COMUNICAT DE PREMSA:

RECURS CAS ESTER QUINTANA

El dia 1 de juny de 2016 ens va ser notificada la Sentència de la Secció Tercera de l’Audiència Provincial de Barcelona que ha jutjat la meva mutilació pels fets del 14 de novembre del 2012. En el curs de la investigació, hem desplegat un ingent esforç per indagar i aclarir al màxim la realitat dels fets i l’autoria dels mateixos, esprement al màxim les possibilitats que ens han estat donades. Es va indagar en tots els sentits possibles, incloent totes les opcions. Com es va posar de relleu durant el judici, moltes de les peticions de prova van obtenir un resultat negatiu: àudios que no existien, càmeres que tampoc van gravar, localitzacions de GPS de les furgonetes que no es registraven…

En aquest cas, com en tots els casos amb contingut policial, qui té la font de prova a l’abast és el mateix cos policial al que pertanyen els agents investigats. El tipus i nombre de dades que es proporcionen, els tempos en què arriben al Jutjat, els mitjans tècnics (pericials) que s’empren, depenen sempre de la col·laboració del Departament d’Interior. Les possibilitats de contrast de l’acusació particular, són sempre limitades i, en tot cas, desiguals. En aquest cas, la gestió política que se’n va fer va tenir una incidència negativa en el procediment judicial i va incrementar el dany que se’m va causar.

Valoro les disculpes que se m’han donat però, les disculpes no reparen, no reconforten, ni canvien la situació. Així que, sobretot, espero que mai més s’enfronti cap denúncia negant la credibilitat de la víctima per sobre de l’autoafirmació institucional.

Durant el judici, entenem que no tota la informació disponible va ser aportada. Tenim la convicció de què la realitat dels fets i la seva autoria eren conegudes, però no es va abocar al procés judicial. I això ens provoca frustració, indignació i preocupació. Lamentem que el Departament d’Interior delegués en el procés judicial i en l’esforç de les acusacions l’esclariment dels fets, tenint eines per indagar a nivell intern. Han estat quatre anys de camí sense obtenir respostes ni accedir a la veritat. El missatge que es dóna a la ciutadania és el de la desconfiança envers les institucions i la dissuasió  de cara a seguir reclamant justícia per la vulneració de drets provocada pels cossos policials.

Un cop analitzada la sentència, entenem que la seva estructura, junt amb els estrictes requisits de prosperabilitat del recurs de cassació davant del Tribunal Suprem, fan inviable recórrer, tal com va manifestar el 3 de juny d’enguany la Fiscalia.

Com sempre, agraïm a la ciutadania la seva col·laboració i als mitjans de comunicació l’atenció que ens han dedicat.

 

Barcelona a 8 de juny de 2016

 

Ester Quintana Porras,

Laia Serra, Carla Vall

El Festcarrer es presenta en públic a Santa Maria de Palautordera

Primera edició del Festcarrer: hi hauria un sopar amb concurs de cant de glosa, un cabaret de circ al carrer, una mostra d’entitats, concerts, una passejada històrica i la projecció del documental A tu què et sembla?

Iniciativa cultural nascuda a Santa Maria de Palautordera i amb projecció a tot el Baix Montseny

 

Sopar de presentació del Festcarrer. | Lluís Morales

El passat Sant Jordi, a Palau, es va presentar en públic el Festcarrer. Aquesta iniciativa cultural nascuda a Santa Maria de Palautordera i amb projecció a tot el Baix Montseny, es va presentar amb un sopar popular i un concert del grup NINI.

Durant tot el dia es va informar als i les veïnes sobre què és el Festcarrer, amb una paradeta al mercat de Sant Jordi. Al vespre, van organitzar un sopar popular i un concert, que la pluja va obligar a realitzar a l’Envelat. Durant l’acte, que va aplegar una vuitantena de persones, la comissió del Festcarrer va explicar que el festival es celebrarà durant el cap de setmana del 20, 21 i 22 de maig a Palau, i que a hores d’ara compta amb el suport d’una trentena d’entitats de la zona:

La comissió del Festcarrer va explicar que es celebrarà durant el cap de setmana del 20, 21 i 22 de maig a Palau

Foto de portada

Compta amb el suport d’una trentena d’entitats de la zona:

PAH Baix Montseny, la Clau, les Fresques, Cooperativa de consum la Cortera, l’ANC, Escudella Molotov, Massais Montseny, Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny, les MamiFeres, Bastoners del Quico Sabaté, Arran Baix Montseny, la Traüna, AEiG Bernat Perpunter, la Frederica Montseny, Centre Excursionista de Palau, Baix Montseny Acull, Palau Solidari, Som del Montseny, Ateneu Cultural, Som Energia, Joves de Sant Esteve, Mares del Baix Montseny.

Els organitzadors van avançar que durant aquesta primera edició del Festcarrer hi hauria un sopar amb concurs de cant de glosa, un cabaret de circ al carrer, una mostra d’entitats, concerts, una passejada històrica i la projecció del documental A tu què et sembla? amb la presència de l’Ester Quintana. També van fer una crida a les entitats i persones del poble a participar d’aquesta iniciativa autogestionada que pretén agitar culturalment la vila i fer-la més participativa.

Foto de portada

Som-hi! Anirem concretant hores i llocs, però frisem i no ens podem estar de compartir el que ja tenim. Ho fem rodar?

El Judici pel Cas Ester Quintana comença dilluns, 11 d’abril 2016 a l’Audiència

Hem fet un recull audiovisual de tota l’activitat social que s’ha generat al voltant d’Ojocontuojo des del 14N 2012 fins al 2016:

 

Malgrat la indemnització rebuda, encara està per assumir la responsabilitat de la Generalitat i dels Mossos en els fets.

Després de més de tres anys d’instrucció, ha arribat la data de celebració del Judici del Cas d’Ester Quintana. Serà el dilluns, 11 d’abril del 2016.

Per primera vegada es jutjarà un cas de mutilació per bala de goma, causada per una actuació dels Mossos d’Esquadra durant la vaga general del 2012.

Exigim les responsabilitats polítiques i policials no obtingudes fins ara, volem que es reconegui la veritat i que no es tornin a repetir fets semblants.

En aquest judici volem representar a tots els companys i les companyes, que han patit alguna vegada repressió policial i no han pogut obtenir justícia, especialment els afectats per bales de goma.

Exigim responsabilitats polítiques i policials!

Tot i que l’abolició de les Bales de Goma a Catalunya, va entrar en vigor a l’abril del 2014, no ha millorat la seguretat de la població. Els mossos continuen utilitzant armes letals, com bales de foam, canons de so o pistoles tàser. El problema de fons està en com i perquè s’utilitzen.

 

Agraïm moltíssim el suport tan solidari que hem rebut i us esperem el pròxim 11 d’abril a l’Audiència de Barcelona. 

La Generalitat indemnitza Nicola Tanno víctima d’una bala de goma, amb 200.000 euros

El conseller d’Interior, Jordi Jané, li envia una carta on demana “disculpes per les lesions sofertes”

Jesús Rodríguez – LADIRECTA

Nicola Tanno va perdre un ull per l’impacte d’una bala de goma disparada pels Mossos d’Esquadra la nit del 12 de juliol de 2010 a la plaça Espanya de Barcelona, durant la festa per la victòria de la selecció espanyola al Mundial de Sud-Àfrica. Aleshores, el conseller d’Interior era Joan Saura i la versió oficial dels fets sempre va negar la responsabilitat policial de les ferides. Ara, s’ha demostrat que les comunicacions oficials en relació amb aquells fets eren falses. L’actual Conselleria d’Interior, dirigida per Jordi Jané, ha reconegut l’autoria policial i ha indemnitzat Nicola Tanno amb 200.000 euros, segons ha informat el jove d’origen italià en un comunicat. Jané ha enviat una carta a Tanno on li demana “disculpes per les lesions sofertes” i afegeix que té “la seguretat” que “malgrat l’acord que finalment s’ha tancat, mai no es podran reparar totalment els perjudicis que se li han causat”.

La indemnització arriba cinc mesos després que el jutge d’instrucció número 27 de Barcelona, Francisco Javier Paulí, ordenés que es dipositessin els diners al compte bancari del jutjat. Nicola Tanno és la segona víctima de bala de goma indemnitzada per la Generalitat, després que, el mes de setembre passat, la veïna de la Verneda Ester Quintana fos rescabalada amb 260.931 euros.

Malgrat tot, Tanno denuncia que “no s’han fet passos endavant en la identificació dels autors materials de l’agressió” i considera “lamentable que tant en aquest com en altres casos similars els policies responsables no acabin pagant per les seves responsabilitats”.

L’any 2010, després de perdre l’ull, Nicola i la seva companya van ser els principals impulsors de l’associació Stop Bales de Goma, una de les entitats que va aconseguir la il·legalització d’aquests projectils a Catalunya, a través d’una resolució històrica votada per la majoria del Parlament.

 https://i2.wp.com/images.ara.cat/societat/Bales-Goma-Nicola-Tanno-ACN_ARAIMA20130719_0172_57.jpg

NOTÍCIES RELACIONADES

L’asseguradora del Govern paga 200.000 euros a un altre ferit per una bala de goma – ENRIC BORRÀS – ARA.CAT

Ester Quintana demana nou anys de presó per als policies acusats de rebentar-li l’ull

A l’escrit d’acusació redactat per les advocades Laia Serra i Carla Vall es manifesta que els policies van disparar voluntàriament i coneixedors del “perill vital real” del tret. La Fiscalia, per contra, demana dos anys de presó

Jesús Rodríguez – LADIRECTA

Ester Quintana a la presentació d’un documental sobre el seu cas, el setembre passat. Pedro Mata (Fotomovimiento)

L’escrit d’acusació que la representació legal d’Ester Quintana ha entregat a la secció Tercera de l’Audiència Provincial de Barcelona reclama una pena de nou anys de presó pel sotsinspector Eduardo Casas Pascual i per l’escopeter Llorenç Benjumea Blanco, a qui consideren responsables directes de l’actuació policial que va provocar la pèrdua d’un ull de la jove; a diferència del parer de la fiscalia, que demana 2 anys de presó per una “imprudència greu”, les advocades Laia Serra i Carla Vall conclouen que els agents van actuar amb ple coneixement del “perill vital real” que podia ocasionar el tret amb bala de goma i per això situen la pena en nou anys de presó i el mateix període temporal d’inhabilitació per a exercir com a policies.

Les lletrades avalen la seva tesi amb l’argument que “disparar una bala de goma requereix un acte voluntari per part de l’agent: l’extracció del sarró pectoral i la col·locació manual del projectil de cautxú dins la bocatxa de l’arma i, tot seguit, prémer el gatell”, i que malgrat “saber que era un despropòsit disparar bales de goma contra vianants que es trobaven caminant a una trentena de metres, i que s’estava contravenint perillosament les normes de seguretat i principis rectors, el sotsinspector 3.772, va ordenar al seu agent escopeter 14.211 que tenia a la vora, que disparés en la direcció on hi havia n’Ester Quintana”. Cal recordar que els projectils surten de l’escopeta a una velocitat de 200 metres per segon i les víctimes ni tan sols tenen temps de protegir-se o evitar la trajectòria de la bala.

El dia de la celebració del judici -d’aquí a uns mesos- declararan Quintana, els dos policies processats, altres agents adscrits a les furgonetes E-40, E-414 i E-403, i el Director General de la Policia, Manel Prat, que aquella nit “rebia imatge i so en directe des de la Sala de Comandament”. Aquest últim serà notificat al seu actual lloc de treball, el departament de màrqueting de la cadena de supermercats Bon Preu.

Al judici declararan Quintana, els dos processats, altres agents adscrits a la Brigada Mòbil, i el Director General de la Policia, Manel Prat, que aquella nit “rebia imatge i so en directe des de la Sala de Comandament”

Ester Quintana ha patit greus lesions físiques i psicològiques arran d’aquella actuació policial, va ser intervinguda quirúrgicament en cinc ocasions i va requerir 562 dies de curació. Ara porta un implant de pròtesi ocular i plaques de titani internes a la zona afectada. La companyia asseguradora del departament d’Interior de la Generalitat la va indemnitzar amb 260.000 euros, com a reconeixement implícit de l’autoria policial de la lesió, i el comissari en cap dels Mossos, Josep Lluis Trapero també va reconèixer l’origen policial de la mutilació en una entrevista a El Món a RAC1. Els agents imputats, però, no han estat suspesos de sou i feina. Eduardo Casas actualment treballa a les files de la unitat ARRO i Llorenç Benjumea es manté en actiu a la Brigada Mòbil (BRIMO).

Els agents imputats, però, no han estat suspesos de sou i feina. Eduardo Casas actualment treballa a les files de la unitat ARRO i Llorenç Benjumea es manté en actiu a la Brigada Mòbil (BRIMO).

 


NOTÍCIES RELACIONADES

 

Ester Quintana pide nueve años de cárcel para los dos mossos acusados de la pérdida de su ojo Sus abogadas les acusan de un delito de lesiones con pérdida de miembro principal y solicitan la inhabilitación de los agentes durante el tiempo que dure la condena. PUBLICO.ES / EUROPAPRESS

Ester Quintana pide nueve años de prisión a los mossos imputados por vaciarle un ojo – La petición de Quintana se suma a la que ya planteó la Fiscalía, que solicitó una pena de dos años de prisión y cuatro de inhabilitación – DIARIO.ES / CATALUNYAPLURAL.CAT  CAT

Ester Quintana pide 9 años de cárcel para los dos mossos que la dejaron tuertaGERMAN GONZÁLEZ / ELMUNDO.ES

Ester Quintana pide nueve años para los dos mossos acusados de reventarle un ojo – La petición se suma a la que ya ha planteado la fiiscalía, que solicita una pena de dos años – J.G. ALBALAT / ELPERIODICO.COM

Ester Quintana pide nueve años de cárcel para los dos mossos acusados de hacerle perder un ojo – Son el subinspector que ordenó disparar balas de goma y el escopetero, que pudo negarse a disparar ya que el director de los Mossos no dio la orden. Además, las abogadas de Quintana alegan que se disparó contra una zona sin incidentes en la que se podrían haber utilizado otros medios “menos lesivos” – INFOLIBRE.ES

Ester Quintana demana nou anys de presó per als dos mossos acusats de la pèrdua del seu ull – En un escrit presentat aquest dimecres davant de l’Audiència de Barcelona, els acusen d’un delicte de lesions amb pèrdua de membre principal – ELMÓN.CAT

Josep Lluís Trapero, cap dels Mossos d’Esquadra, assumeix l’autoria policial de la lesió a Ester QuintanaJesús Rodríguez dimarts, 17 novembre, 2015

Cine por un mundo mejor

El Festival de Cine y Derechos Humanos celebra su 12ª edición con 140 películas y coloquios con 40 directores

EL PERIÓDICO


El Festival es una plataforma de difusión y debate sobre la realidad de los derechos humanos en el mundo.

El Festival de Cine y Derechos Humanos está dedicado a las películas -largometrajes, mediometrajes y cortos, de ficción, de animación y documentales- que denuncian vulneraciones de los derechos esenciales de las personas, promueven una sociedad sostenible o, sencillamente, explican historias de gente corriente con problemas que, por desgracia, también son corrientes: discriminación sexual, violencia machista, racismo, explotación laboral… Un cine para despertar conciencias y cambiar el mundo que hasta el 10 de diciembre ocupará los cines Girona de Barcelona.

Un cine para despertar conciencias y cambiar el mundo que hasta el 10 de diciembre ocupará los cines Girona de Barcelona.

El festival celebra su 12ª edición con una selección de 140 filmes -entre los 2.000 trabajos recibidos procedentes de todo el mundo-, la entrega de varios premios, coloquios con unos 40 realizadores, una exposición dedicada a los 43 estudiantes desaparecidos en México, varias mesas redondas (sobre los saharauis, los desaparecidos del franquismo, el Estado de derecho…), un taller de meditación y un espectáculo de poesía, música y artes visuales –Voces de la tierra– que, como excepción, se hará en la Nave Bostik (Ferran Turné, 1. 28 de noviembre).

LAS PELÍCULAS

La mayoría de las películas, además, se estrenarán por primera vez en todo el Estado. Los temas son variados, desde el movimiento LGBT a la ecología, la libertad de prensa, los refugiados, la discapacidad y las personas mayores. Entre las cintas internacionales destacan Swaraj, Fire lines, A long night, How I saved Africa y Camp 72.

En la parrilla nacional se encuentran Carmonatiene una fuente, Darrere la porta, El tesoro de coroesto, Y sin embargo al quds y A tu què et sembla? Este último documental, que explica el caso de Ester Quintana, se podrá ver hoy (20.30 h) seguida de un coloquio en el que, además de Quintana participarán el director y la productora de la cinta, Pau Poch y Teresa Manubens.

Cines Girona. Girona, 175. Sesión: 4 €. Abono festival: 40 €. Hasta el 10 de diciembre. Ver programa:www.festivaldecineyderechoshumanos.com

Edición Impresa

27 noviembre 2015 – Página 44 –Ver PDF

Article en català: Cine per un món millor

Projeccions Atqes?

Aquí trobareu les dates de Projecció i les xerrades sobre el documental ‘A tú que et sembla?’, que un grup d’exalumnes de l’Institut de Mitjans Audiovisuals de Barcelona (EMAV) han realitzat sobre el cas d’Ester Quintana, víctima de bala de goma a la manifestació per la vaga general del 14 de novembre de 2012 a Barcelona.

Vols proposar una projecció atqes.documental@gmail.com

12036907_525088690983371_3565291925899797890_n

 

GENER 2016

  • Dia:       Divendres 8 Gener 2016
  • Hora:    20:00 hs
  • Lloc:      Centre Cultural Euskal Etxea C/ de l’Arc de St. Vicenç, s/n – Barcelona
  • +info:    Amb debat posterior amb membres del col·lectiu Iñigo Gogoan i l’Ester Quintana

  • Dia:       Dimecres 13 Gener 2016
  • Hora:    20:00 hs
  • Lloc:      La Virgen Despacho Cultural – C/ de la Verge, 10 – Raval – Barcelona
  • +info:    Cancel·lat

  • Dia:       Divendres 15 Gener 2016
  • Hora:    20:00 hs
  • Lloc:      La Sisqueta – Avda. Sta. Coloma, 104 – Sta. Coloma de Gramanet
  • +info:

  • Dia:       Diumenge 17 Gener 2016
  • Hora:    19:00 hs
  • Lloc:     Casal El Renadiu – C/ Alfons Carles Comín, 6 – Sentmenat
  • +info:

  • Dia:       Divendres 22 Gener 2016
  • Hora:    19:00 hs
  • Lloc:      Auditori del Casal de Joves de les Corts – C/ Dolors Masferrer, 33 -35 – Barcelona
  • +info:   Organitza Plataforma Infantil i Juvenil de les Corts /  Event al Facebook

casal les corts


  • Dia:       Dissabte 23 Gener 2016
  • Hora:    18:30 hs
  • Lloc:      Grup Caliu  – C/ Pàdua, 30 – Barcelona
  • +info:    DISSABTES TEMÀTICS al @grupcaliu /www.grupcaliu.cat /  Cine Fòrum – A TU QUÈ ET SEMBLA ?

IMPRESCINDIBLE CONFIRMAR ASSISTÈNCIA A:

  • grupcaliu@yahoo.es
  • 93 237 27 16  /

grup caliu DISSABTES_TEMaTICS_gener_2016


  • Dia:       Dijous 28 Gener 2016
  • Hora:    13:00 hs
  • Lloc:      Universitat Pompeu Fabra  – Campus Ciutadella – Ramon Trias Fargas, 25-27 – 08005 Barcelona
  • +info:

la sèquia


 

 

11220879_505163696309204_1824260205805582833_n

FEBRER

 


  • Dia:       Dijous 25 Febrer 2016
  • Hora:    hs
  • Lloc:      Facultat d’Economia i Empresa – Universitat de Barcelona – Barcelona
  • +info:

Seguim actualitzant noves dades.

En breu el podreu veure en castellà i/o anglès

11925997_519240988234808_7140979302994057048_n

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


Memòria de Projeccions 2015


 

 

NOTICIES RELACIONADES

Ester Quintana: “Ninguna cifra puede pagar lo que los Mossos nos El Periódico15 sept. 2015

El ojo que nadie olvida El Periódico3 sept. 2015

El estreno de ‘A tu què et sembla?’ rezuma la indignación por el eldiario.es3 sept. 2015

A tu què et sembla?’, el documental del caso Ester Quintanaeldiario.es13 may. 2015

Video entrevista: Ester Quintana

ANA I. BERNAL TRIVIÑO    @anaisbernal

17 noviembre, 2015

Video entrevista: Ester Quintana

Ester Quintana

Ester Quintana perdió el ojo izquierdo durante la huelga general del 14N en 2012, por el impacto de una bala de goma disparada por Mossos d’Esquadra. Ahora, tres años después y a la espera de juicio, vive con una discapacidad del 69% y una incapacidad permanente. En este reportaje en publico.es podéis leer la entrevista completa con Quintana. Aquí, la propia afectada comenta algunas de sus impresiones frente al próximo juicio y sus impresiones de futuro.

“Aún estoy esperando que los Mossos aporten sus pruebas y que demuestren que esa policía no lo hizo. De momento no lo han hecho”

 ¿Su caso puede intimidar a la población?

¿Cómo afronta el juicio?

¿Tiene miedo al juicio?

Tengo miedo de que alguna cosa no suceda como pueda imaginar, pero con el miedo no se vive, ni te da de comer, ni te arregla nada. Así que hay que ser valiente y afrontar las cosas con dignidad y la cabeza bien alta. Pero sí, sí tengo miedo.

¿Y ha tenido en algún momento sentimientos de venganza o resentimiento?

¿Qué ha cambiado en este tiempo?

“Hemos conseguido la prohibición de las balas de goma, que ninguna otra persona y familia sufra lo que he sufrido yo. Que unos padres no tengan que volver a ver a su hijo tuerto por una bala de goma. Eso me hace estar tranquila. Ese ha sido nuestro logro.”

Cada día debe vivir con limitaciones… 

Esas pequeñas cosas…

Sí, cosas básicas como llenar un vaso del agua. No lo puedo hacer porque no calculo la distancia entre el agua y el borde del vaso. Bajar escaleras, las puertas de cristal… Cosas que piensas… no son importantes, pero en el día a día sí, porque las usamos mucho.

En ese camino por recorrer, ¿le quedan sueños por cumplir a Ester Quintana?

¿Cómo afronta el futuro?

NOTICIA ORIGINAL

El fiscal pide dos años de prisión para dos mossos por reventar un ojo a Quintana

La acusación pública ratifica que las lesiones fueron producidas por una pelota de goma

Los agentes “infringieron las normas de cuidado” para no menoscabar la integridad física de terceros

El fiscal pide dos años de prisión para dos mossos por reventar un ojo a Quintana

Ester Quintana, ayer, en la Rambla de Prim de Barcelona. FERRAN NADEU

“Infringieron las normas de cuidado” e incumplieron “totalmente” los protocolos sobre cómo actuar durante una manifestación. Tampoco adoptaron las medidas de precaución necesarias para evitar menoscabar la integridad física ajena. Así de contundente se expresa la fiscala de Barcelona Marta Marquina en su escrito de acusación contra el subinspector y agente-escopetero de los Mossos d’Esquadra imputados por causar una mutilación ocular a Ester Quintana con el impacto de una pelota de goma. Reclama para ellos dos años de prisión e inhabilitación de cuatro años por un delito de lesiones por imprudencia grave.

El pasado mes de septiembre, la Generalitat indemnizó, a través de su aseguradora, con 260.000 euros a Ester Quintana al reconocer que la mujer perdió un ojo en la huelga general del 14 de noviembre del 2012 en el marco de una actuación policial. La víctima renunció, a cambio, a la responsabilidad civil, pero no a ejercer la acción penal. La acusación particular reclamará una condena superior.

El escrito de acusación de la fiscala señala que los dos acusados formaban parte de una de las unidades de la brigada antidisturbios de la policía autonómica que se trasladaron en la tarde del 14 de noviembre para hacer funciones de dispersión de las manifestaciones celebradas por la huelga general en el centro de la capital catalana. La furgoneta en la que viajaban los dos imputados realizó el siguiente itinerario: plaza de Urquinaona, plaza de Catalunya, rambla de Catalunya, Gran Via y paseo de Gràcia. Allí se detuvo. Eran las 20.49 horas y la situación era de “tranquilidad”, quedando “escasos manifestantes”, que estaban “en fase de dispersión” y que se “marchaban voluntariamente”, según la fiscala. Nadie portaba armas ni instrumentos peligrosos que supusiera un riesgo para los agentes, los manifestantes o los transeúntes.

NO REQUERÍA DISPAROS

La acusación pública sostiene que “en esa breve parada” los dos mossos acusados bajaron de la furgoneta policial y, “a pesar de que las circunstancias concurrentes en el lugar no requerían el disparo de pelotas de goma, y pudieron servirse de otros medios menos lesivos”, el subinspector dio la orden “inmediata” al escopetero para que disparara. Según la fiscala, el mando imputado “no tomó todas las medidas de precaución necesarias para evitar menoscabar la integridad física ajena” antes de dar esa instrucción a su subalterno.

El escopetero, según el escrito de acusación, realizó dos disparos de pelotas de goma de “manera sucesiva”, a pesar de que no había “riesgo” ni para él ni para sus compañeros, sin adoptar, tampoco, las medidas de precaución necesarias para evitar lesionar a terceras personas. Uno de los proyectiles impactó en el ojo izquierdo de Quintana.

En opinión de la fiscala, los dos mossos acusados “infringieron las normas de cuidado, incumpliendo totalmente” los protocolos vigentes sobre la actuación policial durante concentraciones y manifestaciones.

EN EL OJO

Una de las pelotas de goma que el escopetero lanzó impactó en el ojo izquierdo de Quintana en el momento en que esta giró su cabeza hacia atrás para comprobar si su acompañante le seguía, cuando cruzaba el paseo de Gràcia en dirección a la calle de Casp y a una distancia de unos 40 metros del lugar donde se efectuaron los disparos. A causa del impacto del proyectil, la mujer perdió el ojo.

La fiscala agrega que tras efectuar los disparos, los agentes subieron “rápidamente” a las furgonetas y reiniciaron la marcha hasta llegar frente al edificio de la Bolsa de Barcelona, en el paseo de Gràcia, donde hicieron una última parada en su recorrido. Quintana, tras ser asistida en un primer momento en la calle, fue trasladada al Hospital de Sant Pau, donde fue sometida a un tratamiento quirúrgico “urgente”. En la actualidad, la mujer continúa bajo control médico.

La secuencia de los hechos

14 DE NOVIEMBRE DEL 2012. Ester Quintana, vecina de Barcelona, pierde un ojo durante la manifestación que acompañó a la huelga general del 14-N. Días después, explica en un vídeo que fue un mosso quien le disparó una pelota de goma.

3 DE DICIEMBRE DEL 2012. El entonces ‘conseller’ de Interior, Felip Puig, comparece en el Parlament y asegura que en la zona en la que se hallaba Quintana los Mossos no dispararon. Cuatro días después ordena la apertura de una investigación.

11 DE DICIEMBRE DEL 2012. Un vídeo realizado por la oenegé Solidaritat i Comunicació muestra que, el día de la manifestación, los antidisturbios de los Mossos utilizaron una lanzadora de proyectiles muy cerca de donde Quintana resultó herida.

13 DE DICIEMBRE DEL 2012. Ante las evidencias, Puig destituye a Sergi Pla (foto), comisario de los antidisturbios, y pide perdón. Aunque admite que sí emplearon balas viscoelásticas, sigue insistiendo en que los mossos no hirieron a Quintana.

27 DE MAYO DEL 2014. El jefe de los Mossos, Manel Prat, dimite acosado por los escándalos de Ester Quintana y Juan Andrés Benítez, el vecino del Raval muerto tras ser golpeado en el suelo por agentes de los Mossos d’Esquadra.

NOTICIA ORIGINAL

VIDEO: Piden 2 años de prisión para Mossos de caso Quintana

NOTICIAS RELACIONADAS

ABC. ES Fiscalía pide dos años prisión para los dos mossos imputados por las lesiones de Ester QuintanaEn sus conclusiones provisionales, la Fiscal del caso imputa a los dos acusados un delito de lesiones por imprudencia grave

Ester Quintana, en el centro, durante una manifestación

Ester Quintana, en el centro, durante una manifestación – INÉS BAUCELLS

ELPAIS.COMEl fiscal pide dos años de cárcel a dos ‘mossos’ por la lesión a Ester Quintana – La acusación concluye que los policías “incumplieron totalmente” el protocolo policial

Ester Quintana junto con el equipo del documental / c. Bautista

ELMUNDO.ES/ EUROPA PRESS – El Fiscal del caso Ester Quintana pide 2 años para un subinspector y un agente de Mossos – Ester Quintana, la mujer que perdió un ojo por el impacto de un proyectil durante la manifestación del 14-N en Barcelona DOMÈNEC UMBERT

ARA.CAT – El fiscal reclama dos anys als mossos acusats pel cas Quintana – Els policies haurien disparat la bala de goma que li va rebentar l’ull “incomplint totalment les normes vigents” del protocol policial per a manifestacions, segons l’escrit d’acusació

ELDIARIO.ES – La fiscal pide dos años de prisión para los mossos imputados en el caso Ester Quintana – La fiscal del caso pide para los dos imputados, el subinspector y un agente de los Mossos d’Esquadra, dos años de prisión y cuatro de inhabilitación por un delito de ‘lesiones por imprudencia grave’ – Ester Quintana perdió un ojo tras recibir el impacto de una pelota de goma en la huelga general del 14-N de 2012

ELPERIODICO.COM – Ester Quintana: “Ninguna cifra puede pagar lo que los Mossos nos hicieron”

Felip Puig i Jordi Jané: dos consellers d’Interior que demanen perdó a Ester Quintana

L’exconseller d’Interior diu a Catalunya Ràdio, tres anys després dels fets, que lamenta “profundament” l’incident “des del punt de vista personal”. L’actual titular del departament també es disculpa, en nom de la institució, en una entrevista al 3/24

ARA.CAT 

 

Quan ja ho havia fet el cap dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero –en un acte en què va demanar perdó per diversos casos d’actuacions polèmiques de la policia–, dos consellers es disculpen ara per l’actuació en què va perdre un ull Ester Quintana, ara fa tres anys. Avui ha estat l’actual conseller d’Interior, Jordi Jané, que en el moment dels fets era diputat de CiU al Congrés i per tant no hi va tenir cap vinculació, el que s’ha disculpat en nom del departament. 

“Jo també demano disculpes, perquè si en el marc d’aquesta situació policial es va causar aquest mal, com sembla que les investigacions conclouen, no podem fer altra cosa que demanar disculpes i intentar que actuacions com aquestes no tornin a passar, ha dit Jané en una entrevista al Canal 3/24.

Jané ha estat interpel·lat sobre el tema perquè ahir, dia del tercer aniversari dels fets, l’exconseller d’Interior Felip Puig va demanar perdó “des d’un punt de vista personal” a Ester Quintana. Puig va assegurar a  Catalunya Ràdio que lamenta “profundament” la situació que es va generar i, per això, demana disculpes a Quintana, tot i argumentar que no ho pot fer des del punt de vista “institucional” fins que no es demostri al judici que la pèrdua de l’ull es va produir per l’impacte d’un projectil llançat per un agent dels Mossos d’Esquadra: “No puc prejutjar perquè sempre se’m va manifestar que no havia sigut un mosso”, va adduir.

Malgrat aquestes declaracions, l’advocada del sotsinspector dels Mossos d’Esquadra, un dels dos acusats en el judici que s’ha de celebrar, ja va dir al juliol que les lesions “van ser produïdes per l’impacte d’un objecte que va sortir d’una arma policial”. Va fer-ho en una vista sobre unes proves que reclamava la defensa dels agents, i ja en aquell moment Puig va assegurar que es tractava d’una “estratègia” judicial. “Em reafirmo en el que vam sostenir el director general dels Mossos [aleshores Manel Prat] i jo”, va dir llavors Puig.

Aquell moment va ser la primera vegada que, per part de la defensa dels agents, s’admet que un projectil policial va fer que Quintana es quedés sense l’ull esquerre. L’advocada de l’altre mosso acusat, l’escopeter, no va dir res ni va desmentir que l’origen de les ferides fos policial, com tampoc no ho va fer l’advocat de la Generalitat, que no va demanar la paraula per contradir-ho, segons va confirmar l’advocada d’Ester Quintana, Laia Serra.

Tot i que  les bales de goma van quedar prohibides arran de l’escàndol d’ Ester Quintana i d’altres casos semblants, i el jutge d’instrucció ja va concloure que la ferida l’havia causat una pilota de goma, la defensa dels agents implicats insistirà, presumiblement, a posar en dubte l’arma que va causar les ferides a Quintana i, per tant, la identitat dels agents que les haurien causades. És l’última estratègia de la defensa, després que els mossos canviessin d’advocats, per intentar sortir-se’n. De fet, l’asseguradora de la Generalitat  ja va admetre al setembre el pagament d’una indemnització a Quintana que, sense evitar el judici, pretén ser una mostra de bona voluntat per part de l’administració.

El cas Quintana va causar la dimissió del llavors director general dels Mossos, Manel Prat, que havia defensat que les ferides les havia causat un objecte que no tenia res a veure amb el dispositiu policial. L’exconseller d’Interior Felip Puig va mantenir la mateixa versió, i el seu successor, Ramon Espadaler, va insistir que no s’havien disparat bales de goma el 14 de novembre del 2012. Ara bé, segons ha explicat Quintana aquest dissabte també a Catalunya Ràdio, en una entrevista amb motiu del tercer aniversari del cas, tant Espadaler com Jordi Jané –l’actual conseller– sí que li han trucat per demanar-li perdó, una cosa que Puig no ha fet. “Si no són responsables dels seus actes, per què cobren?”, s’ha preguntat Quintana, que ha lamentat que Puig no hagi assumit les responsabilitats que considera que li pertocarien.

4 gats

Tres anys després, Ester Quintana al “4 gats”

09/11/2015

Entrevista que emetran dissabte 14N al Suplement de Catalunya Radio, coincidint amb 3er Aniversari de l’agressió.

De 12 a 13 hs.

Durant la manifestació per la vaga general del 14 de novembre de 2012, Ester Quintana va rebre l’impacte d’una pilota de goma que li va fer perdre un ull. Ella va mantenir des del primer moment que l’impacte havia estat d’una pilota de goma dels antiavalots. Tres anys després, Quintana passeja amb Ricard Ustrell pel barri del Fòrum de Barcelona repassant la seva vida abans i després d’aquell moment, la reacció de les autoritats i la lluita per la prohibició de les pilotes de goma.

VÍDEO: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/titol-video/video/5563105/

“Un tastet de Solidaritat”

Exposició Itinerant Ojocontuojo

Al llarg d’aquests quasi tres anys de lluita contra la impunitat i les bales de goma heu enviat a Ojocontuojo i a l’Ester Quintana molt material gràfic, dibuixos, pintures, fotos… aquestes aportacions tan creatives han servit per diferents proposits, el primer donar ànims i força a l’Ester, per altre banda per denunciar i acabar amb la impunitat i violencia dels cossos policials i el poder polític, cosa en la qual hem de seguir treballant.

Per això ara, totes aquestes aportacions donaran forma a una Exposició, on podreu veure un tastet de la solidaritat dels milers de persones… grups, families, col·lectius, entitats, famosos i professionals que van lliurar la seva imatge amb un pegat a l’ull per l’Ester i la lluita generada per Ojocontuojo.

En aquesta ocasió presentem l’Exposició d’Ojocontuojo amb un Aperitiu juntament amb el documental “A tu què et sembla?, el dia 8 d’octubre al Casal de Barri Pou de la figuera.

Us esperem

 

expo ojo

Dijous 8

19:00 hs – Projecció documental “A tu què et sembla?”

20:30 hs – Presentació Exposició “Ojocontuojo” + Aperitiu.

Casal de Barri Pou de la Figuera – C/ Sant Pere Més Baix, 70 – Barcelona

2n aniversari de Gestió Comunitària del Casal.

Casal-de-Barri-Pou-de-la-Figuera

@CasalPou

 

Jané ordena estudiar “fins al final” casos similars als d’Ester Quintana

ARA.CAT

El conseller d’Interior, Jordi Jané, ha ordenat estudiar “fins al final” els casos similars als d’Ester Quintana, que va perdre un ull durant l’operatiu policial de la vaga del 14-N del 2012. El conseller ha assegurat que s’ha reunit amb advocats de víctimes per “mostrar” la “voluntat absoluta” del seu departament en cada cas.

“Demano mentalitat oberta, no tancada; de col·laboració, per conèixer la veritat i per atendre les conseqüències que hi pugui haver en un actuació policial si és que n’hi ha”. Ho ha dit a Banyoles, després de presidir la junta local de seguretat de Banyoles, on ha demanat màxim respecte pel procés judicial que hi ha obert amb el cas Quintana.

conseller-dInterior-Jordi-Jane-ACN_ARAIMA20150916_0162_57

http://www.ara.cat/ara_mateix/Jane-ordena-estudiar-casos-ester-Quintana_0_1432057001.html

NOTICIES RELACIONADES:

De tot cor, gràcies!

ESTER QUINTANA

Diuen que donar les gràcies t’eixampla l’ànima, i m’arrisco, doncs, la tinc que no m’hi cap al cos de tota l’energia, felicitat i alegria rebuda a l’estrena del documental, A tu què et sembla?

Agrair a la Fundació Periodisme Plural i als Cinemes Girona l’oportunitat de projecció del documental i poder compartir amb tot el públic l’estrena mundial, i sí, dic mundial, perquè ja tenim peticions per projectar a l’altra banda de l’Atlàntic.

Agrair la iniciativa, al meravellós equip de persones que actuant amb solidaritat i valentia hi han sabut captar l’esperit de lluita pacífica i creativa d’Ojocontuojo. Ha estat un plaer conèixer-vos i treballar plegats, la feina no ha estat fàcil, sobretot sense finançament… però ha sortit. Crec què per la confiança, el valor i la il·lusió dipositada per tota la gent implicada.

Felicitar a tot l’equip per aconseguir que la idea esdevingui una realitat que farà reflexionar a molta gent que no coneix la injustícia en pròpia pell.

Agrair a Laia Serra i Carla Vall, la dedicació, assessorament i acompanyament sense límits en tot el procés emprès conjuntament per poder obtenir justícia i fer triomfar la veritat. Ho aconseguirem!

Sense oblidar a totes les persones participants i les col·laboracions, és necessària la implicació de moltes persones per fer realitat una lluita, per sort no hem estat soles en el camí, molts de vosaltres ens heu lliurat ànims, energia, temps i coratge quan ho necessitàvem, i ja formeu part, no només d’aquest projecte sinó de les nostres vides. Gràcies per la vostra presència i suport durant tot aquest temps.

…realitzat amb la intenció de fer reflexionar i divulgar els molts casos de vulneració de drets per violència policial.

A tu què et sembla?, assoleix plenament l’esperit de lluita pacífica i creativa d’Ojocontuojo i s’ha realitzat amb la intenció de fer reflexionar i divulgar els molts casos de vulneració de drets per violència policial, casos que no han estat tan mediàtics com el meu, però tots mereixem aconseguir justícia, reparació i pau per continuar amb una certa “normalitat” les nostres vides.

Recordem especialment als que ja no ho podran fer: Juan Andrés Benítez, Yassir el Younoussi, Iñigo Cabacas, Patricia Heras, Pedro Álvarez… i tants altres… per això volem recordar a totes les víctimes de la violència consentida disfressada de democràcia i llurs famílies, els portem al cor i els fem presents al documental.

Avui, ja no es poden disparar Bales de Goma a Catalunya… Però, segueixen ferint-nos amb altres armes i reprimint-nos amb lleis abusives sense gens de respecte per la nostra integritat física o els nostres drets i llibertats.

Volem responsabilitats, transparència i justícia!!

 

Va ser un plaer compartir amb vosaltres la primera projecció d’A tu què et sembla?, i confiem que us agradi tant com a nosaltres ens ha agradat l’experiència de fer-ho, programarem allà on sigui possible i esperem que deixeu les sales i els carrers on es projecti inundats de sentiments i que en acabar ens expliqueu “A vosaltres què us sembla?”.

 

La Audiencia avala que una bola policial dejó tuerta a Quintana

El tribunal de Barcelona rechaza la tesis de los Mossos de que fue otro proyectil

Los magistrados niegan la petición de la defensa de que se hagan más pruebas

J. G. ALBALAT / BARCELONA

 

La Audiencia avala que una bola policial dejó tuerta a Quintana

FERRAN SENDRA Ester Quintana, en abril del 2014, en el lugar donde resultó herida.

PROCESO JUDICIAL POR LA MUTILACIÓN DE UNA CIUDADANA

La Audiencia de Barcelona ha avalado la conclusión a la que llegó el juez instructor: Ester Quintana resultó mutilada de un ojo por una pelota de goma disparada por un mosso tras una manifestación de la huelga general del 14 de noviembre del 2012. Y rechaza que la herida fuera ocasionada por un proyectil viscolástico como han planteado últimamente las abogadas de los dos agentes imputados, un subinspector y un escopetero. El tribunal ha desestimado la práctica de las diligencias solicitadas por las defensas, al considerar que son innecesarias, reiterativas y «carecen de relevancia».

El tribunal ha desestimado la práctica de las diligencias solicitadas por las defensas, al considerar que son innecesarias, reiterativas y «carecen de relevancia».

El proceso judicial abierto por las lesiones sufridas por Quintana entra en su recta final, aunque, como es habitual en la Administración de Justicia, los últimos trámites pueden durar meses y no es posible saber cuando se celebrará el juicio. La desestimación de las pruebas reclamadas por las defensas confirma que la investigación ya está concluida. La fiscalía y la acusación particular, que representa a Quintana, deberán presentar sus escritos de calificación. Después, le tocará el turno a las defensas. Y, por último, se fijará la fecha del juicio.

La Audiencia de Barcelona ha allanado ahora el camino. El tribunal ha rechazado “de plano” la hipótesis de que la investigación se haya realizado de una forma “unidireccional” como sostiene la defensa. Esta afirma que el juez solo planteó la posibilidad de que la herida fuera causada por una pelota de goma.

Los magistrados aclaran que sí que se investigó la hipótesis de que el proyectil que impactó en el ojo de Quintana fuera viscolástico, con la consiguiente implicación de otros agentes no imputados. Y esta posibilidad se descartó, recuerdan. Califican de “abundante, extensa, minuciosa y plural” las investigación practicada por el juez instructor del caso. Y finalmente recuerda que “sólo quedará fijada la verdad material tras la celebración del juicio y la práctica de las pruebas en ese acto”, como resulta obvio.

DIFERENTES DICTÁMENES

“La tesis del proyectil foam [viscolástico] fue analizada en el primer momento, fue valorada y, precisamente, fue descartada, entre otras, por las propias declaraciones” de los mossos que componían las dotaciones que intervinieron ese día en el paseo de Gràcia, señala la Audiencia en su auto. El tribunal resalta que la teoría de que fue una la pelota de goma la que hirió a Quintana está refrendada por los “múltiples” informes periciales de tipo médico y también balísticos. El escopetero imputado, en cambio, solo admitió en su declaración que disparó salvas y no pelotas.

Los magistrados detallan que de las declaraciones practicadas, no solo de los funcionarios policiales, sino también de testigos, se desprende que no hay “ningún indicio” para afirmar que ese día un miembro de las tres furgonetas que componía el convoy policial “disparó un proyectil de foam desde una lanzadora, pues solo consta que se diera la orden de disparar salvas o pelotas, [aunque] fuera al suelo”. Es decir, únicamente se utilizó una escopeta de pelotas de goma (también lanzan salvas) y no una de proyectiles foam, que es otro modelo.

El tribunal insiste que los informes médicos aportados en la causa señalan la compatibilidad de las lesiones sufridas por Quintana con el impacto de una pelota de goma disparada a distancia y no por un proyectil foam. Las heridas hubieran sido entonces muy diferentes.

http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/audiencia-barcelona-avala-bola-policial-dejo-tuerta-quintana-4384580

La Audiencia rechaza la tesis de los mossos sobre lo ocurrido con Ester Quintana

Barcelona, (EFE)

La Audiencia de Barcelona ha rechazado las nuevas pruebas propuestas por la defensa de los mossos acusados de herir a Ester Quintana y le reprocha que intenten “dilatar” la investigación y apuntando a un proyectil de precisión, cuando son “claros” los indicios de que los daños los causó una pelota de goma.

En un auto, la sección décima de la Audiencia de Barcelona ha desestimado así el recurso presentado por la defensa de los dos mossos d’esquadra -un inspector y un escopetero- imputados por lanzar presuntamente la pelota de goma que reventó el ojo a Ester Quintana en la manifestación por la huelga general de noviembre de 2012.

Ester Quintana, de 42 años, la mujer que perdió el ojo izquierdo a consecuencia de un fuerte impacto recibido en una calle de Barcelona durante las protestas registradas durante la huelga general del 14N en Barcelona. EFE/Archivo

Agencia EFE – Ester Quintana, de 42 años, la mujer que perdió el ojo izquierdo a consecuencia de un fuerte impacto recibido en una calle de Barcelona durante las protestas registradas durante la huelga general del 2012

 

La defensa de los agentes -que hace meses reemplazaron a los servicios jurídicos de Interior por la abogada particular Olga Tubau- recurrió ante la Audiencia la decisión del juez de cerrar la investigación del caso, sin encargar las nuevas pruebas con las que los agentes pretendían demostrar que Quintana pudo resultar herida por el lanzamiento de un proyectil de precisión, y no por una pelota goma.

El tribunal da ahora por cerrado definitivamente el caso, ya solo pendiente de enviarse a juicio, al concluir que “existen claros indicios” de que las lesiones padecidas por la manifestante son compatibles con una pelota de goma, y no con un proyectil de “foam”, tras unas instrucción “extensa, minuciosa y plural”.

La sala rechaza el argumento de la defensa de que el juez instructor dirigió la investigación de forma “undirireccional” y le reprocha que mediante la proposición de nuevas pruebas intente ahora “dilatar una investigación que ha sido extensísima, en perjuicio de los propios procesados, cuyo derecho al proceso debido y en tiempo es un derecho fundamental”.

Leer Más…

La Generalitat se prepara por si debe indemnizar a Ester Quintana

El ‘conseller’ de Interior indica que hay fondos consignados para poder pagar

La Audiencia de BCN tiene pendiente decidir si el juez hará o no nuevas pruebas

J. G. ALBALAT / BARCELONA

Después de tres años de inmovilismo y negaciones constantes, algo se está moviendo en el caso de Ester Quintana, la joven que sufrió la mutilación de un ojo supuestamente a causa de una pelota de goma lanzada por los Mossos d’Esquadra durante una manifestación en el paseo de Gràcia en la huelga general del 14 de noviembre del 2012.

Hace unos días la abogada de uno de los agentes imputados admitió por primera vez que las lesiones fueron producidas por un proyectil policial. Y ayer, el conseller de Interior, Jordi Jané, afirmó que la Generalitat cuenta con una «consignación de responsabilidad económica por los daños que se puedan derivar», aunque precisó que «esto no es reconocimiento de culpa, pero sí buena voluntad por si se tuviera que hacer frente a una indemnización».

Fuentes de Interior precisaron ayer por la tarde que existe un fondo de contingencias que depende de la Conselleria d’Economia para pagar responsabilidades civiles y que si los jueces determinan que Quintana fue lesionada por los Mossos se desembolsará lo que sea necesario (un hecho obvio, pues tiene obligación de hacerlo). Por lo tanto, se descarta, por ahora, la posibilidad de una indemnización administrativa.

El conseller de Interior, Jordi Jané, afirmó que la Generalitat cuenta con una «consignación de responsabilidad económica por los daños que se puedan derivar», aunque precisó que «esto no es reconocimiento de culpa, pero sí buena voluntad por si se tuviera que hacer frente a una indemnización».

LAS PRUEBAS

En una entrevista en TV-3, el conseller de Interior aseguró que el Govern e Interior están colaborando en la investigación (el juez la ha declarado finalizada) a través de la División de Asuntos Internos de los Mossos: «Hay una investigación en curso que está aportando nuevos datos y nuevas versiones que pueden ser objeto de prueba». En este sentido, añadió: «Si evoluciona diferente la versión de los hechos, si surgiesen nuevas pruebas que demostraran que el caso Quintana tiene una autoría diferente a la que se pensaba inicialmente no esconderemos la cabeza bajo el ala».

En sintonía con la nueva estrategia de la defensa de los dos agentes imputados (un subinspector y un escopetero), el resposnable de Interior se mostró partidario de que se practiquen nuevas pruebas «para aclarar los hechos, que no quede ninguna prueba sin practicar».

Respecto a esto, es la Audiencia de Barcelona quien tiene la pelota en su tejado. Las abogadas de los mossos imputados, Olga Tubau y Lidia Lajara, solicitaron al juez instructor nuevas diligencias, pero este las rechazó porque, a su entender, no eran necesarias, pues la investigación fue «extensa e intensa».

Las letradas no se conformaron con esta explicación y elevaron su petición a la Audiencia de Barcelona, que está pendiente de resolver si se deben o no hacer las nuevas pruebas, entre ellas la elaboración de un informe sobre los proyectiles que pueden disparar algunas escopetas, un plano del lugar donde ocurrió el suceso y una pericial sobre las lesiones que sufrió Quintana.

NOTICIAS RELACIONADAS:

Jordi Jané, entrevista als matins de TV3. A partir del minuto 10:40 apróx. El conseller també ha avançat que la Generalitat consignarà uns diners per si cal indemnitzar Esther Quintana i que la voluntat d’Interior és aclarir els fets, que encara es troben en fase d’instrucció als jutjats. Jané confia que hi haurà un judici a començaments de l’any que ve.

http://www.ccma.cat/video/embed/5540214

Jordi Jané: “Si sorgeixen noves proves que l’autoria dels fets en el cas Quintana ha canviat, no amagarem el cap sota l’ala”

Felip Puig desdeña el ‘mea culpa’ policial por la lesión de Quintana

El ‘exconseller’ de Interior aduce que la confesión es una estrategia de defensa

Mantiene que la mujer no quedó tuerta a causa de un disparo de los Mossos

EL PERIÓDICO / BARCELONA

“Estrategia de defensa jurídica”. Así calificó ayer el conseller de Empresa, Felip Puig, que dirigía el Departamento de Interior cuando Ester Quintana fue mutilada por un proyectil, las palabras pronunciadas la semana pasada en una vista por la abogada Olga Tubau, defensora del subinspector de los Mossos imputado, junto con un escopetero, por la pérdida de un ojo que sufrió Quintana en la huelga general del 14-N del 2012.

“Estas lesiones fueron producidas por el impacto de un objeto que salió de un arma policial”, admitió la letrada. Por primera vez y después de dos años y medio de negarlo, la defensa reconoció que la herida que padeció la mujer fue causada por un proyectil, aunque no precisó de qué tipo. Quintana siempre ha dicho que fue una bola de goma la que le dejó tuerta, una versión que ha sido avalada por el juez instructor.

ester-quintana-conseller-felip-puig-1436899695671

El ‘conseller’ Felip Puig

Puig no se movió ayer ni un ápice. Preguntado ayer por esta cuestión en la conferencia de prensa posterior a la reunión del Ejecutivo catalán, descartó comentar la confesión de la abogada. “No entraré a valorar esta noticia porque parece responder a una estrategia de defensa jurídica”, dijo Puig por toda respuesta.

VARIAS VERSIONES

ester-quintana-conseller-felip-puig-1436899695669

Ester Quintana

El conseller se reafirmó en que la mujer no había sufrido la herida a causa de un disparo de los Mossos. “La información que el director general de la Policia [Manel Prat, que dimitió un año y medio después] y yo mismo dispusimos es la que defendimos en su momento y seguimos defendiendo. Si una nueva información contradijera todos los informes, el propio cuerpo hará una valoración”.

En su momento, Puig negó que los Mossos actuasen donde la mujer fue mutilada. Después, que solo dispararon salvas. Más tarde, un vídeo que mostraba a un agente disparando le obligó a admitir que sí se tiraron proyectiles, pero horas después de que Quintana fuera herida.

http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/felip-puig-desdena-mea-culpa-policial-lesion-quintana-4357170

 NOTÍCIES RELACIONADES:

Felip Puig titlla “d’estratègia” que la defensa d’un mosso admeti que Quintana va perdre l’ull per “una arma policial”

Puig desdeña que la abogada de los Mossos reconozca la autoría policial en el caso Quintana

 

La Injustícia cuesta un ojo de la cara, la Justícia el otro !!

El Caso Quintana llega a Juicio, la investigación judicial y los informes médicoforenses, avalan  que las heridas de Ester fueron causadas por una Bala de Goma.

Las Balas de Goma fueron prohibidas en abril de 2014. Pero la lucha continúa, se siguen utilizando proyectiles de foam, pistolas taser, cañones de sonido… resultando igual de letales y peligrosas para la población.

Los cargos políticos y policiales no sumen ninguna responsabilidad. Dos agentes, un escopetero y un subinspentor de la Brimo, serán juzgados por un presunto delito de lesiones intencionadas.

El apoyo colectivo ha sido indispensable en esta causa, y gracias a vuestra solidaridad la lucha ha llegado hasta aquí.

El proceso judicial ha generado muchos gastos: recabar pruebas, honorarios de abogadas y informes médicos periciales. Por eso, os pedimos que colaboréis con Ester recaudando fondos con cualquier iniciativa que podás realizar o haciendo una pequeña aportación económica en esta cuenta de la Caja de Ingenieros.

ES45 3025 0009 64 1400039062

Comunicado para compartir. Haced difusión. Gracias.

Comunicado para compartir. Haced difusión. Gracias.

 

 

Juntas contra la REPRESIÓN y la IMPUNIDAD política y policial.

@ojo_contuojo @atqes / Facebook: ojocontuojo2012 / A tu què et sembla?

#EsterQuintana    #ATQES?     #Maiméssoles

Leer Más…

La Injustícia costa un ull de la cara, la Justícia l’altre !!

El Cas Quintana arriba al Judici, la investigació judicial i els informes medicoforenses, avalen que les ferides de l’Ester van ser causades per una Bala de Goma.

Les Bales de Goma van ser prohibides a l’abril del 2014. Però la lluita continua, se segueixen utilitzant projectils de foam, pistoles taser, canons de so… que resulten igual de letals i perilloses per a la població.

Els responsables polítics i policials no assumeixen cap tipus de responsabilitat. Un agent escopeter i un sotsinspector de la Brimo, seran jutjats per un presumpte delicte de lesions intencionades.

El suport col·lectiu ha estat indispensable en aquesta causa, i gràcies a la vostra solidaritat la lluita ha arribat fins aquí.

El procés judicial ha generat moltes despeses com recavar proves, honoraris d’advocades i informes mèdics pericials. Per això us demanem que col·laboreu amb l’Ester mitjançant la recaptació de fons amb qualsevol iniciativa que pugueu realitzar o fent una petita aportació econòmica en aquest compte de la Caixa d’Enginyers:

ES45 3025 0009 64 1400039062

Comunicat per compartir. Feu difussió. Gràcies.

Comunicat per compartir. Feu difussió. Gràcies.

 

Juntes contra la REPRESSIÓ i la IMPUNITAT política i policial.

@ojo_contuojo @atqes / Facebook: ojocontuojo2012 / A tu què et sembla?

#EsterQuintana    #ATQES?     #Maiméssoles

Leer Más…

Primer Judici per Bales de Goma

1er judici bales de goma 12x9

 

Amb la fase d’Instrucció acabada, arribem al Judici. Serà el primer Cas en el fet que la justícia es pronunciï sobre agents dels mossos i les bales de goma.

Esperem aviat la citació a l’Audiència Provincial de Barcelona.

Estigués atent a les properes convocatòries de Ojocontuojo.

 

El jutge tanca la investigació del cas Ester Quintana i envia dos antiavalots a la banqueta dels acusats

El jutjat d’instrucció 11 de Barcelona, per primer cop, rebel·la la identitat dels dos agents acusats de mutilar la veïna de la Verneda. Es tracta del sotsinspector Eduardo Casas Pascual i l’escopeter Llorenç Benjumea Blanco

El jutjat d'instrucció 11 de Barcelona ha dictat la interlocutòria “de conclusió del sumari” del cas Ester Quintana, a la imatge. Robert Bonet

El jutjat d’instrucció 11 de Barcelona ha dictat la interlocutòria “de conclusió del sumari” del cas Ester Quintana, a la imatge. Robert Bonet

 

El jutjat d’instrucció 11 de Barcelona ha dictat la interlocutòria “de conclusió del sumari” del cas Ester Quintana. El jutge González Maillo, amb aquest escrit, considera finalitzada la investigació del cas i apunta a un sotsinspector i a un escopeter com a autors del tret de bala de goma que la nit del 14 de novembre de 2012 va provocar la pèrdua d’un ull de la veïna del barri de la Verneda de Barcelona.

En la interlocutòria, per primer cop, es fa constar les identitats dels dos policies: Eduardo Casas Pascual (sots-inspector amb número de placa 3772) i Llorenç Benjumea Blanco (escopeter amb número de placa 14211). Se’ls acusa d’un delicte de lesions, que la fiscal considera que van ser imprudents i que l’acusació particular assegura que van ser intencionals. La diferència entre ambdós supòsits és molt gran, ja que les penes associades passarien d’un màxim de tres anys de presó a un màxim de dotze anys de presó, en demostrar-se que van actuar intencionadament.

Tant la Fiscalia com l’advocada d’Ester Quintana, però, coincideixen que la lesió va comportar la pèrdua d’un òrgan principal.

Satisfacció de l’advocada Laia Serra

“Ha estat una instrucció on s’ha pogut treballar amb profunditat. S’ha confirmat la nostra tesi, la Generalitat no ha posat damunt la taula cap prova que apuntés a una autoria alternativa”, explica l’advocada Laia Serra, que juntament amb la lletrada Carla Vall, duen la defensa d’Ester Quintana des de fa dos anys i mig.

“Estem molt satisfetes que aquest cas sigui el primer de bala de goma a l’Estat espanyol que arriba a judici. L’Ester Quintana va dir que volia ser l’última víctima i, a més, serà la primera que aconsegueix portar els policies a la banqueta dels acusats”, conclou Serra, que alhora denuncia que la Generalitat “només ha aportat proves quan ha estat requerida pel jutjat a instàncies de l’acusació particular, cap voluntat d’aportar res per iniciativa pròpia”.

“Estem molt satisfetes que aquest cas sigui el primer de bala de goma a l’Estat espanyol que arriba a judici”, afirma l’advocada d’Ester Quintana, Laia Serra

Puig, Espadaler i Prat

Cal recordar que Felip Puig va negar des d’un primer moment la participació dels Mossos en les ferides de Quintana –i es va veure obligat a rectificar en tres ocasions per l’aparició d’imatges que el contradeien– i que el conseller Ramon Espadaler, avui en dia, encara segueix defensant la innocència dels dos antiavalots imputats. Manel Prat, que ocupava la plaça de Director General de la Policia el 14 de novembre de 2012, va presentar la seva dimissió el 27 de maig de 2014, poc després que és coneguessin detalls de la investigació del cas Quintana que el van posar contra les cordes. Quan va abandonar Interior va ser contractat com a cap de comunicació i màrqueting de la cadena de supermercats Bon Preu, dirigida per Joan Font, membre del Consell Assessor de la Transició Nacional i amic personal de Ramon Espadaler.

Dimite el director de los Mossos, acorralado por el ‘caso Quintana’

ERC fuerza la caída de Manel Prat un día antes de que el Parlament debata su cese

El cargo de CDC alega que ya no tenía “más recorrido profesional”

 

Manel Prat, en el momento de anunciar su dimisión

El director de los Mossos, Manel Prat, no pudo aguantar ni un envite más. Solo, en la sala de prensa de la comisaría de Les Corts de Barcelona, anunció ayer su dimisión. “Lo hago por motivos estrictamente personales”, leyó Prat, en una comparecencia en la que no admitió preguntas. El ya ex jefe político de la policía alegó que “no ve más recorrido profesional en el puesto”. E insistió en que su renuncia no tiene nada que ver con el caso de Ester Quintana, la mujer que perdió un ojo en la huelga general del 14-N en Barcelona. “Aquel día, y hoy, me reafirmo con más contundencia si hace falta, no se tiraron pelotas de goma”, repitió, a pesar de que todas las pruebas en la fase de instrucción apuntan a eso, según el juez.

Aquel día, y hoy, me reafirmo con más contundencia si hace falta, no se tiraron pelotas de goma”, repitió, a pesar de que todas las pruebas en la fase de instrucción apuntan a eso, según el juez.

Prat decidió irse un día antes de que el Parlament debatiese de nuevo y votase su dimisión. Una prueba que en esta ocasión todo apuntaba que no iba a superar. ERC ya había anunciado veladamente que en esta ocasión le dejaría caer. Y por si quedaba alguna duda, el diputado Oriol Amorós insistió ayer en que Prat debía dimitir en cumplimiento de su palabra por el caso Quintana.

Después de que la mujer resultase mutilada, Prat afirmó en una entrevista que si había alguna prueba de que la hirió una pelota de goma, dimitiría de inmediato. De eso —15 de diciembre de 2012— hace ya cerca de un año y medio. A día de hoy, repitió ayer el ya ex director de los Mossos, no existen pruebas “fehacientes” de que fuese así, repitió, en referencia a imágenes claras de una bola golpeando a Quintana. E incluso fue más allá y aventuró que los dos mossos que están imputados “acabarán absueltos”.

A día de hoy, repitió ayer el ya ex director de los Mossos, no existen pruebas “fehacientes” de que fuese así, repitió, en referencia a imágenes claras de una bola golpeando a Quintana. E incluso fue más allá y aventuró que los dos mossos que están imputados “acabarán absueltos”.

Prat había aguantado el vendaval y había superado otra petición de dimisión parlamentaria, de la que le salvó ERC y el propio presidente Artur Mas. Pero desde el pasado 8 de mayo, estaba de nuevo en la cuerda floja. Un auto del Juzgado de Instrucción número 11 de Barcelona concluyó que teniendo en cuenta todas las pruebas hasta ahora reunidas, a Quintana la hirió una pelota de goma, que lanzó un escopetero de la Dragó 40, por orden de un subinspector, ambos imputados. Prat defendió de nuevo su inocencia, y alegó que se acabará sabiendo lo que pasó.

Ester Quintana

Un auto del Juzgado de Instrucción número 11 de Barcelona concluyó que teniendo en cuenta todas las pruebas hasta ahora reunidas, a Quintana la hirió una pelota de goma, que lanzó un escopetero de la Dragó 40, por orden de un subinspector, ambos imputados.

Interior ha dado cinco versiones distintas de lo que sucedido el 14-N de 2012. En la inicial, el entonces consejero Felip Puig aseguró que no había habido actividad policial en la zona. Pero la aparición de vídeos colgados en la Red pusieron al descubierto un descontrol total en Interior sobre lo que ocurrió en aquella jornada. Cabe tener en cuenta que las pelotas de goma solo pueden dispararse con la autorización del director de los Mossos, que no la dio.

“Quiero aprovechar esta ocasión para pedir disculpas a todas las personas que se hayan sentido perjudicadas por alguna decisión que haya podido tomar”, pidió ayer Prat. Pero de nuevo se cerró en banda en su versión de lo sucedido: “Creo sinceramente que no he faltado nunca a mi palabra ni a mi compromiso”. Para el ex director de los Mossos, en el caso Quintana se ha “buscado más la venganza por intereses diversos que el esclarecimiento de la verdad”. A su entender, el juez no ha “tenido en cuenta todas las aportaciones que se han hecho por parte de Interior”. “Estoy absolutamente convencido que al final se podrá esclarecer quién fue el responsable de la desfortunada y triste lesión”, dijo Prat.

Fuentes de Interior han apuntado en alguna ocasión que la herida de la mujer pudo deberse a una pelota de precisión, viscoelásticas, las únicas que ahora usa la policía catalana desde que el 30 de abril se prohibiesen las de goma.

Manel Prat dimiteix de cap dels mossos defensant la seva feina

Prat compareció ayer solo, un día antes de que al Parlament llegase por segunda ocasión su petición de dimisión. A las 12.30 está prevista una interpelación del diputado de ICV Jaume Bosch al consejero de Interior, Ramon Espadaler, sobre Prat, algo que se mantiene a pesar de la dimisión. En 15 días, se debía votar en la Cámara la petición de cese. Pero Iniciativa presentó una enmienda a dos mociones de justicia, para que se tratase de nuevo el tema. Ese fue el inicio del fin del director de la policía, que se quedó solo ante la debilidad parlamentaria de CiU. Ante ese panorama, por la mañana presentó su dimisión “irrevocable” al presidente Mas —que le había sostenido en ocasiones anteriores— y a Espadaler.

VÍDEO de la Compareixença íntegra de Manel Prat anunciant la seva dimissió com a director general de la Policia. Prat ha argumentat raons “estrictament personals” i ho ha desvinculat del “cas Quintana”.

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/324/manel-prat-dimiteix-de-cap-dels-mossos-defensant-la-seva-feina/video/5100671/


Juan Andrés Benítez

Los Mossos d’Esquadra se han visto envueltos en la polémica varias veces en los últimos años, en los que han sido criticados por un uso excesivo de la fuerza y por las contradictorias versiones ofrecidas de los hechos. Además de por el caso Quintana, Prat ha visto muy debilitada su posición por la muerte del empresario Juan Andrés Benítez en el barrio barcelonés del Raval después de ser brutalmente reducido. En el caso hay 10 agentes imputados por el homicidio del empresario. Pero las primeras peticiones de dimisión arrancaron mucho antes.

El director acumula peticiones de dimisión desde el desalojo de plaza Catalunya

Prat llegó a la policía catalana hace más de tres años, en diciembre de 2010, de la mano del ex consejero de Interior Felip Puig, de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Una joven promesa de CDC —tiene 42 años— con ninguna formación específica en seguridad, se hizo cargo de uno de los puestos más complejos en el Gobierno, la dirección de la policía. Antes había tenido diversos cargos en la Administración, y ejerció como jefe del gabinete del Departamento de Política Territorial, con Puig. A los pocos meses de estar en su cargo, estalló el 15-M, un movimiento que pilló a la policía completamente por sorpresa. El 27 de mayo, los agentes procedieron a un brutal desalojo de la plaza de Catalunya, donde permanecían acampados. Ayer se cumplieron tres años de las polémicas imágenes, que recorrieron el mundo, de los Mossos barriendo a porrazos a los indignados. Prat incluso acabó imputado en el caso, que el juez acabó archivando.

Entonces empezaron las peticiones de dimisión del ya ex director de la policía, que definió ayer su tarea al frente de los Mossos como “difícil y compleja responsabilidad”. Para el diputado Bosch, su dimisión llega tarde. “Se tendría que haber producido hace mucho tiempo”, dijo. A su entender, el hecho de que deje sus responsabilidades en Interior “beneficia a la policía y a la sociedad”.

Ahora se abre un nuevo periodo complicado para encontrarle un sustituto en una departamento que dirige el democristiano Ramon Espadaler. Entre él y Prat nunca ha habido una gran sintonía, que ayer se hizo palmaria de nuevo, ante la soledad de Prat. Lo más probable es que ahora CDC lidie para poner a alguien de su partido en el puesto, según fuentes de Interior, debido a la importancia de tener controlada un área tan delicada como es la policía.


Tres años de polémicas actuaciones policiales

La carga de la plaza de Catalunya

Ayer se cumplían tres años de la brutal carga de los Mossos contra jóvenes del 15-M que, sentados en el suelo, impedían la limpieza del campamento de los indignados.

Ester Quintana pierde un ojo

Un juez investiga si un proyectil de los Mossos hirió a la mujer en la huelga general del 14-N de 2012. Dos agentes están imputados por el caso. El Departamento de Interior ha dado hasta cinco versiones distintas de lo ocurrido.

Muerte en comisaría

Yassir El Younossi, de 27 años, falleció en los calabozos de los Mossos en El Vendrell el pasado 31 de julio tras ser inmovilizado en su celda. Ocho agentes están imputados por homicidio imprudente. La autopsia reveló que la muerte se debió consumo de cocaína combinado con una situación de estrés.

El fallecimiento de Benítez

El empresario Juan Andrés Benítez murió el 6 de octubre de 2013 tras ser reducido por los Mossos en el barrio del Raval. Diez agentes están imputados por lo que la Audiencia de Barcelona considera un “desproporcionado y excesivo” uso de la fuerza.

Alfonso Bayard pierde la vida

El actor, que sufría brotes psicóticos, murió el pasado 2 de abril tras ser detenido por los Mossos en la plaza Molina. Los agentes no aplicaron el protocolo para actuar ante personas con trastornos psiquiátricos pese a haber sido avisados de que Bayard deliraba.


NOTICIAS RELACIONADAS:

El Gobierno se queda solo en la defensa del director de los Mossos

ERC vuelve a impedir que el Parlament pida el cese de Prat

«Si aparece una prueba de que se dispararon pelotas de goma, dimito»

Manel Prat: «Las pelotas de goma tienen poco futuro»

ESPECIAL Todo sobre el ‘caso Quintana’

ESPECIAL Todo sobre el ‘caso Raval’

Felip Puig, els informes i els vídeos

Felip Puig, els informes i els vídeos

Els vídeos mostren les declaracions de Felip Puig al Parlament i als mitjans i les imatges gravades que les desmenteixen 13 de desembre de 2012

Un vídeo de Russian Today (RT) mostra un agent de la BRIMO disparant un projectil amb una llançadora GL-06 a les 20:45 a la zona on es trobava Ester Quintana. Les imatges desmenteixen les últimes explicacions facilitades pel Conseller d’Interior en seu parlamentària el dia 13 de desembre sobre els fets que van envoltar la pèrdua de l’ull d’Ester Quintana el 14N.

Felip Puig, manté que els Mossos d’Esquadra no van llançar cap pilota de goma el 14-N 23 de maig de 2013

El conseller d’Interior, Felip Puig, manté que els Mossos d’Esquadra no van llançar cap pilota de goma el 14-N i que, encara que es van disparar projectils, cap d’ells “ni per hora ni per per lloc” coincideix amb l’impacte que va causar la pèrdua d’un ull a Ester Quintana. Puig ha posat xifres a aquestes afirmacions. Ha dit que del recompte de la munició que va sortir de la central dels Mossos el dia de la vaga general i el que va tornar es desprèn que es van disparar 640 trets sense càrrega, coneguts com a salves, i 62 projectils. En canvi, Felip Puig ha indicat que els Mossos no van disparar cap pilota de cautxú.

“No es van disparar pilotes de goma el 14-N”

Puig ha comparegut davant dels mitjans de comunicació després de la segona trobada que ha mantingut per aclarir l’actuació dels Mossos d’Esquadra el 14-N.

Deu dies després de comparèixer davant de la Diputació Permanent, el conseller d’Interior s’ha reunit -aquest cop a porta tancada- davant dels grups parlamentaris. A diferència d’aquella ocasió, Puig ha reconegut ara que hi va haver trets de projectils, però ha negat taxativament trets de pilotes de goma. “No es van disparar pilotes de goma el 14-N”, ha afirmat, després de dir que totes les 4.526 pilotes que van sortir de la central d’Egara en van tornar, i que només es van disparar 44 projectils de 44 mil·límetres, 18 projectils de 40 mil·límetres i salves, és a dir, trets d’advertència sense càrrega.

Felip Puig ha indicat que de les informacions recollides no es podia desprendre que els Mossos haguessin ferit Ester Quintana i, acte seguit, de forma contundent ha afirmat: “La lesió de la senyora Quintana no va ser causada per cap pilota de goma dels Mossos d’Esquadra”.

Testimonis del #14N. #ÀnimsEster  16 de novembre de 2012

Fragment de la Tesi de Màster del cap d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra, David Piqué.

“A més de l’estratègia prèvia, en quant algun grup descontrolat comença les accions violentes, les unitats de policia ni es belluguen i quan la violència comença a ser generalitzada, l’actuació policial es retarda deliberadament fins que els danys produïts són socialment inacceptables. És aleshores quan es produeixen les càrregues policials que en cap moment volen ser dissuassòries, no es dissimula.
És va directament contra els manifestants, que ja són considerats vàndals, i se’ls ataca amb prou velocitat perquè no doni temps a la fugida i es provoqui l’enfrontament físic. En aquest estadi, els manifestants ataquen a la policia amb tot el que tenen i que se’ls ha deixat tenir, realment s’estan defensant, però no ho sembla. Han estat acorralats. La violència entre agents i manifestants es desferma, es personalitza i es descontrola. És el que es vol. Comencen a aparèixer víctimes innocents — danys col·laterals es diu ara- Els que han defugit l’enfrontament, es troben amb la resta d’unitats policials que els barren el pas i que no fan detinguts — presoners -, la dispersió no és voluntària, és a cop de defensa (porra) i qualsevol indici de resistència és contestada amb contundència exagerada i detencions massives . En les batalles de l’antiguitat, era quan s’envia a la cavalleria a perseguir als que fugien mentre la infanteria extermina als que s’han rendit en el camp de batalla.”



Donaciones

Donaciones

Abrimos esta cuenta a nombre de Ester Quintana, para aquellas personas que quieran aportar dinero, esté se utilizará únicamente para los costes legales y médicos de Ester.

[Número de cuenta Caixa d’enginyers: ES45 3025 0009 64 1400039062]

Nadie se ha hecho responsable de lo que le ha sucedido, ni el Gobierno Español, ni el de la Generalitat de Catalunya.

Ahora vamos a juicio y vuelven a surgir más gastos inevitables.

Ester todavía esta inmersa en el proceso médico de reconstrucción de sus lesiones y en terapia psicologica.

bote ester

NOTA: Ojocontuojo se subvenciona con la venta de camisetas y chapas.

Màxim suport a l’Òscar Alpuente pel pròxim judici

Òscar Alpuente, va ser ferit per la policia el 27 de maig de 2009 durant la celebració de la Champions i triplet del Barça. Va perdre l’ull esquerre i va patir fractures als ossos de l’òrbita ocular. Segueix buscant aconseguir justícia.
Som moltes les persones que hem patit la repressió i impunitat de les diferents forces de seguretat i de les institucions, en portarem perpètuament al rostre o al cos l’empremta de les seves armes, sense cap dubte és la prova definitiva de l’origen policial de les nostres lesions.
Vista la pròpia experiència, són molt pocs el que poden arribar a demostrar que han patit repressió i molts menys en trobar un responsable dels fets, enguany tenim una altra ocasió per intentar avançar contra la impunitat al segon judici per delictes d’ús de les bales de goma que arriba al tribunal de justícia de Catalunya.
Ànims Òscar, sabem el desgast que representa reviure tot el procés traumàtic durant el judici, haver de donar la cara després que et treguin un ull, lluitar amb l’estigma social, evitar la revictimització i la mediatització de les nostres vides privades, que són els companys de viatge no desitjats per ningú.
Patirem les seqüeles físiques constantment i haurem de conviure amb les psicològiques de per vida. Malgrat tot això, vivim esperançats de tenir una vida com qualsevol altra persona, com la que teníem abans de ser mutilats. Per això, per nosaltres resulta indispensable poder demostrar la veritat i les responsabilitats i aconseguir reparar el dany el màxim possible, sense oblidar aconseguir efectes positius en el benestar social col·lectiu.
Òscar som totes, estem amb tu!

El pase de diapositivas requiere JavaScript.


 Judici contra el mosso d’esquadra que va deixar borni l’Òscar Alpuente

Judici contra el mosso d’esquadra que va deixar borni l’Òscar Alpuente

El proper 3 de novembre es celebrarà el judici contra el mosso d’esquadra que va deixar borni l’Òscar Alpuente durant la celebració del triomf de la Champions pel FCB el 27 de maig de l’any 2009. Després d’un llarguíssim procés judicial, l’agent 12231 haurà de respondre davant del jutjat penal nº 13 de l’acusació d’un delicte de lesions que va causar la pèrdua de l’ull al nostre company.

I tot i la satisfacció que ens ocasiona aquesta noticia, no podem deixar de banda el fet que de les 11 persones ferides greus en mans dels escopeters del Mossos des de l’any 2009, només 3 han arribat a judici. Són els casos de l’Ester Quintana (amb els acusats incomprensiblement absolts), el del Nicola Tano, (que va ser indemnitzat previ al tancament del seu procés judicial) i aquest de l’Òscar Alpuente.

Pel camí han quedat arxivats els casos de ferits greus:

  • quatre nois que han quedat bornis, en Jordi Sallent (abril del 2009), en Jordi Naval (maig del 2009), l’Angelo Cilia (març del 2012) i en B. S (març del 2012)
  • l’Edgar López (març del 2009) amb un impacte al pit que li ha deixat afectacions cardíaques
  • en Gerard Molins (març del 2012) amb lesions a la orella i pèrdua de capacitat auditiva
  • en Carlos Prieto (març el 2012) que va perdre la melsa
  • l’Enric Castillo (novembre del 2012) a qui una bala de foam li va rebentar les dents i fracturar la mandíbula.

Per això, un cop més, des de Stop Bales de Goma volem denunciar la brutalitat i desproporcionalitat de moltes actuacions policials, però per sobre de tot, la connivència del poder judicial. Amb una clara falta de rigor i de voluntat per arribar fins al final de l’asumpte, l’arxivament d’aquestes causes fa efectiva la impunitat dels cossos de seguretat, ja que empara i protegeix aquestes actuacions.

Per denunciar això, un dels membres d’Stop Bales de Goma, en Carles Guillot, que després de 14 anys de periple judicial va veure com el Tribunal d’Estrasburg rebutjava el seu cas, assistirà el proper dia 13 de juliol a la conferència: Use of rubber bullets: Towards a new model of police, que organitza el Parlament Europeu a Brusel·les.

Espadaler va condecorar el sotsinspector acusat per les lesions a Ester Quintana

La medalla de bronze al mèrit policial fou entregada a Eduardo Casas durant la cerimònia del Dia de les Esquadres de l’any 2014, en presència d’Artur Mas i quan feia dotze mesos que havia estat imputat pel jutge instructor

El sotsinspector Eduardo Casas a la porta del Palau de la Generalitat com a responsable de la unitat ARRO Barcelona / Albert Khun

Jesús Rodríguez28/04/2016 – LA DIRECTA

“Demano disculpes i perdó a qui els Mossos hagin pogut causar algun perjudici. També als seus familiars i amics, des d’un profund dolor solidari”, va manifestar Josep Lluís Trapero, comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, durant la cerimònia del Dia de les Esquadres celebrada a l’Auditori de Barcelona el 27 d’abril de 2014. Va ser el missatge oficial d’una diada marcada per les recents morts de Juan Andrés Benítez i Alfons Bayard en mans d’agents del cos. En paral·lel a això, però, i de manera molt discreta, es va actuar en sentit contrari.

En el decret de concessió signat el 22 d’abril de 2014 s’afirmava que la feina de Casas “contribueix a mantenir davant la ciutadania el prestigi i la bona imatge” dels Mossos d’Esquadra

Segons documentació del Departament d’Interior a la qual la Directa ha tingut accés, el sotsinspector de la Brigada Mòbil Eduardo Casas Pascual, imputat per les greus lesions a Ester Quintana, va ser condecorat per Ramon Espadaler en el marc d’aquella mateixa cerimònia. Li van concedir la medalla de bronze al mèrit policial amb distintiu blau per “la destacada trajectòria professional” i per haver demostrat “una gran professionalitat, dedicació i compromís en l’exercici de les seves funcions”.

Li van concedir la medalla de bronze al mèrit policial amb distintiu blau per “la destacada trajectòria professional” i per haver demostrat “una gran professionalitat, dedicació i compromís en l’exercici de les seves funcions”.

Segons Espadaler, la trajectòria del sotsinspector era creditora “d’una reconeixença especial” i en el decret de concessió signat el 22 d’abril de 2014 s’afirmava que la feina de Casas “contribueix a mantenir davant la ciutadania el prestigi i la bona imatge” dels Mossos d’Esquadra. L’acte va ser presidit per Artur Mas, dotze mesos després que el jutge d’instrucció hagués imputat el sotsinspector i un escopeter com a principals sospitosos de provocar les ferides que van mutilar a Ester Quintana.

La Fiscalia demana dos anys de presó i quatre d’inhabilitació per Eduardo Casas com a presumpte autor d’un delicte de lesions per imprudència greu, l’acusació particular incrementa aquesta petició fins als nou anys de presó i la inhabilitació especial per a l’exercici de la professió de policia per un delicte de lesions doloses amb pèrdua de membre principal. El judici s’ha celebrat al llarg de les tres últimes setmanes i la sentència es podria conèixer en el termini d’un mes.

Bales, mentides i cintes de vídeo

Vist per sentència el judici per les greus lesions a Ester Quintana a causa de munició policial

L’advocada Lydia Lajara, en representació de l’escopeter Llorenç Benjumea, va argumentar que un projectil de foam podia arribar a un diàmetre de 50 mm durant l’impacte. Un experiment a la redacció de la Directa ho desmenteix. / Victor Serri

David Fernàndez28/04/2016 – LADIRECTA
Estranya unanimitat, la viscuda ahir a l’Audiència de Barcelona, durant les conclusions del judici pel cas Ester Quintana. Fiscalia, defensa i acusació particular van coincidir categòricament en relat i fets provats. Tots tres van venir a dir el mateix: que el vespre del 14 de novembre de 2012, a les acaballes de la vaga general, tres furgonetes policials es van situar en la confluència del Passeig de Gràcia amb Gran Via, en una zona sense cap incident. Que els agents van desencotxar i, almenys, van disparar trets des de les unitats E-40 i E-414, sense complir ni protocols establerts ni ordres prèvies. Un microsegon després, Ester Quintana quedava greument ferida com a conseqüència de l’impacte d’un projectil policial. Necessitaria 592 dies, i múltiples intervencions quirúrgiques, per a recuperar-se d’unes ferides ja irreparables i d’unes seqüeles irreversibles. Insistim-hi: ahir, fiscalia, acusació particular i la defensa del sotsinspector i l’escopeter imputats deien el mateix i tiraven per terra totes les versions oficials, de Puig a Espadaler, hagudes i per haver.

Què resta per saber, doncs? El qui i el què. Escatir qui va fer-ho –des de quina de les dues furgonetes policials un escopeter va prémer el gallet– i exactament amb quina escopeta i projectil –bala de goma o foam. Per la fiscalia i l’acusació particular, resta provat que hauria estat l’escopeter de la unitat E-40 amb una bala de goma, atenent la lectura forense, mèdica i oftalmològica del tipus de lesions provocades. Les defenses, en canvi, van carregar duríssimament contra els agents de l’E-414 i ho atribueixen a un projectil de foam, a la recerca del dubte i d’una sentència absolutòria. Eloqüent final del cas Quintana, doncs: els agents de la Brimo discutint-se entre ells. I l’Ester mirant-s’ho en directe a la sala de vistes, amb una fermesa tan desbordant com l’astorada impotència col·lectiva de la resta.

Entremig, paradoxes de poder, el discurs oficial va dir sempre que no era una bala de goma, però va ser la mateixa oficialitat qui les va acabar prohibint

I malgrat tot, mai ningú ha arribat tan lluny com Ester Quintana i mai ha estat tan a prop de restablir la veritat, que equival sempre a rescabalar la justícia. El preu car, gairebé quatre anys. Entremig, paradoxes de poder, el discurs oficial va dir sempre que no era una bala de goma, però va ser la mateixa oficialitat qui les va acabar prohibint. La victòria d’Ester, de la solidaritat i la tenacitat, és indiscutible. Perquè dialècticament, només aquest sol fet –que fiscalia, defenses i acusació sostinguin ja el mateix– desmunta tota l’estratègia desinformativa d’Interior, despulla les nou versions oficials –consecutivament falses– que es van arribar a donar i ens recorda el viacrucis polític i judicial afegit, que ha hagut de viure Ester Quintana. Mentrestant, la veritat nòmada també deixarà per escrit, autèntic fet provat ahir, que la Generalitat de Catalunya és incapaç d’esbrinar qui i què i de depurar responsabilitats. Insistim-hi també: Interior no pot aclarir qui va disparar.

El procés és el càstig, suggeria Kafka, i tot procediment judicial força les contradiccions. Ahir, un cop més, com de propina vergonyant, van quedar acreditats els nombrosos nyaps que acumula del cas. Trets ocultats, versions impossibles, vídeos tallats, afers interns, informes mèdics, errors monumentals en l’àmbit polític i la «enorme torpeza» –segons l’advocada defensora, Olga Tubau– d’encarregar el segon informe sobre el cas… al sotsinspector imputat. De traca. «Una enorme torpeza», segons l’advocada defensora del mateix sotsinspector. Va planar també la lesivitat de les bales de goma, amb arguments peregrins de física quàntica i tot: la defensa va adduir que podia ser un projectil de foam perquè, en impactar, es deforma i canvia el seu diàmetre i perímetre fins assolir el d’una bala de goma. A ranvespre, a la redacció de la Directa, en laboratori improvisat vam fer la prova: i no, el projectil de foam no assoleix la dimensió de la bala de goma. Més encara, en l’ombra de la mala praxi també: a la Directa, fa anys, va arribar la dada, bala perduda, que era pràctica habitual que els escopeters de la Brimo carreguessin dins el furgó la següent bala de goma. El judici deixa de tot i més, fins i tot la reaparició sobtada, com a testimoni, d’un alt comandament de la Guàrdia Urbana que, vés per on, setmanes després dels fets va recordar haver guardat un projectil de foam que va trobar a una cruïlla de distància del lloc dels fets.

Un funcionari públic en l’exercici de les seves funcions que, o bé està disposat a acusar un altre company de la mateixa unitat per lliurar-se, o bé es disposa a acceptar que un company sigui condemnat pel que no va cometre

 

Qui va ser, què va ser. I, sobretot, qui menteix. Perquè algú menteix, és clar. Hemeroteca dura, en l’aporia de la impunitat, el desembre de 1995 la treballadora sexual Rita Margaret va ser violada sexualment, a la comissaria d’Indautxu a Bilbao, per un agent de la policia espanyola. Cap dels 20 agents que estava de servei aquella nit va voler dir res: ningú recordava, ningú en sabia res. La sentència, demolidora i duríssima, reblava el clau contra uns agents instal·lats «en obsoletes idees corporatives i falsa companyonia davant un gravíssim delicte». A col·lació aquella sentència, retrospectiva i mirall, perquè el cas Quintana acredita brutalment que avui, en el sí de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra, algú menteix obertament.

Perquè resta acreditat que menteix un agent en actiu, és a dir, un funcionari públic en l’exercici de les seves funcions que, o bé està disposat a acusar un altre company de la mateixa unitat per lliurar-se, o bé es disposa a acceptar que un company sigui condemnat pel que no va cometre. Ningú vol ser l’escopeter que va ferir Ester Quintana. O tal vegada, angles cecs i dubte permanent, tot plegat revesteix una estratègia de defensa –dilació, confusió, ocultació, obstrucció– cap a la impunitat i d’assumir que es condemnarà l’exèrcit però no es perdrà cap soldat. Sigui quina sigui de les tres, molt mala peça al teler de la impunitat.

A l’espera de la sentència definitiva, queda una altra que ja no cal que sigui escrita. Ja està redactada. I és inapel·lable. Avui, ara, aquí, l’arquitectura institucional, els sistemes de control intern o l’estructura policial de la Generalitat són incapaces d’aclarir qui i què va ferir Ester Quintana. Tampoc poden resoldre qui, en nòmina, menteix. I aquí seguim, sense resposta encara. Un altre dels trets definitoris de la impunitat: quedar-se sense resposta.

Notícies relacionades:

El sotsinspector del cas Ester Quintana reconeix que es va disparar en direcció a on era la víctima

Ambdós policies acusats es neguen a respondre a les preguntes de l’acusació particular. L’advocada Laia Serra considera que l’actitud dels agents té “el seu significat i també les seves conseqüències”

Després de nou jornades de judici era el moment d’escoltar el testimoni dels principals sospitosos, el sotsinspector i l’escopeter que la nit dels fets viatjaven a la furgoneta E-40 / Gorka Leiza

Jesús Rodríguez / 26/04/2016 – LADIRECTA

“Només respondré les preguntes de la fiscalia, del tribunal i de les meves advocades”, ha manifestat el sotsinspector Eduard Casas emprant el micròfon d’una de les dependències del Palau de Justícia de Barcelona, ubicat al passeig de Lluís Companys. L’escopeter Llorenç Benjumea també s’ha acollit al seu dret a no contestar les preguntes de les advocades d’Ester Quintana. La lletrada Laia Serra, en sortir de la sala de vistes, ha entregat al registre del jutjat la llista amb la setantena de preguntes no respostes. “No contestar és un dret dels acusats, té les seves raons de ser, el seu significat i també les seves conseqüències”, ha valorat Serra un cop finalitzada la sessió d’avui.

A preguntes de la fiscal, ambdós acusats han emprat l’expressió “trets” quan feien referència a la detonació de salves sense projectil

 

Després de nou jornades de judici era el moment d’escoltar el testimoni dels principals sospitosos, el sotsinspector i l’escopeter que la nit dels fets viatjaven a la furgoneta E-40 de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra. Tots dos han negat les acusacions i han assegurat que a la confluència de la Gran Via amb el Passeig de Gràcia només es van detonar salves (contundent soroll sense projectil), i no es va disparar cap pilota de goma. Malgrat això, els gestos i les paraules exactes eren transcendentals. A preguntes de la fiscal, ambdós acusats han emprat l’expressió “trets” quan feien referència a la detonació de salves sense projectil. El sotsinspector ha reconstruït gestualment l’instant de l’actuació de l’escopeter. “Va desencotxar, va agafar l’arma així, amb un angle”, ha explicat Casas mentre amb els braços feia el gest d’agafar una escopeta en posició horitzontal –les salves es poden disparar en posició vertical–, amb una petita inclinació cap a terra. El sotsinspector ha situat l’escopeter amb l’arma en direcció al lloc on es trobava Quintana just en el moment en què va prémer el gallet. Hi havia pilota de goma a la bocatxa? Casas ha assegurat que no, que no havia donat l’ordre de disparar bales de cautxú.

Un cop completada l’explicació sobre les seves actuacions aquella nit, els agents han destinat la resta de la declaració a sembrar l’ombra del dubte en relació a un grup d’antiavalots que viatjaven al furgó E-414, de la mateixa unitat. “No és normal que el furgó que viatja a la cua dispari vuit projectils de llançadora, i només dos projectils des del nostre furgó que viatja a la capçalera”, ha assenyalat Benjumea quan li han preguntat quin nombre de trets van sortir de cadascun dels dos furgons al llarg de totes les hores d’intervenció durant la vaga general de 14-N de l’any 2012. Casas ha revelat que va ser el sotsinspector Marc Pla qui li va fer veure que el furgó E-414 s’havia avançat i es trobava en una posició poc habitual. “Has vist aquestes imatges?Em va dir. La furgoneta s’avança i es posa al vostre costat”, ha recordat Casas. No és un detall menor si tenim en compte que Marc Pla és germà de Sergi Pla, el comissari destituït per Felip Puig arran de la cadena de versions contradictòries d’aquest cas.

En primer pla el sotsinpector Eduard Casas durant la vista oral del judici a l’Audiència de Barcelona / Gorka Leiza

Després que Pla alertés Casas, va ser aquest –malgrat estar imputat– qui va interrogar el caporal del furgó E-414 en relació a la seva posició i la seva actuació la nit dels fets. “Calibra bé les teves paraules, li vaig dir al caporal, perquè tingués en compte com podien ser interpretades”, ha revelat Casas. Com a resultat de tot plegat es va fer un informe que consta a les actuacions i que va anunciar en roda de premsa el conseller Ramon Espadaler l’estiu de l’any 2013. És a dir, el sotsinspector imputat va redactar un informe –que ha esdevingut el principal argument de la seva defensa– on es fa constar frases textuals que hauria dit un caporal, però que aquest últim va negar la setmana passada durant la testifical davant del tribunal. La principal conseqüència d’aquesta maniobra és haver generat un major grau de confusió entre els tres jutges que hauran de resoldre si absolen o condemnen els acusats.

És a dir, el sotsinspector imputat va redactar un informe –que ha esdevingut el principal argument de la seva defensa– on es fa constar frases textuals que hauria dit un caporal, però que aquest últim va negar la setmana passada durant la testifical davant del tribunal.

Es va poder disparar un doble tret

Aquest matí també han declarat quatre pèrits de la Guàrdia Civil i un mosso d’esquadra especialitzats en balística. Tots ells han confirmat que l’escopeta Benelli d’on podria haver sortit el tret té capacitat per detonar de manera consecutiva fins a vuit salves, i que el temps màxim per a carregar i disparar una pilota de goma seria d’uns quinze segons. Un dels pèrits de la Guàrdia Civil, però, ha matisat que a les proves que es van fer a una sala de tir es va comprovar que el segon projectil –a vegades– quedava obturat i s’havia de reposicionar manualment. Dos especialistes en trastorn posttraumàtic han certificat que Quintana ha hagut de rebre tractament ininterromput durant quatre anys, malgrat constatar una evolució molt favorable.

 

Notícies relacionades:

 

 

Cas Ester Quintana: l’actuació més polèmica de la història dels Mossos, a judici 10/04/2016 – La incessant concatenació de versions oficials –contradictòries entre si– en relació amb el cas Ester Quintana ha convertit els fets…

Tres revelacions desacrediten la teoria exculpatòria dels policies del cas Ester Quintana

La direcció dels Mossos va encarregar al sotsinspector imputat l’elaboració d’una nota informativa que ha esdevingut el principal pilar argumental de la seva defensa

Ester Quintana esperant el moment de declarar el dimarts 12 d’abril / Robert Bonet

Jesús Rodríguez – 21/04/2016 – LA DIRECTA

La sessió d’aquest dijous del judici per la greu lesió ocular causada a Ester Quintana ha destapat tres aspectes clau, fins ara desconeguts, de com es va construir la teoria exculpatòria que pregonen les advocades dels antidisturbis acusats. Les lletrades Olga Tubau i Lídia Lajara pretenen demostrar que el projectil que va provocar la ferida no hauria estat disparat des de la furgoneta E-40 (on viatjaven els acusats), sinó des de la E-414, que es va situar a cinc metres de la primera, en paral·lel. Si triomfés aquesta tesi, el judici acabaria en absolució perquè no es podria determinar quin dels agents va prémer el gallet.

Un intendent de la Comissaria General de Recursos Operatius ha reconegut que l’informe que va posar sobre la taula l’hipotètic origen alternatiu del tret va ser encarregat a un dels dos policies imputats

El testimoni d’un intendent de la Comissaria General de Recursos Operatius ha dinamitat la credibilitat d’aquesta versió, quan ha reconegut que l’informe que va posar sobre la taula aquest hipotètic origen alternatiu del tret va ser encarregat al sotsinspector Eduardo Casas, un dels dos policies imputats. “M’està dient que, tot i saber que el sotsinspector estava imputat, li van encarregar a ell l’elaboració de la nota informativa?”, ha preguntat amb estupefacció la fiscal Marta Marquina. “Sí, no vam valorar-ho; li vam encarregar a Eduardo Casas i Marc Caparrós (cap de la Brigada Mòbil)”, ha confirmat el testimoni. Tot seguit, ha revelat un detall valuós. L’intendent ha assegurat que es van fer “diverses” reunions entre comandaments i agents després que transcendís la notícia de les lesions a Ester Quintana a través dels mitjans de comunicació. “Jo no vaig estar a les reunions, tot això ho portava el comissari Sergi Pla”, ha reblat l’intendent. Cal recordar que Pla va ser destituït després que es comprovés que els informes que va proporcionar a Felip Puig i Manel Prat contenien afirmacions que es van demostrar falses.

La teoria exculpatòria, a més, incorpora un indici aportat per un testimoni presumptament independent. La troballa d’un projectil de foam a la calçada del passeig de Gràcia –entre la ronda de Sant Pere i el carrer Casp– reforçaria la possibilitat de l’existència d’un tret disparat des del furgó E-414. Però qui va recollir el projectil per aportar-lo, setmanes després dels fets, a la causa investigada? L’agent 22.929 de la Guàrdia Urbana de Barcelona. La nit dels fets, ocupava la posició Delta 0 de l’escala jeràrquica del dispositiu. “Vostè, aquell dia, només va recollir aquell projectil o anava recollint projectils a altres punts de la ciutat?”, li ha preguntat l’advocada Laia Serra. “És l’únic que vaig veure, el vaig recollir i, quan vaig saber de l’incident, el vaig facilitar a la Jefatura de la Guàrdia Urbana”, ha refermat. Un agent que viatjava en el mateix cotxe patrulla, però, no va poder veure el projectil. “Vaig veure que recollia alguna cosa, però en aquell moment no em va comentar res, va ser uns dies més tard que em va explicar que havia recollit un projectil”, ha matisat el company de Delta 0. Quan ha entrat a la sala, el jutge no ha preguntat a Delta 0 si tenia relació d’amistat o coneixença amb els acusats, a diferència del que havia fet amb els testimonis anteriors.

L’intendent Juan José Vilanova Juanola, màxim responsable del dispositiu especial de la policia municipal de Barcelona la nit del 14 de novembre, habitualment coordina els dispositius conjunts amb els Mossos

Però, qui s’amaga rere el número de placa 22.929 de la Guàrdia Urbana? L’intendent Juan José Vilanova Juanola, màxim responsable del dispositiu especial de la policia municipal de Barcelona la nit del 14 de novembre. Vilanova Juanola no és un agent qualsevol, ostenta una llarga trajectòria com a antidisturbis. A finals de la dècada dels 90, va dirigir les UPAS de la Guàrdia Urbana i va ser protagonista de contundents càrregues policials. Les víctimes ho van denunciar al jutjat de guàrdia i als mitjans de comunicació. Veïns i veïnes de Sant Andreu de Palomar recorden els tres desallotjaments consecutius d’una acampada reivindicativa a la plaça Orfila, comandats per Vilanova Juanola i que van sumar un balanç de trenta persones ferides. Anys més tard, Vilanova Juanola va ser ascendit –tot i la polèmica pel seu examen d’ascens– i, des d’aleshores com a intendent, ha ocupat un càrrec que assumeix la seguretat dels grans esdeveniments a la ciutat de Barcelona. Habitualment, despatxa amb comandaments de la Brigada Mòbil per coordinar els dispositius conjunts de la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra.

La teoria exculpatòria també ha quedat desacreditada pel testimoni dels agents del furgó E-414. L’escopeter ha negat la major i ha assegurat que va baixar del vehicle sense l’escopeta. “Vaig utilitzar l’escopeta durant la primera mitja hora de servei, després, em feia mal l’esquena, ho vaig comunicar i no la vaig tornar a carregar”, ha confirmat l’agent. El policia encarregat de la llançadora de projectils de foam ha afegit: “Vam posar el peu a terra, vam donar dues passes i vam encotxar de nou, no vaig disparar cap tret”. Posteriorment, ha detallat que, durant la jornada de vaga general, va disparar un total de vuit trets i que van quedar documentats; cap d’ells a la confluència del passeig de Gràcia amb la Gran Via i en direcció al mar. “Fa tres anys que tinc un expedient de mesures cautelars i, des d’aleshores, no tinc accés a informació ni a la Brigada Mòbil i no entenc per què”, s’ha queixat. L’escopeter, el llançador i la resta d’agents de la furgoneta E-414 van ser apartats de la unitat antidisturbis el 16 de juliol de 2013, quan Ramon Espadaler va comparèixer per revelar que alguns agents havien ocultat informació i havien tancat “un pacte de silenci” sobre els fets. Les paraules d’Espadaler van obrir la porta a la teoria d’un origen alternatiu del projectil que va lesionar Quintana; una teoria desacreditada, però que ha esdevingut l’argument cabdal de la defensa dels dos antidisturbis que són a la banqueta dels acusats.

 

Notícies relacionades:

“¿Tú has tirado bolas?”

Una testigo del juicio afirma que al final de la manifestación escuchó a un jefe de los antidisturbios preguntar a sus agentes si habían disparado pelotas de goma

 

“¿Tú has tirado bolas?”

Ester Quintana, a su llegada a la Audiencia de Barcelona (LV)

| 13/04/2016

Una testigo del juicio contra dos agentes acusados de reventar un ojo a Ester Quintana con una pelota de goma escuchó a un jefe de los antidisturbios preguntar a agentes de su unidad si habían disparado “bolas”, cuando ya se retiraban, cerca de hora y media después de que la manifestante cayera herida.

En el juicio que se sigue en la Audiencia de Barcelona contra un subinspector y un escopetero de los Mossos acusados de herir a Ester Quintana en la huelga general del 14 de noviembre de 2012 se ha escuchado hoy la declaración, como prueba preconstituida, de una testigo que no puede comparecer a la vista porque vive en Colombia.

En la grabación de su testimonio, prestado ante el juez de instrucción, la joven relata que, aproximadamente hora y media después de que Quintana resultara herida, escuchó conversar a agentes de cuatro furgones antidisturbios apostados en la plaza Universidad de Barcelona, cuando ya estaban recogiendo y quitándose el material de protección.

Según la testigo, el que parecía jefe de la unidad se dirigió a varios agentes preguntándoles “¿Tú has tirado bolas?” e inquiriendo si un tercer policía -cuyo nombre no recuerda, pero apunta podría ser Tomás- también lo había hecho, aunque la joven no retuvo con seguridad las respuestas.

La declaración pone sobre la mesa la posibilidad de que los antidisturbios pudieran disparar pelotas de goma el 14N sin la preceptiva autorización del Departamento de Interior, que sigue sin reconocer que en esa jornada se empleara ese material antidisturbios, pese a que una prueba pericial concluye que Quintana perdió el ojo por el impacto de ese artilugio de dispersión.

Ester Quintana, la mujer que perdió el ojo por la actuación policial durante la huelga general del 14 de noviembre de 2012 LV

Ester Quintana, la mujer que perdió el ojo por la actuación policial durante la huelga general del 14 de noviembre de 2012 LV

Dos enfermeros ponen en duda que Quintana fuera herida por una bala de goma

En ese sentido, dos enfermeros de la ambulancia que atendió a Ester Quintana tras resultar herida han puesto hoy en duda que la manifestante fuera golpeada en el ojo por una pelota de goma, pese a admitir su escasa experiencia en ese tipo de lesiones.

El enfermero que practicó las primeras curas a Quintana en el ojo, que ha reconocido que anteriormente había tratado una sola herida por pelota de goma en una pierna, ha explicado que no le “pareció” que la lesión de la manifestante fuera provocada por una bola, dado que esta suele producir “un efecto ventosa con un círculo abombado” que la mujer no tenía.

El testigo ha recordado que la manifestante tenía lesionado el glóbulo ocular y un corte bajo el párpado interior, herida que a su parecer no cuadra con la provocada por una pelota de goma. Su compañero de ambulancia, que en 2012 había visto otra herida causada por pelota de goma con motivo de una concentración por una victoria del Barça, también ha coincidido en que la de Quintana “no se parecía en nada” a la anterior, ya que no presentaba hematoma ni una gran inflamación, aunque ha reconocido que la “casuística” de ese tipo de lesiones es muy variable.

El testimonio de los enfermeros, que en su día fueron propuestos como testigos por el letrado de la Generalitat -responsable civil en la causa-, cuestiona el informe pericial que concluyó que Quintana había resultado herida por una pelota de goma, dictamen en el que el juez instructor se basó para enviar el caso a juicio.

Cuando la investigación del caso estaba a punto de concluir, la defensa de los agentes encausados solicitó al juez instructor una batería de pruebas con el fin de demostrar que la lesión de Quintana pudo ser causada por un proyectil de precisión, pero tanto el magistrado como la Audiencia las rechazaron ante los “indicios claros” de que la manifestante había perdido el ojo por el impacto de una pelota de goma.

Aparecieron como si nada, no se sabía ni de dónde venían ni a qué venían

   Vanessa Petit / Periodista de 8TV

 

También han declarado hoy varios periodistas y cámaras de televisión que trabajaron en la zona donde Quintana resultó herida en el ojo, al término de la masiva manifestación por la huelga general.

Vanessa Petit, periodista de 8TV que conectó en directo con los informativos de su cadena en horas cercanas a los hechos, ha afirmado hoy que vio varios furgones de los antidisturbios detenidos en el chaflán de paseo de Gracia desde el que se cree se disparó la pelota de goma que dejó tuerta a la manifestante.

La periodista ha coincidido con la mayoría de testigos de los hechos en que cuando los Mossos intervinieron en esa zona “había vuelto la normalidad” y la situación era “tranquila”, sin incidentes. “Aparecieron como si nada, no se sabía ni de dónde venían ni a qué venían”, ha añadido la periodista.

Ester Quintana: “Vi un mosso armado, me giré y recibí el impacto”

La mujer que perdió un ojo durante la huelga general del 14-N de 2012 ha indicado que el grupo en el que iba aquel día estaba rodeado, por lo que no encontraban salida por ninguna parte, ante lo que, ha recordado, su sensación era de “miedo”. El fiscal pide dos años de cárcel y cuatro de inhabilitación en el ejercicio de la profesión para los dos mossos.

ANTENA3.COM

Ester Quintana, la mujer que perdió un ojo por la actuación policial durante la huelga general del 14-N de 2012, ha afirmado ante el tribunal que juzga a un subinspector y a un escopetero por las lesiones que sufrió que la situación aquel día era de miedo: “Vi un mosso armado, me giré y recibí el impacto”.

Al inicio de su declaración ante la sección tercera de la Audiencia de Barcelona, Quintana ha indicado que el grupo en el que iba por el paseo de Gracia de la capital catalana el día de la huelga general estaba rodeado, por lo que no encontraban salida por ninguna parte, ante lo que, ha recordado, su sensación era de “miedo”.

En el juicio, el fiscal pide dos años de cárcel y cuatro de inhabilitación en el ejercicio de la profesión para los dos mossos, E.C.P. y Ll.B.B., acusados de un delito de lesiones por imprudencia grave, mientras que la abogada de Quintana solicita para ambos una pena de nueve años de prisión y de inhabilitación, por un delito de lesiones con pérdida de miembro principal.

Seguir

Recibe cada nueva publicación en tu buzón de correo electrónico.

Únete a otros 13.641 seguidores

A %d blogueros les gusta esto: