Tag Archive | Carles Guillot

Territori Clandestí

Territori clandestí – A tu què et sembla?

A tu què et sembla? és el títol del documental sobre Ester Quintana que han realitzat en Pau Poch, director i Teresa Manubens, productora, en parlem amb ells i també amb l’Ester Quintana a Territori Clandestí, presentat i dirigit per Consol Sàenz.

AUDIO:

Anuncios

La Generalitat no compleix el pla d’indemnització a les víctimes de bales de goma

Fa gairebé dos anys que el Parlament va aprovar les conclusions de la comissió d’estudi de models de seguretat i ordre públic 

Tampoc s’ha ofert encara recolzament psicològic i social a les víctimes d’actuacions policials, un altre dels punt aprovats

Manifestación contra la impunidad y los abusos policiales en Barcelona. Y para pedir justicia para Juan Andrés Benítez y Ester Quintana. (Foto: Enric Català)

Imatges de víctimes de bales de goma en una manifestació de 2013 contra la impunitat i els abusos policials / ENRIC CATALÀ

La Generalitat encara no ha posat en marxa alguns punts de les conclusions de la comissió d’estudi de models de seguretat i ordre públic i ús de material antiavalots que va aprovar el Parlament al desembre de 2013, entre ells la indemnització retroactiva a víctimes de bales de goma.

Així ho han denunciat representants de la plataforma Stop Bales de Goma en una roda de premsa a la seu de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), en la que s’han presentat les novetats del cas Ester Quintana. “Ens sembla escandalós que des de la Generalitat hi hagi diners i pressa per indemnitzar a Ester Quintana i en canvi des del Govern o per part dels partits que van aprovar aquesta comissió no s’hagi mogut res”, ha denunciat Carles Guillot, membre de la plataforma a qui també va treure un ull una bala de goma utilitzada pels Mossos, que s’ha mostrat content per l’acord al que ha pogut arribar Quintana.

“Ens sembla escandalós que des de la Generalitat hi hagi diners i pressa per indemnitzar a Ester Quintana i en canvi des del Govern o per part dels partits que van aprovar aquesta comissió no s’hagi mogut res”, ha denunciat Carles Guillot,

En concret, el punt 47 de les conclusions de la comissió que el Govern es va comprometre a tirar endavant reclama que s’elabori un protocol que tingui en compte “l’aplicació de la indemnització retroactiva per a les persones que han estat afectades per pilotes de goma o altres eines de contenció” i s’especifica que “aquesta indemnització no ha de condicionar els drets de les accions legals de les víctimes”.

A més a més de la indemnització es va aprovar també el desenvolupament d’un protocol que estableixi “un sistema d’atenció i seguiment de les víctimes causades per situacions de disturbis o desordres públics, que permeti oferir serveis d’assistència i acompanyament psicològic, sanitari i social”, un altre dels aspectes que tampoc s’està complint.

Així ho constata Nicola Tanno, un altre dels afectats per un cas d’ús de bales de goma i que va comparèixer en la Comissió al Parlament, que ha explicat a Catalunya Plural que a ell tampoc no l’ha trucat ningú en representació del Govern per oferir-li indemnització o ajuda psicològica o social. Tanno, que està content perquè l’asseguradora de la Generalitat hagi indemnitzat finalment a Ester Quintana, ha dit que aquesta notícia “ha de ser l’ocasió perquè afecti també a altres persones que encara no han rebut justícia social”.

En total a Catalunya set persones han perdut un ull per l’impacte de bales de goma en els últims cinc anys.

Prohibició de les bales de goma

El que sí s’ha implementat es la prohibició de l’ús de les bales de goma, una mesura que va entrar en vigor el 30 d’abril de 2014. Andres Garcia, advocat del col·lectiu Arrels i membre de l’Observatori del Sistema Penal i Drets Humans (OSPDH) de la Universitat de Barcelona creu que això s’ha fet per la pressió social arran de casos com el d’Ester Quintana, però que el Govern “deuria creure que la resta de punts no eren tant importants”.

Això demostra que per part del Govern hi ha nul·la intensió de fer complir i respectar els drets humans al nostre país”, ha dit García Berrio en declaracions a Catalunya Plural. I ha recordat que l’aprovació d’aquestes conclusions per part del Parlament es tracta d’una resolució vinculant que el govern ha de complir per no caure en la il·legalitat.

Per la seva banda el Departament d’Interior ha assegurat a Catalunya Plural que si que s’està donant compliment a la resolució del Parlament i que hi ha una comissió en marxa que s’ha reunit en diverses ocasions. No obstant des de premsa, no han pogut especificar en quines ocasions i quin tipus de feina en concret s’està fent en relació a aquesta resolució parlamentaria.

Altres punts incomplerts

Gairebé dos anys després de que el Parlament aprovés les conclusions d’aquesta comissió el Govern tampoc ha posat en marxa, com explica Andrés García Berrio altres aspectes tan fonamentals com l’establiment dels indicadors del Protocol d’Istanbul o la formació pel treball amb les victimes.

L’advocat ha explicat que aquests requisits tampoc s’estan implementant en víctimes que han patit el seu cas posteriorment a l’aprovació d’aquestes conclusions. És el cas del noi que va perdre una orella per un cop de porra dels Mossos d’Esquadra durant el desallotjament de Can Vies, a qui tampoc se li ha ofert recolzaments psicològic ni social, i que en canvi segons el que es va aprovar al Parlament també li pertocaria, ha explicat Garcia. “Està clar que el Departament d’Interior no vol canviar res, però hem d’aconseguir que aquest tipus d’acords s’implementin”, ha emfatitzat l’advocat.

más INFO:

“Ens sembla escandalós que la Generalitat no hagi mogut ni un dit per indemnitzar la resta de víctimes”

L’associació Stop Bales de Goma valora positivament l’evolució del cas d’Ester Quintana però denuncia que la Generalitat i el Parlament de Catalunya no han creat la comissió d’estudi per a la indemnització de totes les víctimes

Ester Quintana acompanyada d'altres afectats per trets de bales de goma i la seva advocada aquest matí a la seu de la FAVB Anna Celma

Ester Quintana acompanyada d’altres afectats per trets de bales de goma i la seva advocada aquest matí a la seu de la FAVB / Anna Celma

En roda de premsa celebrada aquest matí a la seu de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, l’associació Stop Bales de Goma, l’advocada Laia Serra i Ester Quintana han valorat la notícia sobre la indemnització de 260.931 euros per part de l’asseguradora de la Generalitat que rebrà aquesta última per l’impacte d’una bala de goma que va rebre en el transcurs d’una manifestació durant la vaga general del 14 de novembre de 2012.

La valoració és agredolça. “Ens alegrem de com està tirant endavant el procés de l’Ester Quintana, però ens sembla una vergonya que altres persones que han estat mutilades pels agents dels Mossos d’Esquadra encara estiguin esperant. Hem de recordar que el 8 de novembre de 2013, amb tota la parafernàlia institucional, el Parlament de Catalunya i els partits polítics que van aprovar la prohibició de les bales de goma, van decidir obrir una comissió que en el termini de sis mesos havia de fer un estudi dels diferents casos pel reconeixement d’aquestes persones afectades i parlaven allà també d’una indemnització retroactiva per als ferits i mutilats per bales de goma. Ens sembla escandalós que, des de la Generalitat, hi hagi diners i pressa per a indemnitzar Ester Quintana i en canvi en relació als altres no s’hagi mogut res. I d’això fa un any i 10 mesos”, ha apuntat Carles Guillot, que va perdre un ull l’any 2001 i no ha rebut cap compensació econòmica ni cap reconeixement institucional. El cas va ser arxivat pel Tribunal d’Estrasburg.

Segons l’advocada Laia Serra, “l’estratègia de la Generalitat des d’un primer moment ha estat nefasta. No pots negar uns fets sense haver investigat res i, si t’equivoques, has de rectificar”

 

També ha parlat Òscar Alpuente, ferit l’any 2009 durant la nit de la celebració de la victòria del Barça a la Champions -just davant de la Borsa de Barcelona- que ha repassat altres casos que han quedat impunes. “En el meu cas es va determinar, segons un informe de la policia nacional, que és possible que un mosso d’esquadra amb número de placa 12.231 disparés contra mi. En el cas d’Edgar López, li van disparar directament al tòrax, li van trencar les costelles i li van perforar el pulmó. En el cas de Nicola Tanno, el cas s’ha reobert i està a l’espera de judici. En tots els nostres casos ningú s’ha posat en contacte amb nosaltres. Ens sembla vergonyós que, perquè un cas sigui més mediàtic, s’intenti fer callar donant-li diners. Personalment dic que no busquem diners, que busquem el reconeixement i que es faci justícia i que els agents que van disparar i van deixar bòrnies set persones no continuïn treballant”.

 

Òscar Alpuente, a l’esquerra d’Ester Quintana, ferit l’any 2009 durant la nit de la celebració de la victòria del Barça a la Champions / Anna Celma

Per la seva banda, la mateixa Ester Quintana ha valorat positivament la decisió, sobretot pel que significa en el “reconeixement de la culpa institucional”, però ha recalcat que “això no farà justícia, això no farà que em tornin l’ull que em van treure els mossos d’esquadra”. La seva advocada, Laia Serra, ha deixat molt clar que “es tirarà endavant l’acció penal contra els agents imputats, aquesta indemnització només atura la part civil del procés”. En relació a la indemnització de la resta de víctimes de bales de goma s’ha preguntat, “la Generalitat necessita que hi hagi una condemna penal per moure peça? La resposta és que no. És una decisió política”.

“Les raons que hi ha darrere del reconeixement implícit de l’autoria policial no les coneixem. Hi ha un encreuament d’interessos polítics de la Generalitat, econòmics de l’asseguradora i jurídics de la defensa dels agents que no sabem si van o no en la mateixa línia, però tot plegat és estrambòtic. L’estratègia de la Generalitat des d’un primer moment ha estat nefasta. No pots negar uns fets sense haver investigat res i, si t’equivoques, has de rectificar”, ha remarcat Serra. “L’estratègia de la defensa dels agents encaminada a dir que la ferida va ser per un projectil de foam no té sentit. És inaudit. Encara que traguéssim del procés totes les proves que hi ha, van ser els mateixos agents dels furgons actuants –que van ser interrogats com a testimonis durant la fase d’instrucció– els que van negar que es disparés cap projectil de foam. Com pot la defensa plantejar una línia jurídica nova per regirar tot el cas, quan els seus propis defensats ho van negar davant del jutge?”, ha reblat l’advocada.

Notícies relacionades:

El Tribunal d’Estrasburg no admet a tràmit la demanda de Carles Guillot per la pèrdua d’ull per una bala de goma

Jesús Rodríguez LADIRECTA

La jutgessa Kristina Pardalos considera que la demanda no compleix amb els requisits d’admissibilitat i ordena la destrucció de l’expedient. El denunciat va ser ferit el 17 de juliol de 2001 durant el desallotjament de la Kasa de la Muntanya

D'esquerra a dreta Oscar Alpuente, Carles Guillot, Jordi Sallent i Nicola Tanno, quatre de les vuit catalanes que han perdut un ull a causa de les bales de goma / Robert Bonet

D’esquerra a dreta Oscar Alpuente, Carles Guillot, Jordi Sallent i Nicola Tanno, quatre de les vuit catalanes que han perdut un ull a causa de les bales de goma / Robert Bonet

 

Simplificant

Dos anys després de presentar la demanda davant del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg i catorze anys després d’una llarga i infructuosa peregrinació judicial per l’Audiència Nacional espanyola, el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional, el barceloní Carles Guillot rep l’últim cop de porta de la justícia. La magistrada Kristina Pardalos, representant de San Marino al màxim òrgan judicial europeu, ha decidit in-admetre la demanda presentada per Guillot, qui el 17 de juliol de 2001 va perdre el seu ull dret per l’impacte d’una bala de goma. La decisió judicial és ferma, i els serveis jurídics europeus han informat el demandant que “no pot ser objecte de recurs davant d’aquesta sala, davant de la Gran Sala ni davant de cap altre òrgan”. Afegeixen, a més, que la secretaria “no podrà proporcionar-li precisions complementàries sobre les deliberacions”, així com “no respondrà a les cartes que vostè pugui enviar relatives a la decisió emesa en el present cas”. Per últim, avancen que l’expedient del cas “serà destruït en el termini d’un any des de la data de la decisió”.

“Així acaben les meves opcions d’aconseguir justícia”

Guillot és membre de l’associació Stop Bales de Goma i després de conèixer la decisió europea de tancar definitivament el cas, ha manifestat que “així acaben totes les meves opcions d’aconseguir justícia. Un periple judicial on he passat de ser l’afectat a ser el culpable”. El denunciant de l’actuació policial –cal recordar que l’antiavalot del Cos Nacional de Policia que va disparar va ser identificat com l’agent amb TIP 77804– vol deixar palès que durant aquests darrers catorze anys, “l’esperança que es fes justícia no ha deixat d’acompanyar-me”, tot i saber que “era una lluita contra l’estat i contra el poder i que difícilment aquest es deixaria vèncer”. És per això que Guillot no es va limitar mai a l’aspecte jurídic del cas i va voler “treure aquesta problemàtica al carrer, donar-li veu i cara, denunciar la brutalitat policial i tots els seus còmplices, generar debat sobre el model policial que tenim i recolzar els i les altres afectades han estat els motius per a continuar lluitant”.

Guillot, membre de l’associació Stop Bales de Goma, després de conèixer la decisió ha manifestat que “així acaben totes les meves opcions d’aconseguir justícia”

En un escrit redactat com a reacció a la decisió judicial afirma que no lluitava “només per a ‘guanyar’ el meu cas i, de passada, que es reconegués la desproporcionalitat que representen uns cossos policials armats amb material de guerra i que patrullen pels nostres carrers, sinó, i sobretot, per evitar que altres persones acabessin mutilades o mortes a mans d’aquests uniformats i per denunciar els casos ja existents”. Destaca, a més, que no ho ha fet sol, que han “estat moltes les que hem unit la nostra veu, les que ens hem crispat amb cada nou cas de violència policial, de cada torturat a comissaria, de cada mort en mans dels agents de l’estat”. Per últim se centra en la realitat catalana i conclou que “continua sent la d’una policia prepotent, extremadament armada, que emparada per la justícia i la classe política (que només ha canviat la munició dels fusells i ha incorporat noves armes igual de letals, com les anomenades pistoles Taser) segueix fent ús d’una brutalitat desproporcionada contra la gent”.

Es presenta el tràiler d’un documental del cas Ester Quintana

La negativa a investigar del Tribunal d’Estrasburg ha coincidit avui amb la presentació del tràiler del documental A tu què et sembla?, que s’emetrà per primer cop el pròxim 3 de setembre d’enguany als Cinemes Girona de Barcelona, i on s’inclou els testimonis d’Ester Quintana, Carles Guillot, l’advocada Laia Serra, els periodistes Antonio Baquero, Samanta Villar i el productor musical Joni D., entre d’altres. Aquest treball audiovisual aporta nous elements i reflexions al voltant del cas de la veïna de la Verneda Ester Quintana, i és una iniciativa d’exalumnes de l’Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona (EMAV), realitzada amb els seus propis recursos.

Notícies relacionades:

14N – A tu què et sembla?

Texto: Victoria Columba
Fotos: Pedro Mata

#14N2014 a dos años de la huelga general en la que Ester Quintana perdiera un ojo por un disparo de bala de goma de la policía, se presentó anoche el proyecto de documental “A tu què et sembla?” en el Casal La Harmonía.

Ojocontuojo y StopBalasdeGoma compartieron un pedido de Justicia y resarcimiento para todas las víctimas de la violencia policial, y reclamaron por el fin de la impunidad.

Ester Quintana y Carles Guillot, quien perdiera un ojo en el 2001 durante un desalojo violento por parte de la policía, presentaron a los chicos de la Escola de Mitjans Audiovisuals – EMAV en este proyecto que dieron en llamar “A tu què et sembla” que recoge el testimonio de más víctimas de las balas de goma. Fue un trailer de pocos minutos que se fue mostrando a lo largo de la noche, entre conciertos y DJ,s.

FOTOMOVIMIENTO ATQES 2

Ester Quintana, Pau Poch i Carles Guillot

El documental será posible verlo completo en 2015.

Y promete ser uno de estos documentos de obligada lectura porque es una propuesta de jóvenes, y el futuro que les espera con leyes que blindan la violencia institucional, puede que ponga en juego muchas victorias conseguidas. Una de ellas el fin del uso de las Balas de Goma desde abril, en toda Cataluña.

La lucha incesante de Ester durante estos dos años, ha sido para quienes la conocimos a través de este episodio, un ejemplo de dignidad y tenacidad.

IMG_20141205_143958

Una imagen del tráiler A tu què et sembla?

La pérdida de su ojo cambió su vida para siempre, “no volveré a verlos, ni volverán a verme como era”, dijo Ester hace unos meses en el Parlament, ha sido clave para modificar la utilización de un arma con la que se han producido muchas lesiones graves como la pérdida del ojo de Nicola Tanno, durante una celebración de “la Roja” y hasta la muerte de Iñigo Cabacas en Bilbao después de un partido de fútbol.

Casi sin querer y gracias a la naturalidad y espontaneidad de Ester la noche fue tomando un tono de celebración, quizá porque estas vidas que pretenden truncar, finalmente toman coraje y se hacen más fuertes.

Microguagua con un concierto animado movió las primeras piezas, luego MMK y Blakcup Sound hicieron lo propio para mantener el salón lleno de jóvenes del barrio de St. Andreu y St. Martí.

Internamente todo lo que podría pasar por dentro de Ester esa noche, sólo lo puede saber ella y el dolor y momentos difíciles atravesados durante estos dos años de operaciones, movidas judiciales, declaraciones, impunidad y también logros que no han sido pocos. El apoyo de sus amigos, su familia y su pareja, han sido claves para salir adelante desde Ojocontuojo.

Lo que sí quedó claro y se pudo vibrar toda la noche, fue esa sonrisa transparente, esa calidez humana y ese abrazo sincero que la hace única, y capaz de superar cualquier obstáculo que le hubiera puesto la vida. Se me viene a la idea una frase que durante la noche me acompañó y me borró aquellos duros momentos muy amargos de la huelga del 14N del 2012, en la que cualquiera de nosotros pudo ser Ester Quintana, nuestra mejor venganza, es seguir siendo felices…

Lo imposible, sólo tarda un poco más y la Justicia y el fin de la impunidad policial depende de todas, de no bajar los brazos, de no rendirse jamás.

Me quedo con su frase, con la que nos despedimos, y también con su abrazo,

“para adelante, siempre, para atrás, ni para coger impulso…”

Esa es Ester, con su apariencia de fragilidad, guarda una fiera dentro. Cuándo hace dos años atrás decíamos: “Ánims Ester” jamás pensamos que eso sería lo que ella nos devolvería después de dos años a todas.

#EsterQuintanaNoEstásSola
Justicia y Fin de la Impunidad

Fotomovimiento.orgGaleria Imágenes en flickr