acusados como los únicos que podrían haber tenido a tiro a Quintana.

En una entrevista con este diario la semana pasada, coincidiendo con el cuarto aniversario de los hechos, Ester Quintana dudó sobre si Interior quería encontrar al agente que la hirió, y añadió que veinte mossos estaban en el lugar de los hechos “y alguno sabe la verdad y no la ha dicho”.

“Esto no puede quedar como que no ha pasado nada. Hay una lesión gravísima a la señora Quintana, que ha sufrido mucho”, ha afirmado el conseller. Asimismo, ha resaltado que la indemnización que abonó la Generalitat a Quintana “no lo tapa todo” y que “la reparación todavía está pendiente”.

más INFO

Devenir documento

Devenir documento

Performance · Juan Pablo Caicedo

60dB / 16kHz. BCN. Sents la violència?  · Arts Santa Mònica

Poques vegades una exposició amb menys mitjans econòmics pot arribar a dir tant, tot és al voltant de la violència, la que es veu i la que no veus ni sents.

Mostra que s’ha de veure amb molta calma, el passa volant que s’abstingui, son una dotzena d’apartats, cadascú mereix els seus moments d’atenció i sobre tot reflexió.

Dotze projectes de dotze artistes compromesos amb el seu pensament filosòfic, magníficament coordinats amb una factura nítida i elegant per l’equip Pijoan-Delgado-Guijarro als qui dedico el meu sincer aplaudiment.

 

Projectes participants:

  • Sang i merda al barri del Raval. Miquel Fernández, Andrés Antebi, Pablo González
  • Devenir documento. Juan Pablo Caicedo
  • Neoromàntica clàssica. Barcelona. Marta Rosell Chust
  • Reservat. Arantxa Vallés Cardona, Georgina Sedano Garcia, Marta Rosell Chust
  • La violència és innumerable. Estadístiques de l’Ajuntament de Barcelona
  • Diccionari incomplet: Guia per al reconeixement de comportaments violents. Amparo Huertas Bailén, InCom-UAB (Institut de la Comunicació – Universitat Autònoma de Barcelona) Col·laboradores: Maria Luna i Montserrat Santamarina
  • Carmen. Btihaj Ajana, Beth Anderson, Francesca Romana Degl’Innocenti, John English, Tom Garner, Roisín Gorman, Leanne Hayman, James Moorby, Adam Reid Palmer, Holly Sexton, Roger Vinós, Samantha Wallace, Asya Zuyeva. Producció: OTOXO Productions
  • #ICSI In Vitro. Associació Ombra (art, pensament i gènere)
  • Revelades. Amparo Huertas Bailén, Maria Luna i Montserrat Santamarina, Grup Internacional d’Estudis sobre Comunicació i Cultura, InCom-UAB (Institut de la Comunicació – Universitat Autònoma de Barcelona)
  • La ciutat horitzontal. Stefano Portelli, Sandra Capdevila Sardaña
  • La violència de ser activista. Gerardo Ariza, Mariana Huidobro, Ester Quintana
  • Barcelona™. Barcelona Mata
  • Ciutat d’excepció. Novact
  • Cartografia carnal de la resistència. Lívia Motterle
  • TRANSgressió entre reixes. Alan, David Urra
  • Arxiu il·lustrat de l’odi. Toni Arnau. RUIDO Photo
  • Uve invertida. Esmeralda G. Morales

Inauguració

Tecnologies de la violència + BCN. Sents la violència?

Arts Santa Mònica

 

 

Tecnologies de la violència


Exposició
18.10.2016 – 08.01.2017
Nivell 2, nivell 3 i escala

TECNOLOGIES DE LA VIOLÈNCIA aborda les relacions crítiques de l’art amb la producció contemporània de violència i les tecnologies digitals, així com les tècniques utilitzades pel poder per exercir la seva imposició a través de la violència.

La tecnologia, com a sistema d’organització, serveis i control del poder, té a les màquines, internet i els sistemes electrònics instruments de domini global que, després de la Segona Guerra Mundial i durant la Guerra Freda, suposen l’obertura a una «nova època de seguretat política», com subratlla Ralf Fücks, director de Heinrich-Böll-Stiftung, en una publicació titulada High-Tech-Kriege (Guerres High-Tech).

El control de l’aire i del ciberespai i el «control del terror», assenyalat per teòrics com Peter Sloterdijk, Marc Augé, Jutta Weber, Herfried Münkler, Constanze Kurz i Paul Virilio, és l’objectiu de les grans potències tant com de governs, empreses i grups terroristes, que despleguen les seves zones de guerra, caos i domini global i local mitjançant sofisticats programes tecnològics: mort anònima a distància executada per operacions electròniques, perfeccionament de càmeres, drons i sensors, sistemes de lluita computeritzada i autònoma, atacs ciberespacials, vigilància per satèl·lits i polítiques de seguretat preventiva, control policial, aniquilació i èxode de les poblacions.

TECNOLOGIES DE LA VIOLÈNCIA planteja la configuració de la violència a l’imaginari col·lectiu, la iconografia i la simbologia de la indústria mediàtica i de l’espectacle, així com les diverses formes en què les imatges són produïdes, consumides o utilitzades per la indústria bèl·lica (dibuixos d’animació, videojocs, programes). Així mateix, seguint els pressupostos de Foucault, Achille Mbembe i Subhabrata Banerjee sobre biopolítica, «necropolítica» i «necrocapitalisme» com a sistema de producció global de mort, l’exposició proposa una mirada a les formes d’insubordinació amb què treballen els artistes des de l’any 2000 i l’anomenada GWOT (Global War on Terrorism) en el que suposa, caiguts els grans sistemes de «redempció» ideològica, la implosió del sistema neocapitalista.

 

60dB / 16kHz. BCN. Sents la violència?


Exposició
18.10.2016 – 08.01.2017
Nivell 1

60 dB / 16 kHz. BCN. Sents la violència? és una exposició col·lectiva de caràcter documental que vol reflexionar sobre algunes formes de violència no explícita que s’esdevenen en una ciutat com Barcelona. Els materials que componen la mostra són el resultat de diferents recerques artístiques i antropològiques, així com de l’experiència de diverses organitzacions activistes.

Els elements de l’exposició tenen en comú que assenyalen formes d’imposició per la força que solen passar desapercebudes com a violència perquè apareixen diluïdes en la vida quotidiana de tots nosaltres i s’acaben confonent amb allò que anomenem «normalitat».

El fil conductor que enllaça les diverses unitats de la mostra és acústic: un brunzit constant, gairebé inaudible, que acompanya els visitants al llarg de l’exposició. Durant el recorregut, aquests són convidats a parar l’orella per escoltar sons que els arriben d’una manera assídua un dia qualsevol, i se’ls fa notar fins a quin punt aquests sons indiquen formes de violència. Al final de la mostra, aquest so ambient es torna un estrèpit: el d’una societat en què la normalitat és la violència.

60 dB / 16 kHz. 60 decibels és una unitat de so que correspon a l’aglomeració ordinària de gent al carrer, al soroll de la ciutat. 16 quilohertzs correspon a un to agut de freqüència, inaudible. El subtítol de l’exposició —Sents la violència?— juga amb el doble sentit del verb «sentir» i les seves accepcions d’«escoltar» i, també, de «notar» o «percebre».

S’expressa, així, la idea central de l’exposició: la violència no és una excepció ni un accident; al contrari, és una mena d’atmosfera sonora contínua, que no sentim perquè hi som dins.

En paral·lel a l’exposició es portarà a cap un cicle de conferències i documentals que tindrà lloc a la sala d’actes de l’Arts Santa Mònica els dimecres 19 i 26 d’octubre, els dijous 3, 10 i 24 de novembre, i el dijous 22 de desembre.

Hi ha moltes formes de violència, però no les sents. Que no les sentis no vol dir que no existeixin. Benvinguts a 60 dB / 16 kHz de violències a la ciutat de Barcelona!