Tag Archive | Stop bales de goma

Judici contra el mosso d’esquadra que va deixar borni l’Òscar Alpuente

El proper 3 de novembre es celebrarà el judici contra el mosso d’esquadra que va deixar borni l’Òscar Alpuente durant la celebració del triomf de la Champions pel FCB el 27 de maig de l’any 2009. Després d’un llarguíssim procés judicial, l’agent 12231 haurà de respondre davant del jutjat penal nº 13 de l’acusació d’un delicte de lesions que va causar la pèrdua de l’ull al nostre company.

I tot i la satisfacció que ens ocasiona aquesta noticia, no podem deixar de banda el fet que de les 11 persones ferides greus en mans dels escopeters del Mossos des de l’any 2009, només 3 han arribat a judici. Són els casos de l’Ester Quintana (amb els acusats incomprensiblement absolts), el del Nicola Tano, (que va ser indemnitzat previ al tancament del seu procés judicial) i aquest de l’Òscar Alpuente.

Pel camí han quedat arxivats els casos de ferits greus:

  • quatre nois que han quedat bornis, en Jordi Sallent (abril del 2009), en Jordi Naval (maig del 2009), l’Angelo Cilia (març del 2012) i en B. S (març del 2012)
  • l’Edgar López (març del 2009) amb un impacte al pit que li ha deixat afectacions cardíaques
  • en Gerard Molins (març del 2012) amb lesions a la orella i pèrdua de capacitat auditiva
  • en Carlos Prieto (març el 2012) que va perdre la melsa
  • l’Enric Castillo (novembre del 2012) a qui una bala de foam li va rebentar les dents i fracturar la mandíbula.

Per això, un cop més, des de Stop Bales de Goma volem denunciar la brutalitat i desproporcionalitat de moltes actuacions policials, però per sobre de tot, la connivència del poder judicial. Amb una clara falta de rigor i de voluntat per arribar fins al final de l’asumpte, l’arxivament d’aquestes causes fa efectiva la impunitat dels cossos de seguretat, ja que empara i protegeix aquestes actuacions.

Per denunciar això, un dels membres d’Stop Bales de Goma, en Carles Guillot, que després de 14 anys de periple judicial va veure com el Tribunal d’Estrasburg rebutjava el seu cas, assistirà el proper dia 13 de juliol a la conferència: Use of rubber bullets: Towards a new model of police, que organitza el Parlament Europeu a Brusel·les.

Anuncios

Els dos policies acusats de ferir Ester Quintana tramen una estratègia “d’autor no conegut”

Segons la tesi defensada per la seva advocada, Olga Tubau, un tercer policia, des del furgó E-414, seria l’autor material del tret fatídic. Els agents d’aquest furgó declararan la setmana vinent com a testimonis, amb obligació legal de dir la veritat

Ester Quintana aquest matí, esperant el moment de declarar / Robert Bonet

Jesús Rodríguez / 12/04/2016 – LA DIRECTA

Ester Quintana ha declarat en primer lloc. El jutge que presideix la secció tercera de l’Audiència de Barcelona ha advertit a les parts que “no estan permeses les preguntes que atemptin a la intimitat personal”. La víctima ha assegurat que li van disparar des d’una distància de trenta metres, i que pocs segons abans del tret va poder veure un agent “amb una escopeta gran” baixant del furgó E-40, el primer que va arribar a tota velocitat a la confluència de la Gran Via i el passeig de Gràcia.

L’advocada Olga Tubau, que defensa al sotsinspector Eduardo Casas, ha volgut sembrar l’ombra del dubte recuperant la tesi que Espadaler havia anunciat en roda de premsa ara fa tres anys. “Vostè ha dit que va veure un policia amb una escopeta llarga i amb la font al darrere”, li ha dit Tubau a Lluis Cabot –company d’Ester Quintana– durant la seva declaració. La representant legal del policia, amb aquesta maniobra, pretén generar dubtes sobre l’autoria del tret, apuntant a la possibilitat que l’escopeter que va disparar baixés de la furgoneta E-414 –la més propera a la font– i no de la E-40, tal com van concloure el jutge d’instrucció i la fiscalia. Aquesta trama argumental permetria a les defenses afirmar que van ser dues les escopetes que van disparar i, per tant, que no hi hauria certesa de l’autoria de la lesió.

La víctima (al centre, amb les seves advocades) ha assegurat que li van disparar des d’una distància de trenta metres, i que pocs segons abans del tret va poder veure un agent “amb una escopeta gran” / Robert Bonet

Entre dilluns 18 i dimecres 20 d’abril declararan tots els agents que viatjaven als furgons E-40, E-403 i E-414, presents al lloc dels fets. Conductor, caporal, escuders i escopeter de cadascuna de les furgonetes parlaran davant del tribunal en qualitat de testimonis i, per tant, amb l’obligació legal de dir la veritat. Si la versió defensada per Tubau fos certa, els testimonis haurien de mentir per no reconèixer l’autoria del tret. És a dir, la tesi que permetria l’absolució dels actuals imputats, Eduardo Casas i Llorenç Benjumea, obligaria a cometre els delictes de fals testimoni i encobriment a alguns agents policials cridats a declarar.

Fonts d’Interior van assegurar el juliol de 2013 que els set agents de la furgoneta E-414 “havien segellat un pacte de silenci”, argument ara emprat com a principal tesi exculpatòria de les advocades dels imputats

Fonts del departament d’Interior van assegurar el 16 de juliol de 2013 que els set agents de la furgoneta E-414 “havien segellat un pacte de silenci”. Aquell pacte de silenci ara és emprat com la principal tesi exculpatòria de les advocades dels imputats. L’objectiu no dissimulat de tot plegat és que cap policia sigui condemnat per aquells fets.

Els policies han arribat avui al Palau de Justícia escortats per quatre agents de paisà. Els han protegit en tot moment de les càmeres de televisió, accedint a l’edifici per una porta lateral i permetent-los una còmoda espera en una habitació abans d’entrar a la sala de vistes. Sis antiavalots vestits de paisà s’han assegut per segon dia consecutiu a la sala de vistes. Un d’ells ahir va entrar al judici a empentes, sense que cap comandament li recriminés l’actitud. Jordi Arasa, policia imputat per agredir a l’exdiputat David Fernàndez, de nou s’ha situat a la porta de l’edifici, esperant l’arribada d’Ester Quintana. Els acusats han rebut un tracte tan privilegiat que un observador extern els podria haver confós amb les víctimes.

Els acusats han rebut un tracte tan privilegiat que un observador extern els podria haver confós amb les víctimes.

Notícies relacionades:

 

 

 

Set agents de la Brigada Mòbil van ocultar a Interior que eren al lloc on va ser ferida Ester Quintana – 16/07/2013

Ester Quintana demana nou anys de presó per als policies acusats de rebentar-li l’ull

A l’escrit d’acusació redactat per les advocades Laia Serra i Carla Vall es manifesta que els policies van disparar voluntàriament i coneixedors del “perill vital real” del tret. La Fiscalia, per contra, demana dos anys de presó

Jesús Rodríguez – LADIRECTA

Ester Quintana a la presentació d’un documental sobre el seu cas, el setembre passat. Pedro Mata (Fotomovimiento)

L’escrit d’acusació que la representació legal d’Ester Quintana ha entregat a la secció Tercera de l’Audiència Provincial de Barcelona reclama una pena de nou anys de presó pel sotsinspector Eduardo Casas Pascual i per l’escopeter Llorenç Benjumea Blanco, a qui consideren responsables directes de l’actuació policial que va provocar la pèrdua d’un ull de la jove; a diferència del parer de la fiscalia, que demana 2 anys de presó per una “imprudència greu”, les advocades Laia Serra i Carla Vall conclouen que els agents van actuar amb ple coneixement del “perill vital real” que podia ocasionar el tret amb bala de goma i per això situen la pena en nou anys de presó i el mateix període temporal d’inhabilitació per a exercir com a policies.

Les lletrades avalen la seva tesi amb l’argument que “disparar una bala de goma requereix un acte voluntari per part de l’agent: l’extracció del sarró pectoral i la col·locació manual del projectil de cautxú dins la bocatxa de l’arma i, tot seguit, prémer el gatell”, i que malgrat “saber que era un despropòsit disparar bales de goma contra vianants que es trobaven caminant a una trentena de metres, i que s’estava contravenint perillosament les normes de seguretat i principis rectors, el sotsinspector 3.772, va ordenar al seu agent escopeter 14.211 que tenia a la vora, que disparés en la direcció on hi havia n’Ester Quintana”. Cal recordar que els projectils surten de l’escopeta a una velocitat de 200 metres per segon i les víctimes ni tan sols tenen temps de protegir-se o evitar la trajectòria de la bala.

El dia de la celebració del judici -d’aquí a uns mesos- declararan Quintana, els dos policies processats, altres agents adscrits a les furgonetes E-40, E-414 i E-403, i el Director General de la Policia, Manel Prat, que aquella nit “rebia imatge i so en directe des de la Sala de Comandament”. Aquest últim serà notificat al seu actual lloc de treball, el departament de màrqueting de la cadena de supermercats Bon Preu.

Al judici declararan Quintana, els dos processats, altres agents adscrits a la Brigada Mòbil, i el Director General de la Policia, Manel Prat, que aquella nit “rebia imatge i so en directe des de la Sala de Comandament”

Ester Quintana ha patit greus lesions físiques i psicològiques arran d’aquella actuació policial, va ser intervinguda quirúrgicament en cinc ocasions i va requerir 562 dies de curació. Ara porta un implant de pròtesi ocular i plaques de titani internes a la zona afectada. La companyia asseguradora del departament d’Interior de la Generalitat la va indemnitzar amb 260.000 euros, com a reconeixement implícit de l’autoria policial de la lesió, i el comissari en cap dels Mossos, Josep Lluis Trapero també va reconèixer l’origen policial de la mutilació en una entrevista a El Món a RAC1. Els agents imputats, però, no han estat suspesos de sou i feina. Eduardo Casas actualment treballa a les files de la unitat ARRO i Llorenç Benjumea es manté en actiu a la Brigada Mòbil (BRIMO).

Els agents imputats, però, no han estat suspesos de sou i feina. Eduardo Casas actualment treballa a les files de la unitat ARRO i Llorenç Benjumea es manté en actiu a la Brigada Mòbil (BRIMO).

 


NOTÍCIES RELACIONADES

 

Ester Quintana pide nueve años de cárcel para los dos mossos acusados de la pérdida de su ojo Sus abogadas les acusan de un delito de lesiones con pérdida de miembro principal y solicitan la inhabilitación de los agentes durante el tiempo que dure la condena. PUBLICO.ES / EUROPAPRESS

Ester Quintana pide nueve años de prisión a los mossos imputados por vaciarle un ojo – La petición de Quintana se suma a la que ya planteó la Fiscalía, que solicitó una pena de dos años de prisión y cuatro de inhabilitación – DIARIO.ES / CATALUNYAPLURAL.CAT  CAT

Ester Quintana pide 9 años de cárcel para los dos mossos que la dejaron tuertaGERMAN GONZÁLEZ / ELMUNDO.ES

Ester Quintana pide nueve años para los dos mossos acusados de reventarle un ojo – La petición se suma a la que ya ha planteado la fiiscalía, que solicita una pena de dos años – J.G. ALBALAT / ELPERIODICO.COM

Ester Quintana pide nueve años de cárcel para los dos mossos acusados de hacerle perder un ojo – Son el subinspector que ordenó disparar balas de goma y el escopetero, que pudo negarse a disparar ya que el director de los Mossos no dio la orden. Además, las abogadas de Quintana alegan que se disparó contra una zona sin incidentes en la que se podrían haber utilizado otros medios “menos lesivos” – INFOLIBRE.ES

Ester Quintana demana nou anys de presó per als dos mossos acusats de la pèrdua del seu ull – En un escrit presentat aquest dimecres davant de l’Audiència de Barcelona, els acusen d’un delicte de lesions amb pèrdua de membre principal – ELMÓN.CAT

Josep Lluís Trapero, cap dels Mossos d’Esquadra, assumeix l’autoria policial de la lesió a Ester QuintanaJesús Rodríguez dimarts, 17 novembre, 2015

Josep Lluís Trapero, cap dels Mossos d’Esquadra, assumeix l’autoria policial de la lesió a Ester Quintana

El comissari en cap de la policia autonòmica reconeix per primera vegada que “no hi ha cap altra explicació que no sigui que va ser el cos policial” qui va rebentar l’ull a la manifestant

Jesús Rodríguez  – LA DIRECTA

 

La rectificació de Josep Lluís Trapero d'aquest matí a RAC1 posa punt final a tres anys de versions falses difoses pel Departament d'Interior

La rectificació de Josep Lluís Trapero d’aquest matí a RAC1 posa punt final a tres anys de versions falses difoses pel Departament d’Interior

Fa 72 hores es complia el tercer aniversari de la vaga general del 14 de novembre de 2012. Aquell dia, Ester Quintana va perdre un ull per l’impacte d’una bala de goma disparada pels Mossos d’Esquadra, segons va confirmar la metge forense i com consta als informes de la fiscalia i del jutjat d’instrucció número 11 de Barcelona. El conseller Felip Puig ho va negar per activa i per passiva i el director general de la policia, Manel Prat, va prometre que dimitiria si es demostrava que l’origen de la lesió era una bala de goma. Prat va deixar el càrrec el 27 de maig de 2014, mentre s’estava desallotjant Can Vies, i ara és el responsable de comunicació i màrqueting de la cadena de supermercats Bon Preu.

“Crec que en aquell moment el cos va córrer molt; vam errar, ens vam equivocar, vam donar una informació que no era bona; jo crec que no havíem estat freds per analitzar bé les coses”, ha dit Trapero

Coincidint amb el tercer aniversari dels fets, Felip Puig –en declaracions a Catalunya Ràdio– va demanar perdó a Ester Quintana, tot i matisar que ho feia “des d’un punt de vista personal”. L’últim responsable de la policia, que fins ara no havia parlat, és Josep Lluís Trapero. En resposta a una pregunta de Jordi Basté durant el programa de ràdio El Món a RAC1, el comissari en cap de la policia autonòmica ha reconegut, aquest dimarts al matí, que “no hi ha cap altra explicació que no sigui que va ser el cos policial”. La rectificació de Trapero posa punt final a tres anys de versions falses difoses pel Departament d’Interior.

El cap dels Mossos ha virat 180 graus en relació amb la postura mantinguda fins ara i ha entonat el mea culpa: “Vam actuar amb una certa manca de rigor en algun punt, potser també pressionats per la immediatesa. El polític sempre vol la informació perquè ha de donar comptes i, de vegades, el professional ha de tenir la temprança de dir que no té aquesta informació preparada”. I ha explicat així: “Crec que en aquell moment el cos va córrer molt; vam errar, ens vam equivocar, vam donar una informació que no era bona i, quan la vam tornar a donar, tampoc no era bona perquè jo crec que no havíem estat freds per analitzar bé les coses”.

El responsable de la policia catalana ha volgut exculpar els agents imputats pel cas: “Això no vol dir que els mossos siguin culpables i se’ls hagi de condemnar a no sé quan”

En relació amb el conseller, ha mostrat certa condescendència i ha dit: “Jo crec que Felip Puig –i em sap greu– es va fer seva aquella informació poc contrastada i ho va pagar políticament”. Però ha volgut tancar la polèmica en relació amb els Mossos d’Esquadra: “Ha de ser el punt final perquè el cos ha reconegut que la informació no era precisa, tot i que no estem en disposició de dir que va ser una pilota de goma perquè no ho podem provar i perquè tenim indicis per pensar que no va ser una pilota de goma, però no estem en disposició de dir amb què va ser. Però sí que estem dient que no hi ha cap altra explicació que no sigui que va ser el cos policial”.

Per últim, però, ha volgut blindar el futur de l’inspector i l’escopeter imputats pel tret a Quintana amb la següent declaració: “Això no vol dir que els mossos siguin culpables i se’ls hagi de condemnar a no sé quan. És que jo, això, tampoc ho accepto. Evidentment, acceptaré les resolucions judicials i les sentències, parlo des d’un punt de vista més intel·lectual”.

Notícies relacionades

Fotos Gerard Poch

Estrena del documental “A tu què et sembla?” Estrena del documental “A tu què et sembla?” el passat 3 de setembre del 2015. Gràcies a les 300 persones que vau omplir la sala i a tots i totes les que no vau poder entrar però vau recolzar el projecte en un dia tant especial. Gràcies […]

La Generalitat no compleix el pla d’indemnització a les víctimes de bales de goma

Fa gairebé dos anys que el Parlament va aprovar les conclusions de la comissió d’estudi de models de seguretat i ordre públic 

Tampoc s’ha ofert encara recolzament psicològic i social a les víctimes d’actuacions policials, un altre dels punt aprovats

Manifestación contra la impunidad y los abusos policiales en Barcelona. Y para pedir justicia para Juan Andrés Benítez y Ester Quintana. (Foto: Enric Català)

Imatges de víctimes de bales de goma en una manifestació de 2013 contra la impunitat i els abusos policials / ENRIC CATALÀ

La Generalitat encara no ha posat en marxa alguns punts de les conclusions de la comissió d’estudi de models de seguretat i ordre públic i ús de material antiavalots que va aprovar el Parlament al desembre de 2013, entre ells la indemnització retroactiva a víctimes de bales de goma.

Així ho han denunciat representants de la plataforma Stop Bales de Goma en una roda de premsa a la seu de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), en la que s’han presentat les novetats del cas Ester Quintana. “Ens sembla escandalós que des de la Generalitat hi hagi diners i pressa per indemnitzar a Ester Quintana i en canvi des del Govern o per part dels partits que van aprovar aquesta comissió no s’hagi mogut res”, ha denunciat Carles Guillot, membre de la plataforma a qui també va treure un ull una bala de goma utilitzada pels Mossos, que s’ha mostrat content per l’acord al que ha pogut arribar Quintana.

“Ens sembla escandalós que des de la Generalitat hi hagi diners i pressa per indemnitzar a Ester Quintana i en canvi des del Govern o per part dels partits que van aprovar aquesta comissió no s’hagi mogut res”, ha denunciat Carles Guillot,

En concret, el punt 47 de les conclusions de la comissió que el Govern es va comprometre a tirar endavant reclama que s’elabori un protocol que tingui en compte “l’aplicació de la indemnització retroactiva per a les persones que han estat afectades per pilotes de goma o altres eines de contenció” i s’especifica que “aquesta indemnització no ha de condicionar els drets de les accions legals de les víctimes”.

A més a més de la indemnització es va aprovar també el desenvolupament d’un protocol que estableixi “un sistema d’atenció i seguiment de les víctimes causades per situacions de disturbis o desordres públics, que permeti oferir serveis d’assistència i acompanyament psicològic, sanitari i social”, un altre dels aspectes que tampoc s’està complint.

Així ho constata Nicola Tanno, un altre dels afectats per un cas d’ús de bales de goma i que va comparèixer en la Comissió al Parlament, que ha explicat a Catalunya Plural que a ell tampoc no l’ha trucat ningú en representació del Govern per oferir-li indemnització o ajuda psicològica o social. Tanno, que està content perquè l’asseguradora de la Generalitat hagi indemnitzat finalment a Ester Quintana, ha dit que aquesta notícia “ha de ser l’ocasió perquè afecti també a altres persones que encara no han rebut justícia social”.

En total a Catalunya set persones han perdut un ull per l’impacte de bales de goma en els últims cinc anys.

Prohibició de les bales de goma

El que sí s’ha implementat es la prohibició de l’ús de les bales de goma, una mesura que va entrar en vigor el 30 d’abril de 2014. Andres Garcia, advocat del col·lectiu Arrels i membre de l’Observatori del Sistema Penal i Drets Humans (OSPDH) de la Universitat de Barcelona creu que això s’ha fet per la pressió social arran de casos com el d’Ester Quintana, però que el Govern “deuria creure que la resta de punts no eren tant importants”.

Això demostra que per part del Govern hi ha nul·la intensió de fer complir i respectar els drets humans al nostre país”, ha dit García Berrio en declaracions a Catalunya Plural. I ha recordat que l’aprovació d’aquestes conclusions per part del Parlament es tracta d’una resolució vinculant que el govern ha de complir per no caure en la il·legalitat.

Per la seva banda el Departament d’Interior ha assegurat a Catalunya Plural que si que s’està donant compliment a la resolució del Parlament i que hi ha una comissió en marxa que s’ha reunit en diverses ocasions. No obstant des de premsa, no han pogut especificar en quines ocasions i quin tipus de feina en concret s’està fent en relació a aquesta resolució parlamentaria.

Altres punts incomplerts

Gairebé dos anys després de que el Parlament aprovés les conclusions d’aquesta comissió el Govern tampoc ha posat en marxa, com explica Andrés García Berrio altres aspectes tan fonamentals com l’establiment dels indicadors del Protocol d’Istanbul o la formació pel treball amb les victimes.

L’advocat ha explicat que aquests requisits tampoc s’estan implementant en víctimes que han patit el seu cas posteriorment a l’aprovació d’aquestes conclusions. És el cas del noi que va perdre una orella per un cop de porra dels Mossos d’Esquadra durant el desallotjament de Can Vies, a qui tampoc se li ha ofert recolzaments psicològic ni social, i que en canvi segons el que es va aprovar al Parlament també li pertocaria, ha explicat Garcia. “Està clar que el Departament d’Interior no vol canviar res, però hem d’aconseguir que aquest tipus d’acords s’implementin”, ha emfatitzat l’advocat.

más INFO:

“Ens sembla escandalós que la Generalitat no hagi mogut ni un dit per indemnitzar la resta de víctimes”

L’associació Stop Bales de Goma valora positivament l’evolució del cas d’Ester Quintana però denuncia que la Generalitat i el Parlament de Catalunya no han creat la comissió d’estudi per a la indemnització de totes les víctimes

Ester Quintana acompanyada d'altres afectats per trets de bales de goma i la seva advocada aquest matí a la seu de la FAVB Anna Celma

Ester Quintana acompanyada d’altres afectats per trets de bales de goma i la seva advocada aquest matí a la seu de la FAVB / Anna Celma

En roda de premsa celebrada aquest matí a la seu de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, l’associació Stop Bales de Goma, l’advocada Laia Serra i Ester Quintana han valorat la notícia sobre la indemnització de 260.931 euros per part de l’asseguradora de la Generalitat que rebrà aquesta última per l’impacte d’una bala de goma que va rebre en el transcurs d’una manifestació durant la vaga general del 14 de novembre de 2012.

La valoració és agredolça. “Ens alegrem de com està tirant endavant el procés de l’Ester Quintana, però ens sembla una vergonya que altres persones que han estat mutilades pels agents dels Mossos d’Esquadra encara estiguin esperant. Hem de recordar que el 8 de novembre de 2013, amb tota la parafernàlia institucional, el Parlament de Catalunya i els partits polítics que van aprovar la prohibició de les bales de goma, van decidir obrir una comissió que en el termini de sis mesos havia de fer un estudi dels diferents casos pel reconeixement d’aquestes persones afectades i parlaven allà també d’una indemnització retroactiva per als ferits i mutilats per bales de goma. Ens sembla escandalós que, des de la Generalitat, hi hagi diners i pressa per a indemnitzar Ester Quintana i en canvi en relació als altres no s’hagi mogut res. I d’això fa un any i 10 mesos”, ha apuntat Carles Guillot, que va perdre un ull l’any 2001 i no ha rebut cap compensació econòmica ni cap reconeixement institucional. El cas va ser arxivat pel Tribunal d’Estrasburg.

Segons l’advocada Laia Serra, “l’estratègia de la Generalitat des d’un primer moment ha estat nefasta. No pots negar uns fets sense haver investigat res i, si t’equivoques, has de rectificar”

 

També ha parlat Òscar Alpuente, ferit l’any 2009 durant la nit de la celebració de la victòria del Barça a la Champions -just davant de la Borsa de Barcelona- que ha repassat altres casos que han quedat impunes. “En el meu cas es va determinar, segons un informe de la policia nacional, que és possible que un mosso d’esquadra amb número de placa 12.231 disparés contra mi. En el cas d’Edgar López, li van disparar directament al tòrax, li van trencar les costelles i li van perforar el pulmó. En el cas de Nicola Tanno, el cas s’ha reobert i està a l’espera de judici. En tots els nostres casos ningú s’ha posat en contacte amb nosaltres. Ens sembla vergonyós que, perquè un cas sigui més mediàtic, s’intenti fer callar donant-li diners. Personalment dic que no busquem diners, que busquem el reconeixement i que es faci justícia i que els agents que van disparar i van deixar bòrnies set persones no continuïn treballant”.

 

Òscar Alpuente, a l’esquerra d’Ester Quintana, ferit l’any 2009 durant la nit de la celebració de la victòria del Barça a la Champions / Anna Celma

Per la seva banda, la mateixa Ester Quintana ha valorat positivament la decisió, sobretot pel que significa en el “reconeixement de la culpa institucional”, però ha recalcat que “això no farà justícia, això no farà que em tornin l’ull que em van treure els mossos d’esquadra”. La seva advocada, Laia Serra, ha deixat molt clar que “es tirarà endavant l’acció penal contra els agents imputats, aquesta indemnització només atura la part civil del procés”. En relació a la indemnització de la resta de víctimes de bales de goma s’ha preguntat, “la Generalitat necessita que hi hagi una condemna penal per moure peça? La resposta és que no. És una decisió política”.

“Les raons que hi ha darrere del reconeixement implícit de l’autoria policial no les coneixem. Hi ha un encreuament d’interessos polítics de la Generalitat, econòmics de l’asseguradora i jurídics de la defensa dels agents que no sabem si van o no en la mateixa línia, però tot plegat és estrambòtic. L’estratègia de la Generalitat des d’un primer moment ha estat nefasta. No pots negar uns fets sense haver investigat res i, si t’equivoques, has de rectificar”, ha remarcat Serra. “L’estratègia de la defensa dels agents encaminada a dir que la ferida va ser per un projectil de foam no té sentit. És inaudit. Encara que traguéssim del procés totes les proves que hi ha, van ser els mateixos agents dels furgons actuants –que van ser interrogats com a testimonis durant la fase d’instrucció– els que van negar que es disparés cap projectil de foam. Com pot la defensa plantejar una línia jurídica nova per regirar tot el cas, quan els seus propis defensats ho van negar davant del jutge?”, ha reblat l’advocada.

Notícies relacionades:

L’asseguradora de la Generalitat indemnitza Ester Quintana amb 260.931 euros

Els diners han estat dipositats al compte corrent de la secció tercera de l’Audiència de Barcelona, tribunal que jutjarà els fets. Fa tres mesos, Jordi Jané, conseller d’Interior, va anunciar que es reservaria una partida per aquest concepte

 

Jesús RodríguezLADIRECTA

Ester Quintana (al centre de la imatge, durant la presentació del documental sobre el seu cas que s'ha estrenat recentment) serà la primera víctima de l'impacte d'una bala de goma indemnitzada pel govern català Pedro Mata (Fotomovimiento)

Ester Quintana (al centre de la imatge, durant la presentació del documental sobre el seu cas que s’ha estrenat recentment) serà la primera víctima de l’impacte d’una bala de goma indemnitzada pel govern català Pedro Mata (Fotomovimiento)

L’asseguradora de la Generalitat de Catalunya, Segurcaixa Adeslas SA de Seguros y Reaseguros, ha consignat 260.931,15 euros al compte de la secció tercera de l’Audiència de Barcelona en concepte d’indemnització –d’acord amb els informes forenses existents– a Ester Quintana, víctima d’una bala de goma disparada pels Mossos d’Esquadra. Sigui quina sigui la sentència del cas, Quintana rebrà aquests diners abans de la celebració del judici.

La decisió suposa un pas més en el reconeixement de la responsabilitat de la Generalitat i és el primer cop que s’indemnitza algú arran d’unes lesions causades per una bala de goma. El mes de juliol d’enguany, el conseller d’Interior, Jordi Jané, ja va anunciar que s’havia “reservat una partida” amb aquest objectiu. L’entrega d’aquests diners suposa, a més, un reconeixement de culpa que contradiu la versió sostinguda des de fa tres anys per l’exconseller d’Interior Felip Puig i pel seu successor Ramon Espadaler, segons la qual les ferides de Quintana no tenien el seu origen en l’actuació policial.

El procés judicial segueix el seu curs i haurà de dirimir la responsabilitat penal del sotsinspector Eduardo Casas Pascual i l’escopeter Llorenç Benjumea Blanco

La resta de damnificats, malgrat la decisió parlamentària d’indemnitzar-los i de crear una comissió d’estudi dels casos particulars per resoldre la situació en un termini breu, no han rebut cap indemnització del govern català. En el cas d’Ester Quintana, el procés judicial seguirà el seu curs i s’hauran de dirimir les responsabilitats penals del sotsinspector Eduardo Casas Pascual i l’escopeter Llorenç Benjumea Blanco, imputats per un delicte de lesions. La pena màxima podria ser de tres anys de presó en cas que es consideri que van actuar amb imprudència o de dotze anys de presó si es dictaminés que van ser lesions doloses.

Reconeixement de l’autoria policial

Al llarg de l’últim any, un degoteig d’informacions ha anat confirmant l’autoria policial de les ferides a Ester Quintana. El mes de novembre de 2014, les noves advocades dels agents imputats van demanar una bateria de proves noves, que van ser denegades pel jutge instructor, decisió que les lletrades van recórrer. En el curs de la vista del recurs d’apel·lació celebrada davant la secció desena de l’Audiència de Barcelona, una de les advocades va corroborar que les lesions d’Ester Quintana van ser causades per una arma policial dels Mossos d’Esquadra.

 

El mes de juliol, l'actual conseller d'Interior, Jordi Jané, ja va anunciar que s'havia “reservat una partida” amb l'objectiu d'indemnitzar Quintana / CDC

El mes de juliol, l’actual conseller d’Interior, Jordi Jané, ja va anunciar que s’havia “reservat una partida” amb l’objectiu d’indemnitzar Quintana / CDC

Aquesta afirmació va transcendir als mitjans, ja que era la primera vegada que s’admetia l’origen de les lesions, fet que desmentia la postura oficial mantinguda fins llavors per Interior. A mitjan estiu, la secció desena va desestimar el recurs de la defensa dels agents que demanava allargar la instrucció i practicar més proves indagatòries. La desestimació del recurs es fonamentava en el fet que la instrucció ha estat molt profunda i la tesi de la lesió per un projectil de foam de la llançadora de 40 mm que pretenien introduir les defenses dels Mossos *in extremis havia quedat descartada al llarg de la investigació.

La desestimació del recurs era el darrer pas per obrir la porta a la fase següent, la del judici oral, en què l’escopeter i el sotsinspector de la Brigada Mòbil seran jutjats per les lesions de Quintana. Tot i que no hi ha calendari de judici, es pot preveure que se celebri abans del juliol de 2016.

El Tribunal d’Estrasburg no admet a tràmit la demanda de Carles Guillot per la pèrdua d’ull per una bala de goma

Jesús Rodríguez LADIRECTA

La jutgessa Kristina Pardalos considera que la demanda no compleix amb els requisits d’admissibilitat i ordena la destrucció de l’expedient. El denunciat va ser ferit el 17 de juliol de 2001 durant el desallotjament de la Kasa de la Muntanya

D'esquerra a dreta Oscar Alpuente, Carles Guillot, Jordi Sallent i Nicola Tanno, quatre de les vuit catalanes que han perdut un ull a causa de les bales de goma / Robert Bonet

D’esquerra a dreta Oscar Alpuente, Carles Guillot, Jordi Sallent i Nicola Tanno, quatre de les vuit catalanes que han perdut un ull a causa de les bales de goma / Robert Bonet

 

Simplificant

Dos anys després de presentar la demanda davant del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg i catorze anys després d’una llarga i infructuosa peregrinació judicial per l’Audiència Nacional espanyola, el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional, el barceloní Carles Guillot rep l’últim cop de porta de la justícia. La magistrada Kristina Pardalos, representant de San Marino al màxim òrgan judicial europeu, ha decidit in-admetre la demanda presentada per Guillot, qui el 17 de juliol de 2001 va perdre el seu ull dret per l’impacte d’una bala de goma. La decisió judicial és ferma, i els serveis jurídics europeus han informat el demandant que “no pot ser objecte de recurs davant d’aquesta sala, davant de la Gran Sala ni davant de cap altre òrgan”. Afegeixen, a més, que la secretaria “no podrà proporcionar-li precisions complementàries sobre les deliberacions”, així com “no respondrà a les cartes que vostè pugui enviar relatives a la decisió emesa en el present cas”. Per últim, avancen que l’expedient del cas “serà destruït en el termini d’un any des de la data de la decisió”.

“Així acaben les meves opcions d’aconseguir justícia”

Guillot és membre de l’associació Stop Bales de Goma i després de conèixer la decisió europea de tancar definitivament el cas, ha manifestat que “així acaben totes les meves opcions d’aconseguir justícia. Un periple judicial on he passat de ser l’afectat a ser el culpable”. El denunciant de l’actuació policial –cal recordar que l’antiavalot del Cos Nacional de Policia que va disparar va ser identificat com l’agent amb TIP 77804– vol deixar palès que durant aquests darrers catorze anys, “l’esperança que es fes justícia no ha deixat d’acompanyar-me”, tot i saber que “era una lluita contra l’estat i contra el poder i que difícilment aquest es deixaria vèncer”. És per això que Guillot no es va limitar mai a l’aspecte jurídic del cas i va voler “treure aquesta problemàtica al carrer, donar-li veu i cara, denunciar la brutalitat policial i tots els seus còmplices, generar debat sobre el model policial que tenim i recolzar els i les altres afectades han estat els motius per a continuar lluitant”.

Guillot, membre de l’associació Stop Bales de Goma, després de conèixer la decisió ha manifestat que “així acaben totes les meves opcions d’aconseguir justícia”

En un escrit redactat com a reacció a la decisió judicial afirma que no lluitava “només per a ‘guanyar’ el meu cas i, de passada, que es reconegués la desproporcionalitat que representen uns cossos policials armats amb material de guerra i que patrullen pels nostres carrers, sinó, i sobretot, per evitar que altres persones acabessin mutilades o mortes a mans d’aquests uniformats i per denunciar els casos ja existents”. Destaca, a més, que no ho ha fet sol, que han “estat moltes les que hem unit la nostra veu, les que ens hem crispat amb cada nou cas de violència policial, de cada torturat a comissaria, de cada mort en mans dels agents de l’estat”. Per últim se centra en la realitat catalana i conclou que “continua sent la d’una policia prepotent, extremadament armada, que emparada per la justícia i la classe política (que només ha canviat la munició dels fusells i ha incorporat noves armes igual de letals, com les anomenades pistoles Taser) segueix fent ús d’una brutalitat desproporcionada contra la gent”.

Es presenta el tràiler d’un documental del cas Ester Quintana

La negativa a investigar del Tribunal d’Estrasburg ha coincidit avui amb la presentació del tràiler del documental A tu què et sembla?, que s’emetrà per primer cop el pròxim 3 de setembre d’enguany als Cinemes Girona de Barcelona, i on s’inclou els testimonis d’Ester Quintana, Carles Guillot, l’advocada Laia Serra, els periodistes Antonio Baquero, Samanta Villar i el productor musical Joni D., entre d’altres. Aquest treball audiovisual aporta nous elements i reflexions al voltant del cas de la veïna de la Verneda Ester Quintana, i és una iniciativa d’exalumnes de l’Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona (EMAV), realitzada amb els seus propis recursos.

Notícies relacionades:

‘A tu què et sembla?’, el documental del caso Ester Quintana

El film no se limita a dar testimonio de unos hechos terribles que se han ido sucediendo como consecuencia de la utilización por parte de las policías de armas que causan graves daños en el transcurso de manifestaciones multitudinarias

Manuel Duran – @mlduranm – ELDIARIO.ES

Ester Quintana un año después en el lugar de los hechos / EDU BAYER

Ester Quintana un año después en el lugar de los hechos / EDU BAYER

Ester Quintana, la mujer a quien una bala de goma disparada por la policía reventó un ojo el año 2012 en Barcelona, es la protagonista de un documental realizado por ex-alumnos de la Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona (EMAV) con sus propios medios con el título de A tu què et sembla? (¿”A ti qué te parece?”), cuyo tráiler comienza a difundirse hoy y que se estrenará el 3 de setiembre próximo en los cines Girona de Barcelona. El largometratge es en castellano y catalán subtitulado.

Este documental no se limita a dar testimonio de unos hechos terribles que se han ido sucediendo como consecuencia de la utilización por parte de las policías de armas que causan graves daños en el transcurso de manifestaciones multitudinarias. Con Ester también adquieren protagonismo colectivos sociales que se han organizado contra la brutalidad policial como son Ojo Con Tu Ojo y Stop Balas de Goma. Los autores señalan que quieren documentar la lucha de Quintana así como la de la sociedad a favor de la desaparición de las balas de goma y contra la brutalidad policial con el fin de garantizar la vida y la integridad física de las personas en el ejercicio de sus derechos.

Los autores señalan que quieren documentar la lucha de Quintana así como la de la sociedad a favor de la desaparición de las balas de goma y contra la brutalidad policial con el fin de garantizar la vida y la integridad física de las personas en el ejercicio de sus derechos.

Los responsables de A tu què et sembla? han trabajado durante un año y medio llevando a cabo entrevistas y recogiendo declaraciones de afectados directos, otros casos de mutilaciones por la utilización de balas de goma en manifestaciones, de periodistas, abogados, integrantes de movimientos sociales, profesionales de la cultura y la imagen como la directora de cine Isabel Coixet. También podremos ver cuál fue la actitud del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya y de los mandos del cuerpo de Mossos d’Esquadra ante los requerimientos de los jóvenes documentalistas.

Los que vemos es un documento humano e impactante con ritmo muy vivo a lo largo de sus 70 minutos de duración que se ha ido gestando durante dos años. La idea de documentar la fuerza y la dignidad de Ester Quintana junto a la vitalidad social contra la represión y la resignación, surgió en el seno de la EMAV el año 2013.

Un grupo de alumnos de esta Escuela pusieron en marcha el documental como proyecto de final de carrera y se pusieron en contacto con Quintana y con el colectivo Ojo Con Tu Ojo. La iniciativa se concretó en un cortometraje de 30 minutos que, de hecho, representaba el primer trabajo audiovisual alrededor del caso de Ester Quintana y sus repercusiones.

Una vez fuera de la Escuela, deciden ir más lejos y se arriesgan a la gran aventura de producir, realizar y editar un largometraje con sus propios medios, sin aportaciones financieras de nadie y con los equipos técnicos que tenían a su alcance.  A tu què et sembla?, con guión y dirección de Pau Poch y producción y edición de Tresa Manubens, también es resultado de un trabajo colaborativo en el que muchas personas, técnicos de sonido, de efectos especiales y otros, han hecho su aportación a título personal y gratuito.

A tu què et sembla? también es resultado de un trabajo colaborativo en el que muchas personas, técnicos de sonido, de efectos especiales y otros, han hecho su aportación a título personal y gratuito.

Enlace a la notícia: http://www.eldiario.es/catalunya/opinions/sembla-documental-caso-Ester-Quintana_6_387471294.html

#EsterQuintana     #ATQES

@ATQES @ojo_contuojo