RECURS CAS ESTER QUINTANA
El dia 1 de juny de 2016 ens va ser notificada la Sentència de la Secció Tercera de l’Audiència Provincial de Barcelona que ha jutjat la meva mutilació pels fets del 14 de novembre del 2012. En el curs de la investigació, hem desplegat un ingent esforç per indagar i aclarir al màxim la realitat dels fets i l’autoria dels mateixos, esprement al màxim les possibilitats que ens han estat donades. Es va indagar en tots els sentits possibles, incloent totes les opcions. Com es va posar de relleu durant el judici, moltes de les peticions de prova van obtenir un resultat negatiu: àudios que no existien, càmeres que tampoc van gravar, localitzacions de GPS de les furgonetes que no es registraven…
En aquest cas, com en tots els casos amb contingut policial, qui té la font de prova a l’abast és el mateix cos policial al que pertanyen els agents investigats. El tipus i nombre de dades que es proporcionen, els tempos en què arriben al Jutjat, els mitjans tècnics (pericials) que s’empren, depenen sempre de la col·laboració del Departament d’Interior. Les possibilitats de contrast de l’acusació particular, són sempre limitades i, en tot cas, desiguals. En aquest cas, la gestió política que se’n va fer va tenir una incidència negativa en el procediment judicial i va incrementar el dany que se’m va causar.
Valoro les disculpes que se m’han donat però, les disculpes no reparen, no reconforten, ni canvien la situació. Així que, sobretot, espero que mai més s’enfronti cap denúncia negant la credibilitat de la víctima per sobre de l’autoafirmació institucional.
Durant el judici, entenem que no tota la informació disponible va ser aportada. Tenim la convicció de què la realitat dels fets i la seva autoria eren conegudes, però no es va abocar al procés judicial. I això ens provoca frustració, indignació i preocupació. Lamentem que el Departament d’Interior delegués en el procés judicial i en l’esforç de les acusacions l’esclariment dels fets, tenint eines per indagar a nivell intern. Han estat quatre anys de camí sense obtenir respostes ni accedir a la veritat. El missatge que es dóna a la ciutadania és el de la desconfiança envers les institucions i la dissuasió de cara a seguir reclamant justícia per la vulneració de drets provocada pels cossos policials.
Un cop analitzada la sentència, entenem que la seva estructura, junt amb els estrictes requisits de prosperabilitat del recurs de cassació davant del Tribunal Suprem, fan inviable recórrer, tal com va manifestar el 3 de juny d’enguany la Fiscalia.
Com sempre, agraïm a la ciutadania la seva col·laboració i als mitjans de comunicació l’atenció que ens han dedicat.
Barcelona a 8 de juny de 2016
Ester Quintana Porras,
Laia Serra, Carla Vall
Ojocontuojo 