Tag Archive | bales de goma

[CAT] COMUNICAT: EN CONTRA DE LA REPRESSIÓ, LA VIOLÈNCIA POLICIAL I L’ÚS DE LES BALES DE GOMA A CATALUNYA

Manifestem el nostre rebuig a les brutals accions repressives i de violència policial viscudes el passat 1 d’octubre a Catalunya, les forces de seguretat estatals van actuar de forma desproporcionada reprimint innecessàriament als ciutadans pacífics.

El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha informat que ja són 893 els ferits i contusionats en les càrregues ocasionades per Guàrdia Civil i Policia Nacional, entre ells, dues persones impactades per bala de goma; una de les quals ha estat intervinguda d’urgència per ferida greu a l’ull dret a l’Hospital de Sant Pau.

Considerem inacceptable que qualsevol cos de les forces de seguretat, siguin estatals o autonòmiques (Guàrdia Civil, Policia Nacional, Mossos d’Esquadra o Policies Locals), faci ús d’aquestes armes i utilitzi les bales de goma indiscriminadament, en primer lloc, per estar prohibides pel Parlament a tot el territori de Catalunya des del maig de 2014, i en segon terme per estar catalogades com potencialment letals i incontrolables.

D’altra banda, i sense que perillés la integritat dels agents, van obviar-se els protocols policials establerts a l’hora de fer-les servir, tals com: avís d’actuació, distància de seguretat, apuntar a terra originant rebot i no a les persones, etc.

Pensem que en cap cas hi havia justificació per utilitzar la violència contra els ciutadans pacífics, que exerceixen els seus drets fonamentals i molt menys disparar per dissuadir-los. Recordar que aquestes armes usades per les forces policials van provocar la pèrdua de la visió d’un ull a set persones, només a Catalunya entre els anys 2009 i 2012.

Per això, condemnem i rebutgem la seva utilització contra els ciutadans i exigim la identificació dels responsables i la seva corresponent sanció. I demanem que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil es retirin del territori català i que les bales de goma es prohibeixin a tot l’estat espanyol donada la seva letalitat i aleatorietat en la seva trajectòria.

Des de la Plataforma Ojocontuojo, donem ànims i suport a totes les víctimes de la repressió i encoratgem especialment a les víctimes de bales de goma a emprendre accions legals contra la violència indiscriminada i la vulneració de drets.

Igualment i sumant-nos a altres entitats, farem Xarxa Solidària per tal que les víctimes no quedin desvalgudes i els agents impunes.

Per fer visible aquesta Solidaritat amb els afectats, denunciar la violència policial i demanar la prohibició total de les Bales de Goma, tornem a engegar la Campanya Ojocontuojo i demanem a tota la ciutadania una foto amb pegat a l’ull i que ens la faci arribar a:

email-logo
ojocontuojo@hotmail.es
Round_button
@ojo_contuojo
Facebook_Home_logo_old.svg
ojocontuojo2012

 Ojocontuojo

#StopBalesdeGoma #StopViolenciaPolicial

Anuncios

“Crec que la conselleria d’Interior no vol trobar el mosso que em va ferir” – Entrevista | Ester Quintana

  • Entrevista a Ester Quintana, que el 14 novembre 2012 va perdre un ull per un projectil policial
  • “Una vintena d’agents hi eren i algun sap la veritat i no l’ha dit”, assegura Quintana
 – 13/11/2016 – 06:00h –

Ester Quintana; Violencia policial; bales de goma

Ester Quintana creu que hi ha algun mossos d’esquadra que sap la veritat i no la diu. SANDRA LÁZARO

Ester Quintana va perdre un ull per culpa d’un projectil policial el 14 de novembre del 2012. Tornava a casa després de la manifestació de la jornada de vaga general quan, malgrat que no hi havia disturbis, a la confluència entre el Passeig de Gràcia i la Gran Via van aparèixer tres furgonetes policials. D’una d’elles va baixar-ne algun antiavalots que, incomplint tots els protocols, va mutilar aquesta veïna de Barcelona.

Quatre anys després dels fets, Quintana encara no sap quin agent dels Mossos d’Esquadra la va disparar. El recorregut judicial del cas va acabar amb una sentència que va absoldre els dos policies acusats i va posar en dubte la bala de goma com a arma de l’agressió. Quintana es mostra convençuda que sí que va ser una bala de goma i assegura que Felip Puig, el conseller d’Interior en el moment dels fets, no ha parlat amb ella.

Aquest dilluns es compleixen quatre anys dels fets. Quina valoració fa de tot el que ha passat en aquest temps?

La valoració és negativa. Primer per la lesió, i després per la impunitat que hi ha hagut a les institucions i als Mossos. De bo n’hem tingut poca cosa: l’ànim i el suport que m’ha donat la gent, i l’interès general de la població cap al meu cas. Però faig una valoració força més negativa que positiva perquè aquests quatre anys han estat molt difícils.

Felip Puig, el conseller d’Interior el dia dels fets, l’ha trucat alguna vegada durant aquests quatre anys?

No, no ha parlat amb mi. Crec que ni tan sols ha tingut intenció de trucar-me.

Amb quins responsables polítics de la Generalitat ha mantingut algun contacte?

Vaig mantenir una conversa telefònica amb el següent conseller d’Interior, Ramon Espadaler. Després he parlat amb l’actual responsable del departament, Jordi Jané, amb qui em vaig veure personalment a la seu de la conselleria d’Interior i vam estar parlant de tot el que va passar.

Com va sortir d’aquesta reunió?

Mai pots sortir satisfeta d’una reunió d’on no en treus res. Jordi Jané no era el conseller d’Interior en el moment dels fets. A més, la valoració que jo pugui tenir d’aquesta reunió és molt subjectiva perquè jo sóc la persona ferida. Valoro que el conseller parlés amb mi i em demanés disculpes, però les disculpes no arreglen res, no restableixen res, ni reparen ni justifiquen res. Ja li he dit al conseller més d’una vegada que en comptes de disculpar-se, Interior hauria de trobar als mossos que em van ferir.

Quatre anys després Interior no ha aconseguit identificar l’agent o els agents que la va disparar.

¿No volen o no poden? Aquesta és la meva pregunta. Jo crec que Interior no vol trobar el mosso que em va ferir. És el que s’està demostrant després que hagin donat  no sé quantes versions i després d’un judici on es diu que no es pot establir si l’arma va ser una bala de goma o un projectil de ‘foam’. Però un cop el resultat del judici és aquest, s’haurien de buscar els responsables d’alguna altra forma.

A més, sempre és la víctima qui ha d’anar a buscar la justícia. No només en el meu cas, sinó en tots els anteriors de bales de goma i altres tipus de lesions per part de la policia. Sempre són les víctimes les que han de buscar la justícia, i gairebé mai la troben perquè hi ha una institució molt gran al darrere.

Ester Quintana; Violencia policial; bales de goma

Quintana va anar a totes les sessions del judici que va absoldre els dos agents acusats. – SANDRA LÁZARO

 

Té l’esperança que Interior aconsegueixi identificar els agents responsables mitjançant la investigació interna que manté oberta?

Crec que no passarà res si no és que surti una prova nova que posi en dubte el que ja s’ha dit fins ara, com va passar al principi amb les imatges que van desmentir la versió de Felip Puig.

Per exemple, una confessió de l’agent que la va disparar?

Per exemple. Una confessió d’algun dels mossos de les tres furgonetes que eren al lloc dels fets. Una vintena d’agents hi eren i algun sap la veritat i no l’ha dit.

L’advocada d’un dels mossos acusats i absolts posteriorment va dir que alguns agents havien mentit durant el judici.

L’advocada estava teoritzant. Jo no puc acreditar el que diu l’advocada i els altres testimonis del judici. El que sí que sé és el que em va passar i que la sentència dóna credibilitat a la meva versió dels fets. És la que el tribunal corrobora. Si la meva versió és la creïble, què ha fet la conselleria d’Interior per arreglar tot això? No ha fet res.

La sentència, tot i que absolutòria pels agents, critica la investigació dels fets que va fer la Generalitat.

La conselleria podria fer alguna cosa més i no ho està fent. La sentència diu que les furgonetes antiavalots portaven GPS que no funcionaven bé. A més, durant el judici es va evidenciar que la Divisió d’Afers Interns (DAI) dels Mossos estava investigant una línia i el jutge d’instrucció estava investigant altra.

Per què no es van investigar les dues? Per què no es van investigar més aquestes contradiccions? Els mitjans per investigar els tenen ells, a tu et deixen una possibilitat molt petita i molt difícil per acusar. Si la paraula dels policies és llei, si val més que la meva, què puc fer? No et deixen més recorregut. Jo no puc fer res amb el que va dir la DAI, qui podia fer-ho era el jutge.

Creu que en el seu cas Interior ha amagat informació?

Interior s’excusa en que el tribunal ha dit que no es pot provar que els agents acusats fossin els culpables. Com que hi havia més mossos amb armes al lloc dels fets i diferents tipus de projectils, el tribunal considera que no està provat que fos una bala de goma. I en haver-hi un dubte raonable no es pot dir que fossin els dos acusats.

El que sí que podrien haver fet, tant el tribunal, la fiscalia o la conselleria és veure si hi havia un altre camí després del judici. El camí que a mi em deixaven després de la sentència absolutòria era recórrer. Però això no tenia massa futur perquè amb les mateixes proves es tornaria a sentenciar el que va dir l’Audiència.

Ester Quintana; Violencia policial; bales de goma

Quintana en un moment de l’entrevista. – SANDRA LÁZARO

 

Considera que el seu cas ha quedat impune?

De moment el meu cas està impune perquè no s’han assumit responsabilitats pel que em va passar. Un policia em va disparar, vaig perdre un ull i em va trencar mitja cara. Aquestes conseqüències no han estat reparades. M’han pagat una indemnització però els diners no ho arreglen tot. El que jo vull és que aquestes persones no tornin a fer això a una altra persona. Però si se’ls deixa treballar ho poden continuar fent. Demanàvem penes de presó per delicte dolós i una inhabilitació que no s’ha produït.

Després de la sentència, la conselleria hauria d’haver fet la seva investigació i tornar a preguntar a tothom. Tot va ser molt incongruent: els informes els havia fet el sotsinspector imputat, l’arma va estar tres mesos sense custòdia i fins el febrer de 2013 no va ser portada a la Guàrdia Civil perquè li fessin la valoració. Hi ha tantes coses que no connecten entre elles…

La seva agressió va promoure que es prohibissin les bales de goma a Catalunya.

És de les poques coses positives que el conjunt de la població hem tret del meu cas. Les bales de goma són molt lesives i fins i tot mortals. I encara hi ha altres problemes en matèria d’armament policial, com el ‘foam’ o les pistoles Taser. Però almenys les pistoles de bales de goma no s’utilitzaran més.

El judici va ser una cerimònia de confusió dels Mossos d’Esquadra per sortir absolts?

Hi havia moments que em semblava tot un ‘paripé’, altres en què em semblava que anava tot molt bé i altres fatal. Nosaltres vam posar tota la voluntat i esforç possible per arribar al judici. Sóc la primera persona que va poder portar a judici uns mossos per bales de goma. La resta de casos no van tenir ni aquesta opció.

Però al final, el judici no només va acabar sense condemna, sinó amb més dubtes sobre si l’arma de l’agressió va ser una bala de goma o un projectil de ‘foam’.

No es va aconseguir la justícia que s’havia d’aconseguir en el judici i crec que molta gent, no només jo, es va quedar amb aquesta sensació. La Generalitat va donar per resolt l’assumpte amb la indemnització i el judici. Però segueixen sense demostrar qui va ser. Diuen que no van ser els dos acusats. Llavors quin mosso va ser?

Vostè té dubtes sobre l’arma o està convençuda que va ser una bala de goma?

Segueixo pensant que va ser una bala de goma pel tipus de lesió i pel rebot del projectil. Però el tribunal no va considerar provat que fos una bala de goma perquè deien que no s’havia aportat cap prova que demostrés que no era una bala de ‘foam’. Tot això encara que una forense va dir que no va poder ser ‘foam’.

Si de veritat no em van disparar amb una bala de goma vol dir que algun mosso em va disparar directament a la cara amb una bala de ‘foam’ a una distància de 30 metres. El protocol policial diu que en tots els casos s’ha d’avisar, llançar salves, disparar a 50 metres i per sota de la cintura… Per què no es van respectar tots aquests protocols? Jo ho he estat denunciant des del primer moment i al final la Generalitat va haver de reconèixer que havien estat els Mossos. Ells segueixen dient que no però jo crec que sí que va ser una bala de goma.

más INFO

Quin mosso d’esquadra va disparar a Ester Quintana?

  • La Generalitat manté oberta una investigació per intentar identificar l’antiavalots que va deixar sense ull a aquesta veïna de Barcelona
  • La sentència que va absoldre els dos agents acusats va censurar la investigació inicial dels fets de la conselleria d’Interior
  –  14/11/2016 – 06:00h

Ester Quintana llega al tribunal a declarar

Ester Quintana el dia que va acudir al tribunal a declarar ROBERT BONET / ARXIU

 

Un agent dels Mossos d’Esquadra va mutilar Ester Quintana, però no se sap quin va ser. L’antiavalots que va deixar sense ull a aquesta veïna de la Verneda segueix sense confessar els fets. La Generalitat encara no l’ha identificat. Aquest dilluns es compleixen quatre anys de la jornada de vaga general en que es va produir l’agressió policial a Quintana. Des d’aquell 14 novembre 2012 fins avui, la conselleria d’Interior ha canviat la seva versió dels fets mitja dotzena de vegades, un jutge meticulós  va instruir el cas fins que va asseure dos antiavalots al banc dels acusats i l’Audiència de Barcelona va acabar absolent als agents per falta de proves directes. Una pregunta segueix sense resposta: quin mosso d’esquadra va disparar a Ester Quintana?

Sobre el cas hi ha més indicis que certeses. La secció tercera de l’Audiència de Barcelona va donar credibilitat a la versió dels fets de Quintana. No obstant això, va absoldre els dos acusats pel dubte de si les lesions van ser provocades per una bala de goma o un projectil de ‘foam’. Els dos policies que van seure al banc dels acusats sempre van negar ser els autors dels fets, i van apuntar veladament a un altre antiavalots com a responsable del tret.

El que a dia d’avui sí està clar és que el 14 novembre del 2012 tres furgonetes d’antiavalots es van aturar a la confluència entre la Gran Via i el Passeig de Gràcia de Barcelona. Malgrat que no hi havia aldarulls, es van produir dos trets i un projectil policial va deixar sense ull a Quintana.

Fins aquí les certeses, que donen pas a preguntes sense resoldre sobre quin agent i amb quin tipus d’arma va lesionar a Quintana. En aquest mar de dubtes, des del punt de vista del tribunal va jugar un paper fonamental la deficient investigació inicial de la conselleria d’Interior, aleshores sota el comandament de Felip Puig. Els jutges van retreure al departament no haver donat per bona, encara que fos de manera provisional, la versió de la víctima. “S’hauria obtingut així una major informació sobre el realment esdevingut”, van assenyalar els togats.

Els jutges van retreure al departament no haver donat per bona, encara que fos de manera provisional, la versió de la víctima. “S’hauria obtingut així una major informació sobre el realment esdevingut”, van assenyalar els togats.

A diferència de Quintana, que sempre ha mantingut la mateixa versió, la primera explicació dels fets de la Generalitat assegurava no només que la policia no va disparar, sinó que Quintana s’havia situat “en la línia de tir dels esvalotadors”. És a dir, que podria haver estat ferida per manifestants. La realitat va desmentir a Interior, ja que els vídeos van demostrar que en el moment dels fets la situació era de calma i no hi havia disturbis.

De la nul·la credibilitat que va donar la conselleria de Felip Puig a Quintana deriven altres aspectes de difícil explicació del cas, que també recull la sentència absolutòria. Per exemple, que els Mossos no lliuressin al jutge la pistola de bales de gomes de l’agent imputat fins el febrer del 2013 –tres mesos després dels fets. O que la policia encarregués investigar els fets al sotsinspector imputat.

Després de desmuntar-se cadascuna de les cinc versions que va donar Interior, la conselleria va admetre l’autoria policial de les lesions de Quintana i la va indemnitzar. El departament no ha concretat en aquests anys quin agent i quin tipus d’arma va lesionar a Quintana. Tot això malgrat que els Mossos no han tancat files i destacats comandaments han advertit que l’agent culpable “s’està amagant”.

La sentència judicial també retreu a Interior que els GPS amb els que van equipats totes les furgonetes antiavalots no poguessin determinar “d’una forma concloent i inequívoca” el lloc exacte on es van aturar les furgones. Aquest punt resulta fonamental, ja que impedeix validar la hipòtesi alternativa insinuada pels agents absolts: si la furgoneta Drago 414 va avançar o arribar a estar en paral·lel a la dels acusats (la Drago 40), situant-se així a l’abast d’Ester Quintana. “Quan d’una furgoneta ningú es recorda de res, doncs home…”, va dir durant el judici el sotsinspector absolt, en referència a la 414.

‘Foam’ o bala de goma?

Les versions dels agents de les furgonetes sobre la seva posició són diferents, però sí que coincideixen en una cosa: que no van disparar a Ester Quintana. Interior, que manté oberta una investigació oberta sobre el cas, té apartats dels antiavalots els agents de la Drago 414 per ocultar informació.

Els acusats de la Drago 40 van dir que només van disparar salves. Al judici, el caporal de la  Drago 414 va assegurar que no van disparar en cap moment a la zona on estava Quintana i que, a més, l’escopeter de bales de goma no va arribar a baixar de la furgoneta ja que li feia mal l’esquena. Per contra, l’última tesi d’Interior apuntava que algun agents de la 414 va realitzar una salva (tret sense projectil).

El tribunal va considerar que “el més probable” era que Quintana una bala de goma hagués tocat a Quintana, però no va descartar del tot la hipòtesi del ‘foam’. Si va ser aquest últim projectil, la conclusió a que van arribar tant el tribunal com els perits resulta preocupant. A diferència de la bala de goma, el projectil de ‘foam’ no rebota contra el terra, de manera que només pot produir el tipus de lesions que va patir Quintana quan el tret es realitza apuntant directament a la cara de la víctima.

Tot i que no va poder acreditar qui va ser el culpable, el tribunal sí que va deixar clar que el cas de Quintana és un exemple de mala praxi policial. En concret, la sentència assenyala que no es van respectar els protocols que prohibeixen disparar cap a les parts superiors del coll, fer-ho a una distància menor de 50 metres –el tret a Quintana es va produir a 30 metres d’ella– i amb una perceptiva autorització prèvia.

“Els agents sabien que estaven incomplint els protocols i no podien desconèixer que les instruccions tenen per objectiu evitar successos tan lamentables com el que ha provocat a Ester Quintana unes lesions i seqüeles que sens dubte la seguiran afectant de forma permanent al llarg de la seva vida, impedint-li o dificultant-li la realització de múltiples activitats a les que els altres tenim un fàcil accés”, van concloure els magistrats. Quatre anys després, el policia que va disparar a Quintana segueix sense confessar i sense ser identificat.

más INFO

Bales, mentides i cintes de vídeo

Vist per sentència el judici per les greus lesions a Ester Quintana a causa de munició policial

L’advocada Lydia Lajara, en representació de l’escopeter Llorenç Benjumea, va argumentar que un projectil de foam podia arribar a un diàmetre de 50 mm durant l’impacte. Un experiment a la redacció de la Directa ho desmenteix. / Victor Serri

David Fernàndez28/04/2016 – LADIRECTA
Estranya unanimitat, la viscuda ahir a l’Audiència de Barcelona, durant les conclusions del judici pel cas Ester Quintana. Fiscalia, defensa i acusació particular van coincidir categòricament en relat i fets provats. Tots tres van venir a dir el mateix: que el vespre del 14 de novembre de 2012, a les acaballes de la vaga general, tres furgonetes policials es van situar en la confluència del Passeig de Gràcia amb Gran Via, en una zona sense cap incident. Que els agents van desencotxar i, almenys, van disparar trets des de les unitats E-40 i E-414, sense complir ni protocols establerts ni ordres prèvies. Un microsegon després, Ester Quintana quedava greument ferida com a conseqüència de l’impacte d’un projectil policial. Necessitaria 592 dies, i múltiples intervencions quirúrgiques, per a recuperar-se d’unes ferides ja irreparables i d’unes seqüeles irreversibles. Insistim-hi: ahir, fiscalia, acusació particular i la defensa del sotsinspector i l’escopeter imputats deien el mateix i tiraven per terra totes les versions oficials, de Puig a Espadaler, hagudes i per haver.

Què resta per saber, doncs? El qui i el què. Escatir qui va fer-ho –des de quina de les dues furgonetes policials un escopeter va prémer el gallet– i exactament amb quina escopeta i projectil –bala de goma o foam. Per la fiscalia i l’acusació particular, resta provat que hauria estat l’escopeter de la unitat E-40 amb una bala de goma, atenent la lectura forense, mèdica i oftalmològica del tipus de lesions provocades. Les defenses, en canvi, van carregar duríssimament contra els agents de l’E-414 i ho atribueixen a un projectil de foam, a la recerca del dubte i d’una sentència absolutòria. Eloqüent final del cas Quintana, doncs: els agents de la Brimo discutint-se entre ells. I l’Ester mirant-s’ho en directe a la sala de vistes, amb una fermesa tan desbordant com l’astorada impotència col·lectiva de la resta.

Entremig, paradoxes de poder, el discurs oficial va dir sempre que no era una bala de goma, però va ser la mateixa oficialitat qui les va acabar prohibint

I malgrat tot, mai ningú ha arribat tan lluny com Ester Quintana i mai ha estat tan a prop de restablir la veritat, que equival sempre a rescabalar la justícia. El preu car, gairebé quatre anys. Entremig, paradoxes de poder, el discurs oficial va dir sempre que no era una bala de goma, però va ser la mateixa oficialitat qui les va acabar prohibint. La victòria d’Ester, de la solidaritat i la tenacitat, és indiscutible. Perquè dialècticament, només aquest sol fet –que fiscalia, defenses i acusació sostinguin ja el mateix– desmunta tota l’estratègia desinformativa d’Interior, despulla les nou versions oficials –consecutivament falses– que es van arribar a donar i ens recorda el viacrucis polític i judicial afegit, que ha hagut de viure Ester Quintana. Mentrestant, la veritat nòmada també deixarà per escrit, autèntic fet provat ahir, que la Generalitat de Catalunya és incapaç d’esbrinar qui i què i de depurar responsabilitats. Insistim-hi també: Interior no pot aclarir qui va disparar.

El procés és el càstig, suggeria Kafka, i tot procediment judicial força les contradiccions. Ahir, un cop més, com de propina vergonyant, van quedar acreditats els nombrosos nyaps que acumula del cas. Trets ocultats, versions impossibles, vídeos tallats, afers interns, informes mèdics, errors monumentals en l’àmbit polític i la «enorme torpeza» –segons l’advocada defensora, Olga Tubau– d’encarregar el segon informe sobre el cas… al sotsinspector imputat. De traca. «Una enorme torpeza», segons l’advocada defensora del mateix sotsinspector. Va planar també la lesivitat de les bales de goma, amb arguments peregrins de física quàntica i tot: la defensa va adduir que podia ser un projectil de foam perquè, en impactar, es deforma i canvia el seu diàmetre i perímetre fins assolir el d’una bala de goma. A ranvespre, a la redacció de la Directa, en laboratori improvisat vam fer la prova: i no, el projectil de foam no assoleix la dimensió de la bala de goma. Més encara, en l’ombra de la mala praxi també: a la Directa, fa anys, va arribar la dada, bala perduda, que era pràctica habitual que els escopeters de la Brimo carreguessin dins el furgó la següent bala de goma. El judici deixa de tot i més, fins i tot la reaparició sobtada, com a testimoni, d’un alt comandament de la Guàrdia Urbana que, vés per on, setmanes després dels fets va recordar haver guardat un projectil de foam que va trobar a una cruïlla de distància del lloc dels fets.

Un funcionari públic en l’exercici de les seves funcions que, o bé està disposat a acusar un altre company de la mateixa unitat per lliurar-se, o bé es disposa a acceptar que un company sigui condemnat pel que no va cometre

 

Qui va ser, què va ser. I, sobretot, qui menteix. Perquè algú menteix, és clar. Hemeroteca dura, en l’aporia de la impunitat, el desembre de 1995 la treballadora sexual Rita Margaret va ser violada sexualment, a la comissaria d’Indautxu a Bilbao, per un agent de la policia espanyola. Cap dels 20 agents que estava de servei aquella nit va voler dir res: ningú recordava, ningú en sabia res. La sentència, demolidora i duríssima, reblava el clau contra uns agents instal·lats «en obsoletes idees corporatives i falsa companyonia davant un gravíssim delicte». A col·lació aquella sentència, retrospectiva i mirall, perquè el cas Quintana acredita brutalment que avui, en el sí de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra, algú menteix obertament.

Perquè resta acreditat que menteix un agent en actiu, és a dir, un funcionari públic en l’exercici de les seves funcions que, o bé està disposat a acusar un altre company de la mateixa unitat per lliurar-se, o bé es disposa a acceptar que un company sigui condemnat pel que no va cometre. Ningú vol ser l’escopeter que va ferir Ester Quintana. O tal vegada, angles cecs i dubte permanent, tot plegat revesteix una estratègia de defensa –dilació, confusió, ocultació, obstrucció– cap a la impunitat i d’assumir que es condemnarà l’exèrcit però no es perdrà cap soldat. Sigui quina sigui de les tres, molt mala peça al teler de la impunitat.

A l’espera de la sentència definitiva, queda una altra que ja no cal que sigui escrita. Ja està redactada. I és inapel·lable. Avui, ara, aquí, l’arquitectura institucional, els sistemes de control intern o l’estructura policial de la Generalitat són incapaces d’aclarir qui i què va ferir Ester Quintana. Tampoc poden resoldre qui, en nòmina, menteix. I aquí seguim, sense resposta encara. Un altre dels trets definitoris de la impunitat: quedar-se sense resposta.

Notícies relacionades:

El sotsinspector del cas Ester Quintana reconeix que es va disparar en direcció a on era la víctima

Ambdós policies acusats es neguen a respondre a les preguntes de l’acusació particular. L’advocada Laia Serra considera que l’actitud dels agents té “el seu significat i també les seves conseqüències”

Després de nou jornades de judici era el moment d’escoltar el testimoni dels principals sospitosos, el sotsinspector i l’escopeter que la nit dels fets viatjaven a la furgoneta E-40 / Gorka Leiza

Jesús Rodríguez / 26/04/2016 – LADIRECTA

“Només respondré les preguntes de la fiscalia, del tribunal i de les meves advocades”, ha manifestat el sotsinspector Eduard Casas emprant el micròfon d’una de les dependències del Palau de Justícia de Barcelona, ubicat al passeig de Lluís Companys. L’escopeter Llorenç Benjumea també s’ha acollit al seu dret a no contestar les preguntes de les advocades d’Ester Quintana. La lletrada Laia Serra, en sortir de la sala de vistes, ha entregat al registre del jutjat la llista amb la setantena de preguntes no respostes. “No contestar és un dret dels acusats, té les seves raons de ser, el seu significat i també les seves conseqüències”, ha valorat Serra un cop finalitzada la sessió d’avui.

A preguntes de la fiscal, ambdós acusats han emprat l’expressió “trets” quan feien referència a la detonació de salves sense projectil

 

Després de nou jornades de judici era el moment d’escoltar el testimoni dels principals sospitosos, el sotsinspector i l’escopeter que la nit dels fets viatjaven a la furgoneta E-40 de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra. Tots dos han negat les acusacions i han assegurat que a la confluència de la Gran Via amb el Passeig de Gràcia només es van detonar salves (contundent soroll sense projectil), i no es va disparar cap pilota de goma. Malgrat això, els gestos i les paraules exactes eren transcendentals. A preguntes de la fiscal, ambdós acusats han emprat l’expressió “trets” quan feien referència a la detonació de salves sense projectil. El sotsinspector ha reconstruït gestualment l’instant de l’actuació de l’escopeter. “Va desencotxar, va agafar l’arma així, amb un angle”, ha explicat Casas mentre amb els braços feia el gest d’agafar una escopeta en posició horitzontal –les salves es poden disparar en posició vertical–, amb una petita inclinació cap a terra. El sotsinspector ha situat l’escopeter amb l’arma en direcció al lloc on es trobava Quintana just en el moment en què va prémer el gallet. Hi havia pilota de goma a la bocatxa? Casas ha assegurat que no, que no havia donat l’ordre de disparar bales de cautxú.

Un cop completada l’explicació sobre les seves actuacions aquella nit, els agents han destinat la resta de la declaració a sembrar l’ombra del dubte en relació a un grup d’antiavalots que viatjaven al furgó E-414, de la mateixa unitat. “No és normal que el furgó que viatja a la cua dispari vuit projectils de llançadora, i només dos projectils des del nostre furgó que viatja a la capçalera”, ha assenyalat Benjumea quan li han preguntat quin nombre de trets van sortir de cadascun dels dos furgons al llarg de totes les hores d’intervenció durant la vaga general de 14-N de l’any 2012. Casas ha revelat que va ser el sotsinspector Marc Pla qui li va fer veure que el furgó E-414 s’havia avançat i es trobava en una posició poc habitual. “Has vist aquestes imatges?Em va dir. La furgoneta s’avança i es posa al vostre costat”, ha recordat Casas. No és un detall menor si tenim en compte que Marc Pla és germà de Sergi Pla, el comissari destituït per Felip Puig arran de la cadena de versions contradictòries d’aquest cas.

En primer pla el sotsinpector Eduard Casas durant la vista oral del judici a l’Audiència de Barcelona / Gorka Leiza

Després que Pla alertés Casas, va ser aquest –malgrat estar imputat– qui va interrogar el caporal del furgó E-414 en relació a la seva posició i la seva actuació la nit dels fets. “Calibra bé les teves paraules, li vaig dir al caporal, perquè tingués en compte com podien ser interpretades”, ha revelat Casas. Com a resultat de tot plegat es va fer un informe que consta a les actuacions i que va anunciar en roda de premsa el conseller Ramon Espadaler l’estiu de l’any 2013. És a dir, el sotsinspector imputat va redactar un informe –que ha esdevingut el principal argument de la seva defensa– on es fa constar frases textuals que hauria dit un caporal, però que aquest últim va negar la setmana passada durant la testifical davant del tribunal. La principal conseqüència d’aquesta maniobra és haver generat un major grau de confusió entre els tres jutges que hauran de resoldre si absolen o condemnen els acusats.

És a dir, el sotsinspector imputat va redactar un informe –que ha esdevingut el principal argument de la seva defensa– on es fa constar frases textuals que hauria dit un caporal, però que aquest últim va negar la setmana passada durant la testifical davant del tribunal.

Es va poder disparar un doble tret

Aquest matí també han declarat quatre pèrits de la Guàrdia Civil i un mosso d’esquadra especialitzats en balística. Tots ells han confirmat que l’escopeta Benelli d’on podria haver sortit el tret té capacitat per detonar de manera consecutiva fins a vuit salves, i que el temps màxim per a carregar i disparar una pilota de goma seria d’uns quinze segons. Un dels pèrits de la Guàrdia Civil, però, ha matisat que a les proves que es van fer a una sala de tir es va comprovar que el segon projectil –a vegades– quedava obturat i s’havia de reposicionar manualment. Dos especialistes en trastorn posttraumàtic han certificat que Quintana ha hagut de rebre tractament ininterromput durant quatre anys, malgrat constatar una evolució molt favorable.

 

Notícies relacionades:

 

 

Cas Ester Quintana: l’actuació més polèmica de la història dels Mossos, a judici 10/04/2016 – La incessant concatenació de versions oficials –contradictòries entre si– en relació amb el cas Ester Quintana ha convertit els fets…

Els dos policies acusats de ferir Ester Quintana tramen una estratègia “d’autor no conegut”

Segons la tesi defensada per la seva advocada, Olga Tubau, un tercer policia, des del furgó E-414, seria l’autor material del tret fatídic. Els agents d’aquest furgó declararan la setmana vinent com a testimonis, amb obligació legal de dir la veritat

Ester Quintana aquest matí, esperant el moment de declarar / Robert Bonet

Jesús Rodríguez / 12/04/2016 – LA DIRECTA

Ester Quintana ha declarat en primer lloc. El jutge que presideix la secció tercera de l’Audiència de Barcelona ha advertit a les parts que “no estan permeses les preguntes que atemptin a la intimitat personal”. La víctima ha assegurat que li van disparar des d’una distància de trenta metres, i que pocs segons abans del tret va poder veure un agent “amb una escopeta gran” baixant del furgó E-40, el primer que va arribar a tota velocitat a la confluència de la Gran Via i el passeig de Gràcia.

L’advocada Olga Tubau, que defensa al sotsinspector Eduardo Casas, ha volgut sembrar l’ombra del dubte recuperant la tesi que Espadaler havia anunciat en roda de premsa ara fa tres anys. “Vostè ha dit que va veure un policia amb una escopeta llarga i amb la font al darrere”, li ha dit Tubau a Lluis Cabot –company d’Ester Quintana– durant la seva declaració. La representant legal del policia, amb aquesta maniobra, pretén generar dubtes sobre l’autoria del tret, apuntant a la possibilitat que l’escopeter que va disparar baixés de la furgoneta E-414 –la més propera a la font– i no de la E-40, tal com van concloure el jutge d’instrucció i la fiscalia. Aquesta trama argumental permetria a les defenses afirmar que van ser dues les escopetes que van disparar i, per tant, que no hi hauria certesa de l’autoria de la lesió.

La víctima (al centre, amb les seves advocades) ha assegurat que li van disparar des d’una distància de trenta metres, i que pocs segons abans del tret va poder veure un agent “amb una escopeta gran” / Robert Bonet

Entre dilluns 18 i dimecres 20 d’abril declararan tots els agents que viatjaven als furgons E-40, E-403 i E-414, presents al lloc dels fets. Conductor, caporal, escuders i escopeter de cadascuna de les furgonetes parlaran davant del tribunal en qualitat de testimonis i, per tant, amb l’obligació legal de dir la veritat. Si la versió defensada per Tubau fos certa, els testimonis haurien de mentir per no reconèixer l’autoria del tret. És a dir, la tesi que permetria l’absolució dels actuals imputats, Eduardo Casas i Llorenç Benjumea, obligaria a cometre els delictes de fals testimoni i encobriment a alguns agents policials cridats a declarar.

Fonts d’Interior van assegurar el juliol de 2013 que els set agents de la furgoneta E-414 “havien segellat un pacte de silenci”, argument ara emprat com a principal tesi exculpatòria de les advocades dels imputats

Fonts del departament d’Interior van assegurar el 16 de juliol de 2013 que els set agents de la furgoneta E-414 “havien segellat un pacte de silenci”. Aquell pacte de silenci ara és emprat com la principal tesi exculpatòria de les advocades dels imputats. L’objectiu no dissimulat de tot plegat és que cap policia sigui condemnat per aquells fets.

Els policies han arribat avui al Palau de Justícia escortats per quatre agents de paisà. Els han protegit en tot moment de les càmeres de televisió, accedint a l’edifici per una porta lateral i permetent-los una còmoda espera en una habitació abans d’entrar a la sala de vistes. Sis antiavalots vestits de paisà s’han assegut per segon dia consecutiu a la sala de vistes. Un d’ells ahir va entrar al judici a empentes, sense que cap comandament li recriminés l’actitud. Jordi Arasa, policia imputat per agredir a l’exdiputat David Fernàndez, de nou s’ha situat a la porta de l’edifici, esperant l’arribada d’Ester Quintana. Els acusats han rebut un tracte tan privilegiat que un observador extern els podria haver confós amb les víctimes.

Els acusats han rebut un tracte tan privilegiat que un observador extern els podria haver confós amb les víctimes.

Notícies relacionades:

 

 

 

Set agents de la Brigada Mòbil van ocultar a Interior que eren al lloc on va ser ferida Ester Quintana – 16/07/2013

Cas Ester Quintana: l’actuació més polèmica de la història dels Mossos, a judici

La fiscalia demana dos anys de presó pel sotsinspector Eduardo Casas i per l’escopeter Llorenç Benjumea, mentre que l’acusació particular eleva la petició a nou anys. La vista oral comença aquest dilluns 11 d’abril i s’allargarà durant tres setmanes

 

Ester Quintana és atesa després de rebre l’impacte d’un projectil / Edu Bayer

Jesús Rodríguez10/04/2016 LADIRECTA

La incessant concatenació de versions oficials –contradictòries entre si– en relació amb el cas Ester Quintana ha convertit els fets en l’actuació més controvertida de la història dels Mossos d’Esquadra, si més no si ens atenim a les destitucions, les dimissions i els relleus a la cadena de comandament policial que se n’han derivat. Tres anys i mig després que una bala de goma impactés al seu ull esquerre –segons mantenen la fiscalia i l’acusació particular–, els dos policies presumptament involucrats en l’agressió s’asseuen a la banqueta dels acusats. La secció tercera de l’Audiència de Barcelona és l’escenari pel qual veurem passar, durant tres setmanes, els principals testimonis de l’acusació, el conjunt d’antidisturbis que van intervenir en aquell operatiu i tota la cadena de comandament, incloent-hi l’exdirector general Manel Prat, que ho farà el 18 d’abril si es manté el calendari previst. Marta Marquina, fiscal del cas, considera que es va produir una imprudència greu, però no voluntària; és per això que demana dos anys de presó pels acusats. Les advocades Laia Serra i Carla Vall, en representació d’Ester Quintana, argumenten que l’autor del tret i el seu superior jeràrquic eren coneixedors de les greus conseqüències que implicava disparar i, per això, sol·liciten nou anys de presó. El judici servirà per dirimir les responsabilitats penals, no les civils, ja que l’asseguradora de la Generalitat de Catalunya va optar per indemnitzar Quintana amb 260.000 euros com a mostra de “bona voluntat” abans de la vista oral. El rescabalament econòmic de les víctimes és una obligació executiva del govern aprovada pel Parlament de Catalunya fa dos anys, però, ara per ara, només s’ha materialitzat en els casos Quintana i Nicola Tanno.

Tot i que no hi ha una assumpció de responsabilitats explícita, els comandaments Manel Hermida i Sergi Pla van ser destituïts pel cas Quintana. Manel Prat va plegar voluntàriament i Felip Puig ha estat apartat recentment

L’estratègia de defensa d’Olga Tubau i Lídia Lajara –advocades dels policies– implica reconèixer que Quintana va ser lesionada per un projectil disparat per la policia, però que els autors materials del tret no són el sotsinspector Eduardo Casas Pascual ni l’escopeter Llorenç Benjumea Blanco, sinó que es tractaria d’un tercer agent que va disparar un tret amb una escopeta de projectils de foam i no pas amb una escopeta de bales de goma. Aquesta tesi és precisament la que va descartar el conseller Felip Puig durant la seva tercera i última compareixença parlamentària en relació amb els fets, el 13 de desembre de 2012. “Els projectils de foam en cap cas, ni per l’hora ni pel lloc, poden haver causat una lesió a una persona que es trobava abans de les 20:52 h –que és quan entra al registre del 112 una trucada notificant aquesta situació d’emergència– entre la Gran Via i el carrer Casp, a la calçada central del passeig de Gràcia”, va assegurar Puig. L’aleshores conseller d’Interior va entregar un informe detallat de tots els projectils de foam disparats pels Mossos d’Esquadra la nit del 14 de novembre de 2012 als grups parlamentaris perquè, segons ell, aquests projectils –a diferència de les bales de goma– anaven “numerats i precintats” i no era possible que es disparessin sense que en quedés constància.

El furgó de la unitat 4 de la Brigada Mòbil intervé, el 29-M de 2011, a la plaça Catalunya / Arianna Giménez

L’estratègia per exculpar els antidisturbis implica assumir que es va disparar un projectil no comptabilitzat aleshores, un extrem que quedaria desmentit –per enèsima vegada– amb les paraules que Felip Puig va pronunciar en seu parlamentària. El cas Quintana va posar contra les cordes els comandaments policials i polítics del Departament d’Interior, fins al punt que es van produir destitucions i dimissions. Sergi Pla va ser fulminat de la seva plaça com a comissari general de Recursos Operatius i traslladat a la Regió Policial Central, amb seu a Manresa. Manel Hermida, llegendari inspector de la Brigada Mòbil que va destacar per la seva contundència en el marc de les manifestacions contràries al pla Bolonya i durant el desallotjament de l’acampada indignada de la plaça Catalunya, va ser reemplaçat pel sotsinspector Marc Caparrós, qui va rebre l’encàrrec de reorganitzar la Brigada Mòbil de dalt a baix. Manel Prat, director general de la policia, va presentar la dimissió l’endemà que s’iniciés l’operació fallida de desallotjament de Can Vies. Felip Puig, malgrat tot, no va ser destituït, però sí apartat del Departament d’Interior a la legislatura passada i del conjunt del govern en l’actual. Recentment, Josep Lluís Trapero, comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, ha reconegut de manera explícita l’autoria policial de la mutilació d’Ester Quintana, però no ha pogut concretar amb quina arma ni el policia que va disparar.

Aquest dilluns 11 d’abril, es resoldran les qüestions prèvies del judici i es visionaran els arxius que conformen el principal material probatori audiovisual del cas. Ester Quintana prestarà declaració el dimarts 12 d’abril i, l’endemà, ho faran els testimonis. Entre el 18 i el 20 d’abril, testificaran –amb l’obligació legal de dir la veritat– una vintena de policies que, la nit dels fets, viatjaven a les furgonetes E-40, E-403 i E-414 de la unitat 4 de la Brigada Mòbil. Tots ells van estar a la confluència del passeig de Gràcia i la Gran Via de les Corts Catalanes entre les 20:48 h i les 20:50 h, el moment exacte de l’impacte a l’ull de la veïna de la Verneda. El 25 i el 26 d’abril, es presentaran els informes pericials, un d’ells elaborat pels Mossos d’Esquadra i un de complementari elaborat per la Guàrdia Civil. Si es manté el calendari previst, el judici quedaria vist per a sentència el 27 d’abril.

 

Notícies relacionades:

Ojocontuojo 2012-2016

Recull audiovisual de l’activitat social que s’ha generat al voltant d’Ojocontuojo des del 14N 2012 fins al 2016

 

La Generalitat indemnitza Nicola Tanno víctima d’una bala de goma, amb 200.000 euros

El conseller d’Interior, Jordi Jané, li envia una carta on demana “disculpes per les lesions sofertes”

Jesús Rodríguez – LADIRECTA

Nicola Tanno va perdre un ull per l’impacte d’una bala de goma disparada pels Mossos d’Esquadra la nit del 12 de juliol de 2010 a la plaça Espanya de Barcelona, durant la festa per la victòria de la selecció espanyola al Mundial de Sud-Àfrica. Aleshores, el conseller d’Interior era Joan Saura i la versió oficial dels fets sempre va negar la responsabilitat policial de les ferides. Ara, s’ha demostrat que les comunicacions oficials en relació amb aquells fets eren falses. L’actual Conselleria d’Interior, dirigida per Jordi Jané, ha reconegut l’autoria policial i ha indemnitzat Nicola Tanno amb 200.000 euros, segons ha informat el jove d’origen italià en un comunicat. Jané ha enviat una carta a Tanno on li demana “disculpes per les lesions sofertes” i afegeix que té “la seguretat” que “malgrat l’acord que finalment s’ha tancat, mai no es podran reparar totalment els perjudicis que se li han causat”.

La indemnització arriba cinc mesos després que el jutge d’instrucció número 27 de Barcelona, Francisco Javier Paulí, ordenés que es dipositessin els diners al compte bancari del jutjat. Nicola Tanno és la segona víctima de bala de goma indemnitzada per la Generalitat, després que, el mes de setembre passat, la veïna de la Verneda Ester Quintana fos rescabalada amb 260.931 euros.

Malgrat tot, Tanno denuncia que “no s’han fet passos endavant en la identificació dels autors materials de l’agressió” i considera “lamentable que tant en aquest com en altres casos similars els policies responsables no acabin pagant per les seves responsabilitats”.

L’any 2010, després de perdre l’ull, Nicola i la seva companya van ser els principals impulsors de l’associació Stop Bales de Goma, una de les entitats que va aconseguir la il·legalització d’aquests projectils a Catalunya, a través d’una resolució històrica votada per la majoria del Parlament.

 https://i2.wp.com/images.ara.cat/societat/Bales-Goma-Nicola-Tanno-ACN_ARAIMA20130719_0172_57.jpg

NOTÍCIES RELACIONADES

L’asseguradora del Govern paga 200.000 euros a un altre ferit per una bala de goma – ENRIC BORRÀS – ARA.CAT

Ester Quintana demana nou anys de presó per als policies acusats de rebentar-li l’ull

A l’escrit d’acusació redactat per les advocades Laia Serra i Carla Vall es manifesta que els policies van disparar voluntàriament i coneixedors del “perill vital real” del tret. La Fiscalia, per contra, demana dos anys de presó

Jesús Rodríguez – LADIRECTA

Ester Quintana a la presentació d’un documental sobre el seu cas, el setembre passat. Pedro Mata (Fotomovimiento)

L’escrit d’acusació que la representació legal d’Ester Quintana ha entregat a la secció Tercera de l’Audiència Provincial de Barcelona reclama una pena de nou anys de presó pel sotsinspector Eduardo Casas Pascual i per l’escopeter Llorenç Benjumea Blanco, a qui consideren responsables directes de l’actuació policial que va provocar la pèrdua d’un ull de la jove; a diferència del parer de la fiscalia, que demana 2 anys de presó per una “imprudència greu”, les advocades Laia Serra i Carla Vall conclouen que els agents van actuar amb ple coneixement del “perill vital real” que podia ocasionar el tret amb bala de goma i per això situen la pena en nou anys de presó i el mateix període temporal d’inhabilitació per a exercir com a policies.

Les lletrades avalen la seva tesi amb l’argument que “disparar una bala de goma requereix un acte voluntari per part de l’agent: l’extracció del sarró pectoral i la col·locació manual del projectil de cautxú dins la bocatxa de l’arma i, tot seguit, prémer el gatell”, i que malgrat “saber que era un despropòsit disparar bales de goma contra vianants que es trobaven caminant a una trentena de metres, i que s’estava contravenint perillosament les normes de seguretat i principis rectors, el sotsinspector 3.772, va ordenar al seu agent escopeter 14.211 que tenia a la vora, que disparés en la direcció on hi havia n’Ester Quintana”. Cal recordar que els projectils surten de l’escopeta a una velocitat de 200 metres per segon i les víctimes ni tan sols tenen temps de protegir-se o evitar la trajectòria de la bala.

El dia de la celebració del judici -d’aquí a uns mesos- declararan Quintana, els dos policies processats, altres agents adscrits a les furgonetes E-40, E-414 i E-403, i el Director General de la Policia, Manel Prat, que aquella nit “rebia imatge i so en directe des de la Sala de Comandament”. Aquest últim serà notificat al seu actual lloc de treball, el departament de màrqueting de la cadena de supermercats Bon Preu.

Al judici declararan Quintana, els dos processats, altres agents adscrits a la Brigada Mòbil, i el Director General de la Policia, Manel Prat, que aquella nit “rebia imatge i so en directe des de la Sala de Comandament”

Ester Quintana ha patit greus lesions físiques i psicològiques arran d’aquella actuació policial, va ser intervinguda quirúrgicament en cinc ocasions i va requerir 562 dies de curació. Ara porta un implant de pròtesi ocular i plaques de titani internes a la zona afectada. La companyia asseguradora del departament d’Interior de la Generalitat la va indemnitzar amb 260.000 euros, com a reconeixement implícit de l’autoria policial de la lesió, i el comissari en cap dels Mossos, Josep Lluis Trapero també va reconèixer l’origen policial de la mutilació en una entrevista a El Món a RAC1. Els agents imputats, però, no han estat suspesos de sou i feina. Eduardo Casas actualment treballa a les files de la unitat ARRO i Llorenç Benjumea es manté en actiu a la Brigada Mòbil (BRIMO).

Els agents imputats, però, no han estat suspesos de sou i feina. Eduardo Casas actualment treballa a les files de la unitat ARRO i Llorenç Benjumea es manté en actiu a la Brigada Mòbil (BRIMO).

 


NOTÍCIES RELACIONADES

 

Ester Quintana pide nueve años de cárcel para los dos mossos acusados de la pérdida de su ojo Sus abogadas les acusan de un delito de lesiones con pérdida de miembro principal y solicitan la inhabilitación de los agentes durante el tiempo que dure la condena. PUBLICO.ES / EUROPAPRESS

Ester Quintana pide nueve años de prisión a los mossos imputados por vaciarle un ojo – La petición de Quintana se suma a la que ya planteó la Fiscalía, que solicitó una pena de dos años de prisión y cuatro de inhabilitación – DIARIO.ES / CATALUNYAPLURAL.CAT  CAT

Ester Quintana pide 9 años de cárcel para los dos mossos que la dejaron tuertaGERMAN GONZÁLEZ / ELMUNDO.ES

Ester Quintana pide nueve años para los dos mossos acusados de reventarle un ojo – La petición se suma a la que ya ha planteado la fiiscalía, que solicita una pena de dos años – J.G. ALBALAT / ELPERIODICO.COM

Ester Quintana pide nueve años de cárcel para los dos mossos acusados de hacerle perder un ojo – Son el subinspector que ordenó disparar balas de goma y el escopetero, que pudo negarse a disparar ya que el director de los Mossos no dio la orden. Además, las abogadas de Quintana alegan que se disparó contra una zona sin incidentes en la que se podrían haber utilizado otros medios “menos lesivos” – INFOLIBRE.ES

Ester Quintana demana nou anys de presó per als dos mossos acusats de la pèrdua del seu ull – En un escrit presentat aquest dimecres davant de l’Audiència de Barcelona, els acusen d’un delicte de lesions amb pèrdua de membre principal – ELMÓN.CAT

Josep Lluís Trapero, cap dels Mossos d’Esquadra, assumeix l’autoria policial de la lesió a Ester QuintanaJesús Rodríguez dimarts, 17 novembre, 2015

A %d blogueros les gusta esto: