Tag Archive | OJO con tu OJO

Territori Clandestí

Territori clandestí – A tu què et sembla?

A tu què et sembla? és el títol del documental sobre Ester Quintana que han realitzat en Pau Poch, director i Teresa Manubens, productora, en parlem amb ells i també amb l’Ester Quintana a Territori Clandestí, presentat i dirigit per Consol Sàenz.

AUDIO:

Un documental reivindica la lucha para que el caso Ester Quintana no caiga en el olvido

‘A tu què et sembla?’ reconstruye el caso de Ester Quintana que perdió un ojo por el impacto de una bala de goma disparada por los mossos el 14 de noviembre de 2012

El film se estrena el próximo 3 de septiembre en los Cines Girona de Barcelona con la colaboración de la Fundació Periodisme Plural

Ester Quintana perdió un ojo a raíz del impacto de una bala de goma lanzada por los Mossos d’Esquadra en el paseo de Gracia de Barcelona, la tarde del 14 de noviembre de 2012, jornada de huelga general contra las políticas de austeridad impuestas en Europa. El consejero de Interior, Felip Puig, se empeñó en negar la evidencia e, incluso, en un primer momento, negó que los mossos hubieran disparado ningún tipo de proyectiles ese día. Vídeos de la asociación SICOM y de BTV pusieron en evidencia la falsedad de esta afirmación al mostrar miembros de la policía autonómica disparando sus armas.

La indignación causada por la sensación de impunidad con que actuaba la dirección del departamento de Interior generó una gran movilización de apoyo a Ester Quintana. Siete estudiantes de la Escuela de Medios Audiovisuales de Barcelona (EMAV) decidieron que convertirían en el trabajo de fin de carrera el seguimiento de este caso. Sus profesores les animaron a ampliar los 30 minutos iniciales del video en un documental más largo y completo. Así ha nacido ‘A tu què et sembla’, que se estrena este jueves día 3, en los cines Girona, de Barcelona, con el apoyo de la Fundación Periodisme Plural.

Después de un año de trabajo intenso, aquellos 30 minutos se han convertido en 70 definitivos. Inicialmente sólo aparecían Ester y sus amigos. En el documental definitivo intervienen abogados, periodistas, otras personas que han perdido ojos por acciones policiales, asociaciones que denuncian estas situaciones, como ‘Stop balas de goma’ o ‘Ojo con tu ojo’… Se incluye, además, la grabación en Bilbao de un acto en recuerdo de Iñigo Cabacas, que murió por una bala de goma disparada por un ertzaina el 9 de abril de 2012.

Ester Quintana se ha implicado a fondo en este proyecto. “Es la primera colaboradora. Nos ha abierto todas las puertas de sus amigos, de los abogados, de todos”, explican Pau Poch y Teresa Manubens, responsables del documental. “Se dio cuenta de que si no hablaba pasaría lo mismo que había pasado con otros casos, que habían caído en el olvido. Al cabo de un mes hizo un video explicándolo todo y lo colgó en Internet. Los amigos se reunieron, hicieron un comunicado y le pidieron su parecer. Fueron a verla al hospital y ella les dijo que hicieran todo lo que fuera necesario. Siempre ha dado la cara”, afirman los autores de ‘A tu què et sembla’.

‘A tu què et sembla’ se ha hecho a partir de voluntarismo y afán de denuncia: “Recogimos algo de fondos entre nuestras familias para poder editar con un Mac en condiciones. Hemos hecho 24 entrevistas de una media hora cada una. Llevamos todo el año volcados en ello. Nos hemos encerrado en casa de Teresa. Nos han dejado cámaras, focos,… Uno de los cámaras es amigo de Ester. Un compañero que ha hecho post-producción de sonido también lo ha hecho por amistad con ella. Muchos amigos nuestros se han involucrado de forma no remunerada, por la causa”. El sonido está especialmente bien tratado: “Era muy importante. Están hablando continuamente. Como todo el mundo conoce el caso desde fuera, queríamos que lo explicaran los entrevistados. No hay un narrador. Ha sido difícil enlazar todas las entrevistas para hacer un discurso completo. Hemos intentado utilizar el mínimo posible de rótulos”.

Una de las aportaciones más contundentes es la que hizo la oftalmóloga del Hospital Clínico Estrella Fernández, que, en su comparecencia en la comisión de investigación que se creó a raíz de este caso en el Parlamento, habló de una herida típica de una ‘lesión de guerra’. “Mucha gente se ha implicado en esta causa raíz de escucharla”, coinciden Pau y Teresa.

Quienes no han querido participar han sido los responsables del departamento de Interior. El consejero Felip Puig, su sucesor Ramon Espadaler y el director de los Mossos d’Esquadra, Manel Prat, han declinado las reiteradas ofertas para dar su versión. Ningún portavoz del departamento ha aceptado hacerlo, tampoco.

A Pau y a Teresa les indigna que el Gobierno catalán niegue todavía que fue una bala de goma disparada por un mozo de escuadra la que vació el ojo izquierdo de Ester Quintana y estuvo a punto de matarla. “Incluso con los vídeos donde se ven mozos disparando las escopetas, Manel Prat seguía negándolo. Dice que no es una prueba fehaciente”, recuerda Teresa Manubens. “Dicen que no fue una bala de goma, pero tienen que hacerlo con la boca pequeña. Hay un informe forense que demuestra que no podía ser otra cosa. Que no había restos de piedra, o de palo, en la zona de la herida “, añade Pau.

De todos modos, la abogada de los mozos ha acabado reconociendo que fue un ‘objeto policial’ lo que hirió a Quintana. El pasado 13 de marzo el magistrado González Maillo, encargado de la instrucción del caso, consideró demostrado que las lesiones fueron causadas por una pelota de goma de los mozos y ha imputado a un escopetero y a su superior. La mayoría de medios de comunicación no mencionan sus nombres. ‘A tu què et sembla’ sí lo hace: el subinspector Eduardo Casas y el escopetero Lorenzo Benjumea.

Las abogadas de Quintana acusan a los dos agentes de un delito de lesiones con pérdida de órgano principal y utilización de instrumento peligroso. Por su parte, el ministerio público hace la misma acusación pero considerándola una imprudencia. Se prevé que el juicio se realice en enero. Si lo ganan los denunciantes será la primera vez que un proceso judicial da la razón a un afectado por la pérdida de la visión de un ojo por una acción policial.

Estos denunciantes sí que consiguieron una importante victoria hace meses: el 30 de abril del año pasado entró en vigor la prohibición del uso de balas de goma por parte de las fuerzas antidisturbios de los mozos de escuadra. “Gracias a mi caso se han eliminado las balas de goma en Cataluña, espero que el resto del Estado tome ejemplo”, declaró Ester Quintana, entonces.

Desde la pasada primavera se puede ver un trailer del documental en Internet. Ya en ese momento empezaron a solicitarlo en varias localidades catalanas. “A partir de enero lo moveremos por festivales pero, de momento, queremos que se vea en cuantos más sitios, mejor. Tenemos previstas proyecciones en Sant Andreu (el día siguiente al estreno), Vic, Reus, Sitges,… Allí donde nos lo soliciten. Decimos que sí a todo el mundo. Después de todo lo que hemos trabajado, la recompensa es ver cómo reacciona la gente”. No descartan que TV3 lo emita: “La presión social consiguió que TV3 pasara ‘Ciudad muerta’. Tenemos que conseguirlo también con el nuestro”.

NOTICIAS RELACIONADAS:

Los ‘mossos’ del ‘caso Quintana’ siguen negando haber disparado

La Fiscalía califica la acción de los agentes como un delito de lesiones por imprudencia

 

Ester Quintana muestra la prótesis que lleva en el ojo que perdió el 14 de noviembre de 2012 / JUAN BARBOSA

Ester Quintana muestra la prótesis que lleva en el ojo que perdió el 14 de noviembre de 2012 / JUAN BARBOSA

La instrucción que investiga la pérdida de un ojo de Ester Quintana en la huelga general del 14 de noviembre de 2012 ha arrancado su fase final esta mañana en el juzgado de Instrucción número 11 de Barcelona. El subinspector y el escopetero de los Mossos d’Esquadra imputados se han ratificado en sus declaraciones anteriores. Los agentes siguen negando que se disparara balas de goma en el lugar y momento en el que se encontraba Quintana. Tanto la Fiscalía como la propia víctima no creen en la declaración de los agentes de la policía autonómica. Los dos se sentarán en el banquillo de los acusados por un delito de lesiones.

Carla Vall, letrada de Quintana, se ha mostrado satisfecha “porque la verdad se está abriendo camino gracias a la presión popular y de colectivos como Ojo con tu ojo y Stop balas de goma. El equipo de abogados de Quintana acusará a los dos agentes por un delito de lesiones con pérdida de órgano principal y utilización de instrumento peligroso. Por su parte, el ministerio público realizará la misma acusación pero considerándola una imprudencia, lo que modificaría considerablemente las penas.

La instrucción llega a su punto final y solo falta que la acusación aporte un informe oftalmológico que complemente el psicológico y el biomecánico que ya han sido presentados. En el documento dos peritos aseguran que la lesión que presenta Quintana es perfectamente compatible con las heridas provocadas por una bala de goma.

La propia Ester Quintana se ha mostrado satisfecha con el proceso que está llevando a cabo la justicia y criticó la actitud no solo de los mossos sino de la propia Consejería de Interior. “Hace muchos meses que Ramon Espadaler se puso en contacto conmigo, aunque seguía asegurando que los mossos no dispararon”. El caso Quintana ha tenido media docena de versiones por parte de Interior. Espadaler llegó a admitir haber abierto una investigación a los agentes implicados por ocultar que habían estado cerca del lugar donde se encontraba Quintana. Manifestó que se había disparado una salva disuasiva pero negó que fuera con balas de goma.

La víctima aún tiene pendientes operaciones de carácter estético, pero ya muestra el ojo destapado con una prótesis. Quintana se despidió de la prensa con un consuelo y una reivindicación: “Gracias a mi caso se han eliminado las balas de goma en Cataluña, espero que el resto del Estado tome ejemplo”.

ENLACES RELACIONADOS:

Dona la cara per l’Ester !

FESTIVAL POÈTIC I MUSICAL Ojo con tu Ojo, en la seva línea de donar suport de tot tipus a Ester Quintana, ha organitzat per al proper 25 d’octubre un festival poètic i musical per recaptar fons per a la dona que s’ha erigit com a símbol de la lluita contra les bales de goma. També […]

Ester Quintana: “Quiero ser la última víctima de una bala de goma”

La mujer que perdió un ojo el 14-N pide en el Parlament la prohibición de las pelotas de goma

– EL PAÍS
Ester Quintana en la comisión de Interior. / MASSIMILIANO MINOCRI

Ester Quintana en la comisión de Interior. / MASSIMILIANO MINOCRI

“¿Dónde están las responsabilidades?”, preguntó Ester Quintana, en referencia al castigo para quienes la dejaron sin su ojo izquierdo, que lleva tapado con un parche. La mujer, de 42 años, lanzó la pregunta a los diputados del Parlament que forman parte de la comisión que evalúa el modelo de orden público catalán. Su caso precisamente forzó que se crease la citada comisión. Quintana perdió el ojo en la huelga general del 14-N. Hasta ahora, no se sabe a ciencia cierta quién la hirió, pero ella y el forense que la ha examinado sostiene que lo hizo una pelota de goma lanzada por los antidisturbios de los Mossos.

“Todos hacemos servir los ojos para mirar nuestro entorno, mirar la calle, leer el diario, el móvil, pisar el suelo. Cerca del 80% de la información nos llega por los ojos. La mirada es el reflejo del alma. Yo ya no puedo ver como vosotros, ni vosotros me veis como antes. Estoy condicionada, he perdido un ojo”, inició su intervención Quintana.

Desde que resultó herida, lleva ocho meses de baja, tiempo en el que está a cargo de su padre, de 87 años, que cobra una pensión.

“No se lo deseo a nadie”, agregó.

Quintana insistió en que el día en el que resultó herida, los Mossos se saltaron los protocolos.

“Lo que me ha pasado a mí le puede pasar a cualquiera, a tu hijo, a tu madre, a tu pareja. Por si alguien aún lo duda, cuando me estalló el ojo, no había ningún altercado, ni desorden público, ni masa de gente a la que controlar. Solo quería llegar a casa”, relató.

“Quiero ser la última víctima de una bala de goma”, pidió. Y por ello, defendió su prohibición.

Serena, Ester Quintana relató este jueves por primera vez ante el Parlament cómo está siendo su vida desde su lesión. “No solo comporta la pérdida del ojo, tengo afectaciones en la nariz, en la boca, y paralizados los músculos del lado izquierdo. Hace ocho meses que no puedo comer por ese lado de la cara [el izquierdo] y no podré respirar nunca más por ese tabique nasal”, relató.La mujer describió su punto de vista y sus sensaciones, y criticó duramente a Interior, al que acusó de no haber investigado lo sucedido. “¿Dónde están los informes? Quiero verlos”, pidió. “La Generalitat ha gestionado con mucha deficiencia lo que me ocurrió. El departamento no se interesó por mi estado de salud, ni por saber lo que me pasó. Ni siquiera días después, cuando se hizo público en la rueda de prensa. Solo se preocuparon en limpiar su imagen”, arremetió. Y lamentó que el exconsejero de Interior Felip Puig jamás la llamase: “Solo una persona de prensa, me preguntó por lo ocurrido y me dejó su teléfono”.

Con el actual responsable del departamento, Ramon Espadaler, sí se ha reunido. “Me dijo que lo sentía mucho”, contó la mujer. Pero matizó que se lo dijo a nivel personal, no como consejero de Interior, porque ambos se conocían de una etapa anterior, cuando Quintana regentaba un bar cerca del Parlament, al que había acudido Espadaler. “No estoy en contra de los Mossos, creo que hacen un trabajo muy importante, de protegernos y de hacer cumplir las leyes”, aclaró la mujer, que focalizó su crítica en los antidisturbios.

“No estoy en contra de los Mossos, creo que hacen un trabajo muy importante, de protegernos y de hacer cumplir las leyes”

“¿Cómo es que me paso esto? En cualquier país democrático habría dimisiones y responsabilidades ineludibles”, siguió en su crítica.

A pesar de todo, Quintana aseguró que está recibiendo tratamiento psicológico y que se está intentando sobreponer. También agradeció el apoyo de la ciudadanía y de los medios.

El diputado de CiU, Lluís Guinó, reiteró las disculpas en nombre de su grupo a la mujer, y se comprometió a buscar métodos de “reparación” para las víctimas de las pelotas de goma, aunque no explicitó a qué se refería. “Me siento solidario y cercano a lo que le ocurrió”, le dijo Guinó.

Quintana compareció en nombre de la asociación Ojo con tu ojo. De Stop Bales de Goma, intervino Nicola Tanno, que también perdió un ojo fruto, presuntamente, de un pelotazo. Quitándose las gafas, y señalándose la prótesis que lleva en el ojo,

Tanno preguntó a los diputados: “Esto también es violencia. ¿O no?” “Habrá personas que tendrán daños para toda la vida. ¿Para ustedes es un problema que los responsables de esos daños no estén identificados?”, añadió, dirigiéndose al diputado del PP Pere Calbó. “Primero quitemos las pelotas, luego pensemos qué se debe poner en su lugar. Hay una jerarquía de derechos”, pidió Tanno.

El diputado de ICV-EUiA Jaume Bosch señaló además que hay “consenso social” para la prohibición de las pelotas.

También compareció Begoña Casado, de la Coordinadora Catalana per a la Prevenció de la Tortura, y el que fuese durante años el secretario de Seguridad Pública de Interior Joan Delort. El caso de Ester Quintana sacudió el modelo de policía antidisturbios. Desde entonces, Interior ha colocado un número visible para que se pueda identificar a estos los agentes. También supuso la destitución del que era su máximo responsable, Sergi Pla. Un juzgado investiga lo que le ocurrió a Quintana durante la huelga general del 14-N y por ahora hay dos mossos imputados.

 

ENLACES RELACIONADOS

#dretsenperill Una justícia bòrnia

243.cat ⋅ 11 desembre 2012

Les mentides del departament d’Interior per assegurar la total impunitat dels Mossos d’Esquadra.

El dilluns 3 de desembre, el conseller d’Interior Felip Puig compareixia públicament al Parlament de Catalunya per informar sobre el dispositiu policial durant la Vaga General del 14N. L’actuació dels mossos va tenir com a conseqüències l’agressió a dos menors a Tarragona, la pèrdua d’un ull d’Ester Quintana, i nombroses agressions a manifestants i persones que es trobaven al centre de Barcelona. La compareixença va girar al voltant de la criminalització dels manifestants i la negació rotunda que la ferida a l’ull de l’Ester pogués haver estat causada per un projectil disparat pels mossos. Una compareixença plena de mentides, que han quedat en evidència amb múltiples vídeos i el testimoni de ciutadans i periodistes que allí es trobaven.

14npanicfotomovimiento

Una agressió silenciada pels mitjans

Ester Quintana ha estat protagonista involuntària de la manifestació de la Vaga General del 14N en ser la setena persona en perdre un ull en els últims 3 anys a Barcelona. El seu cas ha estat negat repetidament per les autoritats fins que ha saltat als grans mitjans després de la difusió d’un vídeo de 15Mbcntv i la plataforma Rereguarda en Moviment on explica en primera persona com va perdre un ull en el moment en què es dirigia al metro amb uns amics després de la manifestació.

[http://www.youtube.com/watch?v=ksm7f3ey1bc]

Perdre un ull / Perder un ojo

La pressió popular s’ha plasmat en diverses concentracions de suport, com la que va aplegar unes 500 persones davant del Departament d’Interior el dimecres 21 de novembre.

ojocontuojo21nfotomovimiento

També amb la campanya #OJOcontuOJO en què ciutadans anònims i famosos es solidaritzen amb l’Ester compartint fotos a Facebook i al blog ojocontuojo.wordpress.com. A Twitter i a Instagram s’expressava la indignació i denúncia del cas mitjançant els HT #EsterParla, #ÀnimsEster, #StopBalesDeGoma i #OJOcontuOJO. Tot aquest allau d’informació desmentint les declaracions oficials ha provocat que, malgrat el silenci en els mitjans de comunicació públics de Catalunya (com TV3), el seu testimoni hagi acabat sent portada de diaris (com El Periódico o El País digital).

Malgrat tot, TV3 no ha informat sobre aquestes contradiccions de la versió oficial fins que 3 setmanes després el director general dels Mossos d’Esquadra, Manel Prat, s’ha vist obligat a desmentir el conseller d’Interior, posant en evidència la manca de pluralisme de TV3 que hauria de garantir com a mitjà públic. Així, no acompleix la Llei 22/2005 de la comunicació audiovisual de Catalunya que afirma en l’article 5: “El pluralisme en la comunicació audiovisual és una condició essencial per al compliment de la llibertat d’expressió, d’informació i de comunicació, i garanteix la lliure formació de l’opinió pública i la diversitat i la cohesió socials“. És que potser els mitjans públics de Catalunya ja no estan preocupats per la diversitat i la cohesió social?

A més a més, el portal 324.cat va ocultar un article sobre el tema de dia 21 de novembre que ni es trobava en el cercador, ni estava enllaçat des de la portada, cosa que el feia impossible de trobar si no es tenia l’enllaç directe.

Fins i tot alguns periodistes, com el que va ser director de TV3 Alfons Quintà, fa temps que denuncien una deriva servilista dels mitjans públics. Laia Altarriba, en l’article “TV3, el DOGC televisat?” (el DOGC és el diari oficial de la Generalitat), fa una anàlisi molt precisa de l’estratègia que hi ha darrere “no anar al fons de la notícia i limitar-se a un periodisme de declaracions“: no qüestionar mai les versions oficials. En el cas de l’Ester és preocupant que tot i que el vídeo que evidenciava que Puig va mentir al Parlament ja circulava feia dies per la xarxa i diversos mitjans van anar fent-se’n ressò gradualment (per exemple, Antena 3 ja ho contava el dijous 6), només van informar que, efectivament, sí s’havien disparat projectils per la zona on era l’Ester després que Manel Prat ho reconegués públicament el divendres 7 en antena a Catalunya Ràdio. I si Manel Prat no ho hagués reconegut divendres? Continuarien sostenint i reproduint la versió de Puig? On queda el “bon periodisme” i els compromisos de TV3 amb la ciutadania?

#mentidesPuig

Puig va destacar en començar la seva compareixença que parlaria principalment de dos temes: l’agressió dels menors a Tarragona i la dona que ha perdut un ull a Barcelona, ​​l’Ester. El conseller va insistir de nou en la seva versió sobre l’agressió fortuïta als menors i en què no es van utilitzar bales de goma.

Mentrestant, a les portes del Parlament es concentraven prop de mig centenar de persones, convocades per les plataformes Stop Bales de Goma i Rereguarda en Moviment per exigir, una vegada més, la dimissió de Felip Puig.

Stop rubber bullets

Foto d’Antigonia de la concentració a les portes del Parlament

Desmuntem, una a una totes, les mentides pronunciades pel Sr. Felip Puig en la seva declaració, aquí transcrita.

#mentida1: ‘No es va llançar cap pilota de goma’

Segons el conseller d’Interior: “no es va llançar cap pilota de goma al llarg de tot el dia 14 de novembre, ni al passeig de Gràcia, ni a la Via Laietana, ni a l’avinguda de la Catedral. Es llancen salves, que no projectils, amb la llançadora de les boles de goma a l’avinguda de la Catedral i es llancen dues salves sense projectil… tots els projectils de boles de goma que van sortir i que estan estipulats tornen a ser reintegrats en l’operatiu aquest dia. […] Boles de goma a tot el dia, no es van llançar i de projectils de llançadora de 40 mm només se’n llancen a la zona de l’avinguda de la Catedral i de la Via Laietana, a l’altura d’Urquinaona.”

Resulta sorprenent que es negui l’evidència atesos els nombrosos vídeos, streamings i fotos, entre ells un de Jordi Escofet (@sibius) per SicomTV on es veu com agents de la BRIMO disparen a la zona en el moment exacte en què l’Ester va rebre l’impacte.

[http://www.youtube.com/watch?v=Un0moWvnCwQ]

Els mossos no només van denegar l’auxili a l’Ester, que va haver de ser ajudada per una patrulla de la guàrdia urbana, sinó que a més van impedir el pas a l’ambulància a través del setge policial per poder atendre-la, com es veu en el vídeo. Altres vídeos mostren un mosso d’esquadra disparant bales a passeig de Gràcia

[http://www.youtube.com/watch?v=VYA8jl6cpt0]

Totes aquestes evidències han fet que les declaracions de Felip Puig hagin hagut de ser desmentides per Manel Prat, director general dels Mossos d’Esquadra. Prat ha anat encara més enllà, arribant a afirmar: “Haurem d’estudiar què va passar, qui va disparar aquesta arma i valorar i prendre les decisions més oportunes a nivell intern“.

#mentida2: No es van disparar “boles” de goma, sinó projectils de les anomenades llançadores i salves

Es van disparar bales de goma, de les que danyen òrgans interns, maten i deixen bòrnia gent, com s’ha demostrat en un recent cas documentat a França. De fet, segons informes per al Parlament Europeu, a la UE només se sap de 6 estats que autoritzin l’ús de projectils cinètics per dispersar manifestants en cas de disturbis (sense càrrega explosiva, com les bales de goma i projectils foam): Bèlgica , Dinamarca, França, Itàlia, Espanya i el Regne Unit.

egiptobarcelona

Finalment, el 6 de desembre, van haver rectificar i admetre que al marge de les salves es van disparar projectils de precisió foam (material viscoelàstic de 40 mm de diàmetre) amb una escopeta GL-06 que eufemísticament anomenen llançadores. L’arma és de conseqüències molt més devastadores que les anteriors, ja va ser dissenyada per no haver de rebotar les bales a terra, permetent disparar amb precisió a una distància de fins a 50 metres fins a 20 projectils en un minut. Per tant, es pot deduir que l’escopeter que va disparar a l’Ester ho va fer apuntant directament a la seva cara.

franchisenelalmacenladirecta

Les escopetes de Mossos es guarden en una armeria com aquesta. Font: La Directa

#mentida3: llençar pilotes fora (mai millor dit) als manifestants, recorrent una vegada més al gastat recurs de criminalitzar els moviments socials.

Puig va afirmar: “Però vull insistir que amb la informació recopilada i analitzada fins ara, hem de descartar que tingui l’origen en una acció dels Mossos d’Esquadra. Sí entre aquestes hores, i entre les 20:48 i les 20:52 , es produeixen també llançaments d’objectes per part d’individus i grups, alguns encaputxats a la zona de passeig de Gràcia, entre plaça Catalunya i el carrer Casp.”

Segons declaracions d’una de les advocades de l’Ester al diari Mas Público, la documentació mèdica que acompanya la querella presentada per Ester Quintana corrobora que la seva lesió va ser causada per l’impacte d’un projectil llançat a gran velocitat, fet que descartaria que la lesió pugui ser deguda al llançament amb la mà d’algun altre objecte. “Aquest tipus d’impactes i lesions són molt característiques i descarten qualsevol altre tipus de projectil que es pogués haver llançat“, ha puntualitzat la lletrada.

L’agressió a Ester Quintana va ser causada per projectils llançats pels Mossos. El vídeo de SicomTV mostra fins i tot el moment just després que l’Ester rebés el tret i com les persones que intentaven ajudar-la demanaven una ambulància, sent agredides pels mossos que van denegar auxili a una ferida.

#mentida4: Són més les víctimes per bales de goma, Sr Puig

“Però vull recordar que, dels antecedents de ferits amb boles de goma es produeix un l’any 2001 i, a Catalunya, quatre el 2009 i dos el 2010. Els ulls, afectacions de traumatismes oculars. Quatre, l’any 2009 i dos el 2010. “

Puig no fa bé els comptes, el 2012 durant la Vaga General del 29M hi va haver 4 ferits per bales de goma: 2 van perdre un ull i dos més els va rebentar la melsa. El balanç de l’anterior vaga, del 29M, fou de 40 ferits, 5 d’ells greus i 19 politraumatismes (trencaments de cames i braços, esquinços en dits, hematomes i fractures diverses).

huelga_general_bcn_0691-1

Moment després de l’impacte que va fer perdre l’ull a un manifestant el 29M. Font: Jesús G Pastor

D’altra banda, en la Vaga General del 14N 29 persones van necessitar assistència mèdica: 17 ciutadans i 12 Mossos, un d’ells atropellat per una furgoneta de la BRIMO que va haver de ser intervingut quirúrgicament i del qual no s’ha facilitat informació de la seva gravetat per part dels mossos, ni el departament d’Interior ha donat cap tipus d’explicació pública d’uns fets tan greus.

[http://www.youtube.com/watch?v=xr_lRr-4_5k]

#mentida5: Els mossos peguen ‘per error’

Amb el comunicat oficial dels mossos al respecte de l’agressió als menors a Tarragona que va tenir lloc també el 14 de novembre n’hi ha per llogar-hi cadires. S’explica l’agressió com a fortuïta en els següents termes: “el rebot de la defensa en la motxilla del perseguit, ha tocat el cap d’un menor que estava darrera i fora de la visió de l’agent actuant“. I fins i tot s’arriba a justificar l’agressió atès que el menor integrava un piquet.

Un cop més les imatges parlen per si mateixes, en el següent vídeo de Jordi Salvia es veu clarament que malgrat el suposat error, i del rebot, l’agent ho remata amb un altre cop de porra. Això de la germana, també va ser error?.

[http://www.youtube.com/watch?v=zW2BMVBxc08]

Les declaracions posteriors del conseller Puig mantenen la mateixa tesi, que l’agressió es va produir “d’una manera fortuïta”, però pel que considera “fets reprovables” només ha obert un expedient informatiu.

La querella criminal

El Dimecres 5 de desembre, els advocats d’Ester Quintana, Laia Serra i Andrés Garcia, van presentar una querella criminal contra l’agent concret que va efectuar el tret que la va ferir, així com el seu cap immediat, el cap de la unitat de la BRIMO a la qual pertany aquest agent -que també en seria responsable-. A més el departament d’Interior hauria d’assumir-ne la responsabilitat civil per indemnitzar aquest greuge irreversible sobre Ester Quintana.

[http://www.youtube.com/watch?v=y1FD1YkASqM]

Així mateix fan una crida a que qualsevol persona que tingui vídeos o imatges com aquesta, de com els mossos disparaven bales de goma en passeig de Gràcia/carrer Casp, perquè els facin arribar a animsester@gmail.com. Precisament mitjançant aquesta col·laboració ciutadana diversos periodistes han aportat els vídeos que són claus per provar els fets.

[http://www.youtube.com/watch?v=iaednwQi5zs]

S’oculten informes policials?

Després de l’enrenou que han provocat els vídeos a les xarxes socials, d’on han saltat a la premsa, l’escàndol està servit. Resulta impossible amagar la veritat quan centenars de persones van veure com es van disparar bales de goma a la zona, quan havia periodistes i càmeres, i amb vídeos que desmenteixen les declaracions de Felip Puig. Quan qualsevol persona fent una cerca ràpida a Internet trobava imatges desmentint-ho.

Ateses les múltiples evidències i la creixent indignació social que està provocant el cas, Puig no han tingut més remei que rectificar en boca de Manel Prat, director general dels Mossos, i obrir una investigació ja que és evident que sí es van llançar projectils a la zona.

El tema dels informes ocults portaran cua. Sense anar més lluny, des del sindicat de Mossos d’Esquadra (SME) les acusacions a Puig són encara més greus: “Felip Puig es va inventar la seva declaració o va voler enganyar“, paraules textuals de Toni Castejón, portaveu del sindicat el 7 de desembre.

La portada de El Periódico d’avui, 11 de desembre, resulta encara més desconcertant en aquest sentit, segons l’informe no va arribar al conseller d’Interior i aquest va comparèixer sense conèixer tota l’activitat dels antiavalots. Com pot ser que gairebé un mes després l’informe s’hagués mantingut ocult?

Una vegada més: #Puigdimissió i #BRIMOdissolució

La Plataforma Rereguarda en moviment, ha publicat el comunicat ‘Cal un mort?‘ que exigeix: la dimissió, inhabilitació i encausament del conseller Puig; la retirada immediata de les bales de goma i projectils similars, així com dels gasos lacrimògens; l’eliminació de les pràctiques de persecució per ideologia política i les que impliquen policia de paisà; i que es jutgi tot el col·lectiu de 56 escopeters de la BRIMO per incomplir la normativa que regeix l’ús d’escopetes i llançadores per mutilar i ferir desenes de persones.

Per a la BRIMO, es tracta d’una unitat amb un funcionament molt jerarquitzat, amb una fèrria cadena de comandament i moviments en bloc, aquest cas “ha suposat un dur cop a la seva credibilitat, i es dóna per fet que algú acabarà pagant els plats trencats” publicava aquest divendres La Vanguardia.

De fet, diverses entitats ja venen denunciant que la BRIMO actua amb gran violència, de forma descontrolada, usant pràctiques típiques de règims feixistes i no amb la intenció de dispersar manifestants, sinó de sembrar el terror, com apallissar i detenir manifestants que es dirigeixen al transport públic un cop acabades les manifestacions o accions. Per això, la dissolució de la Brigada Mòbil dels Mossos per la seva brutalitat ha estat requerida per diverses entitats, fins i tot per un partit polític com és la CUP.

Els testimonis de víctimes de la violència de la BRIMO són esfereïdors, es recullen en primera persona en el vídeo “#BRIMO: tenim un problema” de 15mbcn.tv.

[http://www.youtube.com/watch?v=e0UEnhqMAYw]

En un to molt més sarcàstic, el cantautor Antonio Baños dedica al conseller la canço “Que déu li conservi la vista Felip Puig“.

La pressió social, funciona?

Finalment ahir dilluns 10 de desembre, el Síndic de Greuges ha demanat al departament d’Interior la moratòria immediata de l’ús de pilotes de goma fins que el Govern lliuri al Parlament abans del 31 de desembre de 2012 l’informe que li va demanar sobre l’ús d’aquest element per part dels mossos d’esquadra. El Síndic, Rafael Ribó, reconeix els traumes que poden provocar els impactes d’aquesta munició sobre el cos humà, i que tot i ser considerades armes “menys letals” diversos testimonis i documentació tècnica demostren que “aquests projectils poden provocar danys irreversibles en òrgans vitals i fins i tot poden causar la mort“. També apel·la a jurisprudència que “declara provats els danys irreparables que causen aquests projectils i les conseqüències que deriven d’un impacte”.

A més el Síndic suggereix que es revisi el procediment de treball dels mossos d’esquadra per a actuacions policials en manifestacions per establir: un ordre d’actuació clar que enumeri les fases que cal seguir en l’ús de material antiavalot, l’especificació del nombre de salves que s’han de llençar amb caràcter previ a l’ús d’instruments policials i el reforçament de les funcions de la unitat de mediació, especialment en l’Àrea de Brigada Mòbil o ARRO.

Les reaccions no s’han fet esperar i davant els darrers casos de greus lesions CCOO de Catalunya ha manifestat el seu rebuig a la utilització de bales de goma i altres elements que puguin posar en risc la integritat física de les persones que exerceixen el dret democràtic de manifestació. Aquesta postura es contradiu amb un comunicat del 31 de març d’enguany de la secció sindical de CCOO dels mossos, SME, com a resposta a les protestes. En aquest comunicat el SME considera que “seria un grandíssim error prohibir l’ús de les pilotes de goma” i justifica l’ús d’aquestes armes comparant els mètodes de control de masses en d’altres països europeus.

Això no obstant, al dia següent el departament d’Interior, per boca del director general dels mossos Manel Prat, en una entrevista a Els Matins de TV3 ha rebutjat la moratòria demanada pel Síndic de Greuges, alhora que ha reconegut l’existència d’errors en la cadena de comunicació dels Mossos a l’hora de facilitar informes de les unitats a la direcció dels mossos i el departament d’Interior. Tot sembla apuntar a una pràctica habitual per part de l’Àrea de Brigada Mòbil per encobrir els seus agents. Per altra banda, es planteja el dubte sobre què ha estat fent Interior durant aquest temps per intentar esbrinar si un dels seus agents ha mutilat una ciutadana quan tornava a casa d’una manifestació.

Les brutals actuacions policials han fet que també Amnistia Internacional Catalunya denunciï la impunitat policial i demani noves directrius sobre l’ús del material antiavalots.

És de justícia poètica que cercant informació sobre la BRIMO a Viquipèdia, ens hem topat amb què l’epítet Brimo en la mitologia grega antiga significa enutjat o aterridor i s’aplica a qualsevol de diverses deesses amb un aspecte inexorable, terrible i venjatiu vinculada a la terra dels morts: Hècate, Persèfone, Demèter Eumènides, Demeter, Cibeles… Brimo és el caràcter “furiós” de les Fúries.

Si al final es fa justícia, el govern els indulta i punt

Quan al final es fa justícia, com en el cas dels 4 mossos condemnats per tortures per als que l’Audiència de Barcelona va sol·licitar 4 vegades el seu ingrés a presó és quan el sistema mostra la no separació de poders. Un manifest signat per 200 jutges qualifica l’ús d’aquesta mesura de gràcia en aquest cas d’”abús de poder” i “ofensa al poder judicial“. A més denuncien que suposa “una actuació contra la dignitat humana en incomplir l’obligació que té l’Estat de perseguir qualsevol acte de tortura, sobretot quan és realitzat per agents al seu servei“.

Aquest indult ha estat fins i tot denunciat pel comissari europeu de Drets Humans, Nils Muiznieks, ja que “soscava l’Estat de dret” i “envia un missatge perillós, ja que fomenta la impunitat”.

Els indults a agents dels cossos de seguretat de l’estat són d’allò més comú, com a mínim 33 agents es van beneficiar d’ells entre 1998 i 2008 arreu de l’estat, però ha estat impossible trobar ni un informe o notícia que demostri que un sol policia hagi complert penes de presó tot i haver condemnes fermes, com a molt hi ha hagut sancions, multes, inhabilitacions i, fins i tot, concessions automàtiques de llibertat condicional.

Lamentablement, aquest panorama desolador fa difícil per les víctimes d’abusos o agressions policials albergar una mínima esperança de justícia i menys encara confiar en un estat que no assegura el compliment de drets humans bàsics pels qui suposadament haurien de protegir els ciutadans.

Tenim una justícia no cega sinó bòrnia, que mira cap un altre costat massa vegades quan es tracta dels poderosos i és despietada amb els que no tenen res.

https://243cat.wordpress.com/2012/12/11/dretsenperill-una-justicia-bornia/