“Crec que la conselleria d’Interior no vol trobar el mosso que em va ferir” – Entrevista | Ester Quintana

  • Entrevista a Ester Quintana, que el 14 novembre 2012 va perdre un ull per un projectil policial
  • “Una vintena d’agents hi eren i algun sap la veritat i no l’ha dit”, assegura Quintana
 – 13/11/2016 – 06:00h –
Ester Quintana; Violencia policial; bales de goma

Ester Quintana creu que hi ha algun mossos d’esquadra que sap la veritat i no la diu. SANDRA LÁZARO

Ester Quintana va perdre un ull per culpa d’un projectil policial el 14 de novembre del 2012. Tornava a casa després de la manifestació de la jornada de vaga general quan, malgrat que no hi havia disturbis, a la confluència entre el Passeig de Gràcia i la Gran Via van aparèixer tres furgonetes policials. D’una d’elles va baixar-ne algun antiavalots que, incomplint tots els protocols, va mutilar aquesta veïna de Barcelona.

Quatre anys després dels fets, Quintana encara no sap quin agent dels Mossos d’Esquadra la va disparar. El recorregut judicial del cas va acabar amb una sentència que va absoldre els dos policies acusats i va posar en dubte la bala de goma com a arma de l’agressió. Quintana es mostra convençuda que sí que va ser una bala de goma i assegura que Felip Puig, el conseller d’Interior en el moment dels fets, no ha parlat amb ella.

Aquest dilluns es compleixen quatre anys dels fets. Quina valoració fa de tot el que ha passat en aquest temps?

La valoració és negativa. Primer per la lesió, i després per la impunitat que hi ha hagut a les institucions i als Mossos. De bo n’hem tingut poca cosa: l’ànim i el suport que m’ha donat la gent, i l’interès general de la població cap al meu cas. Però faig una valoració força més negativa que positiva perquè aquests quatre anys han estat molt difícils.

Felip Puig, el conseller d’Interior el dia dels fets, l’ha trucat alguna vegada durant aquests quatre anys?

No, no ha parlat amb mi. Crec que ni tan sols ha tingut intenció de trucar-me.

Amb quins responsables polítics de la Generalitat ha mantingut algun contacte?

Vaig mantenir una conversa telefònica amb el següent conseller d’Interior, Ramon Espadaler. Després he parlat amb l’actual responsable del departament, Jordi Jané, amb qui em vaig veure personalment a la seu de la conselleria d’Interior i vam estar parlant de tot el que va passar.

Com va sortir d’aquesta reunió?

Mai pots sortir satisfeta d’una reunió d’on no en treus res. Jordi Jané no era el conseller d’Interior en el moment dels fets. A més, la valoració que jo pugui tenir d’aquesta reunió és molt subjectiva perquè jo sóc la persona ferida. Valoro que el conseller parlés amb mi i em demanés disculpes, però les disculpes no arreglen res, no restableixen res, ni reparen ni justifiquen res. Ja li he dit al conseller més d’una vegada que en comptes de disculpar-se, Interior hauria de trobar als mossos que em van ferir.

Quatre anys després Interior no ha aconseguit identificar l’agent o els agents que la va disparar.

¿No volen o no poden? Aquesta és la meva pregunta. Jo crec que Interior no vol trobar el mosso que em va ferir. És el que s’està demostrant després que hagin donat  no sé quantes versions i després d’un judici on es diu que no es pot establir si l’arma va ser una bala de goma o un projectil de ‘foam’. Però un cop el resultat del judici és aquest, s’haurien de buscar els responsables d’alguna altra forma.

A més, sempre és la víctima qui ha d’anar a buscar la justícia. No només en el meu cas, sinó en tots els anteriors de bales de goma i altres tipus de lesions per part de la policia. Sempre són les víctimes les que han de buscar la justícia, i gairebé mai la troben perquè hi ha una institució molt gran al darrere.

Ester Quintana; Violencia policial; bales de goma

Quintana va anar a totes les sessions del judici que va absoldre els dos agents acusats. – SANDRA LÁZARO

 

Té l’esperança que Interior aconsegueixi identificar els agents responsables mitjançant la investigació interna que manté oberta?

Crec que no passarà res si no és que surti una prova nova que posi en dubte el que ja s’ha dit fins ara, com va passar al principi amb les imatges que van desmentir la versió de Felip Puig.

Per exemple, una confessió de l’agent que la va disparar?

Per exemple. Una confessió d’algun dels mossos de les tres furgonetes que eren al lloc dels fets. Una vintena d’agents hi eren i algun sap la veritat i no l’ha dit.

L’advocada d’un dels mossos acusats i absolts posteriorment va dir que alguns agents havien mentit durant el judici.

L’advocada estava teoritzant. Jo no puc acreditar el que diu l’advocada i els altres testimonis del judici. El que sí que sé és el que em va passar i que la sentència dóna credibilitat a la meva versió dels fets. És la que el tribunal corrobora. Si la meva versió és la creïble, què ha fet la conselleria d’Interior per arreglar tot això? No ha fet res.

La sentència, tot i que absolutòria pels agents, critica la investigació dels fets que va fer la Generalitat.

La conselleria podria fer alguna cosa més i no ho està fent. La sentència diu que les furgonetes antiavalots portaven GPS que no funcionaven bé. A més, durant el judici es va evidenciar que la Divisió d’Afers Interns (DAI) dels Mossos estava investigant una línia i el jutge d’instrucció estava investigant altra.

Per què no es van investigar les dues? Per què no es van investigar més aquestes contradiccions? Els mitjans per investigar els tenen ells, a tu et deixen una possibilitat molt petita i molt difícil per acusar. Si la paraula dels policies és llei, si val més que la meva, què puc fer? No et deixen més recorregut. Jo no puc fer res amb el que va dir la DAI, qui podia fer-ho era el jutge.

Creu que en el seu cas Interior ha amagat informació?

Interior s’excusa en que el tribunal ha dit que no es pot provar que els agents acusats fossin els culpables. Com que hi havia més mossos amb armes al lloc dels fets i diferents tipus de projectils, el tribunal considera que no està provat que fos una bala de goma. I en haver-hi un dubte raonable no es pot dir que fossin els dos acusats.

El que sí que podrien haver fet, tant el tribunal, la fiscalia o la conselleria és veure si hi havia un altre camí després del judici. El camí que a mi em deixaven després de la sentència absolutòria era recórrer. Però això no tenia massa futur perquè amb les mateixes proves es tornaria a sentenciar el que va dir l’Audiència.

Ester Quintana; Violencia policial; bales de goma

Quintana en un moment de l’entrevista. – SANDRA LÁZARO

 

Considera que el seu cas ha quedat impune?

De moment el meu cas està impune perquè no s’han assumit responsabilitats pel que em va passar. Un policia em va disparar, vaig perdre un ull i em va trencar mitja cara. Aquestes conseqüències no han estat reparades. M’han pagat una indemnització però els diners no ho arreglen tot. El que jo vull és que aquestes persones no tornin a fer això a una altra persona. Però si se’ls deixa treballar ho poden continuar fent. Demanàvem penes de presó per delicte dolós i una inhabilitació que no s’ha produït.

Després de la sentència, la conselleria hauria d’haver fet la seva investigació i tornar a preguntar a tothom. Tot va ser molt incongruent: els informes els havia fet el sotsinspector imputat, l’arma va estar tres mesos sense custòdia i fins el febrer de 2013 no va ser portada a la Guàrdia Civil perquè li fessin la valoració. Hi ha tantes coses que no connecten entre elles…

La seva agressió va promoure que es prohibissin les bales de goma a Catalunya.

És de les poques coses positives que el conjunt de la població hem tret del meu cas. Les bales de goma són molt lesives i fins i tot mortals. I encara hi ha altres problemes en matèria d’armament policial, com el ‘foam’ o les pistoles Taser. Però almenys les pistoles de bales de goma no s’utilitzaran més.

El judici va ser una cerimònia de confusió dels Mossos d’Esquadra per sortir absolts?

Hi havia moments que em semblava tot un ‘paripé’, altres en què em semblava que anava tot molt bé i altres fatal. Nosaltres vam posar tota la voluntat i esforç possible per arribar al judici. Sóc la primera persona que va poder portar a judici uns mossos per bales de goma. La resta de casos no van tenir ni aquesta opció.

Però al final, el judici no només va acabar sense condemna, sinó amb més dubtes sobre si l’arma de l’agressió va ser una bala de goma o un projectil de ‘foam’.

No es va aconseguir la justícia que s’havia d’aconseguir en el judici i crec que molta gent, no només jo, es va quedar amb aquesta sensació. La Generalitat va donar per resolt l’assumpte amb la indemnització i el judici. Però segueixen sense demostrar qui va ser. Diuen que no van ser els dos acusats. Llavors quin mosso va ser?

Vostè té dubtes sobre l’arma o està convençuda que va ser una bala de goma?

Segueixo pensant que va ser una bala de goma pel tipus de lesió i pel rebot del projectil. Però el tribunal no va considerar provat que fos una bala de goma perquè deien que no s’havia aportat cap prova que demostrés que no era una bala de ‘foam’. Tot això encara que una forense va dir que no va poder ser ‘foam’.

Si de veritat no em van disparar amb una bala de goma vol dir que algun mosso em va disparar directament a la cara amb una bala de ‘foam’ a una distància de 30 metres. El protocol policial diu que en tots els casos s’ha d’avisar, llançar salves, disparar a 50 metres i per sota de la cintura… Per què no es van respectar tots aquests protocols? Jo ho he estat denunciant des del primer moment i al final la Generalitat va haver de reconèixer que havien estat els Mossos. Ells segueixen dient que no però jo crec que sí que va ser una bala de goma.

más INFO

Etiquetas: , , ,

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s