Tag Archive | Generalitat

4 gats

Tres anys després, Ester Quintana al “4 gats”

09/11/2015

Entrevista que emetran dissabte 14N al Suplement de Catalunya Radio, coincidint amb 3er Aniversari de l’agressió.

De 12 a 13 hs.

Durant la manifestació per la vaga general del 14 de novembre de 2012, Ester Quintana va rebre l’impacte d’una pilota de goma que li va fer perdre un ull. Ella va mantenir des del primer moment que l’impacte havia estat d’una pilota de goma dels antiavalots. Tres anys després, Quintana passeja amb Ricard Ustrell pel barri del Fòrum de Barcelona repassant la seva vida abans i després d’aquell moment, la reacció de les autoritats i la lluita per la prohibició de les pilotes de goma.

VÍDEO: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/titol-video/video/5563105/

Un juez obliga a la Generalitat a dejar una fianza por el caso de otro joven que perdió un ojo

TRAS EL ‘CASO QUINTANA’

Nicola Tanno y su abogado creen que la resolución judicial acredita que los hechos “están probados” y resultó herido por una pelota de goma

Un juez obliga a la Generalitat a dejar una fianza por el caso de otro joven que perdió un ojo

FERRAN NADEU / Nicola Tanno, víctima de un proyectil de los Mossos y portavoz de Stop bales de goma, en una imagen de archivo.

El juez que investiga el caso del joven italiano que perdió un ojo por una pelota de goma durante la celebración de la victoria de la selección española en el Mundial de fútbol del 2010, Nicola Tanno, ha obligado a la Generalitat y la compañía Zurich a depositar 200.000 euros como fianza.

El caso aún se encuentra en fase de instrucción después de que fuera archivado dos veces y la Audiencia instara a reabrirlo. Tanto Nicola Tanno, que es uno de los impulsores de Stop Balas de Goma, como su abogado, Pedro Picón, han expresado su satisfacción por esta medida ya que la resolución acredita que los hechos “están probados” y dictamina que “la responsabilidad civil es de la Generalitat y de la aseguradora Zurich “.

Por otra parte, han dicho que esperan una “respuesta positiva e inmediata” después de que el actual ‘conseller’ de Interior, Jordi Jané, asegurara que tenía la voluntad de colaborar “para conocer la verdad y para atender las consecuencias que pueda haber en una actuación policial “.

Tanno era la noche del 11 al 12 de julio del 2010 en la Gran Via, cerca de la plaza de Espanya, donde había disturbios entre el policía y los aficionados que celebraban la victoria futbolística. La policía lanzó alguna pelota de goma y un estadounidense que llegaba al aeropuerto y el joven Nicola Tanno, que estaba estudiando en Barcelona, ​​recibieron el impacto de dos proyectiles de goma. Tanno se llevó la peor parte porque perdió completamente la visión de un ojo.

Hace dos semanas, se hizo público el acuerdo entre Ester Quintana, que perdió un ojo por una pelota de goma durante el operativo policial de la huelga del 14-N, que recibirá una indemnización de más de 260.000 euros en concepto de lesiones, las secuelas funcionales, el perjuicio estético, la afectación emocional, los gastos médicos y las costas judiciales que le supusieron hasta primera instancia que le supusieron las heridas. Paralelamente, el proceso penal continuará su curso. Por su parte, el Gobierno situó el acuerdo de indemnización para hacer frente a la “posible responsabilidad civil”.

 

Noticias relacionadas

L’ull que ningú oblida

PRIMERA PROJECCIÓ D’UNA CINTA DE DENÚNCIA

Un documental estrenat ahir relata el cas d’Ester Quintana i altres víctimes de les pilotes de goma

El film pretén «denunciar la impunitat» d’aquest tipus de fets, explica el director

L'ull que ningú oblida

A l’estrena Ester Quintana, amb el director del documental, Pau Poch, i la productora, Teresa Manubens. / ELISENDA PONS

 

Tots coincideixen. Família, veïns i coneguts. Tots creuen que Ester Quintana és una «gran lluitadora». Va perdre un ull suposadament per una bala de goma llançada per un mosso en una manifestació de la vaga del 14 de novembre del 2012. Els seus amics de tota la vida, els que van crear la plataforma Ojo con tu ojo dies després que Quintana perdés el seu, la defineixen així perquè creuen que és un model a seguir. «Tinc moltes ganes de viure i aquestes ganes són les que em fan aixecar-me cada dia i seguir endavant», explica la mateixa Quintana.

Ahir, a poques setmanes perquè es compleixin tres anys des que va tenir lloc el succés, es va estrenar un documental sobre la seva història. El film es titula A tu què et sembla? i està dirigit per Pau Poch i Teresa Manubens, dos joves estudiants de producció que, en un principi, van iniciar el projecte com un treball final del seu cicle formatiu. Després de l’inesperat èxit, van decidir fer-lo més extens i més ben documentat. Hi han dedicat més d’un any. «Ens vam fixar en el cas de l’Ester per la capacitat que té aquesta dona de connectar amb la gent per explicar la seva vivència», aclareix Poch. El mateix director confessa que «l’únic que pretén l’Ester amb la seva lluita és que s’aclareixin els fets, es faci justícia i que això no li torni a passar a ningú més».

I és que acceptar que s’ha perdut un ull no és gens fàcil. Ella i els que ho han patit són els que ho saben millor. La majoria de persones s’enfonsarien, però Quintana, relata el seu cercle més pròxim en el documental, «va lluitar des del primer moment perquè no fos així». La majoria dels seus amics coincideixen a dir que «és una cosa que s’ha pres amb molta valentia. Des del principi ha demostrat una gran força». Una cosa, insisteixen,que «no és gens senzilla».

«Hi ha moltes persones que han patit casos semblants i que ni tan sols han aconseguit que la justícia els investigués. Per ells també va dirigit aquest documental. Es mereixen que la gent els conegui», explica Quintana.

Casos no jutjats

Des del 2009, han sigut 10 les persones que han perdut un ull per l’impacte de bales de goma a Catalunya. Íñigo Cabacas va patir la pitjor de les conseqüències, però en aquest cas a Bilbao. Tenia 28 anys quan un d’aquests projectils li va impactar a la cara el 5 d’abril del 2012. Va morir dies després a l’hospital. El documental també resumeix breument la seva història. «Es vol fer una denúncia de la impunitat en successos com aquests i mostrar l’exemple de superació, organització i solidaritat que pot arribar a aportar la societat en general», explica el director.

Tant Quintana com l’equip d’A tu què et sembla? coincideixen que el que pretenien era «fer alguna cosa per denunciar un sistema injust; una forma de fer política fosca». Poch, a més, recorda que l’únic que han utilitzat per rodar i difondre la seva iniciativa han sigut «un parell de càmeres, les xarxes socials, molt de temps i paciència, i la profunda convicció que el projecte tiraria endavant».

Per Quintana, la principal protagonista de la pel·lícula, «el resultat és fantàstic. Reflecteix molt bé la lluita i el que hem passat durant aquests més de dos anys». Tampocdubta a donar les gràcies a l’equip «perquè ha fet un gran treball gairebé sense finançament». Explica convençuda que «iniciatives així fan falta. Volem que el meu cas no s’oblidi i que arribi al ciutadà». Amb aquest objectiu,els directors han creat una adreça de correu (atqes.documental@gmail.com) perquè tothom qui hi estigui interessat pugui exhibir el film. «De moment tenim previstes 15 projeccions per al setembre i l’octubre, i ens segueixen arribant peticions», relata Poch. Aquests mesos intentaran promocionar-lo i presentar-lo a diferents festivals.

Noticies relacionades:

L’advocada dels Mossos reconeix l’autoria policial en el cas Ester Quintana

Així ho ha manifestat Olga Tubau davant l’Audiència de Barcelona en el marc d’una vista ordinària per resoldre un recurs relacionat amb aquest cas

Jesús Rodríguez

Ester Quintana va rebre l'impacte d'una bala de goma a l'ull durant la vaga general del 14 de novembre de 2012 / Robert Bonet

Ester Quintana va rebre l’impacte d’una bala de goma a l’ull durant la vaga general del 14 de novembre de 2012 / Robert Bonet

“Les lesions van ser produïdes per l’impacte d’un objecte que va sortir d’una arma policial”, així de contundent s’ha mostrat l’advocada Olga Tubau en relació amb les ferides d’Ester Quintana. Tubau és l’advocada que defensa els interessos del sotsinspector Eduardo Casas, que la nit dels fets era el superior jeràrquic de la unitat E-40 de la Brigada Mòbil. “No discutirem que l’impacte que va originar les gravíssimes lesions patides per la senyora Quintana van tenir el seu origen en l’actuació policial desenvolupada el 14 de novembre de 2012”, va insistir durant una vista per a la resolució d’un recurs presentat davant de l’Audiència de Barcelona. Tubau, però, va exposar aquesta tesi per, després, assenyalar que el que ella considera important a hores d’ara és determinar la identitat de l’agent que va disparar i si l’arma emprada va ser una escopeta de bales de goma o una llançadora de projectils de foam. Amb aquesta estratègia d’última hora, l’advocada pretén exculpar el seu defensat. Josep Lluís Florensa, lletrat de la Generalitat, també era present a la sala i no va objectar res al respecte.

“La data per a la celebració de la vista oral

es coneixerà aviat i podria

situar-se entre finals d’aquesta tardor

i inicis de 2016″

El reconeixement explícit de l’autoria policial que es desprèn de les paraules de Tubau és un nou pas enrere en la versió oficial dels fets que, des de fa tres anys, es troba en permanent qüestionament i contradiu de facto la tesi que van defensar aferrissadament els consellers Felip Puig i Ramon Espadaler, segons la qual la lesió de Quintana va ser provocada per un objecte aliè al dispositiu policial. El director general de la policia, Manel Prat, es va veure obligat a dimitir –un any i mig després dels fets– perquè va considerar que les “polèmiques mediàtiques” per la seva gestió havien “esgotat la seva carrera política”.

Instants després de les paraules de Tubau, Laia Serra va piular això: “Avui x 1a vegada les defenses dels agents imputats cas #EsterQuintana admeten en una vista q la lesió prové de l’actuació policial. Eureka!” i Carla Vall: “Gairebé 3 anys d’incerteses i contradiccions per assumir la veritat: un mosso va lesionar Ester Quintana @Laia_Serra_ @ojo_contuojo”.

 

El procés penal pel cas Quintana es troba a les portes del judici; la vista del dimecres al matí a l’Audiència de Barcelona era un últim pas previ al tancament de la instrucció. La data per a la celebració de la vista oral es coneixerà aviat i podria situar-se entre finals d’aquesta tardor i començaments de 2016. El sotsinspector Eduardo Casas Pascual i l’escopeter Llorenç Benjumea Blanco s’asseuran a la banqueta dels acusats. Se’ls acusa d’un delicte de lesions, que la fiscalia considera que van ser imprudents i que l’acusació particular assegura que van ser intencionals. La diferència entre ambdós supòsits és molt gran, ja que les penes associades passarien d’un màxim de tres anys de presó a un màxim de dotze anys de presó, respectivament.

La Injustícia costa un ull de la cara, la Justícia l’altre !!

El Cas Quintana arriba al Judici, la investigació judicial i els informes medicoforenses, avalen que les ferides de l’Ester van ser causades per una Bala de Goma.

Les Bales de Goma van ser prohibides a l’abril del 2014. Però la lluita continua, se segueixen utilitzant projectils de foam, pistoles taser, canons de so… que resulten igual de letals i perilloses per a la població.

Els responsables polítics i policials no assumeixen cap tipus de responsabilitat. Un agent escopeter i un sotsinspector de la Brimo, seran jutjats per un presumpte delicte de lesions intencionades.

El suport col·lectiu ha estat indispensable en aquesta causa, i gràcies a la vostra solidaritat la lluita ha arribat fins aquí.

El procés judicial ha generat moltes despeses com recavar proves, honoraris d’advocades i informes mèdics pericials. Per això us demanem que col·laboreu amb l’Ester mitjançant la recaptació de fons amb qualsevol iniciativa que pugueu realitzar o fent una petita aportació econòmica en aquest compte de la Caixa d’Enginyers:

ES45 3025 0009 64 1400039062

Comunicat per compartir. Feu difussió. Gràcies.

Comunicat per compartir. Feu difussió. Gràcies.

 

Juntes contra la REPRESSIÓ i la IMPUNITAT política i policial.

@ojo_contuojo @atqes / Facebook: ojocontuojo2012 / A tu què et sembla?

#EsterQuintana    #ATQES?     #Maiméssoles

Leer Más…

‘A tu què et sembla?’, el documental del caso Ester Quintana

El film no se limita a dar testimonio de unos hechos terribles que se han ido sucediendo como consecuencia de la utilización por parte de las policías de armas que causan graves daños en el transcurso de manifestaciones multitudinarias

Manuel Duran – @mlduranm – ELDIARIO.ES

Ester Quintana un año después en el lugar de los hechos / EDU BAYER

Ester Quintana un año después en el lugar de los hechos / EDU BAYER

Ester Quintana, la mujer a quien una bala de goma disparada por la policía reventó un ojo el año 2012 en Barcelona, es la protagonista de un documental realizado por ex-alumnos de la Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona (EMAV) con sus propios medios con el título de A tu què et sembla? (¿”A ti qué te parece?”), cuyo tráiler comienza a difundirse hoy y que se estrenará el 3 de setiembre próximo en los cines Girona de Barcelona. El largometratge es en castellano y catalán subtitulado.

Este documental no se limita a dar testimonio de unos hechos terribles que se han ido sucediendo como consecuencia de la utilización por parte de las policías de armas que causan graves daños en el transcurso de manifestaciones multitudinarias. Con Ester también adquieren protagonismo colectivos sociales que se han organizado contra la brutalidad policial como son Ojo Con Tu Ojo y Stop Balas de Goma. Los autores señalan que quieren documentar la lucha de Quintana así como la de la sociedad a favor de la desaparición de las balas de goma y contra la brutalidad policial con el fin de garantizar la vida y la integridad física de las personas en el ejercicio de sus derechos.

Los autores señalan que quieren documentar la lucha de Quintana así como la de la sociedad a favor de la desaparición de las balas de goma y contra la brutalidad policial con el fin de garantizar la vida y la integridad física de las personas en el ejercicio de sus derechos.

Los responsables de A tu què et sembla? han trabajado durante un año y medio llevando a cabo entrevistas y recogiendo declaraciones de afectados directos, otros casos de mutilaciones por la utilización de balas de goma en manifestaciones, de periodistas, abogados, integrantes de movimientos sociales, profesionales de la cultura y la imagen como la directora de cine Isabel Coixet. También podremos ver cuál fue la actitud del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya y de los mandos del cuerpo de Mossos d’Esquadra ante los requerimientos de los jóvenes documentalistas.

Los que vemos es un documento humano e impactante con ritmo muy vivo a lo largo de sus 70 minutos de duración que se ha ido gestando durante dos años. La idea de documentar la fuerza y la dignidad de Ester Quintana junto a la vitalidad social contra la represión y la resignación, surgió en el seno de la EMAV el año 2013.

Un grupo de alumnos de esta Escuela pusieron en marcha el documental como proyecto de final de carrera y se pusieron en contacto con Quintana y con el colectivo Ojo Con Tu Ojo. La iniciativa se concretó en un cortometraje de 30 minutos que, de hecho, representaba el primer trabajo audiovisual alrededor del caso de Ester Quintana y sus repercusiones.

Una vez fuera de la Escuela, deciden ir más lejos y se arriesgan a la gran aventura de producir, realizar y editar un largometraje con sus propios medios, sin aportaciones financieras de nadie y con los equipos técnicos que tenían a su alcance.  A tu què et sembla?, con guión y dirección de Pau Poch y producción y edición de Tresa Manubens, también es resultado de un trabajo colaborativo en el que muchas personas, técnicos de sonido, de efectos especiales y otros, han hecho su aportación a título personal y gratuito.

A tu què et sembla? también es resultado de un trabajo colaborativo en el que muchas personas, técnicos de sonido, de efectos especiales y otros, han hecho su aportación a título personal y gratuito.

Enlace a la notícia: http://www.eldiario.es/catalunya/opinions/sembla-documental-caso-Ester-Quintana_6_387471294.html

#EsterQuintana     #ATQES

@ATQES @ojo_contuojo

‘A tu què et sembla?’, el documental del cas Ester Quintana

EL DIARIO.ES

Aquest film no es limita a donar testimoni d’uns fets esfereïdors que s’han anat succeint amb l’ús per part de les policies d’armes d’efectes desproporcionats en manifestacions multitudinàries

Ester Quintana un any després al lloc on va rebre l’impacte / EDU BAYER

Ester Quintana un any després al lloc on va rebre l’impacte / EDU BAYER

Ester Quintana, la dona a qui una bala de goma disparada per la policia va rebentar un ull l’any 2012, és la protagonista d’un documental fet per ex-alumnes de l’Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona (EMAV) amb els seus propis recursos amb el títol A tu què et sembla?, el tràiler del qual es fa públic avui i l’estrena està prevista per al 3 de setembre de 2015 als Cinemes Girona de Barcelona. El llargmetratge està fet en castellà i català subtitulat.

Aquest documental no es limita a donar testimoni d’uns fets esfereïdors que s’han anat succeint amb l’ús per part de les policies, d’armes d’efectes desproporcionats en manifestacions multitudinàries. Amb l’Ester prenen també protagonisme col·lectius socials que s’han organitzat contra la brutalitat policial com ara Ojo Con Tu Ojo i Stop Bales de Goma. Els autors assenyalen que volen documentar la lluita de Quintana i també la de la societat a favor de la desaparició de les bales de goma i contra la brutalitat policial per tal de garantir la vida i la integritat física de les persones quan exerceixen els seus drets.

Els autors assenyalen que volen documentar la lluita de Quintana i també la de la societat a favor de la desaparició de les bales de goma i contra la brutalitat policial per tal de garantir la vida i la integritat física de les persones quan exerceixen els seus drets.

Els responsables d’A tu què et sembla? han treballat durant un any i mig tot fent entrevistes i recollint declaracions d’afectats directes, altres casos de mutilacions per la utilització de bales de goma en manifestacions, de periodistes, advocats, integrants de moviments socials, gent de la cultura i la imatge com ara la directora de cinema Isabel Coixet. També podrem veure quina va ser l’actitud del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya i dels Mossos d’Esquadra davant els requeriments dels joves documentalistes.

El que veiem és un document humà i colpidor amb un ritme molt viu al llarg dels seus 70 minuts de durada que es va anar gestant durant dos anys. La idea de documentar la força i la dignitat de l’Ester Quintana així com la vitalitat social contra la repressió i la resignació, va sorgir al si de l’EMAV l’any 2013.

Un grup d’alumnes de l’Escola van posar en marxa el documental com a projecte final de carrera i es van posar en contacte amb Quintana i amb el col.lectiu Ojo Con Tu Ojo. El projecte es va concretar en un curtmetratge de 30 minuts que, de fet, representà el primer treball audiovisual al voltant del cas de l’Ester Quintana i les seves repercussions.

Una vegada fora de l’Escola, decideixen anar més lluny i es llancen a la gran aventura de produir, realitzar i editar un llargmetratge amb els seus propis mitjans, sense aportacions financeres de ningú i amb els equips tècnics que tenien a l’abast. A tu què et sembla?, amb guió i direcció de Pau Poch i producció i edició de Tresa Manubens, també és resultat d’una feina col·laborativa en què moltes persones, tècnics de so, d’efectes especials i altres, han fet la seva aportació a títol personal i gratuït.

Enllaç a la notícia: http://www.eldiario.es/catalunyaplural/opinions/sembla-documental-cas-Ester-Quintana_6_387471290.html Es

#EsterQuintana     #ATQES

La Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra ha incrementat un 80% el nombre d’efectius en cinc anys

Interior inverteix un milió d’euros en la furgoneta E-700, una autèntica central d’intel·ligència durant els operatius d’ordre públic, que rep imatges en directe dels helicòpters i geolocalitza la posició dels furgons policials en temps real.

 

Organigrama i evolució de la Brigada Mòbil Pau Fabregat

Organigrama i evolució de la Brigada Mòbil Pau Fabregat

 

El nombre d’efectius de la Brigada Mòbil (BRIMO) –unitat central d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra–, s’ha incrementat en un 80% al llarg del quinquenni més dur de la crisi econòmica. Contràriament al que ha passat a altres departaments del Govern de la Generalitat, on les retallades han forçat una reducció de personal a escoles i hospitals, els agents adscrits a la BRIMO han passat de 275 a 496 en el període 2008-2013. Des d’aleshores la xifra s’ha mantingut estable. El gran increment no es pot atribuir a l’última fase de desplegament en territori català de la policia autonòmica, ja que aquest va finalitzar l’1 de novembre de 2008 a les Terres de l’Ebre. Ha estat fruit de dues decisions polítiques: la primera, de Joan Saura (ICV), com a reacció a les protestes estudiantils contra el Pla Bolonya; i la segona, de Felip Puig (CiU), després del desallotjament de l’acampada indignada a plaça Catalunya de Barcelona.

El nombre d’agents disponibles s’ha quasi duplicat i això ha fet possible que ara, de fet, existeixin dues brigades mòbils, cadascuna d’elles composta per tres unitats (30 furgons) i comandada per un sotsinspector. Amb aquest nou organigrama la meitat dels antiavalots estan de guàrdia una setmana sencera i descansen la següent. Al soterrani de l’edifici Egara de Sabadell grans rengleres de furgons esperen una trucada per sortir a tota velocitat, en la majoria de casos, en direcció a Barcelona.

Al llarg de la tardor de 2012 van ser destituïts dos homes forts que comandaven la brigada: Manel Hermida (inspector) i Sergi Pla (Comissari General de Recursos Operatius), aquest últim per les informacions falses en relació al cas Ester Quintana. Des d’aleshores l’estratègia dels antiavalots de la Generalitat ha canviat. En previsió que l’1 de maig de 2014 entrés en vigor la prohibició d’ús de les bales de goma, el conseller d’Interior Ramon Espadaler va encarregar a l’inspector Marc Caparrós –provinent del Grup Especial d’Intervenció (GEI)– l’elaboració d’unes noves tècniques d’actuació en matèria d’ordre públic. Durant els mesos que Caparrós va estudiar com funcionaven les sis unitats de la BRIMO, per després implementar els canvis, va decidir acomiadar sis agents del furgó 414, en considerar que havien ocultat informació en relació al cas Ester Quintana. Espadaler, Caparrós i Josep Lluís Trapero –comissari en cap dels Mossos d’Esquadra–, amb aquell gest, van creure que havien fet net, malgrat mantenir la confiança en nombrosos agents imputats que segueixen en actiu; com ara el sotsinspector i l’escopeter del cas Quintana, un caporal i un agent del cas Pau Andaluz i els imputats del cas Òscar Alpuente –aficionat del Barça que va perdre un ull per una bala de goma–.

E-700: el cervell dels operatius

El furgó E-700, fàcilment reconeixible perquè duu una càmera al sostre amb un camp de visió de 360 graus, és la joia de la corona de la nova estratègia de control. Equipada amb cinc pantalles que mostren la informació elaborada per un software d’última generació, pot donar dades en temps real al cap de l’operatiu, durant una manifestació o un desallotjament. Les imatges captades per les càmeres d’alta definició dels dos helicòpters de la policia catalana es poden veure dins del furgó, alhora que en un mapa digital es pot veure la geolocalització de tots els furgons d’un dispositiu, tant de la BRIMO com de les ARRO que en ocasions especials puguin treballar sota les seves ordres. Això és possible gràcies a la col·locació de rastrejadors GPS en els vehicles. El software –desenvolupat especialment per aquesta tasca–, les càmeres i els equips informàtics necessaris han costat més d’un milió d’euros. Des d’aquest furgó també es manté una comunicació constant amb el Centre de Coordinació (CECOR), que a la ciutat de Barcelona sempre s’estableix a les dependències de la prefectura de la Guàrdia Urbana del carrer Lleida.

Notícies relacionades: