Tag Archive | BRIMO

COMUNICAT DE PREMSA:

RECURS CAS ESTER QUINTANA

El dia 1 de juny de 2016 ens va ser notificada la Sentència de la Secció Tercera de l’Audiència Provincial de Barcelona que ha jutjat la meva mutilació pels fets del 14 de novembre del 2012. En el curs de la investigació, hem desplegat un ingent esforç per indagar i aclarir al màxim la realitat dels fets i l’autoria dels mateixos, esprement al màxim les possibilitats que ens han estat donades. Es va indagar en tots els sentits possibles, incloent totes les opcions. Com es va posar de relleu durant el judici, moltes de les peticions de prova van obtenir un resultat negatiu: àudios que no existien, càmeres que tampoc van gravar, localitzacions de GPS de les furgonetes que no es registraven…

En aquest cas, com en tots els casos amb contingut policial, qui té la font de prova a l’abast és el mateix cos policial al que pertanyen els agents investigats. El tipus i nombre de dades que es proporcionen, els tempos en què arriben al Jutjat, els mitjans tècnics (pericials) que s’empren, depenen sempre de la col·laboració del Departament d’Interior. Les possibilitats de contrast de l’acusació particular, són sempre limitades i, en tot cas, desiguals. En aquest cas, la gestió política que se’n va fer va tenir una incidència negativa en el procediment judicial i va incrementar el dany que se’m va causar.

Valoro les disculpes que se m’han donat però, les disculpes no reparen, no reconforten, ni canvien la situació. Així que, sobretot, espero que mai més s’enfronti cap denúncia negant la credibilitat de la víctima per sobre de l’autoafirmació institucional.

Durant el judici, entenem que no tota la informació disponible va ser aportada. Tenim la convicció de què la realitat dels fets i la seva autoria eren conegudes, però no es va abocar al procés judicial. I això ens provoca frustració, indignació i preocupació. Lamentem que el Departament d’Interior delegués en el procés judicial i en l’esforç de les acusacions l’esclariment dels fets, tenint eines per indagar a nivell intern. Han estat quatre anys de camí sense obtenir respostes ni accedir a la veritat. El missatge que es dóna a la ciutadania és el de la desconfiança envers les institucions i la dissuasió  de cara a seguir reclamant justícia per la vulneració de drets provocada pels cossos policials.

Un cop analitzada la sentència, entenem que la seva estructura, junt amb els estrictes requisits de prosperabilitat del recurs de cassació davant del Tribunal Suprem, fan inviable recórrer, tal com va manifestar el 3 de juny d’enguany la Fiscalia.

Com sempre, agraïm a la ciutadania la seva col·laboració i als mitjans de comunicació l’atenció que ens han dedicat.

 

Barcelona a 8 de juny de 2016

 

Ester Quintana Porras,

Laia Serra, Carla Vall

Anuncios

Espadaler va condecorar el sotsinspector acusat per les lesions a Ester Quintana

La medalla de bronze al mèrit policial fou entregada a Eduardo Casas durant la cerimònia del Dia de les Esquadres de l’any 2014, en presència d’Artur Mas i quan feia dotze mesos que havia estat imputat pel jutge instructor

El sotsinspector Eduardo Casas a la porta del Palau de la Generalitat com a responsable de la unitat ARRO Barcelona / Albert Khun

Jesús Rodríguez28/04/2016 – LA DIRECTA

“Demano disculpes i perdó a qui els Mossos hagin pogut causar algun perjudici. També als seus familiars i amics, des d’un profund dolor solidari”, va manifestar Josep Lluís Trapero, comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, durant la cerimònia del Dia de les Esquadres celebrada a l’Auditori de Barcelona el 27 d’abril de 2014. Va ser el missatge oficial d’una diada marcada per les recents morts de Juan Andrés Benítez i Alfons Bayard en mans d’agents del cos. En paral·lel a això, però, i de manera molt discreta, es va actuar en sentit contrari.

En el decret de concessió signat el 22 d’abril de 2014 s’afirmava que la feina de Casas “contribueix a mantenir davant la ciutadania el prestigi i la bona imatge” dels Mossos d’Esquadra

Segons documentació del Departament d’Interior a la qual la Directa ha tingut accés, el sotsinspector de la Brigada Mòbil Eduardo Casas Pascual, imputat per les greus lesions a Ester Quintana, va ser condecorat per Ramon Espadaler en el marc d’aquella mateixa cerimònia. Li van concedir la medalla de bronze al mèrit policial amb distintiu blau per “la destacada trajectòria professional” i per haver demostrat “una gran professionalitat, dedicació i compromís en l’exercici de les seves funcions”.

Li van concedir la medalla de bronze al mèrit policial amb distintiu blau per “la destacada trajectòria professional” i per haver demostrat “una gran professionalitat, dedicació i compromís en l’exercici de les seves funcions”.

Segons Espadaler, la trajectòria del sotsinspector era creditora “d’una reconeixença especial” i en el decret de concessió signat el 22 d’abril de 2014 s’afirmava que la feina de Casas “contribueix a mantenir davant la ciutadania el prestigi i la bona imatge” dels Mossos d’Esquadra. L’acte va ser presidit per Artur Mas, dotze mesos després que el jutge d’instrucció hagués imputat el sotsinspector i un escopeter com a principals sospitosos de provocar les ferides que van mutilar a Ester Quintana.

La Fiscalia demana dos anys de presó i quatre d’inhabilitació per Eduardo Casas com a presumpte autor d’un delicte de lesions per imprudència greu, l’acusació particular incrementa aquesta petició fins als nou anys de presó i la inhabilitació especial per a l’exercici de la professió de policia per un delicte de lesions doloses amb pèrdua de membre principal. El judici s’ha celebrat al llarg de les tres últimes setmanes i la sentència es podria conèixer en el termini d’un mes.

Bales, mentides i cintes de vídeo

Vist per sentència el judici per les greus lesions a Ester Quintana a causa de munició policial

L’advocada Lydia Lajara, en representació de l’escopeter Llorenç Benjumea, va argumentar que un projectil de foam podia arribar a un diàmetre de 50 mm durant l’impacte. Un experiment a la redacció de la Directa ho desmenteix. / Victor Serri

David Fernàndez28/04/2016 – LADIRECTA
Estranya unanimitat, la viscuda ahir a l’Audiència de Barcelona, durant les conclusions del judici pel cas Ester Quintana. Fiscalia, defensa i acusació particular van coincidir categòricament en relat i fets provats. Tots tres van venir a dir el mateix: que el vespre del 14 de novembre de 2012, a les acaballes de la vaga general, tres furgonetes policials es van situar en la confluència del Passeig de Gràcia amb Gran Via, en una zona sense cap incident. Que els agents van desencotxar i, almenys, van disparar trets des de les unitats E-40 i E-414, sense complir ni protocols establerts ni ordres prèvies. Un microsegon després, Ester Quintana quedava greument ferida com a conseqüència de l’impacte d’un projectil policial. Necessitaria 592 dies, i múltiples intervencions quirúrgiques, per a recuperar-se d’unes ferides ja irreparables i d’unes seqüeles irreversibles. Insistim-hi: ahir, fiscalia, acusació particular i la defensa del sotsinspector i l’escopeter imputats deien el mateix i tiraven per terra totes les versions oficials, de Puig a Espadaler, hagudes i per haver.

Què resta per saber, doncs? El qui i el què. Escatir qui va fer-ho –des de quina de les dues furgonetes policials un escopeter va prémer el gallet– i exactament amb quina escopeta i projectil –bala de goma o foam. Per la fiscalia i l’acusació particular, resta provat que hauria estat l’escopeter de la unitat E-40 amb una bala de goma, atenent la lectura forense, mèdica i oftalmològica del tipus de lesions provocades. Les defenses, en canvi, van carregar duríssimament contra els agents de l’E-414 i ho atribueixen a un projectil de foam, a la recerca del dubte i d’una sentència absolutòria. Eloqüent final del cas Quintana, doncs: els agents de la Brimo discutint-se entre ells. I l’Ester mirant-s’ho en directe a la sala de vistes, amb una fermesa tan desbordant com l’astorada impotència col·lectiva de la resta.

Entremig, paradoxes de poder, el discurs oficial va dir sempre que no era una bala de goma, però va ser la mateixa oficialitat qui les va acabar prohibint

I malgrat tot, mai ningú ha arribat tan lluny com Ester Quintana i mai ha estat tan a prop de restablir la veritat, que equival sempre a rescabalar la justícia. El preu car, gairebé quatre anys. Entremig, paradoxes de poder, el discurs oficial va dir sempre que no era una bala de goma, però va ser la mateixa oficialitat qui les va acabar prohibint. La victòria d’Ester, de la solidaritat i la tenacitat, és indiscutible. Perquè dialècticament, només aquest sol fet –que fiscalia, defenses i acusació sostinguin ja el mateix– desmunta tota l’estratègia desinformativa d’Interior, despulla les nou versions oficials –consecutivament falses– que es van arribar a donar i ens recorda el viacrucis polític i judicial afegit, que ha hagut de viure Ester Quintana. Mentrestant, la veritat nòmada també deixarà per escrit, autèntic fet provat ahir, que la Generalitat de Catalunya és incapaç d’esbrinar qui i què i de depurar responsabilitats. Insistim-hi també: Interior no pot aclarir qui va disparar.

El procés és el càstig, suggeria Kafka, i tot procediment judicial força les contradiccions. Ahir, un cop més, com de propina vergonyant, van quedar acreditats els nombrosos nyaps que acumula del cas. Trets ocultats, versions impossibles, vídeos tallats, afers interns, informes mèdics, errors monumentals en l’àmbit polític i la «enorme torpeza» –segons l’advocada defensora, Olga Tubau– d’encarregar el segon informe sobre el cas… al sotsinspector imputat. De traca. «Una enorme torpeza», segons l’advocada defensora del mateix sotsinspector. Va planar també la lesivitat de les bales de goma, amb arguments peregrins de física quàntica i tot: la defensa va adduir que podia ser un projectil de foam perquè, en impactar, es deforma i canvia el seu diàmetre i perímetre fins assolir el d’una bala de goma. A ranvespre, a la redacció de la Directa, en laboratori improvisat vam fer la prova: i no, el projectil de foam no assoleix la dimensió de la bala de goma. Més encara, en l’ombra de la mala praxi també: a la Directa, fa anys, va arribar la dada, bala perduda, que era pràctica habitual que els escopeters de la Brimo carreguessin dins el furgó la següent bala de goma. El judici deixa de tot i més, fins i tot la reaparició sobtada, com a testimoni, d’un alt comandament de la Guàrdia Urbana que, vés per on, setmanes després dels fets va recordar haver guardat un projectil de foam que va trobar a una cruïlla de distància del lloc dels fets.

Un funcionari públic en l’exercici de les seves funcions que, o bé està disposat a acusar un altre company de la mateixa unitat per lliurar-se, o bé es disposa a acceptar que un company sigui condemnat pel que no va cometre

 

Qui va ser, què va ser. I, sobretot, qui menteix. Perquè algú menteix, és clar. Hemeroteca dura, en l’aporia de la impunitat, el desembre de 1995 la treballadora sexual Rita Margaret va ser violada sexualment, a la comissaria d’Indautxu a Bilbao, per un agent de la policia espanyola. Cap dels 20 agents que estava de servei aquella nit va voler dir res: ningú recordava, ningú en sabia res. La sentència, demolidora i duríssima, reblava el clau contra uns agents instal·lats «en obsoletes idees corporatives i falsa companyonia davant un gravíssim delicte». A col·lació aquella sentència, retrospectiva i mirall, perquè el cas Quintana acredita brutalment que avui, en el sí de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra, algú menteix obertament.

Perquè resta acreditat que menteix un agent en actiu, és a dir, un funcionari públic en l’exercici de les seves funcions que, o bé està disposat a acusar un altre company de la mateixa unitat per lliurar-se, o bé es disposa a acceptar que un company sigui condemnat pel que no va cometre. Ningú vol ser l’escopeter que va ferir Ester Quintana. O tal vegada, angles cecs i dubte permanent, tot plegat revesteix una estratègia de defensa –dilació, confusió, ocultació, obstrucció– cap a la impunitat i d’assumir que es condemnarà l’exèrcit però no es perdrà cap soldat. Sigui quina sigui de les tres, molt mala peça al teler de la impunitat.

A l’espera de la sentència definitiva, queda una altra que ja no cal que sigui escrita. Ja està redactada. I és inapel·lable. Avui, ara, aquí, l’arquitectura institucional, els sistemes de control intern o l’estructura policial de la Generalitat són incapaces d’aclarir qui i què va ferir Ester Quintana. Tampoc poden resoldre qui, en nòmina, menteix. I aquí seguim, sense resposta encara. Un altre dels trets definitoris de la impunitat: quedar-se sense resposta.

Notícies relacionades:

El sotsinspector del cas Ester Quintana reconeix que es va disparar en direcció a on era la víctima

Ambdós policies acusats es neguen a respondre a les preguntes de l’acusació particular. L’advocada Laia Serra considera que l’actitud dels agents té “el seu significat i també les seves conseqüències”

Després de nou jornades de judici era el moment d’escoltar el testimoni dels principals sospitosos, el sotsinspector i l’escopeter que la nit dels fets viatjaven a la furgoneta E-40 / Gorka Leiza

Jesús Rodríguez / 26/04/2016 – LADIRECTA

“Només respondré les preguntes de la fiscalia, del tribunal i de les meves advocades”, ha manifestat el sotsinspector Eduard Casas emprant el micròfon d’una de les dependències del Palau de Justícia de Barcelona, ubicat al passeig de Lluís Companys. L’escopeter Llorenç Benjumea també s’ha acollit al seu dret a no contestar les preguntes de les advocades d’Ester Quintana. La lletrada Laia Serra, en sortir de la sala de vistes, ha entregat al registre del jutjat la llista amb la setantena de preguntes no respostes. “No contestar és un dret dels acusats, té les seves raons de ser, el seu significat i també les seves conseqüències”, ha valorat Serra un cop finalitzada la sessió d’avui.

A preguntes de la fiscal, ambdós acusats han emprat l’expressió “trets” quan feien referència a la detonació de salves sense projectil

 

Després de nou jornades de judici era el moment d’escoltar el testimoni dels principals sospitosos, el sotsinspector i l’escopeter que la nit dels fets viatjaven a la furgoneta E-40 de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra. Tots dos han negat les acusacions i han assegurat que a la confluència de la Gran Via amb el Passeig de Gràcia només es van detonar salves (contundent soroll sense projectil), i no es va disparar cap pilota de goma. Malgrat això, els gestos i les paraules exactes eren transcendentals. A preguntes de la fiscal, ambdós acusats han emprat l’expressió “trets” quan feien referència a la detonació de salves sense projectil. El sotsinspector ha reconstruït gestualment l’instant de l’actuació de l’escopeter. “Va desencotxar, va agafar l’arma així, amb un angle”, ha explicat Casas mentre amb els braços feia el gest d’agafar una escopeta en posició horitzontal –les salves es poden disparar en posició vertical–, amb una petita inclinació cap a terra. El sotsinspector ha situat l’escopeter amb l’arma en direcció al lloc on es trobava Quintana just en el moment en què va prémer el gallet. Hi havia pilota de goma a la bocatxa? Casas ha assegurat que no, que no havia donat l’ordre de disparar bales de cautxú.

Un cop completada l’explicació sobre les seves actuacions aquella nit, els agents han destinat la resta de la declaració a sembrar l’ombra del dubte en relació a un grup d’antiavalots que viatjaven al furgó E-414, de la mateixa unitat. “No és normal que el furgó que viatja a la cua dispari vuit projectils de llançadora, i només dos projectils des del nostre furgó que viatja a la capçalera”, ha assenyalat Benjumea quan li han preguntat quin nombre de trets van sortir de cadascun dels dos furgons al llarg de totes les hores d’intervenció durant la vaga general de 14-N de l’any 2012. Casas ha revelat que va ser el sotsinspector Marc Pla qui li va fer veure que el furgó E-414 s’havia avançat i es trobava en una posició poc habitual. “Has vist aquestes imatges?Em va dir. La furgoneta s’avança i es posa al vostre costat”, ha recordat Casas. No és un detall menor si tenim en compte que Marc Pla és germà de Sergi Pla, el comissari destituït per Felip Puig arran de la cadena de versions contradictòries d’aquest cas.

En primer pla el sotsinpector Eduard Casas durant la vista oral del judici a l’Audiència de Barcelona / Gorka Leiza

Després que Pla alertés Casas, va ser aquest –malgrat estar imputat– qui va interrogar el caporal del furgó E-414 en relació a la seva posició i la seva actuació la nit dels fets. “Calibra bé les teves paraules, li vaig dir al caporal, perquè tingués en compte com podien ser interpretades”, ha revelat Casas. Com a resultat de tot plegat es va fer un informe que consta a les actuacions i que va anunciar en roda de premsa el conseller Ramon Espadaler l’estiu de l’any 2013. És a dir, el sotsinspector imputat va redactar un informe –que ha esdevingut el principal argument de la seva defensa– on es fa constar frases textuals que hauria dit un caporal, però que aquest últim va negar la setmana passada durant la testifical davant del tribunal. La principal conseqüència d’aquesta maniobra és haver generat un major grau de confusió entre els tres jutges que hauran de resoldre si absolen o condemnen els acusats.

És a dir, el sotsinspector imputat va redactar un informe –que ha esdevingut el principal argument de la seva defensa– on es fa constar frases textuals que hauria dit un caporal, però que aquest últim va negar la setmana passada durant la testifical davant del tribunal.

Es va poder disparar un doble tret

Aquest matí també han declarat quatre pèrits de la Guàrdia Civil i un mosso d’esquadra especialitzats en balística. Tots ells han confirmat que l’escopeta Benelli d’on podria haver sortit el tret té capacitat per detonar de manera consecutiva fins a vuit salves, i que el temps màxim per a carregar i disparar una pilota de goma seria d’uns quinze segons. Un dels pèrits de la Guàrdia Civil, però, ha matisat que a les proves que es van fer a una sala de tir es va comprovar que el segon projectil –a vegades– quedava obturat i s’havia de reposicionar manualment. Dos especialistes en trastorn posttraumàtic han certificat que Quintana ha hagut de rebre tractament ininterromput durant quatre anys, malgrat constatar una evolució molt favorable.

 

Notícies relacionades:

 

 

Cas Ester Quintana: l’actuació més polèmica de la història dels Mossos, a judici 10/04/2016 – La incessant concatenació de versions oficials –contradictòries entre si– en relació amb el cas Ester Quintana ha convertit els fets…

Ester Quintana demana nou anys de presó per als policies acusats de rebentar-li l’ull

A l’escrit d’acusació redactat per les advocades Laia Serra i Carla Vall es manifesta que els policies van disparar voluntàriament i coneixedors del “perill vital real” del tret. La Fiscalia, per contra, demana dos anys de presó

Jesús Rodríguez – LADIRECTA

Ester Quintana a la presentació d’un documental sobre el seu cas, el setembre passat. Pedro Mata (Fotomovimiento)

L’escrit d’acusació que la representació legal d’Ester Quintana ha entregat a la secció Tercera de l’Audiència Provincial de Barcelona reclama una pena de nou anys de presó pel sotsinspector Eduardo Casas Pascual i per l’escopeter Llorenç Benjumea Blanco, a qui consideren responsables directes de l’actuació policial que va provocar la pèrdua d’un ull de la jove; a diferència del parer de la fiscalia, que demana 2 anys de presó per una “imprudència greu”, les advocades Laia Serra i Carla Vall conclouen que els agents van actuar amb ple coneixement del “perill vital real” que podia ocasionar el tret amb bala de goma i per això situen la pena en nou anys de presó i el mateix període temporal d’inhabilitació per a exercir com a policies.

Les lletrades avalen la seva tesi amb l’argument que “disparar una bala de goma requereix un acte voluntari per part de l’agent: l’extracció del sarró pectoral i la col·locació manual del projectil de cautxú dins la bocatxa de l’arma i, tot seguit, prémer el gatell”, i que malgrat “saber que era un despropòsit disparar bales de goma contra vianants que es trobaven caminant a una trentena de metres, i que s’estava contravenint perillosament les normes de seguretat i principis rectors, el sotsinspector 3.772, va ordenar al seu agent escopeter 14.211 que tenia a la vora, que disparés en la direcció on hi havia n’Ester Quintana”. Cal recordar que els projectils surten de l’escopeta a una velocitat de 200 metres per segon i les víctimes ni tan sols tenen temps de protegir-se o evitar la trajectòria de la bala.

El dia de la celebració del judici -d’aquí a uns mesos- declararan Quintana, els dos policies processats, altres agents adscrits a les furgonetes E-40, E-414 i E-403, i el Director General de la Policia, Manel Prat, que aquella nit “rebia imatge i so en directe des de la Sala de Comandament”. Aquest últim serà notificat al seu actual lloc de treball, el departament de màrqueting de la cadena de supermercats Bon Preu.

Al judici declararan Quintana, els dos processats, altres agents adscrits a la Brigada Mòbil, i el Director General de la Policia, Manel Prat, que aquella nit “rebia imatge i so en directe des de la Sala de Comandament”

Ester Quintana ha patit greus lesions físiques i psicològiques arran d’aquella actuació policial, va ser intervinguda quirúrgicament en cinc ocasions i va requerir 562 dies de curació. Ara porta un implant de pròtesi ocular i plaques de titani internes a la zona afectada. La companyia asseguradora del departament d’Interior de la Generalitat la va indemnitzar amb 260.000 euros, com a reconeixement implícit de l’autoria policial de la lesió, i el comissari en cap dels Mossos, Josep Lluis Trapero també va reconèixer l’origen policial de la mutilació en una entrevista a El Món a RAC1. Els agents imputats, però, no han estat suspesos de sou i feina. Eduardo Casas actualment treballa a les files de la unitat ARRO i Llorenç Benjumea es manté en actiu a la Brigada Mòbil (BRIMO).

Els agents imputats, però, no han estat suspesos de sou i feina. Eduardo Casas actualment treballa a les files de la unitat ARRO i Llorenç Benjumea es manté en actiu a la Brigada Mòbil (BRIMO).

 


NOTÍCIES RELACIONADES

 

Ester Quintana pide nueve años de cárcel para los dos mossos acusados de la pérdida de su ojo Sus abogadas les acusan de un delito de lesiones con pérdida de miembro principal y solicitan la inhabilitación de los agentes durante el tiempo que dure la condena. PUBLICO.ES / EUROPAPRESS

Ester Quintana pide nueve años de prisión a los mossos imputados por vaciarle un ojo – La petición de Quintana se suma a la que ya planteó la Fiscalía, que solicitó una pena de dos años de prisión y cuatro de inhabilitación – DIARIO.ES / CATALUNYAPLURAL.CAT  CAT

Ester Quintana pide 9 años de cárcel para los dos mossos que la dejaron tuertaGERMAN GONZÁLEZ / ELMUNDO.ES

Ester Quintana pide nueve años para los dos mossos acusados de reventarle un ojo – La petición se suma a la que ya ha planteado la fiiscalía, que solicita una pena de dos años – J.G. ALBALAT / ELPERIODICO.COM

Ester Quintana pide nueve años de cárcel para los dos mossos acusados de hacerle perder un ojo – Son el subinspector que ordenó disparar balas de goma y el escopetero, que pudo negarse a disparar ya que el director de los Mossos no dio la orden. Además, las abogadas de Quintana alegan que se disparó contra una zona sin incidentes en la que se podrían haber utilizado otros medios “menos lesivos” – INFOLIBRE.ES

Ester Quintana demana nou anys de presó per als dos mossos acusats de la pèrdua del seu ull – En un escrit presentat aquest dimecres davant de l’Audiència de Barcelona, els acusen d’un delicte de lesions amb pèrdua de membre principal – ELMÓN.CAT

Josep Lluís Trapero, cap dels Mossos d’Esquadra, assumeix l’autoria policial de la lesió a Ester QuintanaJesús Rodríguez dimarts, 17 novembre, 2015

4 gats

Tres anys després, Ester Quintana al “4 gats”

09/11/2015

Entrevista que emetran dissabte 14N al Suplement de Catalunya Radio, coincidint amb 3er Aniversari de l’agressió.

De 12 a 13 hs.

Durant la manifestació per la vaga general del 14 de novembre de 2012, Ester Quintana va rebre l’impacte d’una pilota de goma que li va fer perdre un ull. Ella va mantenir des del primer moment que l’impacte havia estat d’una pilota de goma dels antiavalots. Tres anys després, Quintana passeja amb Ricard Ustrell pel barri del Fòrum de Barcelona repassant la seva vida abans i després d’aquell moment, la reacció de les autoritats i la lluita per la prohibició de les pilotes de goma.

VÍDEO: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/titol-video/video/5563105/

Relevo del jefe de antidisturbios de los Mossos

La Brimo lleva meses fuera de las portadas de los diarios que otro tiempo ocupó por casos como el de Ester Quintana

LA VANGUARDIA 

El jefe de los antidisturbios de los Mossos d’Esquadra, un grupo policial conocido técnicamente como “Brigada Mòbil (Brimo)”, el inspector Marc Caparrós, será relevado de su cargo el próximo mes de septiembre, según adelantó ayer la Cadena Ser en Barcelona.

Caparrós se hizo cargo de esta delicada unidad policial en 2012, después de que se produjeran diversas operaciones de dispersión de masas en la calle de gran notoriedad en los medios de comunicación. Desde la llegada de este inspector, que procedía del grupo de élite de asalto de los Mossos, el Grup Especial d’Intervenció (CEI), a los antidisturbios se produjo un cambio muy notable de estrategia. La Brimo pasó a ser de mayor contención y de menor reacción. La culminación de este proceso tuvo su máxima expresión en la retirada de las pelotas de goma como herramienta principal de dispersión.

Para sustituirlas, la Brimo se dotó de mejores protecciones personales para los agentes, cañones sónicos y escopetas trazadoras con munición viscoelástica de precisión. Aunque oficialmente desde Mossos no se quería confirmar ayer la noticia, otras fuentes del cuerpo ratificaron el relevo y expresaron que este responde a ciertos desencuentros que Caparrós habría tenido con sus superiores que, pese a que la Brimo lleva meses fuera las portadas de los diarios, querrían un nuevo giro en el mando.

http://www.lavanguardia.com/politica/20150707/54433261202/relevo-jefe-antidisturbios-mossos.html

El-jefe-de-los-antidisturbios-_54433240780_53389389549_600_396

El jefe de los antidisturbios, Marc Caparrós, en una comparecencia en el Parlament. parlament.cat


 

La cúpula de Mossos rellevarà el cap dels antiavalots

El canvi de destí de l’Inspector Marc Caparrós té a veure amb moviments al cos però també amb desavinences internes entre aquest comandament i els seus superiors

CADENA SER

La Prefectura dels Mossos d’Esquadra rellevarà el cap dels antiavalots després de quasi tres anys al capdavant d’una de les àrees més polèmiques del cos. L’Inspector, Marc Caparrós, que havia estat també el cap del Grup Especial d’Intervenció dels Mossos, canviarà de destí a partir del setembre, segons ha pogut saber aquesta redacció de fonts del cos.

Leer Más…

La Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra ha incrementat un 80% el nombre d’efectius en cinc anys

Interior inverteix un milió d’euros en la furgoneta E-700, una autèntica central d’intel·ligència durant els operatius d’ordre públic, que rep imatges en directe dels helicòpters i geolocalitza la posició dels furgons policials en temps real.

 

Organigrama i evolució de la Brigada Mòbil Pau Fabregat

Organigrama i evolució de la Brigada Mòbil Pau Fabregat

 

El nombre d’efectius de la Brigada Mòbil (BRIMO) –unitat central d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra–, s’ha incrementat en un 80% al llarg del quinquenni més dur de la crisi econòmica. Contràriament al que ha passat a altres departaments del Govern de la Generalitat, on les retallades han forçat una reducció de personal a escoles i hospitals, els agents adscrits a la BRIMO han passat de 275 a 496 en el període 2008-2013. Des d’aleshores la xifra s’ha mantingut estable. El gran increment no es pot atribuir a l’última fase de desplegament en territori català de la policia autonòmica, ja que aquest va finalitzar l’1 de novembre de 2008 a les Terres de l’Ebre. Ha estat fruit de dues decisions polítiques: la primera, de Joan Saura (ICV), com a reacció a les protestes estudiantils contra el Pla Bolonya; i la segona, de Felip Puig (CiU), després del desallotjament de l’acampada indignada a plaça Catalunya de Barcelona.

El nombre d’agents disponibles s’ha quasi duplicat i això ha fet possible que ara, de fet, existeixin dues brigades mòbils, cadascuna d’elles composta per tres unitats (30 furgons) i comandada per un sotsinspector. Amb aquest nou organigrama la meitat dels antiavalots estan de guàrdia una setmana sencera i descansen la següent. Al soterrani de l’edifici Egara de Sabadell grans rengleres de furgons esperen una trucada per sortir a tota velocitat, en la majoria de casos, en direcció a Barcelona.

Al llarg de la tardor de 2012 van ser destituïts dos homes forts que comandaven la brigada: Manel Hermida (inspector) i Sergi Pla (Comissari General de Recursos Operatius), aquest últim per les informacions falses en relació al cas Ester Quintana. Des d’aleshores l’estratègia dels antiavalots de la Generalitat ha canviat. En previsió que l’1 de maig de 2014 entrés en vigor la prohibició d’ús de les bales de goma, el conseller d’Interior Ramon Espadaler va encarregar a l’inspector Marc Caparrós –provinent del Grup Especial d’Intervenció (GEI)– l’elaboració d’unes noves tècniques d’actuació en matèria d’ordre públic. Durant els mesos que Caparrós va estudiar com funcionaven les sis unitats de la BRIMO, per després implementar els canvis, va decidir acomiadar sis agents del furgó 414, en considerar que havien ocultat informació en relació al cas Ester Quintana. Espadaler, Caparrós i Josep Lluís Trapero –comissari en cap dels Mossos d’Esquadra–, amb aquell gest, van creure que havien fet net, malgrat mantenir la confiança en nombrosos agents imputats que segueixen en actiu; com ara el sotsinspector i l’escopeter del cas Quintana, un caporal i un agent del cas Pau Andaluz i els imputats del cas Òscar Alpuente –aficionat del Barça que va perdre un ull per una bala de goma–.

E-700: el cervell dels operatius

El furgó E-700, fàcilment reconeixible perquè duu una càmera al sostre amb un camp de visió de 360 graus, és la joia de la corona de la nova estratègia de control. Equipada amb cinc pantalles que mostren la informació elaborada per un software d’última generació, pot donar dades en temps real al cap de l’operatiu, durant una manifestació o un desallotjament. Les imatges captades per les càmeres d’alta definició dels dos helicòpters de la policia catalana es poden veure dins del furgó, alhora que en un mapa digital es pot veure la geolocalització de tots els furgons d’un dispositiu, tant de la BRIMO com de les ARRO que en ocasions especials puguin treballar sota les seves ordres. Això és possible gràcies a la col·locació de rastrejadors GPS en els vehicles. El software –desenvolupat especialment per aquesta tasca–, les càmeres i els equips informàtics necessaris han costat més d’un milió d’euros. Des d’aquest furgó també es manté una comunicació constant amb el Centre de Coordinació (CECOR), que a la ciutat de Barcelona sempre s’estableix a les dependències de la prefectura de la Guàrdia Urbana del carrer Lleida.

Notícies relacionades:

Interior cambiará las pelotas de goma por otras “armas robustas”

Espadaler no da una fecha para la sustitución ni aplica una moratoria en su uso

– EL PAÍS

Después de seis meses de debate sobre el modelo de orden público catalán, el consejero de Interior, Ramon Espadaler, aseguró este jueves que la opción “más viable” es cambiar las pelotas de goma por otro tipo de “arma robusta”. Interior, sin embargo, no avanzó ni de qué tipo de armas puede tratarse, ni los plazos para hacer efectivo ese cambio. Solo avanzó que buscará un arma con la que se “reduzca la discrecionalidad y sirva para minimizar el riesgo”. Mientras tanto, ni se aplica una moratoria ni se retiran las pelotas. “No se puede hacer de hoy para mañana”, aseguró el consejero en declaraciones a los periodistas en lo pasillos del Parlament, que se refirió al “inicio del final de las pelotas de goma”.

Espadaler admitió sin embargo que la conclusión a la que han llegado es la misma que tenían al inicio del debate sobre el modelo de orden público. Cuando se creó la comisión, presentaron un informe en el que ya se apuntaba la decisión de sustituir las pelotas por otras armas similares, en cuanto a su capacidad para lesionar. “Entonces era una posibilidad, ahora es la posibilidad más viable”, se excusó, alegando que la comisión ha servido para escuchar la opinión de todos los partidos políticos.

Este jueves expiraba el plazo para que los grupos presentasen sus conclusiones a una comisión que nació forzada por el caso de Ester Quintana. La mujer perdió un ojo en la huelga del 14-N, presuntamente, fruto de un pelotazo lanzado por los Mossos d’Esquadra. Iniciativa, PSC, ERC y la CUP pidieron ayer la prohibición de las pelotas. La CUP fue el partido más radical en sus conclusiones, que pidió que se eliminen las pelotas de goma y que se disuelva la unidad antidisturbios de los Mossos d’Esquadra, conocida como Brimo (Brigada Móvil).

El diputado de ICV-EUiA Jaume Bosch exigió la “prohibición inmediata y total, sin excepciones” de este tipo de arma que, según su documento que han presentado, han dejado sin un ojo a al menos seis personas. También plantean que el Parlament “pida perdón a las víctimas que ha habido en Catalunya”. Sobre la posibilidad de que introducir nuevas armas, los ecosocialistas solicitan que no se use el tanque de agua, como ya avanzó el director general de la policía, Manel Prat. Y pidió que antes de introducir cualquier nuevo material, se debata primero en el Parlament.

El PSC también solicitó que se retire esta munición, de forma “inmediata y definitiva”, según dijo el diputado Ferran Pedret en los pasillos del Parlament. “Los daños que causan son normalmente mucho más elevados que el bien jurídico que se pretendía proteger”, defendió. También solicitó un reconocimiento por parte de la administración en los casos de las personas heridas, y una posterior atención a las víctimas.

De la misma forma, ERC abogó por la prohibición de las pelotas porque considera que su no se puede controlar la trayectoria de las bolas una vez se disparan, y su impacto. A su entender, “la revisión del actual modelo” de orden público es imprescindible “para avanzar en la profundización democrática”. También pidió que de oficio se indemnice y se resarza a las víctimas. Solo el PP defendió en sus conclusiones que se mantengan las pelotas, aunque insta al gobierno a que siga de forma “constante” buscando otras opciones “menos lesivas”.

#dretsenperill Una justícia bòrnia

243.cat ⋅ 11 desembre 2012

Les mentides del departament d’Interior per assegurar la total impunitat dels Mossos d’Esquadra.

El dilluns 3 de desembre, el conseller d’Interior Felip Puig compareixia públicament al Parlament de Catalunya per informar sobre el dispositiu policial durant la Vaga General del 14N. L’actuació dels mossos va tenir com a conseqüències l’agressió a dos menors a Tarragona, la pèrdua d’un ull d’Ester Quintana, i nombroses agressions a manifestants i persones que es trobaven al centre de Barcelona. La compareixença va girar al voltant de la criminalització dels manifestants i la negació rotunda que la ferida a l’ull de l’Ester pogués haver estat causada per un projectil disparat pels mossos. Una compareixença plena de mentides, que han quedat en evidència amb múltiples vídeos i el testimoni de ciutadans i periodistes que allí es trobaven.

14npanicfotomovimiento

Una agressió silenciada pels mitjans

Ester Quintana ha estat protagonista involuntària de la manifestació de la Vaga General del 14N en ser la setena persona en perdre un ull en els últims 3 anys a Barcelona. El seu cas ha estat negat repetidament per les autoritats fins que ha saltat als grans mitjans després de la difusió d’un vídeo de 15Mbcntv i la plataforma Rereguarda en Moviment on explica en primera persona com va perdre un ull en el moment en què es dirigia al metro amb uns amics després de la manifestació.

[http://www.youtube.com/watch?v=ksm7f3ey1bc]

Perdre un ull / Perder un ojo

La pressió popular s’ha plasmat en diverses concentracions de suport, com la que va aplegar unes 500 persones davant del Departament d’Interior el dimecres 21 de novembre.

ojocontuojo21nfotomovimiento

També amb la campanya #OJOcontuOJO en què ciutadans anònims i famosos es solidaritzen amb l’Ester compartint fotos a Facebook i al blog ojocontuojo.wordpress.com. A Twitter i a Instagram s’expressava la indignació i denúncia del cas mitjançant els HT #EsterParla, #ÀnimsEster, #StopBalesDeGoma i #OJOcontuOJO. Tot aquest allau d’informació desmentint les declaracions oficials ha provocat que, malgrat el silenci en els mitjans de comunicació públics de Catalunya (com TV3), el seu testimoni hagi acabat sent portada de diaris (com El Periódico o El País digital).

Malgrat tot, TV3 no ha informat sobre aquestes contradiccions de la versió oficial fins que 3 setmanes després el director general dels Mossos d’Esquadra, Manel Prat, s’ha vist obligat a desmentir el conseller d’Interior, posant en evidència la manca de pluralisme de TV3 que hauria de garantir com a mitjà públic. Així, no acompleix la Llei 22/2005 de la comunicació audiovisual de Catalunya que afirma en l’article 5: “El pluralisme en la comunicació audiovisual és una condició essencial per al compliment de la llibertat d’expressió, d’informació i de comunicació, i garanteix la lliure formació de l’opinió pública i la diversitat i la cohesió socials“. És que potser els mitjans públics de Catalunya ja no estan preocupats per la diversitat i la cohesió social?

A més a més, el portal 324.cat va ocultar un article sobre el tema de dia 21 de novembre que ni es trobava en el cercador, ni estava enllaçat des de la portada, cosa que el feia impossible de trobar si no es tenia l’enllaç directe.

Fins i tot alguns periodistes, com el que va ser director de TV3 Alfons Quintà, fa temps que denuncien una deriva servilista dels mitjans públics. Laia Altarriba, en l’article “TV3, el DOGC televisat?” (el DOGC és el diari oficial de la Generalitat), fa una anàlisi molt precisa de l’estratègia que hi ha darrere “no anar al fons de la notícia i limitar-se a un periodisme de declaracions“: no qüestionar mai les versions oficials. En el cas de l’Ester és preocupant que tot i que el vídeo que evidenciava que Puig va mentir al Parlament ja circulava feia dies per la xarxa i diversos mitjans van anar fent-se’n ressò gradualment (per exemple, Antena 3 ja ho contava el dijous 6), només van informar que, efectivament, sí s’havien disparat projectils per la zona on era l’Ester després que Manel Prat ho reconegués públicament el divendres 7 en antena a Catalunya Ràdio. I si Manel Prat no ho hagués reconegut divendres? Continuarien sostenint i reproduint la versió de Puig? On queda el “bon periodisme” i els compromisos de TV3 amb la ciutadania?

#mentidesPuig

Puig va destacar en començar la seva compareixença que parlaria principalment de dos temes: l’agressió dels menors a Tarragona i la dona que ha perdut un ull a Barcelona, ​​l’Ester. El conseller va insistir de nou en la seva versió sobre l’agressió fortuïta als menors i en què no es van utilitzar bales de goma.

Mentrestant, a les portes del Parlament es concentraven prop de mig centenar de persones, convocades per les plataformes Stop Bales de Goma i Rereguarda en Moviment per exigir, una vegada més, la dimissió de Felip Puig.

Stop rubber bullets

Foto d’Antigonia de la concentració a les portes del Parlament

Desmuntem, una a una totes, les mentides pronunciades pel Sr. Felip Puig en la seva declaració, aquí transcrita.

#mentida1: ‘No es va llançar cap pilota de goma’

Segons el conseller d’Interior: “no es va llançar cap pilota de goma al llarg de tot el dia 14 de novembre, ni al passeig de Gràcia, ni a la Via Laietana, ni a l’avinguda de la Catedral. Es llancen salves, que no projectils, amb la llançadora de les boles de goma a l’avinguda de la Catedral i es llancen dues salves sense projectil… tots els projectils de boles de goma que van sortir i que estan estipulats tornen a ser reintegrats en l’operatiu aquest dia. […] Boles de goma a tot el dia, no es van llançar i de projectils de llançadora de 40 mm només se’n llancen a la zona de l’avinguda de la Catedral i de la Via Laietana, a l’altura d’Urquinaona.”

Resulta sorprenent que es negui l’evidència atesos els nombrosos vídeos, streamings i fotos, entre ells un de Jordi Escofet (@sibius) per SicomTV on es veu com agents de la BRIMO disparen a la zona en el moment exacte en què l’Ester va rebre l’impacte.

[http://www.youtube.com/watch?v=Un0moWvnCwQ]

Els mossos no només van denegar l’auxili a l’Ester, que va haver de ser ajudada per una patrulla de la guàrdia urbana, sinó que a més van impedir el pas a l’ambulància a través del setge policial per poder atendre-la, com es veu en el vídeo. Altres vídeos mostren un mosso d’esquadra disparant bales a passeig de Gràcia

[http://www.youtube.com/watch?v=VYA8jl6cpt0]

Totes aquestes evidències han fet que les declaracions de Felip Puig hagin hagut de ser desmentides per Manel Prat, director general dels Mossos d’Esquadra. Prat ha anat encara més enllà, arribant a afirmar: “Haurem d’estudiar què va passar, qui va disparar aquesta arma i valorar i prendre les decisions més oportunes a nivell intern“.

#mentida2: No es van disparar “boles” de goma, sinó projectils de les anomenades llançadores i salves

Es van disparar bales de goma, de les que danyen òrgans interns, maten i deixen bòrnia gent, com s’ha demostrat en un recent cas documentat a França. De fet, segons informes per al Parlament Europeu, a la UE només se sap de 6 estats que autoritzin l’ús de projectils cinètics per dispersar manifestants en cas de disturbis (sense càrrega explosiva, com les bales de goma i projectils foam): Bèlgica , Dinamarca, França, Itàlia, Espanya i el Regne Unit.

egiptobarcelona

Finalment, el 6 de desembre, van haver rectificar i admetre que al marge de les salves es van disparar projectils de precisió foam (material viscoelàstic de 40 mm de diàmetre) amb una escopeta GL-06 que eufemísticament anomenen llançadores. L’arma és de conseqüències molt més devastadores que les anteriors, ja va ser dissenyada per no haver de rebotar les bales a terra, permetent disparar amb precisió a una distància de fins a 50 metres fins a 20 projectils en un minut. Per tant, es pot deduir que l’escopeter que va disparar a l’Ester ho va fer apuntant directament a la seva cara.

franchisenelalmacenladirecta

Les escopetes de Mossos es guarden en una armeria com aquesta. Font: La Directa

#mentida3: llençar pilotes fora (mai millor dit) als manifestants, recorrent una vegada més al gastat recurs de criminalitzar els moviments socials.

Puig va afirmar: “Però vull insistir que amb la informació recopilada i analitzada fins ara, hem de descartar que tingui l’origen en una acció dels Mossos d’Esquadra. Sí entre aquestes hores, i entre les 20:48 i les 20:52 , es produeixen també llançaments d’objectes per part d’individus i grups, alguns encaputxats a la zona de passeig de Gràcia, entre plaça Catalunya i el carrer Casp.”

Segons declaracions d’una de les advocades de l’Ester al diari Mas Público, la documentació mèdica que acompanya la querella presentada per Ester Quintana corrobora que la seva lesió va ser causada per l’impacte d’un projectil llançat a gran velocitat, fet que descartaria que la lesió pugui ser deguda al llançament amb la mà d’algun altre objecte. “Aquest tipus d’impactes i lesions són molt característiques i descarten qualsevol altre tipus de projectil que es pogués haver llançat“, ha puntualitzat la lletrada.

L’agressió a Ester Quintana va ser causada per projectils llançats pels Mossos. El vídeo de SicomTV mostra fins i tot el moment just després que l’Ester rebés el tret i com les persones que intentaven ajudar-la demanaven una ambulància, sent agredides pels mossos que van denegar auxili a una ferida.

#mentida4: Són més les víctimes per bales de goma, Sr Puig

“Però vull recordar que, dels antecedents de ferits amb boles de goma es produeix un l’any 2001 i, a Catalunya, quatre el 2009 i dos el 2010. Els ulls, afectacions de traumatismes oculars. Quatre, l’any 2009 i dos el 2010. “

Puig no fa bé els comptes, el 2012 durant la Vaga General del 29M hi va haver 4 ferits per bales de goma: 2 van perdre un ull i dos més els va rebentar la melsa. El balanç de l’anterior vaga, del 29M, fou de 40 ferits, 5 d’ells greus i 19 politraumatismes (trencaments de cames i braços, esquinços en dits, hematomes i fractures diverses).

huelga_general_bcn_0691-1

Moment després de l’impacte que va fer perdre l’ull a un manifestant el 29M. Font: Jesús G Pastor

D’altra banda, en la Vaga General del 14N 29 persones van necessitar assistència mèdica: 17 ciutadans i 12 Mossos, un d’ells atropellat per una furgoneta de la BRIMO que va haver de ser intervingut quirúrgicament i del qual no s’ha facilitat informació de la seva gravetat per part dels mossos, ni el departament d’Interior ha donat cap tipus d’explicació pública d’uns fets tan greus.

[http://www.youtube.com/watch?v=xr_lRr-4_5k]

#mentida5: Els mossos peguen ‘per error’

Amb el comunicat oficial dels mossos al respecte de l’agressió als menors a Tarragona que va tenir lloc també el 14 de novembre n’hi ha per llogar-hi cadires. S’explica l’agressió com a fortuïta en els següents termes: “el rebot de la defensa en la motxilla del perseguit, ha tocat el cap d’un menor que estava darrera i fora de la visió de l’agent actuant“. I fins i tot s’arriba a justificar l’agressió atès que el menor integrava un piquet.

Un cop més les imatges parlen per si mateixes, en el següent vídeo de Jordi Salvia es veu clarament que malgrat el suposat error, i del rebot, l’agent ho remata amb un altre cop de porra. Això de la germana, també va ser error?.

[http://www.youtube.com/watch?v=zW2BMVBxc08]

Les declaracions posteriors del conseller Puig mantenen la mateixa tesi, que l’agressió es va produir “d’una manera fortuïta”, però pel que considera “fets reprovables” només ha obert un expedient informatiu.

La querella criminal

El Dimecres 5 de desembre, els advocats d’Ester Quintana, Laia Serra i Andrés Garcia, van presentar una querella criminal contra l’agent concret que va efectuar el tret que la va ferir, així com el seu cap immediat, el cap de la unitat de la BRIMO a la qual pertany aquest agent -que també en seria responsable-. A més el departament d’Interior hauria d’assumir-ne la responsabilitat civil per indemnitzar aquest greuge irreversible sobre Ester Quintana.

[http://www.youtube.com/watch?v=y1FD1YkASqM]

Així mateix fan una crida a que qualsevol persona que tingui vídeos o imatges com aquesta, de com els mossos disparaven bales de goma en passeig de Gràcia/carrer Casp, perquè els facin arribar a animsester@gmail.com. Precisament mitjançant aquesta col·laboració ciutadana diversos periodistes han aportat els vídeos que són claus per provar els fets.

[http://www.youtube.com/watch?v=iaednwQi5zs]

S’oculten informes policials?

Després de l’enrenou que han provocat els vídeos a les xarxes socials, d’on han saltat a la premsa, l’escàndol està servit. Resulta impossible amagar la veritat quan centenars de persones van veure com es van disparar bales de goma a la zona, quan havia periodistes i càmeres, i amb vídeos que desmenteixen les declaracions de Felip Puig. Quan qualsevol persona fent una cerca ràpida a Internet trobava imatges desmentint-ho.

Ateses les múltiples evidències i la creixent indignació social que està provocant el cas, Puig no han tingut més remei que rectificar en boca de Manel Prat, director general dels Mossos, i obrir una investigació ja que és evident que sí es van llançar projectils a la zona.

El tema dels informes ocults portaran cua. Sense anar més lluny, des del sindicat de Mossos d’Esquadra (SME) les acusacions a Puig són encara més greus: “Felip Puig es va inventar la seva declaració o va voler enganyar“, paraules textuals de Toni Castejón, portaveu del sindicat el 7 de desembre.

La portada de El Periódico d’avui, 11 de desembre, resulta encara més desconcertant en aquest sentit, segons l’informe no va arribar al conseller d’Interior i aquest va comparèixer sense conèixer tota l’activitat dels antiavalots. Com pot ser que gairebé un mes després l’informe s’hagués mantingut ocult?

Una vegada més: #Puigdimissió i #BRIMOdissolució

La Plataforma Rereguarda en moviment, ha publicat el comunicat ‘Cal un mort?‘ que exigeix: la dimissió, inhabilitació i encausament del conseller Puig; la retirada immediata de les bales de goma i projectils similars, així com dels gasos lacrimògens; l’eliminació de les pràctiques de persecució per ideologia política i les que impliquen policia de paisà; i que es jutgi tot el col·lectiu de 56 escopeters de la BRIMO per incomplir la normativa que regeix l’ús d’escopetes i llançadores per mutilar i ferir desenes de persones.

Per a la BRIMO, es tracta d’una unitat amb un funcionament molt jerarquitzat, amb una fèrria cadena de comandament i moviments en bloc, aquest cas “ha suposat un dur cop a la seva credibilitat, i es dóna per fet que algú acabarà pagant els plats trencats” publicava aquest divendres La Vanguardia.

De fet, diverses entitats ja venen denunciant que la BRIMO actua amb gran violència, de forma descontrolada, usant pràctiques típiques de règims feixistes i no amb la intenció de dispersar manifestants, sinó de sembrar el terror, com apallissar i detenir manifestants que es dirigeixen al transport públic un cop acabades les manifestacions o accions. Per això, la dissolució de la Brigada Mòbil dels Mossos per la seva brutalitat ha estat requerida per diverses entitats, fins i tot per un partit polític com és la CUP.

Els testimonis de víctimes de la violència de la BRIMO són esfereïdors, es recullen en primera persona en el vídeo “#BRIMO: tenim un problema” de 15mbcn.tv.

[http://www.youtube.com/watch?v=e0UEnhqMAYw]

En un to molt més sarcàstic, el cantautor Antonio Baños dedica al conseller la canço “Que déu li conservi la vista Felip Puig“.

La pressió social, funciona?

Finalment ahir dilluns 10 de desembre, el Síndic de Greuges ha demanat al departament d’Interior la moratòria immediata de l’ús de pilotes de goma fins que el Govern lliuri al Parlament abans del 31 de desembre de 2012 l’informe que li va demanar sobre l’ús d’aquest element per part dels mossos d’esquadra. El Síndic, Rafael Ribó, reconeix els traumes que poden provocar els impactes d’aquesta munició sobre el cos humà, i que tot i ser considerades armes “menys letals” diversos testimonis i documentació tècnica demostren que “aquests projectils poden provocar danys irreversibles en òrgans vitals i fins i tot poden causar la mort“. També apel·la a jurisprudència que “declara provats els danys irreparables que causen aquests projectils i les conseqüències que deriven d’un impacte”.

A més el Síndic suggereix que es revisi el procediment de treball dels mossos d’esquadra per a actuacions policials en manifestacions per establir: un ordre d’actuació clar que enumeri les fases que cal seguir en l’ús de material antiavalot, l’especificació del nombre de salves que s’han de llençar amb caràcter previ a l’ús d’instruments policials i el reforçament de les funcions de la unitat de mediació, especialment en l’Àrea de Brigada Mòbil o ARRO.

Les reaccions no s’han fet esperar i davant els darrers casos de greus lesions CCOO de Catalunya ha manifestat el seu rebuig a la utilització de bales de goma i altres elements que puguin posar en risc la integritat física de les persones que exerceixen el dret democràtic de manifestació. Aquesta postura es contradiu amb un comunicat del 31 de març d’enguany de la secció sindical de CCOO dels mossos, SME, com a resposta a les protestes. En aquest comunicat el SME considera que “seria un grandíssim error prohibir l’ús de les pilotes de goma” i justifica l’ús d’aquestes armes comparant els mètodes de control de masses en d’altres països europeus.

Això no obstant, al dia següent el departament d’Interior, per boca del director general dels mossos Manel Prat, en una entrevista a Els Matins de TV3 ha rebutjat la moratòria demanada pel Síndic de Greuges, alhora que ha reconegut l’existència d’errors en la cadena de comunicació dels Mossos a l’hora de facilitar informes de les unitats a la direcció dels mossos i el departament d’Interior. Tot sembla apuntar a una pràctica habitual per part de l’Àrea de Brigada Mòbil per encobrir els seus agents. Per altra banda, es planteja el dubte sobre què ha estat fent Interior durant aquest temps per intentar esbrinar si un dels seus agents ha mutilat una ciutadana quan tornava a casa d’una manifestació.

Les brutals actuacions policials han fet que també Amnistia Internacional Catalunya denunciï la impunitat policial i demani noves directrius sobre l’ús del material antiavalots.

És de justícia poètica que cercant informació sobre la BRIMO a Viquipèdia, ens hem topat amb què l’epítet Brimo en la mitologia grega antiga significa enutjat o aterridor i s’aplica a qualsevol de diverses deesses amb un aspecte inexorable, terrible i venjatiu vinculada a la terra dels morts: Hècate, Persèfone, Demèter Eumènides, Demeter, Cibeles… Brimo és el caràcter “furiós” de les Fúries.

Si al final es fa justícia, el govern els indulta i punt

Quan al final es fa justícia, com en el cas dels 4 mossos condemnats per tortures per als que l’Audiència de Barcelona va sol·licitar 4 vegades el seu ingrés a presó és quan el sistema mostra la no separació de poders. Un manifest signat per 200 jutges qualifica l’ús d’aquesta mesura de gràcia en aquest cas d’”abús de poder” i “ofensa al poder judicial“. A més denuncien que suposa “una actuació contra la dignitat humana en incomplir l’obligació que té l’Estat de perseguir qualsevol acte de tortura, sobretot quan és realitzat per agents al seu servei“.

Aquest indult ha estat fins i tot denunciat pel comissari europeu de Drets Humans, Nils Muiznieks, ja que “soscava l’Estat de dret” i “envia un missatge perillós, ja que fomenta la impunitat”.

Els indults a agents dels cossos de seguretat de l’estat són d’allò més comú, com a mínim 33 agents es van beneficiar d’ells entre 1998 i 2008 arreu de l’estat, però ha estat impossible trobar ni un informe o notícia que demostri que un sol policia hagi complert penes de presó tot i haver condemnes fermes, com a molt hi ha hagut sancions, multes, inhabilitacions i, fins i tot, concessions automàtiques de llibertat condicional.

Lamentablement, aquest panorama desolador fa difícil per les víctimes d’abusos o agressions policials albergar una mínima esperança de justícia i menys encara confiar en un estat que no assegura el compliment de drets humans bàsics pels qui suposadament haurien de protegir els ciutadans.

Tenim una justícia no cega sinó bòrnia, que mira cap un altre costat massa vegades quan es tracta dels poderosos i és despietada amb els que no tenen res.

https://243cat.wordpress.com/2012/12/11/dretsenperill-una-justicia-bornia/