La Injustícia cuesta un ojo de la cara, la Justícia el otro !!

El Caso Quintana llega a Juicio, la investigación judicial y los informes médicoforenses, avalan  que las heridas de Ester fueron causadas por una Bala de Goma.

Las Balas de Goma fueron prohibidas en abril de 2014. Pero la lucha continúa, se siguen utilizando proyectiles de foam, pistolas taser, cañones de sonido… resultando igual de letales y peligrosas para la población.

Los cargos políticos y policiales no sumen ninguna responsabilidad. Dos agentes, un escopetero y un subinspentor de la Brimo, serán juzgados por un presunto delito de lesiones intencionadas.

El apoyo colectivo ha sido indispensable en esta causa, y gracias a vuestra solidaridad la lucha ha llegado hasta aquí.

El proceso judicial ha generado muchos gastos: recabar pruebas, honorarios de abogadas y informes médicos periciales. Por eso, os pedimos que colaboréis con Ester recaudando fondos con cualquier iniciativa que podás realizar o haciendo una pequeña aportación económica en esta cuenta de la Caja de Ingenieros.

ES45 3025 0009 64 1400039062

Comunicado para compartir. Haced difusión. Gracias.

Comunicado para compartir. Haced difusión. Gracias.

 

 

Juntas contra la REPRESIÓN y la IMPUNIDAD política y policial.

@ojo_contuojo @atqes / Facebook: ojocontuojo2012 / A tu què et sembla?

#EsterQuintana    #ATQES?     #Maiméssoles

Leer Más…

La Injustícia costa un ull de la cara, la Justícia l’altre !!

El Cas Quintana arriba al Judici, la investigació judicial i els informes medicoforenses, avalen que les ferides de l’Ester van ser causades per una Bala de Goma.

Les Bales de Goma van ser prohibides a l’abril del 2014. Però la lluita continua, se segueixen utilitzant projectils de foam, pistoles taser, canons de so… que resulten igual de letals i perilloses per a la població.

Els responsables polítics i policials no assumeixen cap tipus de responsabilitat. Un agent escopeter i un sotsinspector de la Brimo, seran jutjats per un presumpte delicte de lesions intencionades.

El suport col·lectiu ha estat indispensable en aquesta causa, i gràcies a la vostra solidaritat la lluita ha arribat fins aquí.

El procés judicial ha generat moltes despeses com recavar proves, honoraris d’advocades i informes mèdics pericials. Per això us demanem que col·laboreu amb l’Ester mitjançant la recaptació de fons amb qualsevol iniciativa que pugueu realitzar o fent una petita aportació econòmica en aquest compte de la Caixa d’Enginyers:

ES45 3025 0009 64 1400039062

Comunicat per compartir. Feu difussió. Gràcies.

Comunicat per compartir. Feu difussió. Gràcies.

 

Juntes contra la REPRESSIÓ i la IMPUNITAT política i policial.

@ojo_contuojo @atqes / Facebook: ojocontuojo2012 / A tu què et sembla?

#EsterQuintana    #ATQES?     #Maiméssoles

Leer Más…

Primer Judici per Bales de Goma

1er judici bales de goma 12x9

 

Amb la fase d’Instrucció acabada, arribem al Judici. Serà el primer Cas en el fet que la justícia es pronunciï sobre agents dels mossos i les bales de goma.

Esperem aviat la citació a l’Audiència Provincial de Barcelona.

Estigués atent a les properes convocatòries de Ojocontuojo.

 

El jutge tanca la investigació del cas Ester Quintana i envia dos antiavalots a la banqueta dels acusats

El jutjat d’instrucció 11 de Barcelona, per primer cop, rebel·la la identitat dels dos agents acusats de mutilar la veïna de la Verneda. Es tracta del sotsinspector Eduardo Casas Pascual i l’escopeter Llorenç Benjumea Blanco

El jutjat d'instrucció 11 de Barcelona ha dictat la interlocutòria “de conclusió del sumari” del cas Ester Quintana, a la imatge. Robert Bonet

El jutjat d’instrucció 11 de Barcelona ha dictat la interlocutòria “de conclusió del sumari” del cas Ester Quintana, a la imatge. Robert Bonet

 

El jutjat d’instrucció 11 de Barcelona ha dictat la interlocutòria “de conclusió del sumari” del cas Ester Quintana. El jutge González Maillo, amb aquest escrit, considera finalitzada la investigació del cas i apunta a un sotsinspector i a un escopeter com a autors del tret de bala de goma que la nit del 14 de novembre de 2012 va provocar la pèrdua d’un ull de la veïna del barri de la Verneda de Barcelona.

En la interlocutòria, per primer cop, es fa constar les identitats dels dos policies: Eduardo Casas Pascual (sots-inspector amb número de placa 3772) i Llorenç Benjumea Blanco (escopeter amb número de placa 14211). Se’ls acusa d’un delicte de lesions, que la fiscal considera que van ser imprudents i que l’acusació particular assegura que van ser intencionals. La diferència entre ambdós supòsits és molt gran, ja que les penes associades passarien d’un màxim de tres anys de presó a un màxim de dotze anys de presó, en demostrar-se que van actuar intencionadament.

Tant la Fiscalia com l’advocada d’Ester Quintana, però, coincideixen que la lesió va comportar la pèrdua d’un òrgan principal.

Satisfacció de l’advocada Laia Serra

“Ha estat una instrucció on s’ha pogut treballar amb profunditat. S’ha confirmat la nostra tesi, la Generalitat no ha posat damunt la taula cap prova que apuntés a una autoria alternativa”, explica l’advocada Laia Serra, que juntament amb la lletrada Carla Vall, duen la defensa d’Ester Quintana des de fa dos anys i mig.

“Estem molt satisfetes que aquest cas sigui el primer de bala de goma a l’Estat espanyol que arriba a judici. L’Ester Quintana va dir que volia ser l’última víctima i, a més, serà la primera que aconsegueix portar els policies a la banqueta dels acusats”, conclou Serra, que alhora denuncia que la Generalitat “només ha aportat proves quan ha estat requerida pel jutjat a instàncies de l’acusació particular, cap voluntat d’aportar res per iniciativa pròpia”.

“Estem molt satisfetes que aquest cas sigui el primer de bala de goma a l’Estat espanyol que arriba a judici”, afirma l’advocada d’Ester Quintana, Laia Serra

Puig, Espadaler i Prat

Cal recordar que Felip Puig va negar des d’un primer moment la participació dels Mossos en les ferides de Quintana –i es va veure obligat a rectificar en tres ocasions per l’aparició d’imatges que el contradeien– i que el conseller Ramon Espadaler, avui en dia, encara segueix defensant la innocència dels dos antiavalots imputats. Manel Prat, que ocupava la plaça de Director General de la Policia el 14 de novembre de 2012, va presentar la seva dimissió el 27 de maig de 2014, poc després que és coneguessin detalls de la investigació del cas Quintana que el van posar contra les cordes. Quan va abandonar Interior va ser contractat com a cap de comunicació i màrqueting de la cadena de supermercats Bon Preu, dirigida per Joan Font, membre del Consell Assessor de la Transició Nacional i amic personal de Ramon Espadaler.

Dimite el director de los Mossos, acorralado por el ‘caso Quintana’

ERC fuerza la caída de Manel Prat un día antes de que el Parlament debata su cese

El cargo de CDC alega que ya no tenía “más recorrido profesional”

 

Manel Prat, en el momento de anunciar su dimisión

El director de los Mossos, Manel Prat, no pudo aguantar ni un envite más. Solo, en la sala de prensa de la comisaría de Les Corts de Barcelona, anunció ayer su dimisión. “Lo hago por motivos estrictamente personales”, leyó Prat, en una comparecencia en la que no admitió preguntas. El ya ex jefe político de la policía alegó que “no ve más recorrido profesional en el puesto”. E insistió en que su renuncia no tiene nada que ver con el caso de Ester Quintana, la mujer que perdió un ojo en la huelga general del 14-N en Barcelona. “Aquel día, y hoy, me reafirmo con más contundencia si hace falta, no se tiraron pelotas de goma”, repitió, a pesar de que todas las pruebas en la fase de instrucción apuntan a eso, según el juez.

Aquel día, y hoy, me reafirmo con más contundencia si hace falta, no se tiraron pelotas de goma”, repitió, a pesar de que todas las pruebas en la fase de instrucción apuntan a eso, según el juez.

Prat decidió irse un día antes de que el Parlament debatiese de nuevo y votase su dimisión. Una prueba que en esta ocasión todo apuntaba que no iba a superar. ERC ya había anunciado veladamente que en esta ocasión le dejaría caer. Y por si quedaba alguna duda, el diputado Oriol Amorós insistió ayer en que Prat debía dimitir en cumplimiento de su palabra por el caso Quintana.

Después de que la mujer resultase mutilada, Prat afirmó en una entrevista que si había alguna prueba de que la hirió una pelota de goma, dimitiría de inmediato. De eso —15 de diciembre de 2012— hace ya cerca de un año y medio. A día de hoy, repitió ayer el ya ex director de los Mossos, no existen pruebas “fehacientes” de que fuese así, repitió, en referencia a imágenes claras de una bola golpeando a Quintana. E incluso fue más allá y aventuró que los dos mossos que están imputados “acabarán absueltos”.

A día de hoy, repitió ayer el ya ex director de los Mossos, no existen pruebas “fehacientes” de que fuese así, repitió, en referencia a imágenes claras de una bola golpeando a Quintana. E incluso fue más allá y aventuró que los dos mossos que están imputados “acabarán absueltos”.

Prat había aguantado el vendaval y había superado otra petición de dimisión parlamentaria, de la que le salvó ERC y el propio presidente Artur Mas. Pero desde el pasado 8 de mayo, estaba de nuevo en la cuerda floja. Un auto del Juzgado de Instrucción número 11 de Barcelona concluyó que teniendo en cuenta todas las pruebas hasta ahora reunidas, a Quintana la hirió una pelota de goma, que lanzó un escopetero de la Dragó 40, por orden de un subinspector, ambos imputados. Prat defendió de nuevo su inocencia, y alegó que se acabará sabiendo lo que pasó.

Ester Quintana

Un auto del Juzgado de Instrucción número 11 de Barcelona concluyó que teniendo en cuenta todas las pruebas hasta ahora reunidas, a Quintana la hirió una pelota de goma, que lanzó un escopetero de la Dragó 40, por orden de un subinspector, ambos imputados.

Interior ha dado cinco versiones distintas de lo que sucedido el 14-N de 2012. En la inicial, el entonces consejero Felip Puig aseguró que no había habido actividad policial en la zona. Pero la aparición de vídeos colgados en la Red pusieron al descubierto un descontrol total en Interior sobre lo que ocurrió en aquella jornada. Cabe tener en cuenta que las pelotas de goma solo pueden dispararse con la autorización del director de los Mossos, que no la dio.

“Quiero aprovechar esta ocasión para pedir disculpas a todas las personas que se hayan sentido perjudicadas por alguna decisión que haya podido tomar”, pidió ayer Prat. Pero de nuevo se cerró en banda en su versión de lo sucedido: “Creo sinceramente que no he faltado nunca a mi palabra ni a mi compromiso”. Para el ex director de los Mossos, en el caso Quintana se ha “buscado más la venganza por intereses diversos que el esclarecimiento de la verdad”. A su entender, el juez no ha “tenido en cuenta todas las aportaciones que se han hecho por parte de Interior”. “Estoy absolutamente convencido que al final se podrá esclarecer quién fue el responsable de la desfortunada y triste lesión”, dijo Prat.

Fuentes de Interior han apuntado en alguna ocasión que la herida de la mujer pudo deberse a una pelota de precisión, viscoelásticas, las únicas que ahora usa la policía catalana desde que el 30 de abril se prohibiesen las de goma.

Manel Prat dimiteix de cap dels mossos defensant la seva feina

Prat compareció ayer solo, un día antes de que al Parlament llegase por segunda ocasión su petición de dimisión. A las 12.30 está prevista una interpelación del diputado de ICV Jaume Bosch al consejero de Interior, Ramon Espadaler, sobre Prat, algo que se mantiene a pesar de la dimisión. En 15 días, se debía votar en la Cámara la petición de cese. Pero Iniciativa presentó una enmienda a dos mociones de justicia, para que se tratase de nuevo el tema. Ese fue el inicio del fin del director de la policía, que se quedó solo ante la debilidad parlamentaria de CiU. Ante ese panorama, por la mañana presentó su dimisión “irrevocable” al presidente Mas —que le había sostenido en ocasiones anteriores— y a Espadaler.

VÍDEO de la Compareixença íntegra de Manel Prat anunciant la seva dimissió com a director general de la Policia. Prat ha argumentat raons “estrictament personals” i ho ha desvinculat del “cas Quintana”.

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/324/manel-prat-dimiteix-de-cap-dels-mossos-defensant-la-seva-feina/video/5100671/


Juan Andrés Benítez

Los Mossos d’Esquadra se han visto envueltos en la polémica varias veces en los últimos años, en los que han sido criticados por un uso excesivo de la fuerza y por las contradictorias versiones ofrecidas de los hechos. Además de por el caso Quintana, Prat ha visto muy debilitada su posición por la muerte del empresario Juan Andrés Benítez en el barrio barcelonés del Raval después de ser brutalmente reducido. En el caso hay 10 agentes imputados por el homicidio del empresario. Pero las primeras peticiones de dimisión arrancaron mucho antes.

El director acumula peticiones de dimisión desde el desalojo de plaza Catalunya

Prat llegó a la policía catalana hace más de tres años, en diciembre de 2010, de la mano del ex consejero de Interior Felip Puig, de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Una joven promesa de CDC —tiene 42 años— con ninguna formación específica en seguridad, se hizo cargo de uno de los puestos más complejos en el Gobierno, la dirección de la policía. Antes había tenido diversos cargos en la Administración, y ejerció como jefe del gabinete del Departamento de Política Territorial, con Puig. A los pocos meses de estar en su cargo, estalló el 15-M, un movimiento que pilló a la policía completamente por sorpresa. El 27 de mayo, los agentes procedieron a un brutal desalojo de la plaza de Catalunya, donde permanecían acampados. Ayer se cumplieron tres años de las polémicas imágenes, que recorrieron el mundo, de los Mossos barriendo a porrazos a los indignados. Prat incluso acabó imputado en el caso, que el juez acabó archivando.

Entonces empezaron las peticiones de dimisión del ya ex director de la policía, que definió ayer su tarea al frente de los Mossos como “difícil y compleja responsabilidad”. Para el diputado Bosch, su dimisión llega tarde. “Se tendría que haber producido hace mucho tiempo”, dijo. A su entender, el hecho de que deje sus responsabilidades en Interior “beneficia a la policía y a la sociedad”.

Ahora se abre un nuevo periodo complicado para encontrarle un sustituto en una departamento que dirige el democristiano Ramon Espadaler. Entre él y Prat nunca ha habido una gran sintonía, que ayer se hizo palmaria de nuevo, ante la soledad de Prat. Lo más probable es que ahora CDC lidie para poner a alguien de su partido en el puesto, según fuentes de Interior, debido a la importancia de tener controlada un área tan delicada como es la policía.


Tres años de polémicas actuaciones policiales

La carga de la plaza de Catalunya

Ayer se cumplían tres años de la brutal carga de los Mossos contra jóvenes del 15-M que, sentados en el suelo, impedían la limpieza del campamento de los indignados.

Ester Quintana pierde un ojo

Un juez investiga si un proyectil de los Mossos hirió a la mujer en la huelga general del 14-N de 2012. Dos agentes están imputados por el caso. El Departamento de Interior ha dado hasta cinco versiones distintas de lo ocurrido.

Muerte en comisaría

Yassir El Younossi, de 27 años, falleció en los calabozos de los Mossos en El Vendrell el pasado 31 de julio tras ser inmovilizado en su celda. Ocho agentes están imputados por homicidio imprudente. La autopsia reveló que la muerte se debió consumo de cocaína combinado con una situación de estrés.

El fallecimiento de Benítez

El empresario Juan Andrés Benítez murió el 6 de octubre de 2013 tras ser reducido por los Mossos en el barrio del Raval. Diez agentes están imputados por lo que la Audiencia de Barcelona considera un “desproporcionado y excesivo” uso de la fuerza.

Alfonso Bayard pierde la vida

El actor, que sufría brotes psicóticos, murió el pasado 2 de abril tras ser detenido por los Mossos en la plaza Molina. Los agentes no aplicaron el protocolo para actuar ante personas con trastornos psiquiátricos pese a haber sido avisados de que Bayard deliraba.


NOTICIAS RELACIONADAS:

El Gobierno se queda solo en la defensa del director de los Mossos

ERC vuelve a impedir que el Parlament pida el cese de Prat

«Si aparece una prueba de que se dispararon pelotas de goma, dimito»

Manel Prat: «Las pelotas de goma tienen poco futuro»

ESPECIAL Todo sobre el ‘caso Quintana’

ESPECIAL Todo sobre el ‘caso Raval’

Felip Puig, els informes i els vídeos

Felip Puig, els informes i els vídeos

Els vídeos mostren les declaracions de Felip Puig al Parlament i als mitjans i les imatges gravades que les desmenteixen 13 de desembre de 2012

Un vídeo de Russian Today (RT) mostra un agent de la BRIMO disparant un projectil amb una llançadora GL-06 a les 20:45 a la zona on es trobava Ester Quintana. Les imatges desmenteixen les últimes explicacions facilitades pel Conseller d’Interior en seu parlamentària el dia 13 de desembre sobre els fets que van envoltar la pèrdua de l’ull d’Ester Quintana el 14N.

Felip Puig, manté que els Mossos d’Esquadra no van llançar cap pilota de goma el 14-N 23 de maig de 2013

El conseller d’Interior, Felip Puig, manté que els Mossos d’Esquadra no van llançar cap pilota de goma el 14-N i que, encara que es van disparar projectils, cap d’ells “ni per hora ni per per lloc” coincideix amb l’impacte que va causar la pèrdua d’un ull a Ester Quintana. Puig ha posat xifres a aquestes afirmacions. Ha dit que del recompte de la munició que va sortir de la central dels Mossos el dia de la vaga general i el que va tornar es desprèn que es van disparar 640 trets sense càrrega, coneguts com a salves, i 62 projectils. En canvi, Felip Puig ha indicat que els Mossos no van disparar cap pilota de cautxú.

“No es van disparar pilotes de goma el 14-N”

Puig ha comparegut davant dels mitjans de comunicació després de la segona trobada que ha mantingut per aclarir l’actuació dels Mossos d’Esquadra el 14-N.

Deu dies després de comparèixer davant de la Diputació Permanent, el conseller d’Interior s’ha reunit -aquest cop a porta tancada- davant dels grups parlamentaris. A diferència d’aquella ocasió, Puig ha reconegut ara que hi va haver trets de projectils, però ha negat taxativament trets de pilotes de goma. “No es van disparar pilotes de goma el 14-N”, ha afirmat, després de dir que totes les 4.526 pilotes que van sortir de la central d’Egara en van tornar, i que només es van disparar 44 projectils de 44 mil·límetres, 18 projectils de 40 mil·límetres i salves, és a dir, trets d’advertència sense càrrega.

Felip Puig ha indicat que de les informacions recollides no es podia desprendre que els Mossos haguessin ferit Ester Quintana i, acte seguit, de forma contundent ha afirmat: “La lesió de la senyora Quintana no va ser causada per cap pilota de goma dels Mossos d’Esquadra”.

Testimonis del #14N. #ÀnimsEster  16 de novembre de 2012

Fragment de la Tesi de Màster del cap d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra, David Piqué.

“A més de l’estratègia prèvia, en quant algun grup descontrolat comença les accions violentes, les unitats de policia ni es belluguen i quan la violència comença a ser generalitzada, l’actuació policial es retarda deliberadament fins que els danys produïts són socialment inacceptables. És aleshores quan es produeixen les càrregues policials que en cap moment volen ser dissuassòries, no es dissimula.
És va directament contra els manifestants, que ja són considerats vàndals, i se’ls ataca amb prou velocitat perquè no doni temps a la fugida i es provoqui l’enfrontament físic. En aquest estadi, els manifestants ataquen a la policia amb tot el que tenen i que se’ls ha deixat tenir, realment s’estan defensant, però no ho sembla. Han estat acorralats. La violència entre agents i manifestants es desferma, es personalitza i es descontrola. És el que es vol. Comencen a aparèixer víctimes innocents — danys col·laterals es diu ara- Els que han defugit l’enfrontament, es troben amb la resta d’unitats policials que els barren el pas i que no fan detinguts — presoners -, la dispersió no és voluntària, és a cop de defensa (porra) i qualsevol indici de resistència és contestada amb contundència exagerada i detencions massives . En les batalles de l’antiguitat, era quan s’envia a la cavalleria a perseguir als que fugien mentre la infanteria extermina als que s’han rendit en el camp de batalla.”



Donaciones

Donaciones

Abrimos esta cuenta a nombre de Ester Quintana, para aquellas personas que quieran aportar dinero, esté se utilizará únicamente para los costes legales y médicos de Ester.

[Número de cuenta Caixa d’enginyers: ES45 3025 0009 64 1400039062]

Nadie se ha hecho responsable de lo que le ha sucedido, ni el Gobierno Español, ni el de la Generalitat de Catalunya.

Ahora vamos a juicio y vuelven a surgir más gastos inevitables.

Ester todavía esta inmersa en el proceso médico de reconstrucción de sus lesiones y en terapia psicologica.

bote ester

NOTA: Ojocontuojo se subvenciona con la venta de camisetas y chapas.

El Tribunal d’Estrasburg no admet a tràmit la demanda de Carles Guillot per la pèrdua d’ull per una bala de goma

Jesús Rodríguez LADIRECTA

La jutgessa Kristina Pardalos considera que la demanda no compleix amb els requisits d’admissibilitat i ordena la destrucció de l’expedient. El denunciat va ser ferit el 17 de juliol de 2001 durant el desallotjament de la Kasa de la Muntanya

D'esquerra a dreta Oscar Alpuente, Carles Guillot, Jordi Sallent i Nicola Tanno, quatre de les vuit catalanes que han perdut un ull a causa de les bales de goma / Robert Bonet

D’esquerra a dreta Oscar Alpuente, Carles Guillot, Jordi Sallent i Nicola Tanno, quatre de les vuit catalanes que han perdut un ull a causa de les bales de goma / Robert Bonet

 

Simplificant

Dos anys després de presentar la demanda davant del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg i catorze anys després d’una llarga i infructuosa peregrinació judicial per l’Audiència Nacional espanyola, el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional, el barceloní Carles Guillot rep l’últim cop de porta de la justícia. La magistrada Kristina Pardalos, representant de San Marino al màxim òrgan judicial europeu, ha decidit in-admetre la demanda presentada per Guillot, qui el 17 de juliol de 2001 va perdre el seu ull dret per l’impacte d’una bala de goma. La decisió judicial és ferma, i els serveis jurídics europeus han informat el demandant que “no pot ser objecte de recurs davant d’aquesta sala, davant de la Gran Sala ni davant de cap altre òrgan”. Afegeixen, a més, que la secretaria “no podrà proporcionar-li precisions complementàries sobre les deliberacions”, així com “no respondrà a les cartes que vostè pugui enviar relatives a la decisió emesa en el present cas”. Per últim, avancen que l’expedient del cas “serà destruït en el termini d’un any des de la data de la decisió”.

“Així acaben les meves opcions d’aconseguir justícia”

Guillot és membre de l’associació Stop Bales de Goma i després de conèixer la decisió europea de tancar definitivament el cas, ha manifestat que “així acaben totes les meves opcions d’aconseguir justícia. Un periple judicial on he passat de ser l’afectat a ser el culpable”. El denunciant de l’actuació policial –cal recordar que l’antiavalot del Cos Nacional de Policia que va disparar va ser identificat com l’agent amb TIP 77804– vol deixar palès que durant aquests darrers catorze anys, “l’esperança que es fes justícia no ha deixat d’acompanyar-me”, tot i saber que “era una lluita contra l’estat i contra el poder i que difícilment aquest es deixaria vèncer”. És per això que Guillot no es va limitar mai a l’aspecte jurídic del cas i va voler “treure aquesta problemàtica al carrer, donar-li veu i cara, denunciar la brutalitat policial i tots els seus còmplices, generar debat sobre el model policial que tenim i recolzar els i les altres afectades han estat els motius per a continuar lluitant”.

Guillot, membre de l’associació Stop Bales de Goma, després de conèixer la decisió ha manifestat que “així acaben totes les meves opcions d’aconseguir justícia”

En un escrit redactat com a reacció a la decisió judicial afirma que no lluitava “només per a ‘guanyar’ el meu cas i, de passada, que es reconegués la desproporcionalitat que representen uns cossos policials armats amb material de guerra i que patrullen pels nostres carrers, sinó, i sobretot, per evitar que altres persones acabessin mutilades o mortes a mans d’aquests uniformats i per denunciar els casos ja existents”. Destaca, a més, que no ho ha fet sol, que han “estat moltes les que hem unit la nostra veu, les que ens hem crispat amb cada nou cas de violència policial, de cada torturat a comissaria, de cada mort en mans dels agents de l’estat”. Per últim se centra en la realitat catalana i conclou que “continua sent la d’una policia prepotent, extremadament armada, que emparada per la justícia i la classe política (que només ha canviat la munició dels fusells i ha incorporat noves armes igual de letals, com les anomenades pistoles Taser) segueix fent ús d’una brutalitat desproporcionada contra la gent”.

Es presenta el tràiler d’un documental del cas Ester Quintana

La negativa a investigar del Tribunal d’Estrasburg ha coincidit avui amb la presentació del tràiler del documental A tu què et sembla?, que s’emetrà per primer cop el pròxim 3 de setembre d’enguany als Cinemes Girona de Barcelona, i on s’inclou els testimonis d’Ester Quintana, Carles Guillot, l’advocada Laia Serra, els periodistes Antonio Baquero, Samanta Villar i el productor musical Joni D., entre d’altres. Aquest treball audiovisual aporta nous elements i reflexions al voltant del cas de la veïna de la Verneda Ester Quintana, i és una iniciativa d’exalumnes de l’Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona (EMAV), realitzada amb els seus propis recursos.

Notícies relacionades:

L’ull d’Ester Quintana protagonitza el documental ‘A tu què et sembla?’

Montxo V. SempereEL PUNT AVUI

El treball d’un grup emergent de documentalistes convida a reflexionar sobre l’actuació policial. La narració també busca mostrar l’exemple de “superació i positivisme” de la víctima per un impacte de una bala de goma.

Fotograma del documental protagonitzat per Ester Quintana, i dirigit per Pau Poch / Foto: Abel Echeverría / @atqes

Fotograma del documental protagonitzat per Ester Quintana, i dirigit per Pau Poch / Foto: Abel Echeverría / @atqes

 

VÍDEO: Tràiler del documental 

La dona que va perdre un ull a causa de l’impacte d’un projectil de goma disparat per un agent de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra (BRIMO), Ester Quintana, protagonitza un documental que tracta sobre els fets que va patir durant la vaga general del 14 de novembre de 2012 a Barcelona.

Un grup d’estudiants de l‘Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona (EMAV) va fer com a projecte de fi d’estudis un curtmetratge sobre aquest cas dos anys enrere. Un any després, al passat mes de novembre, i amb els estudis ja acabats, el mateix equip va decidir llançar A tu què et sembla? i donar-li més metratge a aquell muntatge preliminar, amb mitjans exclusivament propis. Després d’haver dut a terme campanyes de micromecenatge i de suport, el resultat és un treball col·laboratiu que finalment té data d’estrena per al pròxim 3 de setembre, als cinemes Girona de Barcelona.

Sota la direcció de Pau Poch, que també és el guionista, i la producció de Teresa Manubens, amb aquesta opera prima l’equip presenta una hora i escaig de testimonis de la pròpia Ester, així com el de Carles Guillot, a qui també un projectil va fer-li rebentar un ull. Fins aquí, el primer muntatge. A partir d’aquest punt de partida els companys d’estudi tracen un viu ventall humà de punts de vista amb entrevistes a col·lectius socials contra l’abús policial com Ojo con tu ojo i Stop Bales de Goma, així com d’entitats de defensa de drets civils, fins arribar a un total de 22 testimonis. Amb música de Jordi Megmao, també ofereix reflexions més aliens al cas com el de Miquel Àngel Raió, Samanta Villar o la directora de cinema Isabel Coixet.

Els documentalistes novells asseguren en un comunicat difós aquest dijous que, d’aquesta manera, volen convidar a la reflexió sobre l’impacte d’aquest cas en la societat catalana i “recordar els fets i la resposta dels responsables polítics i policials”. La voluntat d’aquesta primera empresa documental també és “mostrar l’exemple de superació i positivisme” de Quintana, així com “estimular una reflexió sobre l’actuació policial, la impunitat política i l’apoderament ciutadà”.

Intencionalitat

En el mes de maig de l’any passat el jutge Francisco González Maíllo va investigar les mutilacions causades a Ester Quintana, i va acabar corroborant la versió de la víctima. A més, va qualificar l’actuació de l’agent L.B.B. d’haver provocat la lesió d’”imprudent i desproporcionada”, tot i que va valorar com “no intencionada”. Per González Maíllo, la pilota de goma va ser llançada per l’agent imputat “per ordre” del subinspector E.C.P., que també va ser encausat, en la confluència de Gran Via amb el passeig de Gràcia.

Segons el jutge, l’escopeter podria haver rebut l’ordre de disparar una salva però per error o negligència va disparar una pilota cap a terra. Menys d’un mes després de la instrucció del jutge, el director general dels Mossos d’aleshores, Manel Prat, va dimitir enmig dels aldarulls violents al barri de Sants a causa del desallotjament de Can Vies.

Per aquesta instrucció, tant al subdirector dels Mossos que va donar l’ordre i a l’escopeter que va efectuar-la, van ser sentenciats a assumir la responsabilitat civil de la lesió causada amb una fiança conjunta de 200.000 euros. El judici … està per començar i les penes poden ser un màxim de tres a dotze anys de presó, segons si es demostra la intencionalitat o no de l’acció per part dels agents.

Tràiler “A tu què et sembla?

documental loading

Avui fa dos anys i mig de l’agressió patida per l’Ester Quintana. A hores d’ara no hi ha cap resposta institucional, cap responsabilitat. Aquesta és la nostra resposta.

3 de SETEMBRE de 2015 ESTRENA A BARCELONA.

AVUI ESTRENEM EL TRÀILER: MÀXIMA DIFUSIÓ!!!! #‎EsterQuintana‬

A partir del 4 de setembre es poden organitzar projeccions per tot el territori contactant amb: atqes.documental@gmail.com

‘A tu què et sembla?’, el documental del caso Ester Quintana

El film no se limita a dar testimonio de unos hechos terribles que se han ido sucediendo como consecuencia de la utilización por parte de las policías de armas que causan graves daños en el transcurso de manifestaciones multitudinarias

Manuel Duran – @mlduranm – ELDIARIO.ES

Ester Quintana un año después en el lugar de los hechos / EDU BAYER

Ester Quintana un año después en el lugar de los hechos / EDU BAYER

Ester Quintana, la mujer a quien una bala de goma disparada por la policía reventó un ojo el año 2012 en Barcelona, es la protagonista de un documental realizado por ex-alumnos de la Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona (EMAV) con sus propios medios con el título de A tu què et sembla? (¿”A ti qué te parece?”), cuyo tráiler comienza a difundirse hoy y que se estrenará el 3 de setiembre próximo en los cines Girona de Barcelona. El largometratge es en castellano y catalán subtitulado.

Este documental no se limita a dar testimonio de unos hechos terribles que se han ido sucediendo como consecuencia de la utilización por parte de las policías de armas que causan graves daños en el transcurso de manifestaciones multitudinarias. Con Ester también adquieren protagonismo colectivos sociales que se han organizado contra la brutalidad policial como son Ojo Con Tu Ojo y Stop Balas de Goma. Los autores señalan que quieren documentar la lucha de Quintana así como la de la sociedad a favor de la desaparición de las balas de goma y contra la brutalidad policial con el fin de garantizar la vida y la integridad física de las personas en el ejercicio de sus derechos.

Los autores señalan que quieren documentar la lucha de Quintana así como la de la sociedad a favor de la desaparición de las balas de goma y contra la brutalidad policial con el fin de garantizar la vida y la integridad física de las personas en el ejercicio de sus derechos.

Los responsables de A tu què et sembla? han trabajado durante un año y medio llevando a cabo entrevistas y recogiendo declaraciones de afectados directos, otros casos de mutilaciones por la utilización de balas de goma en manifestaciones, de periodistas, abogados, integrantes de movimientos sociales, profesionales de la cultura y la imagen como la directora de cine Isabel Coixet. También podremos ver cuál fue la actitud del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya y de los mandos del cuerpo de Mossos d’Esquadra ante los requerimientos de los jóvenes documentalistas.

Los que vemos es un documento humano e impactante con ritmo muy vivo a lo largo de sus 70 minutos de duración que se ha ido gestando durante dos años. La idea de documentar la fuerza y la dignidad de Ester Quintana junto a la vitalidad social contra la represión y la resignación, surgió en el seno de la EMAV el año 2013.

Un grupo de alumnos de esta Escuela pusieron en marcha el documental como proyecto de final de carrera y se pusieron en contacto con Quintana y con el colectivo Ojo Con Tu Ojo. La iniciativa se concretó en un cortometraje de 30 minutos que, de hecho, representaba el primer trabajo audiovisual alrededor del caso de Ester Quintana y sus repercusiones.

Una vez fuera de la Escuela, deciden ir más lejos y se arriesgan a la gran aventura de producir, realizar y editar un largometraje con sus propios medios, sin aportaciones financieras de nadie y con los equipos técnicos que tenían a su alcance.  A tu què et sembla?, con guión y dirección de Pau Poch y producción y edición de Tresa Manubens, también es resultado de un trabajo colaborativo en el que muchas personas, técnicos de sonido, de efectos especiales y otros, han hecho su aportación a título personal y gratuito.

A tu què et sembla? también es resultado de un trabajo colaborativo en el que muchas personas, técnicos de sonido, de efectos especiales y otros, han hecho su aportación a título personal y gratuito.

Enlace a la notícia: http://www.eldiario.es/catalunya/opinions/sembla-documental-caso-Ester-Quintana_6_387471294.html

#EsterQuintana     #ATQES

@ATQES @ojo_contuojo

‘A tu què et sembla?’, el documental del cas Ester Quintana

EL DIARIO.ES

Aquest film no es limita a donar testimoni d’uns fets esfereïdors que s’han anat succeint amb l’ús per part de les policies d’armes d’efectes desproporcionats en manifestacions multitudinàries

Ester Quintana un any després al lloc on va rebre l’impacte / EDU BAYER

Ester Quintana un any després al lloc on va rebre l’impacte / EDU BAYER

Ester Quintana, la dona a qui una bala de goma disparada per la policia va rebentar un ull l’any 2012, és la protagonista d’un documental fet per ex-alumnes de l’Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona (EMAV) amb els seus propis recursos amb el títol A tu què et sembla?, el tràiler del qual es fa públic avui i l’estrena està prevista per al 3 de setembre de 2015 als Cinemes Girona de Barcelona. El llargmetratge està fet en castellà i català subtitulat.

Aquest documental no es limita a donar testimoni d’uns fets esfereïdors que s’han anat succeint amb l’ús per part de les policies, d’armes d’efectes desproporcionats en manifestacions multitudinàries. Amb l’Ester prenen també protagonisme col·lectius socials que s’han organitzat contra la brutalitat policial com ara Ojo Con Tu Ojo i Stop Bales de Goma. Els autors assenyalen que volen documentar la lluita de Quintana i també la de la societat a favor de la desaparició de les bales de goma i contra la brutalitat policial per tal de garantir la vida i la integritat física de les persones quan exerceixen els seus drets.

Els autors assenyalen que volen documentar la lluita de Quintana i també la de la societat a favor de la desaparició de les bales de goma i contra la brutalitat policial per tal de garantir la vida i la integritat física de les persones quan exerceixen els seus drets.

Els responsables d’A tu què et sembla? han treballat durant un any i mig tot fent entrevistes i recollint declaracions d’afectats directes, altres casos de mutilacions per la utilització de bales de goma en manifestacions, de periodistes, advocats, integrants de moviments socials, gent de la cultura i la imatge com ara la directora de cinema Isabel Coixet. També podrem veure quina va ser l’actitud del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya i dels Mossos d’Esquadra davant els requeriments dels joves documentalistes.

El que veiem és un document humà i colpidor amb un ritme molt viu al llarg dels seus 70 minuts de durada que es va anar gestant durant dos anys. La idea de documentar la força i la dignitat de l’Ester Quintana així com la vitalitat social contra la repressió i la resignació, va sorgir al si de l’EMAV l’any 2013.

Un grup d’alumnes de l’Escola van posar en marxa el documental com a projecte final de carrera i es van posar en contacte amb Quintana i amb el col.lectiu Ojo Con Tu Ojo. El projecte es va concretar en un curtmetratge de 30 minuts que, de fet, representà el primer treball audiovisual al voltant del cas de l’Ester Quintana i les seves repercussions.

Una vegada fora de l’Escola, decideixen anar més lluny i es llancen a la gran aventura de produir, realitzar i editar un llargmetratge amb els seus propis mitjans, sense aportacions financeres de ningú i amb els equips tècnics que tenien a l’abast. A tu què et sembla?, amb guió i direcció de Pau Poch i producció i edició de Tresa Manubens, també és resultat d’una feina col·laborativa en què moltes persones, tècnics de so, d’efectes especials i altres, han fet la seva aportació a títol personal i gratuït.

Enllaç a la notícia: http://www.eldiario.es/catalunyaplural/opinions/sembla-documental-cas-Ester-Quintana_6_387471290.html Es

#EsterQuintana     #ATQES

La Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra ha incrementat un 80% el nombre d’efectius en cinc anys

Interior inverteix un milió d’euros en la furgoneta E-700, una autèntica central d’intel·ligència durant els operatius d’ordre públic, que rep imatges en directe dels helicòpters i geolocalitza la posició dels furgons policials en temps real.

 

Organigrama i evolució de la Brigada Mòbil Pau Fabregat

Organigrama i evolució de la Brigada Mòbil Pau Fabregat

 

El nombre d’efectius de la Brigada Mòbil (BRIMO) –unitat central d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra–, s’ha incrementat en un 80% al llarg del quinquenni més dur de la crisi econòmica. Contràriament al que ha passat a altres departaments del Govern de la Generalitat, on les retallades han forçat una reducció de personal a escoles i hospitals, els agents adscrits a la BRIMO han passat de 275 a 496 en el període 2008-2013. Des d’aleshores la xifra s’ha mantingut estable. El gran increment no es pot atribuir a l’última fase de desplegament en territori català de la policia autonòmica, ja que aquest va finalitzar l’1 de novembre de 2008 a les Terres de l’Ebre. Ha estat fruit de dues decisions polítiques: la primera, de Joan Saura (ICV), com a reacció a les protestes estudiantils contra el Pla Bolonya; i la segona, de Felip Puig (CiU), després del desallotjament de l’acampada indignada a plaça Catalunya de Barcelona.

El nombre d’agents disponibles s’ha quasi duplicat i això ha fet possible que ara, de fet, existeixin dues brigades mòbils, cadascuna d’elles composta per tres unitats (30 furgons) i comandada per un sotsinspector. Amb aquest nou organigrama la meitat dels antiavalots estan de guàrdia una setmana sencera i descansen la següent. Al soterrani de l’edifici Egara de Sabadell grans rengleres de furgons esperen una trucada per sortir a tota velocitat, en la majoria de casos, en direcció a Barcelona.

Al llarg de la tardor de 2012 van ser destituïts dos homes forts que comandaven la brigada: Manel Hermida (inspector) i Sergi Pla (Comissari General de Recursos Operatius), aquest últim per les informacions falses en relació al cas Ester Quintana. Des d’aleshores l’estratègia dels antiavalots de la Generalitat ha canviat. En previsió que l’1 de maig de 2014 entrés en vigor la prohibició d’ús de les bales de goma, el conseller d’Interior Ramon Espadaler va encarregar a l’inspector Marc Caparrós –provinent del Grup Especial d’Intervenció (GEI)– l’elaboració d’unes noves tècniques d’actuació en matèria d’ordre públic. Durant els mesos que Caparrós va estudiar com funcionaven les sis unitats de la BRIMO, per després implementar els canvis, va decidir acomiadar sis agents del furgó 414, en considerar que havien ocultat informació en relació al cas Ester Quintana. Espadaler, Caparrós i Josep Lluís Trapero –comissari en cap dels Mossos d’Esquadra–, amb aquell gest, van creure que havien fet net, malgrat mantenir la confiança en nombrosos agents imputats que segueixen en actiu; com ara el sotsinspector i l’escopeter del cas Quintana, un caporal i un agent del cas Pau Andaluz i els imputats del cas Òscar Alpuente –aficionat del Barça que va perdre un ull per una bala de goma–.

E-700: el cervell dels operatius

El furgó E-700, fàcilment reconeixible perquè duu una càmera al sostre amb un camp de visió de 360 graus, és la joia de la corona de la nova estratègia de control. Equipada amb cinc pantalles que mostren la informació elaborada per un software d’última generació, pot donar dades en temps real al cap de l’operatiu, durant una manifestació o un desallotjament. Les imatges captades per les càmeres d’alta definició dels dos helicòpters de la policia catalana es poden veure dins del furgó, alhora que en un mapa digital es pot veure la geolocalització de tots els furgons d’un dispositiu, tant de la BRIMO com de les ARRO que en ocasions especials puguin treballar sota les seves ordres. Això és possible gràcies a la col·locació de rastrejadors GPS en els vehicles. El software –desenvolupat especialment per aquesta tasca–, les càmeres i els equips informàtics necessaris han costat més d’un milió d’euros. Des d’aquest furgó també es manté una comunicació constant amb el Centre de Coordinació (CECOR), que a la ciutat de Barcelona sempre s’estableix a les dependències de la prefectura de la Guàrdia Urbana del carrer Lleida.

Notícies relacionades:

Un empresario denuncia a Felip Puig por pedir comisiones

Según el denunciante, Puig le exigió una comisión del 5% para adjudicarle una obra en el Puerto de Barcelona, cuando era consejero de Obras Públicas. Al negarse, el empresario recibió una visita amenazadora, según relata.
El consejero de Empresa y Empleo, Felip Puig, en su comparecencia en la 'comisión Pujol', al lado del presidente de la misma, el diputado de la CUP David Fernández

El consejero de Empresa y Empleo, Felip Puig, en su comparecencia en la ‘comisión Pujol’, al lado del presidente de la misma, el diputado de la CUP David Fernández / FOTO: parlament.cat

El consejero de Empresa y Empleo, Felip Puig, vuelve a estar en el punto de mira por acusaciones de presunta corrupción. Unas acusaciones que hasta ahora eran periodísticas o que lo salpicaban por parte familiar -dos de sus hermanos están imputados-, pero que ahora han llegado a los juzgados. “Nunca ha habido ninguna instrucción judicial”, declaró hace solo 10 días el consejero, en sede parlamentaria y refiriéndose a estas acusaciones.

La Audiencia Nacional (AN) ha remitido este viernes al Tribunal Superior de Justicia de Cataluña (TSJC) la denuncia de un empresario francés, François Seroux, contra Felip Puig, por presuntamente exigirle, cuando era consejero de Obras Públicas, una comisión ilegal del 5% como condición para adjudicarle una obra en el Puerto de Barcelona.

La Audiencia Nacional se ha inhibido en la denuncia por la condición de aforado autonómico de Puig, que implica que el tribunal competente en su caso sea el TSJC.

Episodio con tintes mafiosos

Seroux presentó su denuncia ante la Audiencia Nacional en enero, según se supo al mes siguiente. El empresario francés, además, relató también un presunto episodio de tintes mafiosos. Explicó que, cuando el empresario se negó a pagar la comisión supuestamente exigida por Puig, recibió la visita de una persona relacionada con la agencia de detectives Método 3, que le amenazó por el cobro de una deuda que el industrial no tenía. Un supuesto amago de amenaza para que se mantuviera en silencio sobre lo sucedido.

En el momento de conocerse la denuncia del empresario francés, Puig lo negó todo. “Nunca he cobrado ni he pedido comisiones”, afirmó en una entrevista radiofónica. Mas recientemente, en su comparecencia en la comisión Pujol del Parlamento autonómico, Puig negó igualmente otras acusaciones. “No he tenido nunca negocios con Jordi Pujol Ferrusola, ni con ninguno de sus hermanos, ni tampoco con los míos”, proclamó.

Seguir

Recibe cada nueva publicación en tu buzón de correo electrónico.

Únete a otros 12.934 seguidores

A %d blogueros les gusta esto: