Lliçons de ‘Ciutat morta’

EDITORIALS

L’emissió dissabte passat del documental Ciutat morta al Canal 33 es va convertir en un fenomen social. Guardonada al festival de Màlaga del 2014, l’obra de Xapo Ortega i Xavier Artigas es va projectar en una sala del circuit independent fins que va aconseguir colar-se a la graella del segon canal de TVC. La mobilització en la xarxa pel fort impacte del que es relata i especialment el fet que un jutge decidís mutilar-ne cinc minuts atenent a una demanda d’un implicat la van convertir en un èxit. Ni més ni menys que una audiència de 569.000 persones (el 20% de share), el programa més vist del dia. Menció a part són les 400.000 que han vist a Youtube els minuts censurats i les desenes de milers que han recuperat el documental en la xarxa. Un èxit que, a més, evidencia la inutilitat de segons quines mesures en plena era digital. El documental, que explica en versió de part els successos d’a-quell tràgic 4-F del 2006 i les conseqüències que van tenir per a cinc joves acusats d’una agressió que va deixar invàlid un guàrdia urbà, té tots els ingredients per despertar indignació. Acusacions de tortura, de parcialitat en la instrucció del sumari, en el judici i al Suprem, i el tràgic suïcidi de la condemnada Patricia Heras dibuixen un panorama dantesc. Un escenari aliè a la Barcelona de postal i on, a més, la part condemnada estava relacionada amb el món okupa, un col·lectiu poc assimilable.

Malament anem si la versió oficial no es respecta, però pitjor anirem si s’accepta sense objeccions, perquè en la falta de crítica s’enquista amb facilitat l’abús de poder.

Els autors del documental han fet la reconstrucció del cas vist d’una determinada manera. La conclusió que n’hauríem de treure tots, des dels poders públics -polítics, policials i judicials- fins als mitjans que hem informat sobre el cas, és si es van fer les coses de forma exhaustiva, si no van pesar massa els tòpics i les presses perquè s’havia de fer justícia a un policia greument ferit. Potser no va ser així, però és clar que en els casos de l’empresari de la nit Juan Andrés Benítez, mort després d’una actuació dels mossos a Ciutat Vella el 2013, i d’Ester Quintana, que va perdre un ull (presumptament) per l’impacte d’una pilota de goma el 2012, les coses van ser diferents. Són casos en què s’ha mostrat més diligència a investigar i contrastar les versions. Malament aniríem si l’oficial no fos tinguda en compte, però pitjor anirem si s’accepta sense objeccions, perquè en la falta de crítica s’enquista amb facilitat l’abús de poder.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s