Tag Archive | pilotes de goma

Ojocontuojo 2012-2016

Recull audiovisual de l’activitat social que s’ha generat al voltant d’Ojocontuojo des del 14N 2012 fins al 2016

 

Anuncios

Ester Quintana demana nou anys de presó per als policies acusats de rebentar-li l’ull

A l’escrit d’acusació redactat per les advocades Laia Serra i Carla Vall es manifesta que els policies van disparar voluntàriament i coneixedors del “perill vital real” del tret. La Fiscalia, per contra, demana dos anys de presó

Jesús Rodríguez – LADIRECTA

Ester Quintana a la presentació d’un documental sobre el seu cas, el setembre passat. Pedro Mata (Fotomovimiento)

L’escrit d’acusació que la representació legal d’Ester Quintana ha entregat a la secció Tercera de l’Audiència Provincial de Barcelona reclama una pena de nou anys de presó pel sotsinspector Eduardo Casas Pascual i per l’escopeter Llorenç Benjumea Blanco, a qui consideren responsables directes de l’actuació policial que va provocar la pèrdua d’un ull de la jove; a diferència del parer de la fiscalia, que demana 2 anys de presó per una “imprudència greu”, les advocades Laia Serra i Carla Vall conclouen que els agents van actuar amb ple coneixement del “perill vital real” que podia ocasionar el tret amb bala de goma i per això situen la pena en nou anys de presó i el mateix període temporal d’inhabilitació per a exercir com a policies.

Les lletrades avalen la seva tesi amb l’argument que “disparar una bala de goma requereix un acte voluntari per part de l’agent: l’extracció del sarró pectoral i la col·locació manual del projectil de cautxú dins la bocatxa de l’arma i, tot seguit, prémer el gatell”, i que malgrat “saber que era un despropòsit disparar bales de goma contra vianants que es trobaven caminant a una trentena de metres, i que s’estava contravenint perillosament les normes de seguretat i principis rectors, el sotsinspector 3.772, va ordenar al seu agent escopeter 14.211 que tenia a la vora, que disparés en la direcció on hi havia n’Ester Quintana”. Cal recordar que els projectils surten de l’escopeta a una velocitat de 200 metres per segon i les víctimes ni tan sols tenen temps de protegir-se o evitar la trajectòria de la bala.

El dia de la celebració del judici -d’aquí a uns mesos- declararan Quintana, els dos policies processats, altres agents adscrits a les furgonetes E-40, E-414 i E-403, i el Director General de la Policia, Manel Prat, que aquella nit “rebia imatge i so en directe des de la Sala de Comandament”. Aquest últim serà notificat al seu actual lloc de treball, el departament de màrqueting de la cadena de supermercats Bon Preu.

Al judici declararan Quintana, els dos processats, altres agents adscrits a la Brigada Mòbil, i el Director General de la Policia, Manel Prat, que aquella nit “rebia imatge i so en directe des de la Sala de Comandament”

Ester Quintana ha patit greus lesions físiques i psicològiques arran d’aquella actuació policial, va ser intervinguda quirúrgicament en cinc ocasions i va requerir 562 dies de curació. Ara porta un implant de pròtesi ocular i plaques de titani internes a la zona afectada. La companyia asseguradora del departament d’Interior de la Generalitat la va indemnitzar amb 260.000 euros, com a reconeixement implícit de l’autoria policial de la lesió, i el comissari en cap dels Mossos, Josep Lluis Trapero també va reconèixer l’origen policial de la mutilació en una entrevista a El Món a RAC1. Els agents imputats, però, no han estat suspesos de sou i feina. Eduardo Casas actualment treballa a les files de la unitat ARRO i Llorenç Benjumea es manté en actiu a la Brigada Mòbil (BRIMO).

Els agents imputats, però, no han estat suspesos de sou i feina. Eduardo Casas actualment treballa a les files de la unitat ARRO i Llorenç Benjumea es manté en actiu a la Brigada Mòbil (BRIMO).

 


NOTÍCIES RELACIONADES

 

Ester Quintana pide nueve años de cárcel para los dos mossos acusados de la pérdida de su ojo Sus abogadas les acusan de un delito de lesiones con pérdida de miembro principal y solicitan la inhabilitación de los agentes durante el tiempo que dure la condena. PUBLICO.ES / EUROPAPRESS

Ester Quintana pide nueve años de prisión a los mossos imputados por vaciarle un ojo – La petición de Quintana se suma a la que ya planteó la Fiscalía, que solicitó una pena de dos años de prisión y cuatro de inhabilitación – DIARIO.ES / CATALUNYAPLURAL.CAT  CAT

Ester Quintana pide 9 años de cárcel para los dos mossos que la dejaron tuertaGERMAN GONZÁLEZ / ELMUNDO.ES

Ester Quintana pide nueve años para los dos mossos acusados de reventarle un ojo – La petición se suma a la que ya ha planteado la fiiscalía, que solicita una pena de dos años – J.G. ALBALAT / ELPERIODICO.COM

Ester Quintana pide nueve años de cárcel para los dos mossos acusados de hacerle perder un ojo – Son el subinspector que ordenó disparar balas de goma y el escopetero, que pudo negarse a disparar ya que el director de los Mossos no dio la orden. Además, las abogadas de Quintana alegan que se disparó contra una zona sin incidentes en la que se podrían haber utilizado otros medios “menos lesivos” – INFOLIBRE.ES

Ester Quintana demana nou anys de presó per als dos mossos acusats de la pèrdua del seu ull – En un escrit presentat aquest dimecres davant de l’Audiència de Barcelona, els acusen d’un delicte de lesions amb pèrdua de membre principal – ELMÓN.CAT

Josep Lluís Trapero, cap dels Mossos d’Esquadra, assumeix l’autoria policial de la lesió a Ester QuintanaJesús Rodríguez dimarts, 17 novembre, 2015

La fiscal demana dos anys de presó per als mossos imputats en el cas Ester Quintana

La fiscal del cas demana per als dos imputats, el subinspector i un agent dels Mossos d’Esquadra, dos anys de presó i quatre d’inhabilitació per un delicte de ‘lesions per imprudència greu’

Ester Quintana va perdre un ull després de rebre l’impacte d’una pilota de goma a la vaga general del 14-N de 2012

La Fiscal pide 2 años de prisión a los mossos imputados por lesiones a una mujer que perdió un ojo

Ester Quintana. EFE

 

La fiscal demana dos anys de presó i quatre d’inhabilitació en l’exercici de la professió per al subinspector i l’agent dels Mossos d’Esquadra imputats per les lesions que va patir Ester Quintana en rebre un cop de pilota en la vaga general del 14-N de 2012, a conseqüència de les quals va perdre un ull.

En les seves conclusions provisionals, la fiscal del cas imputa als dos acusats, ECP i LL.BB, un delicte de lesions per imprudència greu.

Considera la fiscalia que en el moment en què es va produir el tret que va impactar a l’ull d’Ester Quintana, “la situació era de tranquil·litat” a la zona pròxima a passeig de Gràcia on es van produir els fets i que el subinspector, “sense adoptar totes les mesures de precaució necessàries per evitar menyscabar la integritat física aliena, va donar l’ordre verbal a l’escopeter de disparar pilotes de goma”.

Una de les pilotes de goma disparades per l’escopeter “va impactar a l’ull esquerre d’Ester Quintana”, en el moment en què aquesta va girar el cap cap enrere per comprovar si el seu acompanyant la seguia, quan creuava el passeig de Gràcia, a l’alçada de la Gran Via el dia de la vaga general de 2012.

Els dos acusats, considera la fiscal, “van infringir les normes de cura incomplint totalment les normes vigents en aquell moment sobre l’actuació policial durant concentracions i manifestacions contingudes en el Protocol d’actuació policial” en aquest tipus de situacions.

Ho van fer “tot i que no existia cap risc per a la seva persona, per a la resta dels integrants de la unitat, ni per a tercers”, s’afegeix en l’escrit de fiscalia.

A causa del violent impacte de la pilota de goma en el seu ull, Ester Quintana va estar deu dies hospitalitzada i ha necessitat un total de 562 dies per curar les seves ferides.

Actualment, recorda l’escrit de la fiscal, Quintana continua sota control del servei de Cirurgia Maxil·lofacial i Oftalmologia de l’Hospital Vall d’Hebron i està pendent de ser operada de nou.

Per al judici oral, la fiscal ha citat a declarar els doctors de l’Hospital de Sant Pau, que van atendre en un primer moment a Quintana al servei d’urgències, així com als seus metges de l’Hospital de la Vall d’Hebron que fan el seguiment de les seves ferides i també a metges forenses.

També ha sol·licitat que declarin metges de l’Hospital Clínic de Barcelona sobre l’efecte del traumatisme causat per pilotes de goma, i altres en medicina intensiva, a més de les psicòlogues de l’Hospital del Mar, on Quintana segueix tractament.

Ha demanat també que siguin citats judicialment una quinzena de Mossos d’Esquadra, perquè declarin sobre els fets i pèrits especialistes del Servei de Criminalística de la Guàrdia Civil i de la policia autonòmica.

más INFO

Diez años de sombras en las actuaciones de los Mossos d’Esquadra

El décimo aniversario del despliegue de los Mossos d’Esquadra en Barcelona coincide con el cuestionamiento del cuerpo por su papel en la operación Pandora

La policía catalana acumula varios casos de lesiones a detenidos y manifestantes y vulneraciones de los derechos humanos en este decenio

 

Agentes de la Brigada Mòbil de los Mossos d'Esquadra equipados con escopetas antidisturbios durante la huelga del 14-N en la plaza de la Catedral de Barcelona. / Edu Bayer

Agentes de la Brigada Mòbil de los Mossos d’Esquadra durante la huelga del 14-N de 2012 – Edu Bayer

 

Con las detenciones de la Operación Pandora todavía recientes, los Mossos d’Esquadra cumplieron el pasado domingo diez años de despliegue en Barcelona en sustitución del Cuerpo Nacional de Policía (CNP). Las competencias de la policía catalana abarcan desde el orden público hasta la protección de los bienes y las personas. Coincidiendo con el aniversario, el cuerpo ha querido mostrarse como una policía de proximidad, cercana y eficaz en distintos medios de comunicación en sus ediciones del pasado fin de semana. Sin embargo, en esta década el cuerpo de los Mossos d’Esquadra también acumula varias actuaciones desproporcionadas. Personas sin ojo como consecuencia de una actuación policial, maltratos en las comisarías, una web para delatar manifestantes, seguimiento y represión de los movimientos sociales son sólo algunos de los puntos negros que tiene el expediente de los diez años de despliegue de los Mossos d’Esquadra en Barcelona. Estos son algunos de los más destacados:

1. Las balas de goma

Un total de siete personas han perdido un ojo por culpa de las balas de goma en Catalunya desde el despliegue de los Mossos. El caso más conocido es el de Ester Quintana, que perdió un ojo como consecuencia de una bala disparada por los Mossos durante la huelga general del noviembre de 2012. La presión de Quintana y las demás víctimas permitió que el Parlament prohibiera las balas de goma en noviembre de 2013. La Generalitat pasó de defender a ultranza los Mossos a reconocer su responsabilidad mediante el pago de indemnizaciones a las víctimas. Sin embargo, la administración sigue sin cumplir todo el plan de indemnización aprobado. El caso de Quintana también provocó la dimisión del director de los Mossos, Manel Prat, aunque en una comparecencia sin preguntas para anunciar su despedida, arguyera “motivos personales”

2. Desalojo del 15-M de Plaça Catalunya

Otra de las actuaciones de los Mossos gravadas a golpe de porra en la memoria colectiva del tejido social de Barcelona es el desalojo del movimiento 15-M de la Plaça Catalunya de Barcelona el 27 de mayo de 2011. Los audios difundidos por el semanario La Directa mostraron algunas de las técnicas de los antidisturbios: “O generamos pánico o no los sacaremos de aquí”, dijo un responsable de los antidisturbios. El comisario Sergi Pla se hizo famoso por confesar a Jordi Évole que Gandhi también habría salido a porrazos de la Plaça Catalunya. Pla terminaría dimitiendo por frenar un informe sobre las cargas de los Mossos el 14-N, cuando Ester Quintana perdió un ojo.

La justicia condenó por una falta de lesiones dolosas al subinspector Jordi Arasa por su contundente actuación en el desalojo de la plaza, en la que propinó una treintena de golpes a David Fernàndez (por aquel entonces periodista y cooperativista y después diputado de la CUP en el Parlament).

3. Represión contra Aturem el Parlament

El 15-M también fue reprimido por los Mossos durante la protesta Aturem el Parlament. La Audiencia Nacional absolvió a los 19 manifestantes acusados de atentar contra altas instituciones del Estado porque consideró que los acusados “ejercieron el derecho fundamental de manifestación, sin que pueda imputarse ningún acto que pudiera significar un exceso o abuso”. El tribunal también cuestionó algunas de las pruebas periciales aportadas por la policía catalana. Sin embargo, Parlament, Govern y Fiscalía recurrieron y el Supremo revocó la absolución. Los condenados han solicitado el indulto.

4. Desalojos conflictivos

Otras actuaciones polémicas de los antidisturbios de los Mossos fueron en el desalojo de ocupaciones, como las del proceso anti Bolonia y de Can Vies, bajo gobiernos del tripartit y de CiU, respectivamente. El 18 de marzo de 2009 los Mossos decidieron disolver de forma violenta la manifestación que protestaba contra el plan Bolonia, en una intervención que terminó con un centenar de heridos. También fueron agredidos a golpes de porra varios periodistas gráficos que iban identificados con el brazalete de prensa. La operación se saldó con la destitución del director general de la policía, Rafael Olmos.

En el caso de Can Vies, además de las cargas contra los manifestantes que protestaban contra el desalojo del emblemático centro social barcelonés, la Audiencia Provincial tumbó los testimonios de los Mossos que sirvieron para condenar en primera instancia a tres jóvenes. El tribunal consideró “absolutamente vaga e imprecisa” la identificación de los detenidos que hicieron los Mossos, cuyo testimonio fundamentaba la sentencia que los enviaba a la cárcel. Además, otro juez  ha imputado a un agente por propinar un golpe de porra a un joven que iba en bicicleta tras el desalojo.

5. Maltratos en las comisarías

Durante los diez años de despliegue también ha habido vulneraciones de los derechos de los detenidos por parte de los Mossos. El Supremo condenó en 2009 a cinco Mossos a penas de prisión e inhabilitación por delitos de tortura, maltrato, lesiones y detención ilegal a un hombre que detuvieron por error, y a quien llegaron a meter una pistola en la boca para hacerle confesar. No obstante, el Gobierno les indultó, lo que posibilitó su reincorporación al cuerpo.

También acabaron indultados los Mossos condenados en el caso Bikini, que sacó a la luz pública los abusos policiales en la comisaría barcelonesa de Les Corts y provocó la instalación de cámaras en la sala de cacheos de la comisaría. Tres agentes fueron condenados por detener ilegalmente a un hombre y golpearle e insultarle en comisaría, pero el indulto permitió que no entrasen en la cárcel.

No hizo falta el indulto en el caso de Yassir El Younoussi, fallecido el 31 de julio de 2013 en el área de custodia de la comisaría de los Mossos de El Vendrell (Tarragona). La jueza que llevaba el caso no vio indicios de infracción penal en los ocho Mossos y dos miembros del SEM imputados por un posible delito de homicidio imprudente.

6. Juan Andrés Benítez, muerto en el Raval

Una dura intervención de los Mossos d’Esquadra fue una de las causas de la muerte de Juan Andrés Benítez el pasado 5 de octubre de 2013, según reconoce la Audiencia de Barcelona. Más de dos años después, el juicio contra los Mossos acusados está pendiente de celebrarse. Ocho Mossos se sentarán en el banquillo para responder de la violenta reducción que sufrió Benítez. La fiscal pide 11 años de cárcel para seis de los agentes, a quien acusa de delitos de homicidio y contra la integridad moral. Solicita también un año y medio de cárcel para otros dos agentes imputados, por obstrucción a la justicia.

7. Web de delaciones

Tras la huelga del 29 de marzo del 2012, la conselleria de Interior puso en marcha una web de delaciones contra supuestos vándalos. Se colgaron en Internet 68 imágenes de manifestantes durante la huelga, a la espera de que los ciudadanos ayudaran a identificarlos para luego procesarlos. Sólo 22 de ellos fueron identificados, y ninguno acabó denunciado. Pocas semanas después de su inicio, los Mossos tuvieron que retirar la imagen de una de las personas que aparecía en la web al tratarse de un menor de edad. La web duró un mes, tras las críticas que recibió por parte de colectivos en defensa de derechos humanos, abogados y Síndic de Greuges. Sin embargo, CiU, PP y C’s avalaron a la web en el Parlament.

8. Operación Pandora

La última operación policial de los Mossos se encuentra también cuestionada por los colectivos de defensa de los derechos humanos. La Operación Pandora, dirigida contra un supuesto grupo terrorista anarquista, ha comportado una veintena de detenciones en sus dos fases. Tras los arrestos de la semana pasada, el movimiento libertario acusó a la policía de querer “criminalizar” el movimiento anarquista y detalló que los agentes sólo incautaron libros, revistas, ordenadores, esprays y banderas. Acusan a la división de información de la policía catalana de idear una operación contra el movimiento libertario para buscar su reacción violenta.

9. Corrupción policial en el caso Macedonia

Los Mossos también aparecen en el caso Macedonia, que investiga una presunta trama de corrupción policial que ha destapado irregularidades tanto en la policía catalana como en la Guardia Civil y la Policía Nacional. Un informe del pasado mes de julio concluyó que los Mossos no investigaron indicios evidentes de corrupción y omitieron al juez datos clave que incriminaban en actos delictivos a un supuesto narco que actuaba como confidente policial.

Por esta causa, el titular del juzgado de instrucción número 1 de Barcelona mantiene imputados al subinspector de los Mossos Antoni S. y a cinco de sus subordinados en una unidad especial anticorrupción, acusados de proteger a supuestos narcos y a agentes de la policía catalana investigados por tráfico de drogas.

NOTICIA ORIGINAL

Relevo del jefe de antidisturbios de los Mossos

La Brimo lleva meses fuera de las portadas de los diarios que otro tiempo ocupó por casos como el de Ester Quintana

LA VANGUARDIA 

El jefe de los antidisturbios de los Mossos d’Esquadra, un grupo policial conocido técnicamente como “Brigada Mòbil (Brimo)”, el inspector Marc Caparrós, será relevado de su cargo el próximo mes de septiembre, según adelantó ayer la Cadena Ser en Barcelona.

Caparrós se hizo cargo de esta delicada unidad policial en 2012, después de que se produjeran diversas operaciones de dispersión de masas en la calle de gran notoriedad en los medios de comunicación. Desde la llegada de este inspector, que procedía del grupo de élite de asalto de los Mossos, el Grup Especial d’Intervenció (CEI), a los antidisturbios se produjo un cambio muy notable de estrategia. La Brimo pasó a ser de mayor contención y de menor reacción. La culminación de este proceso tuvo su máxima expresión en la retirada de las pelotas de goma como herramienta principal de dispersión.

Para sustituirlas, la Brimo se dotó de mejores protecciones personales para los agentes, cañones sónicos y escopetas trazadoras con munición viscoelástica de precisión. Aunque oficialmente desde Mossos no se quería confirmar ayer la noticia, otras fuentes del cuerpo ratificaron el relevo y expresaron que este responde a ciertos desencuentros que Caparrós habría tenido con sus superiores que, pese a que la Brimo lleva meses fuera las portadas de los diarios, querrían un nuevo giro en el mando.

http://www.lavanguardia.com/politica/20150707/54433261202/relevo-jefe-antidisturbios-mossos.html

El-jefe-de-los-antidisturbios-_54433240780_53389389549_600_396

El jefe de los antidisturbios, Marc Caparrós, en una comparecencia en el Parlament. parlament.cat


 

La cúpula de Mossos rellevarà el cap dels antiavalots

El canvi de destí de l’Inspector Marc Caparrós té a veure amb moviments al cos però també amb desavinences internes entre aquest comandament i els seus superiors

CADENA SER

La Prefectura dels Mossos d’Esquadra rellevarà el cap dels antiavalots després de quasi tres anys al capdavant d’una de les àrees més polèmiques del cos. L’Inspector, Marc Caparrós, que havia estat també el cap del Grup Especial d’Intervenció dels Mossos, canviarà de destí a partir del setembre, segons ha pogut saber aquesta redacció de fonts del cos.

Leer Más…

El Tribunal d’Estrasburg no admet a tràmit la demanda de Carles Guillot per la pèrdua d’ull per una bala de goma

Jesús Rodríguez LADIRECTA

La jutgessa Kristina Pardalos considera que la demanda no compleix amb els requisits d’admissibilitat i ordena la destrucció de l’expedient. El denunciat va ser ferit el 17 de juliol de 2001 durant el desallotjament de la Kasa de la Muntanya

D'esquerra a dreta Oscar Alpuente, Carles Guillot, Jordi Sallent i Nicola Tanno, quatre de les vuit catalanes que han perdut un ull a causa de les bales de goma / Robert Bonet

D’esquerra a dreta Oscar Alpuente, Carles Guillot, Jordi Sallent i Nicola Tanno, quatre de les vuit catalanes que han perdut un ull a causa de les bales de goma / Robert Bonet

 

Simplificant

Dos anys després de presentar la demanda davant del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg i catorze anys després d’una llarga i infructuosa peregrinació judicial per l’Audiència Nacional espanyola, el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional, el barceloní Carles Guillot rep l’últim cop de porta de la justícia. La magistrada Kristina Pardalos, representant de San Marino al màxim òrgan judicial europeu, ha decidit in-admetre la demanda presentada per Guillot, qui el 17 de juliol de 2001 va perdre el seu ull dret per l’impacte d’una bala de goma. La decisió judicial és ferma, i els serveis jurídics europeus han informat el demandant que “no pot ser objecte de recurs davant d’aquesta sala, davant de la Gran Sala ni davant de cap altre òrgan”. Afegeixen, a més, que la secretaria “no podrà proporcionar-li precisions complementàries sobre les deliberacions”, així com “no respondrà a les cartes que vostè pugui enviar relatives a la decisió emesa en el present cas”. Per últim, avancen que l’expedient del cas “serà destruït en el termini d’un any des de la data de la decisió”.

“Així acaben les meves opcions d’aconseguir justícia”

Guillot és membre de l’associació Stop Bales de Goma i després de conèixer la decisió europea de tancar definitivament el cas, ha manifestat que “així acaben totes les meves opcions d’aconseguir justícia. Un periple judicial on he passat de ser l’afectat a ser el culpable”. El denunciant de l’actuació policial –cal recordar que l’antiavalot del Cos Nacional de Policia que va disparar va ser identificat com l’agent amb TIP 77804– vol deixar palès que durant aquests darrers catorze anys, “l’esperança que es fes justícia no ha deixat d’acompanyar-me”, tot i saber que “era una lluita contra l’estat i contra el poder i que difícilment aquest es deixaria vèncer”. És per això que Guillot no es va limitar mai a l’aspecte jurídic del cas i va voler “treure aquesta problemàtica al carrer, donar-li veu i cara, denunciar la brutalitat policial i tots els seus còmplices, generar debat sobre el model policial que tenim i recolzar els i les altres afectades han estat els motius per a continuar lluitant”.

Guillot, membre de l’associació Stop Bales de Goma, després de conèixer la decisió ha manifestat que “així acaben totes les meves opcions d’aconseguir justícia”

En un escrit redactat com a reacció a la decisió judicial afirma que no lluitava “només per a ‘guanyar’ el meu cas i, de passada, que es reconegués la desproporcionalitat que representen uns cossos policials armats amb material de guerra i que patrullen pels nostres carrers, sinó, i sobretot, per evitar que altres persones acabessin mutilades o mortes a mans d’aquests uniformats i per denunciar els casos ja existents”. Destaca, a més, que no ho ha fet sol, que han “estat moltes les que hem unit la nostra veu, les que ens hem crispat amb cada nou cas de violència policial, de cada torturat a comissaria, de cada mort en mans dels agents de l’estat”. Per últim se centra en la realitat catalana i conclou que “continua sent la d’una policia prepotent, extremadament armada, que emparada per la justícia i la classe política (que només ha canviat la munició dels fusells i ha incorporat noves armes igual de letals, com les anomenades pistoles Taser) segueix fent ús d’una brutalitat desproporcionada contra la gent”.

Es presenta el tràiler d’un documental del cas Ester Quintana

La negativa a investigar del Tribunal d’Estrasburg ha coincidit avui amb la presentació del tràiler del documental A tu què et sembla?, que s’emetrà per primer cop el pròxim 3 de setembre d’enguany als Cinemes Girona de Barcelona, i on s’inclou els testimonis d’Ester Quintana, Carles Guillot, l’advocada Laia Serra, els periodistes Antonio Baquero, Samanta Villar i el productor musical Joni D., entre d’altres. Aquest treball audiovisual aporta nous elements i reflexions al voltant del cas de la veïna de la Verneda Ester Quintana, i és una iniciativa d’exalumnes de l’Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona (EMAV), realitzada amb els seus propis recursos.

Notícies relacionades:

El jutge tanca la investigació del cas Ester Quintana i envia dos antiavalots a la banqueta dels acusats

El jutjat d’instrucció 11 de Barcelona, per primer cop, rebel·la la identitat dels dos agents acusats de mutilar la veïna de la Verneda. Es tracta del sotsinspector Eduardo Casas Pascual i l’escopeter Llorenç Benjumea Blanco

El jutjat d'instrucció 11 de Barcelona ha dictat la interlocutòria “de conclusió del sumari” del cas Ester Quintana, a la imatge. Robert Bonet

El jutjat d’instrucció 11 de Barcelona ha dictat la interlocutòria “de conclusió del sumari” del cas Ester Quintana, a la imatge. Robert Bonet

 

El jutjat d’instrucció 11 de Barcelona ha dictat la interlocutòria “de conclusió del sumari” del cas Ester Quintana. El jutge González Maillo, amb aquest escrit, considera finalitzada la investigació del cas i apunta a un sotsinspector i a un escopeter com a autors del tret de bala de goma que la nit del 14 de novembre de 2012 va provocar la pèrdua d’un ull de la veïna del barri de la Verneda de Barcelona.

En la interlocutòria, per primer cop, es fa constar les identitats dels dos policies: Eduardo Casas Pascual (sots-inspector amb número de placa 3772) i Llorenç Benjumea Blanco (escopeter amb número de placa 14211). Se’ls acusa d’un delicte de lesions, que la fiscal considera que van ser imprudents i que l’acusació particular assegura que van ser intencionals. La diferència entre ambdós supòsits és molt gran, ja que les penes associades passarien d’un màxim de tres anys de presó a un màxim de dotze anys de presó, en demostrar-se que van actuar intencionadament.

Tant la Fiscalia com l’advocada d’Ester Quintana, però, coincideixen que la lesió va comportar la pèrdua d’un òrgan principal.

Satisfacció de l’advocada Laia Serra

“Ha estat una instrucció on s’ha pogut treballar amb profunditat. S’ha confirmat la nostra tesi, la Generalitat no ha posat damunt la taula cap prova que apuntés a una autoria alternativa”, explica l’advocada Laia Serra, que juntament amb la lletrada Carla Vall, duen la defensa d’Ester Quintana des de fa dos anys i mig.

“Estem molt satisfetes que aquest cas sigui el primer de bala de goma a l’Estat espanyol que arriba a judici. L’Ester Quintana va dir que volia ser l’última víctima i, a més, serà la primera que aconsegueix portar els policies a la banqueta dels acusats”, conclou Serra, que alhora denuncia que la Generalitat “només ha aportat proves quan ha estat requerida pel jutjat a instàncies de l’acusació particular, cap voluntat d’aportar res per iniciativa pròpia”.

“Estem molt satisfetes que aquest cas sigui el primer de bala de goma a l’Estat espanyol que arriba a judici”, afirma l’advocada d’Ester Quintana, Laia Serra

Puig, Espadaler i Prat

Cal recordar que Felip Puig va negar des d’un primer moment la participació dels Mossos en les ferides de Quintana –i es va veure obligat a rectificar en tres ocasions per l’aparició d’imatges que el contradeien– i que el conseller Ramon Espadaler, avui en dia, encara segueix defensant la innocència dels dos antiavalots imputats. Manel Prat, que ocupava la plaça de Director General de la Policia el 14 de novembre de 2012, va presentar la seva dimissió el 27 de maig de 2014, poc després que és coneguessin detalls de la investigació del cas Quintana que el van posar contra les cordes. Quan va abandonar Interior va ser contractat com a cap de comunicació i màrqueting de la cadena de supermercats Bon Preu, dirigida per Joan Font, membre del Consell Assessor de la Transició Nacional i amic personal de Ramon Espadaler.

Els mossos imputats per la lesió d’Ester Quintana tornen a negar que llencessin boles de goma

El tancament del cas només està pendent d’un últim informe oftalmològic i dels escrits d’acusació i defensa de les parts

Ester Quintana agraeix el suport de la mobilització ciutadana per acompanyar-la en el periple judicial i fer pressió per prohibir l’ús de les pilotes de goma

Barcelona – ACN

Els dos Mossos d’Esquadra imputats per la pèrdua d’un ull d’Ester Quintana el novembre del 2012 han tornat a negar aquest dijous que el dia de la vaga general del 14-N disparessin pilotes de goma a la zona del passeig de Gràcia. En una última compareixença davant del jutge d’Instrucció abans d’anar a judici, l’escopeter i el sotsinspector han sostingut la mateixa versió que fins ara.

Ester Quintana ha aparegut aquest dijous en públic per primer cop sense el pegat a l'ull esquerre

Ester Quintana ha aparegut aquest dijous en públic per primer cop sense el pegat a l’ull esquerre

Per la seva banda, Quintana ha agraït el suport de la mobilització ciutadana per acompanyar-la en el periple judicial i fer pressió per arribar a prohibir l’ús de les pilotes de goma per part dels antiavalots.

Dimiteix Sergi Pla, el cap dels antiavalots dels Mossos

Arran de la violència policial del 14-N

Artur Mas no accepta la dimissió de Felip Puig per les controvertides explicacions de l’operatiu policial de la vaga general. El conseller d’Interior nega qualsevol relació dels Mossos amb l’ull que li van destrossar a Ester Quintana. En canvi, sí que s’acaba l’etapa del comissari Sergi Pla al capdavant dels Recursos Operatius dels Mossos.

 

 

El conseller d’Interior en funcions, Felip Puig, ha acceptat la dimissió de Sergi Pla, comissari de Recursos Operatius dels Mossos i cap dels antiavalots perquè aquest va aturar l’informe que reflectia que els antidisturbis van disparar almenys un tret al passeig de Gràcia, ja que Pla va considerar que no era rellevant. Sempre segons la versió d’Interior, la no transmissió de l’informe va portar Puig a donar informacions incorrectes en seu parlamentària, negant que els Mossos haguessin disparat al passeig de Gràcia.

A més a més, Puig ha presentat la seva dimissió al President de la Generalitat en funcions, Artur Mas, que l’ha rebutjada. Puig, que ha donat explicacions en una compareixença a la comissió d’interior, però sense càmeres, també ha negat que els Mossos tinguin cap relació amb la pèrdua de l’ull d’Ester Quintana, malgrat que diverses proves demostren el contrari.

La campanya de rebuig a la violència policial arran d’aquests fets és el que ha acabat provocant la dimissió de Sergi Pla. En roda de premsa posterior a la compareixença, que segons ha dit Puig ha estat a petició pròpia, ha explicat que la pèrdua de l’ull d’Ester Quintana no té cap relació amb els Mossos, les llançadores ni les bales de goma perquè, tot i reconèixer ara que es va realitzar set trets al Passeig de Gràcia, cap d’ells coincideix en lloc i hora amb el cas de Quintana. Ha assegurat que el que volen és aclarir què ha passat i “que s’identifiqui als possibles responsables” i ha reiterat que ell és l’últim responsable de tot el que ha passat.

Puig ha assegurat que durant el 14-N no es van disparar bales de goma, però que es van realitzar, entre un quart de nou i dos quarts de deu del vespre, 640 salves i 62 trets de projectils de llançadores de 40mm, tres menys que els ressenyats davant del Parlament. A preguntes dels periodistes sobre aquesta diferència ha assegurat que es van comptar dues vegades les utilitzades per una unitat. R

especte a la compareixença del 3 de desembre al Parlament, Puig ha dit que que la informació que va donar no era prou exhaustiva però ha assegurat que “no vaig mentir ni donar informació incorrecta” sinó que “no vaig donar tota la informació”, tot i que aquell dia va afirmar amb vehemència que “no s’havia disparat cap projectil al passeig de Gràcia”.

Puig ha dit que que la informació que va donar no era prou exhaustiva però ha assegurat que “no vaig mentir ni donar informació incorrecta” sinó que “no vaig donar tota la informació”, tot i que aquell dia va afirmar amb vehemència que “no s’havia disparat cap projectil al passeig de Gràcia”.

A més a més, en relació amb el cos de Mossos ha sentenciat que “no hi ha hagut cap voluntat d’ocultació d’informació, ni de mala fe, ni cap actuació disciplinària dins del cos”. Puig també ha qualificat d‘”honorable” la renúncia de Pla que ell ha acceptat i ha defensat les actuacions dels antidisturbis, malgrat ha assenyalat que tot i que “s’ha actuat d’una manera impecable, sempre hi ha errors, sempre hi pot haver errades”. També ha defensat l’ús de pilotes de goma i llançadores com a recurs o instrument necessari per garantir drets i deures ciutadans. S’ha obert a debatre en seu parlamentària l’ús de les armes que es donen als Mossos i ha suggerit instal·lar GPS a escopetes, enlloc prohibir-les, i instal·lar una càmera al llançador, tot i que cal recordar que els antidisturbis no van identificats. Finalment ha titllat de violenta la manifestació alternativa i ha assegurat que es van produir atacs contra la propietat i la policia, el que, segons Puig, va motivar l’actuació policial.

El 14-N una forta repressió policial al final de la manifestació alternativa va provocar corredisses pel centre de Barcelona. Lluny de l’inici de l’operatiu a Via Laietana, Ester Quintana es trobava al passeig de Gràcia amb Casp, marxant de la manifestació dels sindicats majoritaris quan va rebre l’impacte d’un projectil a a l’ull que ha fet que el perdi. Quintana va assegurar que havia esta una bala de goma llançada pels antidisturbis, que es desplegaven per la zona, però ja en la primera compareixença el conseller d’Interior, Felip Puig, va negar que els antidisturbis haguessin disparat en aquella ubicació. També ho va fer davant del Parlament de Catalunya.

Dies més tard un vídeo de Sicom revelava que almenys un agent havia fet un tret amb llançadora de 40mm al passeig de Gràcia, i els Mossos i Interior van donar veracitat al vídeo i van anunciar una investigació interna. Pocs dies després El Periódico assegurava que hi havia un informe previ a la compareixença de Puig en seu parlamentària que assegurava que almenys s’havia disparat un tret a passeig de Gràcia, però que no havia arribat a Puig. El director dels Mossos, Manel Prat, va explicar que estaven investigant perquè aquest informe, redactat el dia 21 per comandaments de la Brimo, la Brigada Mòbil, els antidisturbis dels Mossos, no havia arribat a ell mateix ni a Puig i va anunciar que s’investigaria a fons.