Tag Archive | Manel Prat

Bales, mentides i cintes de vídeo

Vist per sentència el judici per les greus lesions a Ester Quintana a causa de munició policial

L’advocada Lydia Lajara, en representació de l’escopeter Llorenç Benjumea, va argumentar que un projectil de foam podia arribar a un diàmetre de 50 mm durant l’impacte. Un experiment a la redacció de la Directa ho desmenteix. / Victor Serri

David Fernàndez28/04/2016 – LADIRECTA
Estranya unanimitat, la viscuda ahir a l’Audiència de Barcelona, durant les conclusions del judici pel cas Ester Quintana. Fiscalia, defensa i acusació particular van coincidir categòricament en relat i fets provats. Tots tres van venir a dir el mateix: que el vespre del 14 de novembre de 2012, a les acaballes de la vaga general, tres furgonetes policials es van situar en la confluència del Passeig de Gràcia amb Gran Via, en una zona sense cap incident. Que els agents van desencotxar i, almenys, van disparar trets des de les unitats E-40 i E-414, sense complir ni protocols establerts ni ordres prèvies. Un microsegon després, Ester Quintana quedava greument ferida com a conseqüència de l’impacte d’un projectil policial. Necessitaria 592 dies, i múltiples intervencions quirúrgiques, per a recuperar-se d’unes ferides ja irreparables i d’unes seqüeles irreversibles. Insistim-hi: ahir, fiscalia, acusació particular i la defensa del sotsinspector i l’escopeter imputats deien el mateix i tiraven per terra totes les versions oficials, de Puig a Espadaler, hagudes i per haver.

Què resta per saber, doncs? El qui i el què. Escatir qui va fer-ho –des de quina de les dues furgonetes policials un escopeter va prémer el gallet– i exactament amb quina escopeta i projectil –bala de goma o foam. Per la fiscalia i l’acusació particular, resta provat que hauria estat l’escopeter de la unitat E-40 amb una bala de goma, atenent la lectura forense, mèdica i oftalmològica del tipus de lesions provocades. Les defenses, en canvi, van carregar duríssimament contra els agents de l’E-414 i ho atribueixen a un projectil de foam, a la recerca del dubte i d’una sentència absolutòria. Eloqüent final del cas Quintana, doncs: els agents de la Brimo discutint-se entre ells. I l’Ester mirant-s’ho en directe a la sala de vistes, amb una fermesa tan desbordant com l’astorada impotència col·lectiva de la resta.

Entremig, paradoxes de poder, el discurs oficial va dir sempre que no era una bala de goma, però va ser la mateixa oficialitat qui les va acabar prohibint

I malgrat tot, mai ningú ha arribat tan lluny com Ester Quintana i mai ha estat tan a prop de restablir la veritat, que equival sempre a rescabalar la justícia. El preu car, gairebé quatre anys. Entremig, paradoxes de poder, el discurs oficial va dir sempre que no era una bala de goma, però va ser la mateixa oficialitat qui les va acabar prohibint. La victòria d’Ester, de la solidaritat i la tenacitat, és indiscutible. Perquè dialècticament, només aquest sol fet –que fiscalia, defenses i acusació sostinguin ja el mateix– desmunta tota l’estratègia desinformativa d’Interior, despulla les nou versions oficials –consecutivament falses– que es van arribar a donar i ens recorda el viacrucis polític i judicial afegit, que ha hagut de viure Ester Quintana. Mentrestant, la veritat nòmada també deixarà per escrit, autèntic fet provat ahir, que la Generalitat de Catalunya és incapaç d’esbrinar qui i què i de depurar responsabilitats. Insistim-hi també: Interior no pot aclarir qui va disparar.

El procés és el càstig, suggeria Kafka, i tot procediment judicial força les contradiccions. Ahir, un cop més, com de propina vergonyant, van quedar acreditats els nombrosos nyaps que acumula del cas. Trets ocultats, versions impossibles, vídeos tallats, afers interns, informes mèdics, errors monumentals en l’àmbit polític i la «enorme torpeza» –segons l’advocada defensora, Olga Tubau– d’encarregar el segon informe sobre el cas… al sotsinspector imputat. De traca. «Una enorme torpeza», segons l’advocada defensora del mateix sotsinspector. Va planar també la lesivitat de les bales de goma, amb arguments peregrins de física quàntica i tot: la defensa va adduir que podia ser un projectil de foam perquè, en impactar, es deforma i canvia el seu diàmetre i perímetre fins assolir el d’una bala de goma. A ranvespre, a la redacció de la Directa, en laboratori improvisat vam fer la prova: i no, el projectil de foam no assoleix la dimensió de la bala de goma. Més encara, en l’ombra de la mala praxi també: a la Directa, fa anys, va arribar la dada, bala perduda, que era pràctica habitual que els escopeters de la Brimo carreguessin dins el furgó la següent bala de goma. El judici deixa de tot i més, fins i tot la reaparició sobtada, com a testimoni, d’un alt comandament de la Guàrdia Urbana que, vés per on, setmanes després dels fets va recordar haver guardat un projectil de foam que va trobar a una cruïlla de distància del lloc dels fets.

Un funcionari públic en l’exercici de les seves funcions que, o bé està disposat a acusar un altre company de la mateixa unitat per lliurar-se, o bé es disposa a acceptar que un company sigui condemnat pel que no va cometre

 

Qui va ser, què va ser. I, sobretot, qui menteix. Perquè algú menteix, és clar. Hemeroteca dura, en l’aporia de la impunitat, el desembre de 1995 la treballadora sexual Rita Margaret va ser violada sexualment, a la comissaria d’Indautxu a Bilbao, per un agent de la policia espanyola. Cap dels 20 agents que estava de servei aquella nit va voler dir res: ningú recordava, ningú en sabia res. La sentència, demolidora i duríssima, reblava el clau contra uns agents instal·lats «en obsoletes idees corporatives i falsa companyonia davant un gravíssim delicte». A col·lació aquella sentència, retrospectiva i mirall, perquè el cas Quintana acredita brutalment que avui, en el sí de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra, algú menteix obertament.

Perquè resta acreditat que menteix un agent en actiu, és a dir, un funcionari públic en l’exercici de les seves funcions que, o bé està disposat a acusar un altre company de la mateixa unitat per lliurar-se, o bé es disposa a acceptar que un company sigui condemnat pel que no va cometre. Ningú vol ser l’escopeter que va ferir Ester Quintana. O tal vegada, angles cecs i dubte permanent, tot plegat revesteix una estratègia de defensa –dilació, confusió, ocultació, obstrucció– cap a la impunitat i d’assumir que es condemnarà l’exèrcit però no es perdrà cap soldat. Sigui quina sigui de les tres, molt mala peça al teler de la impunitat.

A l’espera de la sentència definitiva, queda una altra que ja no cal que sigui escrita. Ja està redactada. I és inapel·lable. Avui, ara, aquí, l’arquitectura institucional, els sistemes de control intern o l’estructura policial de la Generalitat són incapaces d’aclarir qui i què va ferir Ester Quintana. Tampoc poden resoldre qui, en nòmina, menteix. I aquí seguim, sense resposta encara. Un altre dels trets definitoris de la impunitat: quedar-se sense resposta.

Notícies relacionades:

Anuncios

Els dos policies acusats de ferir Ester Quintana tramen una estratègia “d’autor no conegut”

Segons la tesi defensada per la seva advocada, Olga Tubau, un tercer policia, des del furgó E-414, seria l’autor material del tret fatídic. Els agents d’aquest furgó declararan la setmana vinent com a testimonis, amb obligació legal de dir la veritat

Ester Quintana aquest matí, esperant el moment de declarar / Robert Bonet

Jesús Rodríguez / 12/04/2016 – LA DIRECTA

Ester Quintana ha declarat en primer lloc. El jutge que presideix la secció tercera de l’Audiència de Barcelona ha advertit a les parts que “no estan permeses les preguntes que atemptin a la intimitat personal”. La víctima ha assegurat que li van disparar des d’una distància de trenta metres, i que pocs segons abans del tret va poder veure un agent “amb una escopeta gran” baixant del furgó E-40, el primer que va arribar a tota velocitat a la confluència de la Gran Via i el passeig de Gràcia.

L’advocada Olga Tubau, que defensa al sotsinspector Eduardo Casas, ha volgut sembrar l’ombra del dubte recuperant la tesi que Espadaler havia anunciat en roda de premsa ara fa tres anys. “Vostè ha dit que va veure un policia amb una escopeta llarga i amb la font al darrere”, li ha dit Tubau a Lluis Cabot –company d’Ester Quintana– durant la seva declaració. La representant legal del policia, amb aquesta maniobra, pretén generar dubtes sobre l’autoria del tret, apuntant a la possibilitat que l’escopeter que va disparar baixés de la furgoneta E-414 –la més propera a la font– i no de la E-40, tal com van concloure el jutge d’instrucció i la fiscalia. Aquesta trama argumental permetria a les defenses afirmar que van ser dues les escopetes que van disparar i, per tant, que no hi hauria certesa de l’autoria de la lesió.

La víctima (al centre, amb les seves advocades) ha assegurat que li van disparar des d’una distància de trenta metres, i que pocs segons abans del tret va poder veure un agent “amb una escopeta gran” / Robert Bonet

Entre dilluns 18 i dimecres 20 d’abril declararan tots els agents que viatjaven als furgons E-40, E-403 i E-414, presents al lloc dels fets. Conductor, caporal, escuders i escopeter de cadascuna de les furgonetes parlaran davant del tribunal en qualitat de testimonis i, per tant, amb l’obligació legal de dir la veritat. Si la versió defensada per Tubau fos certa, els testimonis haurien de mentir per no reconèixer l’autoria del tret. És a dir, la tesi que permetria l’absolució dels actuals imputats, Eduardo Casas i Llorenç Benjumea, obligaria a cometre els delictes de fals testimoni i encobriment a alguns agents policials cridats a declarar.

Fonts d’Interior van assegurar el juliol de 2013 que els set agents de la furgoneta E-414 “havien segellat un pacte de silenci”, argument ara emprat com a principal tesi exculpatòria de les advocades dels imputats

Fonts del departament d’Interior van assegurar el 16 de juliol de 2013 que els set agents de la furgoneta E-414 “havien segellat un pacte de silenci”. Aquell pacte de silenci ara és emprat com la principal tesi exculpatòria de les advocades dels imputats. L’objectiu no dissimulat de tot plegat és que cap policia sigui condemnat per aquells fets.

Els policies han arribat avui al Palau de Justícia escortats per quatre agents de paisà. Els han protegit en tot moment de les càmeres de televisió, accedint a l’edifici per una porta lateral i permetent-los una còmoda espera en una habitació abans d’entrar a la sala de vistes. Sis antiavalots vestits de paisà s’han assegut per segon dia consecutiu a la sala de vistes. Un d’ells ahir va entrar al judici a empentes, sense que cap comandament li recriminés l’actitud. Jordi Arasa, policia imputat per agredir a l’exdiputat David Fernàndez, de nou s’ha situat a la porta de l’edifici, esperant l’arribada d’Ester Quintana. Els acusats han rebut un tracte tan privilegiat que un observador extern els podria haver confós amb les víctimes.

Els acusats han rebut un tracte tan privilegiat que un observador extern els podria haver confós amb les víctimes.

Notícies relacionades:

 

 

 

Set agents de la Brigada Mòbil van ocultar a Interior que eren al lloc on va ser ferida Ester Quintana – 16/07/2013

Cas Ester Quintana: l’actuació més polèmica de la història dels Mossos, a judici

La fiscalia demana dos anys de presó pel sotsinspector Eduardo Casas i per l’escopeter Llorenç Benjumea, mentre que l’acusació particular eleva la petició a nou anys. La vista oral comença aquest dilluns 11 d’abril i s’allargarà durant tres setmanes

 

Ester Quintana és atesa després de rebre l’impacte d’un projectil / Edu Bayer

Jesús Rodríguez10/04/2016 LADIRECTA

La incessant concatenació de versions oficials –contradictòries entre si– en relació amb el cas Ester Quintana ha convertit els fets en l’actuació més controvertida de la història dels Mossos d’Esquadra, si més no si ens atenim a les destitucions, les dimissions i els relleus a la cadena de comandament policial que se n’han derivat. Tres anys i mig després que una bala de goma impactés al seu ull esquerre –segons mantenen la fiscalia i l’acusació particular–, els dos policies presumptament involucrats en l’agressió s’asseuen a la banqueta dels acusats. La secció tercera de l’Audiència de Barcelona és l’escenari pel qual veurem passar, durant tres setmanes, els principals testimonis de l’acusació, el conjunt d’antidisturbis que van intervenir en aquell operatiu i tota la cadena de comandament, incloent-hi l’exdirector general Manel Prat, que ho farà el 18 d’abril si es manté el calendari previst. Marta Marquina, fiscal del cas, considera que es va produir una imprudència greu, però no voluntària; és per això que demana dos anys de presó pels acusats. Les advocades Laia Serra i Carla Vall, en representació d’Ester Quintana, argumenten que l’autor del tret i el seu superior jeràrquic eren coneixedors de les greus conseqüències que implicava disparar i, per això, sol·liciten nou anys de presó. El judici servirà per dirimir les responsabilitats penals, no les civils, ja que l’asseguradora de la Generalitat de Catalunya va optar per indemnitzar Quintana amb 260.000 euros com a mostra de “bona voluntat” abans de la vista oral. El rescabalament econòmic de les víctimes és una obligació executiva del govern aprovada pel Parlament de Catalunya fa dos anys, però, ara per ara, només s’ha materialitzat en els casos Quintana i Nicola Tanno.

Tot i que no hi ha una assumpció de responsabilitats explícita, els comandaments Manel Hermida i Sergi Pla van ser destituïts pel cas Quintana. Manel Prat va plegar voluntàriament i Felip Puig ha estat apartat recentment

L’estratègia de defensa d’Olga Tubau i Lídia Lajara –advocades dels policies– implica reconèixer que Quintana va ser lesionada per un projectil disparat per la policia, però que els autors materials del tret no són el sotsinspector Eduardo Casas Pascual ni l’escopeter Llorenç Benjumea Blanco, sinó que es tractaria d’un tercer agent que va disparar un tret amb una escopeta de projectils de foam i no pas amb una escopeta de bales de goma. Aquesta tesi és precisament la que va descartar el conseller Felip Puig durant la seva tercera i última compareixença parlamentària en relació amb els fets, el 13 de desembre de 2012. “Els projectils de foam en cap cas, ni per l’hora ni pel lloc, poden haver causat una lesió a una persona que es trobava abans de les 20:52 h –que és quan entra al registre del 112 una trucada notificant aquesta situació d’emergència– entre la Gran Via i el carrer Casp, a la calçada central del passeig de Gràcia”, va assegurar Puig. L’aleshores conseller d’Interior va entregar un informe detallat de tots els projectils de foam disparats pels Mossos d’Esquadra la nit del 14 de novembre de 2012 als grups parlamentaris perquè, segons ell, aquests projectils –a diferència de les bales de goma– anaven “numerats i precintats” i no era possible que es disparessin sense que en quedés constància.

El furgó de la unitat 4 de la Brigada Mòbil intervé, el 29-M de 2011, a la plaça Catalunya / Arianna Giménez

L’estratègia per exculpar els antidisturbis implica assumir que es va disparar un projectil no comptabilitzat aleshores, un extrem que quedaria desmentit –per enèsima vegada– amb les paraules que Felip Puig va pronunciar en seu parlamentària. El cas Quintana va posar contra les cordes els comandaments policials i polítics del Departament d’Interior, fins al punt que es van produir destitucions i dimissions. Sergi Pla va ser fulminat de la seva plaça com a comissari general de Recursos Operatius i traslladat a la Regió Policial Central, amb seu a Manresa. Manel Hermida, llegendari inspector de la Brigada Mòbil que va destacar per la seva contundència en el marc de les manifestacions contràries al pla Bolonya i durant el desallotjament de l’acampada indignada de la plaça Catalunya, va ser reemplaçat pel sotsinspector Marc Caparrós, qui va rebre l’encàrrec de reorganitzar la Brigada Mòbil de dalt a baix. Manel Prat, director general de la policia, va presentar la dimissió l’endemà que s’iniciés l’operació fallida de desallotjament de Can Vies. Felip Puig, malgrat tot, no va ser destituït, però sí apartat del Departament d’Interior a la legislatura passada i del conjunt del govern en l’actual. Recentment, Josep Lluís Trapero, comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, ha reconegut de manera explícita l’autoria policial de la mutilació d’Ester Quintana, però no ha pogut concretar amb quina arma ni el policia que va disparar.

Aquest dilluns 11 d’abril, es resoldran les qüestions prèvies del judici i es visionaran els arxius que conformen el principal material probatori audiovisual del cas. Ester Quintana prestarà declaració el dimarts 12 d’abril i, l’endemà, ho faran els testimonis. Entre el 18 i el 20 d’abril, testificaran –amb l’obligació legal de dir la veritat– una vintena de policies que, la nit dels fets, viatjaven a les furgonetes E-40, E-403 i E-414 de la unitat 4 de la Brigada Mòbil. Tots ells van estar a la confluència del passeig de Gràcia i la Gran Via de les Corts Catalanes entre les 20:48 h i les 20:50 h, el moment exacte de l’impacte a l’ull de la veïna de la Verneda. El 25 i el 26 d’abril, es presentaran els informes pericials, un d’ells elaborat pels Mossos d’Esquadra i un de complementari elaborat per la Guàrdia Civil. Si es manté el calendari previst, el judici quedaria vist per a sentència el 27 d’abril.

 

Notícies relacionades:

Josep Lluís Trapero, cap dels Mossos d’Esquadra, assumeix l’autoria policial de la lesió a Ester Quintana

El comissari en cap de la policia autonòmica reconeix per primera vegada que “no hi ha cap altra explicació que no sigui que va ser el cos policial” qui va rebentar l’ull a la manifestant

Jesús Rodríguez  – LA DIRECTA

 

La rectificació de Josep Lluís Trapero d'aquest matí a RAC1 posa punt final a tres anys de versions falses difoses pel Departament d'Interior

La rectificació de Josep Lluís Trapero d’aquest matí a RAC1 posa punt final a tres anys de versions falses difoses pel Departament d’Interior

Fa 72 hores es complia el tercer aniversari de la vaga general del 14 de novembre de 2012. Aquell dia, Ester Quintana va perdre un ull per l’impacte d’una bala de goma disparada pels Mossos d’Esquadra, segons va confirmar la metge forense i com consta als informes de la fiscalia i del jutjat d’instrucció número 11 de Barcelona. El conseller Felip Puig ho va negar per activa i per passiva i el director general de la policia, Manel Prat, va prometre que dimitiria si es demostrava que l’origen de la lesió era una bala de goma. Prat va deixar el càrrec el 27 de maig de 2014, mentre s’estava desallotjant Can Vies, i ara és el responsable de comunicació i màrqueting de la cadena de supermercats Bon Preu.

“Crec que en aquell moment el cos va córrer molt; vam errar, ens vam equivocar, vam donar una informació que no era bona; jo crec que no havíem estat freds per analitzar bé les coses”, ha dit Trapero

Coincidint amb el tercer aniversari dels fets, Felip Puig –en declaracions a Catalunya Ràdio– va demanar perdó a Ester Quintana, tot i matisar que ho feia “des d’un punt de vista personal”. L’últim responsable de la policia, que fins ara no havia parlat, és Josep Lluís Trapero. En resposta a una pregunta de Jordi Basté durant el programa de ràdio El Món a RAC1, el comissari en cap de la policia autonòmica ha reconegut, aquest dimarts al matí, que “no hi ha cap altra explicació que no sigui que va ser el cos policial”. La rectificació de Trapero posa punt final a tres anys de versions falses difoses pel Departament d’Interior.

El cap dels Mossos ha virat 180 graus en relació amb la postura mantinguda fins ara i ha entonat el mea culpa: “Vam actuar amb una certa manca de rigor en algun punt, potser també pressionats per la immediatesa. El polític sempre vol la informació perquè ha de donar comptes i, de vegades, el professional ha de tenir la temprança de dir que no té aquesta informació preparada”. I ha explicat així: “Crec que en aquell moment el cos va córrer molt; vam errar, ens vam equivocar, vam donar una informació que no era bona i, quan la vam tornar a donar, tampoc no era bona perquè jo crec que no havíem estat freds per analitzar bé les coses”.

El responsable de la policia catalana ha volgut exculpar els agents imputats pel cas: “Això no vol dir que els mossos siguin culpables i se’ls hagi de condemnar a no sé quan”

En relació amb el conseller, ha mostrat certa condescendència i ha dit: “Jo crec que Felip Puig –i em sap greu– es va fer seva aquella informació poc contrastada i ho va pagar políticament”. Però ha volgut tancar la polèmica en relació amb els Mossos d’Esquadra: “Ha de ser el punt final perquè el cos ha reconegut que la informació no era precisa, tot i que no estem en disposició de dir que va ser una pilota de goma perquè no ho podem provar i perquè tenim indicis per pensar que no va ser una pilota de goma, però no estem en disposició de dir amb què va ser. Però sí que estem dient que no hi ha cap altra explicació que no sigui que va ser el cos policial”.

Per últim, però, ha volgut blindar el futur de l’inspector i l’escopeter imputats pel tret a Quintana amb la següent declaració: “Això no vol dir que els mossos siguin culpables i se’ls hagi de condemnar a no sé quan. És que jo, això, tampoc ho accepto. Evidentment, acceptaré les resolucions judicials i les sentències, parlo des d’un punt de vista més intel·lectual”.

Notícies relacionades

Relevado el inspector que transformó los antidisturbios de los Mossos

MAYKA NAVARRO / BARCELONA

El inspector Marc Caparrós, que en los dos últimos años ha liderado la transformación de la Brigada Móbil (Brimo) de los Mossos d’Esquadra, los antidisturbios, ha sido relevado de su cargo. «No lo ha hecho bien. Caparrós lo ha hecho muy bien», aseguraron a este diario fuentes de la policía que atribuyeron el relevo a cuestiones meramente organizativas.

El relevo de Caparrós, que se incluye en un conjunto de movimientos de mandos que se harán efectivos a partir de septiembre, se comunicó hace varias semanas y cayó como un jarro de agua fría en la Brimo. En el ojo del huracán durante años, con la mutilación de Ester Quintana como detonante, Caparrós fue designado por el entonces director de la policía, Manel Prat, con un mandato: transformar de arriba abajo la unidad de antidisturbios y sus procedimientos. Caparròs dio la vuelta a la brigada y solo mantuvo a uno de los mandos, un hombre con un gran predicamento entre sus agentes. En los dos últimos años, la Brimo no ha sido objeto de ninguna denuncia. El segundo de Caparrós, Carles Hernàndez, asume el mando.

http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/relevado-inspector-transformo-brimo-mossos-4378700

NOTICIAS RELACIONADAS:

Relevo del jefe de antidisturbios de los Mossos

La cúpula de Mossos rellevarà el cap dels antiavalots

Jordi Jané: “Si sorgeixen noves proves que l’autoria dels fets en el cas Quintana ha canviat, no amagarem el cap sota l’ala”

El conseller d’Interior defensa a TV3 els seus antecessors al càrrec i assegura que “sempre han dit el que els han traslladat” els responsables de la investigació.

El conseller d’Interior, Jordi Jané, durant una entrevista a ‘Els matins’ de TV3

Jané ha defensat els seus antecessors al càrrec – Felip Puig i Ramon Espadaler– i ha assegura que “sempre han dit el que els han traslladat” els responsables de la investigació.

El conseller d’Interior, Jordi Jané, assegura que “si sorgeixen noves proves que l’autoria dels fets en el cas Quintana ha canviat, no amagarem el cap sota l’ala. Les declaracions de Jané arriben 10 dies després que l’advocada d’un dels mossos admetés que Ester Quintana va perdre l’ull per “una arma policial” durant la vaga general del 14 de novembre del 2012.

En una entrevista a ‘Els matins de TV3’, Jané ha defensat els seus antecessors al càrrec – Felip Puig i Ramon Espadaler– i ha assegura que “sempre han dit el que els han traslladat” els responsables de la investigació.

Tanmateix, ha recordat que el cas “ja està judicialitzat” i “hi ha una investigació en curs que està aportant noves dades”. En aquest sentit, ha assegurat màxima col·laboració” per part del Govern, ja que, segons ha afirmat, és el “principal” interessat en què s’esclareixin els fets.

El cas Quintana va causar la dimissió del llavors director general dels Mossos, Manel Prat, que havia defensat que les ferides les havia causat un objecte que no tenia res a veure amb el dispositiu policial. L’exconseller d’Interior Felip Puig va mantenir la mateixa versió, i el seu successor, Ramon Espadaler, va insistir que no s’havien disparat bales de goma el 14 de novembre de 2012.

http://www.ara.cat/politica/Jordi_Jane-conseller_d-Interior_0_1397260332.html

Giro en el ‘caso Ester Quintana’

La instrucción judicial del caso de Ester Quintana, la mujer que quedó tuerta por una presunta actuación de los Mossos d’Esquadra durante la manifestación de la huelga general del 14 de noviembre del 2012, ha dado un significativo giro. Por primera vez, los Mossos aceptan, a través de su defensa, que un agente lanzó el proyectil que impactó en el ojo izquierdo de esta barcelonesa. La defensa, además, pide a la Audiencia Provincial que se practiquen nuevas pruebas pese a que el juez de instrucción las había denegado. Ahora, en la vista del recurso ante esa denegación, ha llegado la inesperada maniobra, en un reconocimiento que coincide con lo que ya determinó el juez de instrucción. El pasado marzo, tras la conclusión del sumario, se envió a juicio -aún pendiente de fecha- al subinspector que pudo dar la orden de disparar y al agente que presuntamente la materializó.

Estrategias procesales al margen, que ya se verá el resultado que dan, la revelación de la letrada del subinspector encaja con lo que siempre dijo la víctima. No hay que olvidar que Quintana tuvo que escuchar cómo Felip Puig, entonces conseller de Interior, negaba que hubiera habido una carga y que se hubiera disparado en la zona. La prohibición del uso de pelotas de goma y la dimisión del director de los Mossos, Manel Prat, fueron pequeñas victorias de una mujer malherida en el ejercicio de su derecho de manifestación. Hay que esperar ahora que se aclaren los hechos y se depuren responsabilidades.

http://www.elperiodico.com/es/noticias/opinion/giro-caso-ester-quintana-4347719

Dimite el director de los Mossos, acorralado por el ‘caso Quintana’

ERC fuerza la caída de Manel Prat un día antes de que el Parlament debata su cese

El cargo de CDC alega que ya no tenía “más recorrido profesional”

 

Manel Prat, en el momento de anunciar su dimisión

El director de los Mossos, Manel Prat, no pudo aguantar ni un envite más. Solo, en la sala de prensa de la comisaría de Les Corts de Barcelona, anunció ayer su dimisión. “Lo hago por motivos estrictamente personales”, leyó Prat, en una comparecencia en la que no admitió preguntas. El ya ex jefe político de la policía alegó que “no ve más recorrido profesional en el puesto”. E insistió en que su renuncia no tiene nada que ver con el caso de Ester Quintana, la mujer que perdió un ojo en la huelga general del 14-N en Barcelona. “Aquel día, y hoy, me reafirmo con más contundencia si hace falta, no se tiraron pelotas de goma”, repitió, a pesar de que todas las pruebas en la fase de instrucción apuntan a eso, según el juez.

Aquel día, y hoy, me reafirmo con más contundencia si hace falta, no se tiraron pelotas de goma”, repitió, a pesar de que todas las pruebas en la fase de instrucción apuntan a eso, según el juez.

Prat decidió irse un día antes de que el Parlament debatiese de nuevo y votase su dimisión. Una prueba que en esta ocasión todo apuntaba que no iba a superar. ERC ya había anunciado veladamente que en esta ocasión le dejaría caer. Y por si quedaba alguna duda, el diputado Oriol Amorós insistió ayer en que Prat debía dimitir en cumplimiento de su palabra por el caso Quintana.

Después de que la mujer resultase mutilada, Prat afirmó en una entrevista que si había alguna prueba de que la hirió una pelota de goma, dimitiría de inmediato. De eso —15 de diciembre de 2012— hace ya cerca de un año y medio. A día de hoy, repitió ayer el ya ex director de los Mossos, no existen pruebas “fehacientes” de que fuese así, repitió, en referencia a imágenes claras de una bola golpeando a Quintana. E incluso fue más allá y aventuró que los dos mossos que están imputados “acabarán absueltos”.

A día de hoy, repitió ayer el ya ex director de los Mossos, no existen pruebas “fehacientes” de que fuese así, repitió, en referencia a imágenes claras de una bola golpeando a Quintana. E incluso fue más allá y aventuró que los dos mossos que están imputados “acabarán absueltos”.

Prat había aguantado el vendaval y había superado otra petición de dimisión parlamentaria, de la que le salvó ERC y el propio presidente Artur Mas. Pero desde el pasado 8 de mayo, estaba de nuevo en la cuerda floja. Un auto del Juzgado de Instrucción número 11 de Barcelona concluyó que teniendo en cuenta todas las pruebas hasta ahora reunidas, a Quintana la hirió una pelota de goma, que lanzó un escopetero de la Dragó 40, por orden de un subinspector, ambos imputados. Prat defendió de nuevo su inocencia, y alegó que se acabará sabiendo lo que pasó.

Ester Quintana

Un auto del Juzgado de Instrucción número 11 de Barcelona concluyó que teniendo en cuenta todas las pruebas hasta ahora reunidas, a Quintana la hirió una pelota de goma, que lanzó un escopetero de la Dragó 40, por orden de un subinspector, ambos imputados.

Interior ha dado cinco versiones distintas de lo que sucedido el 14-N de 2012. En la inicial, el entonces consejero Felip Puig aseguró que no había habido actividad policial en la zona. Pero la aparición de vídeos colgados en la Red pusieron al descubierto un descontrol total en Interior sobre lo que ocurrió en aquella jornada. Cabe tener en cuenta que las pelotas de goma solo pueden dispararse con la autorización del director de los Mossos, que no la dio.

“Quiero aprovechar esta ocasión para pedir disculpas a todas las personas que se hayan sentido perjudicadas por alguna decisión que haya podido tomar”, pidió ayer Prat. Pero de nuevo se cerró en banda en su versión de lo sucedido: “Creo sinceramente que no he faltado nunca a mi palabra ni a mi compromiso”. Para el ex director de los Mossos, en el caso Quintana se ha “buscado más la venganza por intereses diversos que el esclarecimiento de la verdad”. A su entender, el juez no ha “tenido en cuenta todas las aportaciones que se han hecho por parte de Interior”. “Estoy absolutamente convencido que al final se podrá esclarecer quién fue el responsable de la desfortunada y triste lesión”, dijo Prat.

Fuentes de Interior han apuntado en alguna ocasión que la herida de la mujer pudo deberse a una pelota de precisión, viscoelásticas, las únicas que ahora usa la policía catalana desde que el 30 de abril se prohibiesen las de goma.

Manel Prat dimiteix de cap dels mossos defensant la seva feina

Prat compareció ayer solo, un día antes de que al Parlament llegase por segunda ocasión su petición de dimisión. A las 12.30 está prevista una interpelación del diputado de ICV Jaume Bosch al consejero de Interior, Ramon Espadaler, sobre Prat, algo que se mantiene a pesar de la dimisión. En 15 días, se debía votar en la Cámara la petición de cese. Pero Iniciativa presentó una enmienda a dos mociones de justicia, para que se tratase de nuevo el tema. Ese fue el inicio del fin del director de la policía, que se quedó solo ante la debilidad parlamentaria de CiU. Ante ese panorama, por la mañana presentó su dimisión “irrevocable” al presidente Mas —que le había sostenido en ocasiones anteriores— y a Espadaler.

VÍDEO de la Compareixença íntegra de Manel Prat anunciant la seva dimissió com a director general de la Policia. Prat ha argumentat raons “estrictament personals” i ho ha desvinculat del “cas Quintana”.

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/324/manel-prat-dimiteix-de-cap-dels-mossos-defensant-la-seva-feina/video/5100671/


Juan Andrés Benítez

Los Mossos d’Esquadra se han visto envueltos en la polémica varias veces en los últimos años, en los que han sido criticados por un uso excesivo de la fuerza y por las contradictorias versiones ofrecidas de los hechos. Además de por el caso Quintana, Prat ha visto muy debilitada su posición por la muerte del empresario Juan Andrés Benítez en el barrio barcelonés del Raval después de ser brutalmente reducido. En el caso hay 10 agentes imputados por el homicidio del empresario. Pero las primeras peticiones de dimisión arrancaron mucho antes.

El director acumula peticiones de dimisión desde el desalojo de plaza Catalunya

Prat llegó a la policía catalana hace más de tres años, en diciembre de 2010, de la mano del ex consejero de Interior Felip Puig, de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Una joven promesa de CDC —tiene 42 años— con ninguna formación específica en seguridad, se hizo cargo de uno de los puestos más complejos en el Gobierno, la dirección de la policía. Antes había tenido diversos cargos en la Administración, y ejerció como jefe del gabinete del Departamento de Política Territorial, con Puig. A los pocos meses de estar en su cargo, estalló el 15-M, un movimiento que pilló a la policía completamente por sorpresa. El 27 de mayo, los agentes procedieron a un brutal desalojo de la plaza de Catalunya, donde permanecían acampados. Ayer se cumplieron tres años de las polémicas imágenes, que recorrieron el mundo, de los Mossos barriendo a porrazos a los indignados. Prat incluso acabó imputado en el caso, que el juez acabó archivando.

Entonces empezaron las peticiones de dimisión del ya ex director de la policía, que definió ayer su tarea al frente de los Mossos como “difícil y compleja responsabilidad”. Para el diputado Bosch, su dimisión llega tarde. “Se tendría que haber producido hace mucho tiempo”, dijo. A su entender, el hecho de que deje sus responsabilidades en Interior “beneficia a la policía y a la sociedad”.

Ahora se abre un nuevo periodo complicado para encontrarle un sustituto en una departamento que dirige el democristiano Ramon Espadaler. Entre él y Prat nunca ha habido una gran sintonía, que ayer se hizo palmaria de nuevo, ante la soledad de Prat. Lo más probable es que ahora CDC lidie para poner a alguien de su partido en el puesto, según fuentes de Interior, debido a la importancia de tener controlada un área tan delicada como es la policía.


Tres años de polémicas actuaciones policiales

La carga de la plaza de Catalunya

Ayer se cumplían tres años de la brutal carga de los Mossos contra jóvenes del 15-M que, sentados en el suelo, impedían la limpieza del campamento de los indignados.

Ester Quintana pierde un ojo

Un juez investiga si un proyectil de los Mossos hirió a la mujer en la huelga general del 14-N de 2012. Dos agentes están imputados por el caso. El Departamento de Interior ha dado hasta cinco versiones distintas de lo ocurrido.

Muerte en comisaría

Yassir El Younossi, de 27 años, falleció en los calabozos de los Mossos en El Vendrell el pasado 31 de julio tras ser inmovilizado en su celda. Ocho agentes están imputados por homicidio imprudente. La autopsia reveló que la muerte se debió consumo de cocaína combinado con una situación de estrés.

El fallecimiento de Benítez

El empresario Juan Andrés Benítez murió el 6 de octubre de 2013 tras ser reducido por los Mossos en el barrio del Raval. Diez agentes están imputados por lo que la Audiencia de Barcelona considera un “desproporcionado y excesivo” uso de la fuerza.

Alfonso Bayard pierde la vida

El actor, que sufría brotes psicóticos, murió el pasado 2 de abril tras ser detenido por los Mossos en la plaza Molina. Los agentes no aplicaron el protocolo para actuar ante personas con trastornos psiquiátricos pese a haber sido avisados de que Bayard deliraba.


NOTICIAS RELACIONADAS:

El Gobierno se queda solo en la defensa del director de los Mossos

ERC vuelve a impedir que el Parlament pida el cese de Prat

«Si aparece una prueba de que se dispararon pelotas de goma, dimito»

Manel Prat: «Las pelotas de goma tienen poco futuro»

ESPECIAL Todo sobre el ‘caso Quintana’

ESPECIAL Todo sobre el ‘caso Raval’

Manel Prat presenta la dimissió 18 mesos després del tret que va ferir Ester Quintana

El director general de la Policia presenta la dimissió 18 mesos després que Ester Quintana perdés la visió d’un ull per l’impacte d’una bala de goma. Durant tot aquest temps ha negat de manera…

 

Ho ha anunciat en una roda de premsa sense preguntes

Avui es compleix el tercer aniversari del desallotjament de la plaça de Catalunya, una actuació policial que va deixar 150 persones ferides i que Manel Prat va definir com una operació de neteja. Així començaven 36 llargs mesos d’actuacions policials considerades com a “brutals”, “injustificades” i “impunes” pel conjunt dels moviments socials i per una gran part de la societat civil catalana. Precisament el dia d’aquesta efemèride, Prat ha presentat la dimissió com a director general de la Policia, i ho ha fet sense acceptar preguntes en el marc d’una compareixença d’urgència a la comissaria de la travessera de les Corts.

El seu regnat a Interior va quedar marcat especialment per l’actuació de la Brigada Mòbil la nit del 14 de novembre de 2012, quan la veïna de la Verneda Ester Quintana va perdre un ull per l’impacte d’una bala de goma, com així ho ha determinat el Jutjat d’Instrucció núm. 12 de Barcelona. Ell va negar l’autoria policial i va mantenir que dimitiria si apareixien proves que impliquessin els Mossos en la lesió de Quintana. Poc després esclatava el cas del presumpte homicidi de Juan Andrés Benítez, on una desena de mossos d’esquadra van apallissar fins a la mort el veí del Raval. Els vídeos van anar demostrant que la versió exculpatòria de Prat no tenia cap fonament.

Durant l’última setmana, els episodis polèmics protagonitzats pels agents han posat el colofó a la carrera professional de Prat. La prohibició de les 270 meses del Multireferèndum, el desallotjament de Can Vies i l’atac a la redacció de la DIRECTA han encès les xarxes socials contra la policia catalana. Avui ha presentat la dimissió. Es dóna la circumstància que demà el Parlament de Catalunya havia previst votar una esmena per exigir el seu cessament, presentada a última hora per ICV-EUiA, i que tenia assegurats els vots favorables de tots els grups parlamentaris –òbviament, la CUP-AE, però també el PSC, Ciutadans i el PP–, incloent-hi el d’ERC, que després de les eleccions europees ha optat per retirar la crossa que mantenia Prat en el seu càrrec.

Siete ‘mossos’ admiten que dispararon cerca de Quintana ocho meses después

Interior aparta a los policías de la unidad antidisturbios por una “pérdida de confianza”

Los agentes aseguran que solo dispararon una salva, sin proyectil

Interior admite ahora varios disparos

– EL PAÍS
Imagen capturada de un vídeo sobre la actuación de los antidisturbios en la zona donde fue herida Ester Quintana el 14-N. / SICOM

Imagen capturada de un vídeo sobre la actuación de los antidisturbios en la zona donde fue herida Ester Quintana el 14-N. / SICOM

Siete mossos han tardado ocho meses en admitir que dispararon en la zona en la que resultó herida Ester Quintana, en la huelga general del 14-N en Barcelona, cuando perdió el ojo izquierdo. El consejero de Interior, Ramon Espadaler, convocó ayer de forma urgente a los medios para informar de la destacable novedad, surgida a raíz de una investigación interna. Espadaler admitió la gravedad de la ocultación por parte de los agentes, y anunció que aparta a los policías de la unidad antidisturbios por una “pérdida de confianza”.

Los mossos, sin embargo, niegan que disparasen pelotas de goma. “Creen recordar que hubo un tiro de salva [disparo sin proyectil]”, contó Espadaler, pero mantienen que no lanzaron pelotas de goma, un arma que en ningún momento se dio autorización para usar durante la huelga y que requiere del permiso expreso del director general de la Policía, Manel Prat.

Los policías alegan que solo lanzaron salvas, que son tiros sin proyectil

En cualquier caso, el consejero ha apartado a los agentes “por ocultar un dato que sabían que era importante. Lo sabían perfectamente”. Aunque estos seguirán en el cuerpo, destinados en otra unidad. Los policías pertenecen a la furgoneta Dragó 414, que actuó en la confluencia de la calle de Gran Vía con paseo de Gracia.

El departamento ha abierto una información reservada por una “grave indisciplina” y también ha aportado los datos —que envió el lunes— al Juzgado de Instrucción número 11 de Barcelona, que investiga lo sucedido. “Queremos llegar hasta el final y aclarar lo que pasó”, insistió Espadaler. Aunque por ahora, el consejero de Interior deja en manos del juez la respuesta a la pregunta clave: ¿quién hirió a Ester Quintana? El forense sostiene que fue una pelota de goma.

Ester Quintana en su comparecencia en el Parlament de Catalunya. / MASSIMILIANO MINOCRI

Ester Quintana en su comparecencia en el Parlament de Catalunya. / MASSIMILIANO MINOCRI

El consejero no aclaró ayer por qué los agentes cambiaron un discurso que han mantenido durante todo este tiempo, y se limitó a decir que “podrían haberlo reconocido hace ocho meses y ahorrar especulaciones”. Según fuentes policiales, unas imágenes aportadas por la División de Asuntos Internos (DAI) donde aparece la furgoneta Dragó 414 donde resultó herida Quintana han sido la clave para presionar a los policías. Interior, sin embargo, matiza que esas imágenes obran en poder del juzgado que instruye la causa desde hace meses, y que apenas son de dos segundos, por lo que les restan peso en el hecho de que los agentes admitiesen que actuaron allí.

Hasta ahora, hay dos mossos imputados por la lesión de Quintana, pero forman parte de una furgoneta distinta, la Dragó 40. El juez deberá decidir cómo procede, y si decide imputar a los siete policías de la Dragó 414 que han explicado que estaban allí, ocho meses después.

La información que hizo pública ayer Interior supone un cambio en el discurso oficial mantenido por el departamento. El anterior consejero Felip Puig aseguró primero que donde resultó herida Quintana no hubo actividad policial, pero unos vídeos, mostrando lo contrario, le obligaron a cambiar la versión de los hechos en diversas ocasiones. A pesar de eso, se mantuvo inamovible en el hecho de que a la mujer no la hirió un mosso, mucho menos una pelota de goma, y sostuvo que justo donde cayó herida no actuó ninguna unidad policial.

Espadaler abre una información reservada ante la “grave indisciplina”

El director de la Policía, Manel Prat, que continuó en el cargo tras las elecciones, añadió que dimitiría si aparece alguna evidencia de que a Quintana la hirió una pelota de goma. Prat no acompañó ayer a Espadaler en la conferencia de prensa. “El consejero quería dar él esta rueda”, excusó una portavoz del departamento.

“Ahora es más ineludible que nunca la dimisión de Prat porque ha quedado cuestionado”, pidió ayer el diputado de ICV-EUiA, Jaume Bosch. Añadió que la revelación “da un impulso nuevo y sentido” a la comisión parlamentaria sobre el modelo de orden público que Interior “había querido cerrar”, y anunció que pedirán que Espadaler y Prat comparezcan de nuevo. “Es increíble que ante una información reservada salga el consejero y hable de los propios agentes”, criticó el portavoz del sindicato SME-CC OO, Toni Castejón. A su entender, “ha creado una imagen de desconfianza, en lugar de explicar cómo gestionaron los diferentes informes que recibieron”.